En la CE 1978, l’única vegada que apareix el terme seguretat ciutadana és a l’article 104 , quan es refereix a la missió de les forces i cossos de seguretat sota la dependència del Govern.
El que diu aquest precepte és que les forces i cossos de seguretat tenen per missió garantir la seguretat ciutadana. Podem afegir que sense seguretat no hi ha llibertat. En aquesta tasca de garantir la seguretat ciutadana les forces policials tenen un paper essencial i cabdal. La protecció de la seguretat ciutadana va ser regulada per primer cop a Espanya per la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana i que posteriorment va ser modificada per la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març.
En ser impugnada la seva constitucionalitat l’any 1992, el Tribunal Constitucional va emetre la Sentència 341/1993, però l’alt tribunal no va donar cap definició del concepte seguretat ciutadana.
El més proper a una definició de seguretat ciutadana es pot trobar en el preàmbul de la LOPSC on s’estableix que:
La seguretat ciutadana “Garanteix que els drets i les llibertats reconeguts i emparats per les constitucions democràtiques puguin ser exercits lliurement per la ciutadania i no siguin meres declaracions formals sense eficàcia jurídica. En aquest sentit, la seguretat ciutadana es configura com un dels elements essencials de l'Estat de dret.”
El punt tercer del preàmbul de la LOPCS, deixa clar que la seguretat ciutadana és una activitat dirigida a la protecció de persones i béns i al manteniment de la tranquil·litat dels ciutadans.
L’article 1, de la LOPSC, fixa com a objecte de la llei :
La seguretat ciutadana és un requisit indispensable per al ple exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i la seva salvaguarda, com bé jurídic de caràcter col·lectiu, és funció de l'Estat, amb subjecció a la Constitució i a les lleis.
Per saber-ne més
Teresa Freixes i José Carlos Remotti diuen en la seva obra ”La configuración constitucional de la seguridad ciudadana”
“Sintetizando, la institución seguridad ciudadana se conforma como bien constitucionalmente protegido, cuyos titulares se concretan, por una parte, en cuanto al sujeto activo, en el Gobierno como sujeto activo primario, y por otra, en las Fuerzas y Cuerpos de seguridad como sujeto activo secundario; los ciudadanos, en su calidad de participantes en la vida de la comunidad, constituyen el sujeto pasivo. El objeto o contenido de la seguridad ciudadana consistirá en las medidas de prevención, protección, garantía y reparación que se tengan que adoptar para que los ciudadanos puedan intervenir libremente y con garantías en los distintos niveles y formas participativas que presenta la vida en comunidad. Por último, la seguridad ciudadana adopta constitucionalmente una función prestacional a cargo del Gobierno y de las Fuerzas y Cuerpos de seguridad bajo la dependencia de aquél, los cuales, a su vez, se constituyen en garantía institucional de la seguridad ciudadana y del libre ejercicio de los derechos y libertades”