Salta al contingut principal

La regidoria de Salut pública

4. El sistema sanitari i de salut pública de Catalunya

4.1. El model sanitari català

El nostre model sanitari es va concretar l’any 1990 en la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC). El mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública (Decret 37/2008, de 12 de febrer) és l’instrument de planificació que estableix quins serveis es presten als ciutadans en cadascun dels àmbits geogràfics i es basa en criteris d'equitat, eficiència, sostenibilitat i satisfacció de la ciutadania.

A Catalunya existeix una única xarxa d'utilització pública que agrupa tots els recursos sanitaris i sociosanitaris i de salut pública, siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició d'entitats (mútues, fundacions, consorcis, centres de l'Església) històricament dedicades a l'atenció de la salut.

És una característica del model sanitari català la separació de les funcions de compra i provisió de serveis.

Catalunya té transferida la competència de salut des de l’any 1981 de manera quasi completa (excepte sanitat exterior) i basada en els principis d’universalitat, equitat i gratuïtat.

El Departament de Salut és la màxima autoritat en la definició, la planificació i el desenvolupament de serveis de salut a Catalunya per adequar-los a les necessitats de la població. El Departament de Salut determina les polítiques que cal portar a terme i comprèn diferents direccions generals que fan efectives aquestes polítiques.

4.2. Organització territorial del sistema de salut (regions sanitàries, governs territorials i àrees bàsiques de salut)

A Catalunya el sistema públic de salut s’organitza territorialment en regions sanitàries, sectors i àrees bàsiques de salut (ABS).



El mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública és l’instrument que estableix quins serveis es presten als ciutadans en cadascun dels àmbits geogràfics.

L’estructuració territorial sanitària a vegades no es correspon amb les diferents divisions administratives de Catalunya (municipis, comarques i províncies), però en aquests casos compta amb l’acord dels ajuntaments dels municipis afectats.

  • Regions sanitàries. Constitueixen els òrgans descentralitzats de la gestió del sistema sanitari, és a dir, es creen per descentralitzar el sistema de salut i poder-lo apropar al ciutadà. Actualment, Catalunya està formada per 7 regions sanitàries: Barcelona, Catalunya central, Girona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Tarragona i Terres de l'Ebre.
  • Sectors sanitaris. Són l'àmbit on es desenvolupen i coordinen les activitats de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, salut pública i assistència sociosanitària en l'atenció primària i les especialitats mèdiques. Els sectors sanitaris estan constituïts per l'agrupació d'àrees bàsiques de salut.
  • Àrees bàsiques de salut (ABS). Són les unitats elementals de l’organització territorial sanitària de Catalunya. Les ABS o centres de salut es delimiten atenent a factors geogràfics, demogràfics, socials, epidemiològics i de vies de comunicació. És en aquest marc geogràfic en què treballen els professionals de l’equip d’atenció primària (EAP) que desenvolupen les tasques d’atenció familiar i comunitària.

El territori de Catalunya es troba dividit en ABS, i cadascuna d’elles engloba diversos centres d’atenció primària (CAP).

4.3. La salut pública a Catalunya

La salut púbica a Catalunya no és cosa d’un sol organisme. Les competències i les seves polítiques són particulars de cadascun dels següents ens públics:

La Secretaria de Salut Pública i l’Agència de Salut Pública de Catalunya

La Secretaria de Salut Pública està adscrita al Departament de Salut. Desenvolupa les seves polítiques d’actuació mitjançant l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que és un organisme autònom administratiu adscrit al departament competent (Llei 5/2019, de 31 de juliol, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya) en matèria de salut, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i financera i plena capacitat d'obrar en l'exercici de les seves funcions.

A nivell territorial, l’ASPCAT s’estructura en serveis de salut pública. A la província de Barcelona l’estructura és la següent:

Regió sanitària Servei territorial
de salut pública
Telèfons Adreces electròniques
Barcelona Alt Penedès i Garraf 938 267 050
938 160 420
aspc.altpenedes@gencat.cat
aspc.garraf@gencat.cat
Baix Llobregat centre-litoral i
l’Hospitalet de Llobregat i
Baix Llobregat nord
936 246 200
935 516 350
aspc.bllobregat@gencat.cat
aspc.castelldefels@gencat.cat
Barcelonès nord i Maresme 934 639 697
937 562 387
aspc.bcnmaresme@gencat.cat
Vallès Occidental est 937 481 215 aspc.vocest@gencat.cat
Vallès Occidental oest 935 618 095 aspc.voccidental@gencat.cat
Vallès Oriental 938 706 755 aspc.voriental@gencat.cat
Catalunya central Anoia, Bages, Berguedà,
Moianès i Solsonès
938 753 386 / 938 829 463 Igualada

938 726 744 / 938 748 801 Manresa
salutpublica.sbb.cc@gencat.cat
salutpublica.anoia.cc@gencat.cat
Osona i Lluçanès 93 883 55 77 salutpublica.osona.cc@gencat.cat

Regions i Serveis Territorials a la província de Barcelona, excepte Barcelona ciutat

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) exerceix les funcions a la ciutat de Barcelona.

Diputació de Barcelona

El Servei de Salut Pública desenvolupa accions per fomentar i protegir la salut de les persones, impulsar noves polítiques locals de salut pública i millorar la capacitació dels responsables polítics i del personal tècnic dels municipis.

Servei de Salut Pública

934 022 468

Pg. de la Vall d'Hebron, 171

Recinte Mundet - Edifici Serradell Trabal, 2a planta. 08035 Barcelona

Servei de Salut Pública

Per acomplir amb aquests objectius:

  1. Ajuda tècnicament i econòmica els municipis a realitzar programes i activitats per fomentar estils de vida saludables i per garantir la salubritat dels equipaments i espais públics i el control sanitari de l’aigua de consum humà i dels aliments.
  2. Promou la planificació de la salut local i fa estudis per detectar les necessitats i les desigualtats en salut i aconseguir l'equitat territorial.
  3. Treballa perquè es tingui en compte en l'àmbit municipal l'impacte de totes les polítiques (urbanisme, educació, medi ambient…) en la salut de les persones.

Ajuntaments

Com s’ha recollit anteriorment, els ajuntaments han de prestar uns serveis mínims en matèria de salut pública. La situació, però, pel que fa a l’assumpció de les seves responsabilitats, és molt heterogènia.

La salut pública és una matèria inclosa pràcticament a tots els organigrames polítics dels ajuntaments de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona. Tots els ajuntaments tenen Regidoria de Salut Pública, però amb organitzacions, recursos i prestació de serveis molt diversos, fins i tot en municipis de grandària similar.

Per saber-ne més

Es pot consultar l'Estudi de polítiques públiques locals. Salut pública 2021 de la Diputació de Barcelona i Fundació Pi i Sunyer, 2022.