Actualment la definició de salut més acceptada és la que va proposar l’Organització Mundial de la Salut l’any 1946.
Un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties.
Amb aquesta definició, la salut deixa d’estar relacionada bàsicament amb la malaltia i incorpora un component social que està determinat principalment per les condicions i característiques de l’entorn vital de les persones, abordables des de sectors no sanitaris.
Els determinants de la salut són aquelles circumstàncies que influeixen en la salut individual (factors biològics, xarxes socials i comunitàries, estils de vida i condicions de l’entorn) i que determinen l’estat de salut de la població.
La salut dels individus està molt influenciada per l’entorn i per la forma com les persones viuen, treballen, mengen, es mouen o gaudeixen del seu temps d’oci. No obstant això, aquestes condicions de vida no depenen exclusivament de decisions individuals, sinó que estan determinades per factors socials, culturals, econòmics o mediambientals (ARTACOZ, L. et al; 2010).
De fet, hi ha consens en la comunitat científica en afirmar que els determinants de la salut relacionats amb l’entorn i els estils de vida tenen més pes que la mateixa biologia humana (herència genètica) i les prestacions i la qualitat del sistema sanitari.
Les condicions de vida tenen més relació amb la nostra salut que la quantitat i la qualitat dels serveis sanitaris assistencials que tenim al nostre abast.
No obstant això, fins fa pocs anys, les polítiques de salut tradicionalment s’havien centrat més a millorar els serveis assistencials, per tractar o pal·liar les malalties, que a analitzar-ne les causes i adoptar mesures socioeconòmiques o ambientals, per exemple, per prevenir problemes de salut. En els darrers anys, però, la situació ha començat a canviar, especialment amb l’aprovació de l’estratègia Salut a totes les polítiques.
L’estratègia Salut a totes les polítiques és una iniciativa de l’OMS. Aquesta estratègia, basada en l’evidència acumulada, proposa que la salut i els seus determinants es tinguin en compte a l’hora de definir polítiques públiques sectorials no sanitàries. És una de les prioritats de salut a Europa.
Tal com ja s’ha comentat, els serveis sanitaris o les polítiques sanitàries no són el que influeix més en la salut de les persones. Cal dir que les decisions polítiques que es prenen en altres àmbits, tant si són públics com privats, com són l’educatiu, el socioeconòmic, l’urbanístic, el mediambiental, etc., tenen un pes molt més important.
Exemple
Dos exemples que ho il·lustren:
-
Les polítiques de mobilitat i de planificació urbana que fomenten la dependència del vehicle privat són les que tenen més influència en la salut de la població, així com també les polítiques energètiques, perquè s’ha demostrat els efectes de la qualitat de l’aire en la salut.
-
L’excés de pes i el sedentarisme són alguns dels problemes de salut pública més rellevants del nostre país. S’ha demostrat que la promoció de l’activitat, el disseny de l’espai públic i les polítiques de mobilitat poden ajudar a mitigar-los. Vegeu el Pla de salut de Catalunya 2021-2025.
L’estratègia Salut a totes les polítiques vol promoure i vetllar perquè s’incorpori la perspectiva de salut en qualsevol de les altres polítiques públiques. Així doncs, els equips de govern municipals no poden treballar sols, sinó que han de potenciar els espais de coordinació i treball col·laboratiu i la cooperació entre les diferents regidories i estructures tècniques dels ajuntaments.
La millora de la salut de la població en un municipi ha de ser un compromís de tot l’equip de govern.
L’any 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible. Aquesta agenda consta de 17 grans objectius (els ODS) i entre aquests hi ha el de garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones de totes les edats (ODS 3).
Ara bé, els 17 grans objectius de desenvolupament sostenible (ODS) estan relacionats, tots ells, amb la salut pública, perquè afecten múltiples determinants per a la salut, amb especial èmfasi en les condicions de vida a les ciutats i els pobles per ser inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
A la figura següent es pot veure que els 17 ODS tenen una estreta relació i un impacte en la salut pública, ja que actuen com a importants determinants per a la salut (l'educació, el treball, les desigualtats, la pau, etc.), i alhora la salut té una posició central en l'Agenda 2030, ja que és determinant per al desenvolupament sostenible i la consecució dels ODS.
Fes clic per ampliar la imatge.
Impacte dels ODS en la salut pública i la salut en la consecució dels ODS. Font: Diputació de Barcelona.
L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible és una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món, a través de 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS).