Segons la Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública de Catalunya, els ajuntaments són competents per prestar els serveis mínims en l’àmbit de la salut pública, que es troben relacionats a l’article 52:
La promoció de la salut, tot i no ser considerat servei mínim per la Llei 18/2009 de salut pública, és una competència pròpia dels municipis, i la planificació de la salut, una responsabilitat pública.
Els ajuntaments han de disposar dels recursos humans adequats i dels recursos econòmics i materials suficients per exercir aquestes competències d’una manera eficaç i eficient.
Aquestes prestacions van destinades a:
Els ens locals poden prestar els serveis mínims directament o per qualsevol de les formes de gestió que estableix la legislació de règim local:
D’acord amb l’article 5 de la Llei 18/2009 de salut pública, l’alcalde té la consideració d’autoritat sanitària, atribució que pot delegar en regidors o regidores o en la Junta de Govern Local (d’acord amb la normativa vigent en matèria d’organització municipal).
Ser autoritat sanitària vol dir exercir la competència per aplicar la normativa vigent en matèria de salut pública, en funció de la qual pot limitar temporalment drets individuals o col·lectius en benefici dels drets de la comunitat.
L’autoritat sanitària pot adoptar, mitjançant resolució motivada, mesures com:
Les mesures que s’adoptin com a autoritat sanitària s’aplicaran amb l’audiència prèvia dels interessats, excepte en cas de risc imminent i extraordinari per a la salut de la població.
Exemple
Alguna d’aquestes mesures pot ser, per exemple, tancar un restaurant perquè les condicions higienicosanitàries suposen un risc per a la salut de la clientela; restringir el consum d’aigua d’aixeta per a l’alimentació en cas de contaminació química o microbiològica, o bé atorgar l’autorització prèvia sanitària per a l’obertura d’establiments de tatuatge i pírcing o d’una nova piscina d’ús públic.
A continuació, es detalla cada servei mínim que han de prestar els ajuntaments, tenint en compte com els ens locals assumeixen la responsabilitat encomanada i quins són els recursos i els interlocutors al seu abast per poder desenvolupar aquestes competències.
L'aigua és un bé natural, comú i indispensable per a la vida: és necessària per a la supervivència i bàsica per a la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones. És un factor essencial en tots els sectors per al desenvolupament econòmic i social. A més, l’aigua és un bé escàs que no s’ha de malgastar i del qual s’ha de tenir cura per poder garantir-ne la qualitat.
Pot actuar com una font important de difusió de malalties si no arriba al consumidor final amb suficient garantia sanitària (pot ocasionar malalties que, la majoria de vegades, cursen amb diarrea i febre). Hi ha estudis que determinen la relació existent entre els contaminants que es formen quan el tractament de desinfecció de l’aigua per a la seva potabilització no es realitza correctament i els efectes adversos per a la salut que poden ocasionar, com ara les malalties respiratòries o els trastorns reproductius. Durant els períodes de sequera, poden augmentar els riscos per a la salut en augmentar la concentració de contaminants de l’aigua.
Totes les parts implicades en el subministrament d’aigua a la població han de prendre les mesures oportunes per prevenir els riscos associats al seu consum. En aquest context, conflueixen els esforços de les entitats gestores del subministrament (si el servei està externalitzat), dels ajuntaments i de les altres administracions implicades.
Com a responsables del subministrament d’aigua a la població, independentment de si es fa gestió directa o indirecta, han d’assegurar que l’aigua subministrada a través de qualsevol xarxa de distribució, cisterna o dipòsit mòbil en el seu àmbit territorial és apta per al consum humà en el seu punt de lliurament, i vetllar pel compliment de les obligacions dels titulars d’activitats comercials o públiques associades a l’aigua de consum humà.
Els ajuntaments assumeixen aquesta responsabilitat mitjançant:
Els ajuntaments poden aprovar reglaments o ordenances específiques en aquest àmbit i demanar suport a les següents administracions:
Podeu consultar la normativa i els enllaços d’interès a la web de la Diputació de Barcelona.
Les piscines públiques (de poliesportius, municipals, de cases de colònies, de càmpings, d’hotels, etc.) són instal·lacions per a l’esbarjo o per a l’exercici i han de complir uns requeriments constructius, d’ús i de manteniment. Aquestes indicacions tenen com a objectiu reunir les condicions adequades per a les quals han estat destinades, a la vegada que han de ser llocs segurs i confortables tant per a les persones que hi treballen com per als usuaris i el públic en general.
Les persones usuàries d’aquestes instal·lacions estan exposades a tots els riscos associats, amb l’agreujant que la major part del cos està desprotegit. Per tant, la possible transmissió de les malalties infeccioses i contagioses que poden presentar-se en les instal·lacions comunitàries per a l’ús lúdic o esportiu de l’aigua, com per exemple els típics peus d’atleta, fa necessària una adequada i acurada vigilància d’aquestes instal·lacions.
El control sanitari s’ha de dur a terme amb un seguit d’intervencions que han d’impedir la proliferació dels microorganismes presents en l’aigua, com ara fongs, virus i bacteris, lligats principalment a processos gastrointestinals i problemes oculars i dèrmics. També és important garantir un correcte tractament de l’aigua. Els desinfectants utilitzats són molt reactius en contacte amb la matèria orgànica que hi ha dins la piscina (cabells, suor, etc.) i generen compostos que poden passar a l’aire ràpidament, ser respirats pels banyistes i produir-los problemes respiratoris (per exemple, ofec), així com també altres compostos que poden ser absorbits per la pell durant el bany i que poden provocar, entre altres, irritacions dèrmiques.
Com a gestors del risc per a la salut derivat de les piscines d’ús públic, han d’establir una vigilància d’aquestes instal·lacions per tal de tenir sota control el risc sanitari que poden representar.
Els ajuntaments assumeixen aquesta responsabilitat mitjançant:
Els ajuntaments poden aprovar reglaments o ordenances específiques en aquest àmbit i demanar suport a les següents administracions:
Podeu consultar la normativa i els enllaços d’interès a la web de la Diputació de Barcelona.
El fet que la costa sigui un espai únic, escàs i limitat obliga a procedir amb extrema cura a l’hora de prendre les decisions que l’afecten. La gestió del litoral és un dels eixos principals per als municipis costaners, ja que els suposa una font de riquesa però alhora han de vetllar per la protecció tant del medi ambient com de la salut de les persones usuàries d’aquests espais d’ús públic.
Des del punt de vista de la salut, els riscos relacionats amb l’ús de les platges tenen a veure amb:
A Catalunya, degut al seu bon clima i l’extensió de les seves costes, les platges s’utilitzen en temporades cada vegada més llargues i no només a l’estiu.
D’acord amb la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, els ajuntaments tenen la responsabilitat de prestar el servei de salvament i socorrisme a les platges. A més, d’acord amb la Llei de salut pública, són també responsables del control d’establiments alimentaris existents a les platges.
Els ajuntaments assumeixen aquesta responsabilitat mitjançant:
El control de les aigües del mar és competència de la Generalitat de Catalunya i el realitza l’Agència Catalana de l’Aigua.
Els ajuntaments poden establir reglaments o ordenances específiques en aquest àmbit i demanar suport a les següents administracions:
D’àmbit estatal
D’àmbit autonòmic
Podeu consultar la normativa i els enllaços d’interès a la web de la Diputació de Barcelona.
La prevenció i el control de la legionel·losi és un dels objectius de salut pública dins de l’estratègia de lluita contra les malalties infeccioses.
És una malaltia que afecta les vies respiratòries i que en els casos més greus es presenta com una pneumònia. Depenent de les característiques de la persona pot arribar a ser molt greu i, fins i tot, provocar-li la mort (més freqüent en persones d’edat avançada o persones immunodeprimides).
És un bacteri ambiental i es troba molt estès a la natura, en llacs, rius i estanys. Del medi natural pot passar a colonitzar els sistemes d'aigua calenta i freda dels edificis o altres sistemes que necessiten aigua per funcionar, i si troba les condicions que afavoreixen el seu creixement (temperatura, nutrients en aigua estancada, etc.), comença a multiplicar-se. Si la instal·lació disposa de sistemes productors d’aerosols, aquestes microgotes d'aigua poden contenir legionel·la, convertir-se en focus d’infecció per a les persones que les inhalin i fer que desenvolupin una legionel·losi.
Les competències municipals en matèria de prevenció i control de legionel·losi es poden dividir en dos àmbits:
Els ajuntaments assumeixen aquesta responsabilitat mitjançant:
Els ajuntaments poden aprovar reglaments o ordenances específiques en aquest àmbit i demanar suport a les següents administracions:
Podeu consultar la normativa i els enllaços d’interès a la web de la Diputació de Barcelona.
Es considera una plaga urbana el conjunt dels éssers vius que, en un lloc determinat, per la seva abundància i/o característiques, poden causar molèsties, perjudicis, problemes sanitaris o econòmics a les persones (en són exemples el mosquit tigre, les aus transmissores de malalties, etc.).
Els coloms són animals peridomèstics i cal controlar-ne les poblacions per evitar, o com a mínim reduir, els problemes que ocasionen i vetllar, alhora, pel manteniment d’un equilibri que permeti la convivència amb garanties de salubritat.
Les plagues d’artròpodes i rosegadors també poden ocasionar problemes en la salut de la població, ja que poden transmetre malalties.
Quan la transmissió de la malaltia es produeix d’un vertebrat a un ésser humà, directament o a través d’un vector, s’anomena zoonosi.
Les malalties infeccioses transmeses per artròpodes (animals invertebrats com els insectes o els aràcnids) s’anomenen arbovirosis.
És important controlar les plagues urbanes per protegir la salut de les persones i per mantenir la via pública i els edificis municipals d'ús públic sanejats.
Per tant, el control de plagues en el medi urbà és un aspecte de vital importància per les implicacions en la salut pública i en la qualitat de vida dels ciutadans.
Prevenir una plaga és millor que combatre-la.
La gestió del servei s’ha d’ajustar a la normativa vigent de productes biocides i de prevenció de riscos laborals i a altres normes relacionades amb aquests serveis. El mal ús o ús inadequat dels productes emprats pot esdevenir un risc més alt que la plaga que es vol eliminar o controlar.
Com a gestors del risc per a la salut derivat dels animals peridomèstics i les plagues, han de mantenir la salubritat en els espais públics (via pública, clavegueram, etc.) i en els edificis de titularitat municipal i vetllar perquè en els espais de titularitat privada no es desenvolupi cap plaga que pugui afectar la salubritat del lloc o crear molèsties entre la ciutadania.
Els ajuntaments assumeixen aquesta responsabilitat mitjançant:
Per realitzar les tasques de control de plagues, les empreses han d’estar autoritzades per la Generalitat de Catalunya. De la mateixa manera, també ho han d’estar els ajuntaments si ho fan amb recursos propis.
Els ajuntaments poden establir reglaments o ordenances específiques en aquest àmbit i demanar suport a:
Podeu consultar la normativa i els enllaços d’interès a la web de la Diputació de Barcelona.
Amb les tècniques del tatuatge i del pírcing es produeix una perforació de la pell i, per tant, es trenca la barrera de protecció més externa del cos. Aquestes pràctiques suposen un risc potencial per a la transmissió de malalties a través de la sang (com el virus de l’hepatitis B o C, etc.). També poden causar, entre altres, infeccions per bacteris o fongs si les tintes utilitzades són defectuoses o al·lèrgies si el sistema immunitari de la persona reacciona davant dels materials utilitzats.
Per això és necessari controlar els establiments on, exclusivament o juntament amb altres activitats, es realitzen aquestes pràctiques per garantir que es fan en condicions higienicosanitàries (incloent-hi una formació sanitària per als professionals), amb la finalitat de protegir la salut del personal aplicador i de les persones usuàries d’aquests serveis.
Els ajuntaments tenen la competència per gestionar el risc per a la salut de les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing.
Els ajuntaments assumeixen aquesta responsabilitat mitjançant:
Els ajuntaments poden establir reglaments o ordenances específiques en aquest àmbit i demanar suport a:
Podeu consultar la normativa i els enllaços d’interès a la web de la Diputació de Barcelona.
La seguretat dels aliments, juntament amb la nutrició, és un tema de vital importància arreu. Les crisis sanitàries relacionades amb els productes alimentaris posen en evidència la complexitat del procés de producció d’aliments i la necessitat d’abordar la seguretat alimentària amb una estratègia global que reculli tots els aspectes de la cadena alimentària, des de la producció primària fins al subministrament final, amb un únic objectiu: la producció d’aliments segurs que garanteixin la protecció de la salut i els interessos de la població.
Els ciutadans d'avui en dia volen estar cada vegada més informats sobre els productes que mengen i beuen i tenen com a expectatives legítimes no solament estar segurs davant els riscos reals, sinó també sentir-se segurs i allunyats de la sospita permanent.
El problema principal en matèria d’innocuïtat alimentària a Catalunya continuen sent els riscos biològics, causants de la pràctica totalitat de les malalties de transmissió alimentària diagnosticades. Es tracta normalment d’afeccions de caràcter lleu amb uns nivells de mortalitat molt baixos.
Cal també recordar que els paràsits presents en alguns peixos (com per exemple l’anisakis) o els productes químics presents en alguns productes alimentaris (com per exemple els metalls pesants, els sulfits o la histamina) poden posar en perill la seguretat d’alguns aliments.
Com a gestors del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris, han de controlar les activitats desenvolupades pel comerç minorista, la restauració, la producció d'àmbit local i el transport urbà d'aliments.
Els ajuntaments assumeixen aquesta responsabilitat mitjançant:
Els ajuntaments poden establir ordenances específiques en aquest àmbit i demanar suport a les següents administracions:
Podeu consultar la normativa i els enllaços d’interès a la web de la Diputació de Barcelona.
La promoció de la salut (segons la Llei de salut pública 18/2009) són les actuacions, les prestacions i els serveis destinats a fomentar la salut individual i col·lectiva i a impulsar l’adopció d’estils de vida saludables per mitjà de les intervencions adequades en matèria d’informació, comunicació i educació sanitària.
La detecció de les necessitats de la població a partir dels determinants de la salut prioritza les intervencions en promoció de la salut que s’han de realitzar. Han de contribuir a augmentar el coneixement que tenen els individus sobre la seva salut, reforçar els recursos comunitaris, afavorir la cohesió social, garantir la participació comunitària i crear entorns saludables. En resum, reduir les diferències de salut entre la ciutadania i assegurar la igualtat d’oportunitats a tota la població perquè pugui aconseguir una millor qualitat de vida.
A partir de la situació de salut de la població, es prioritzen les intervencions en àmbits com: alimentació i nutrició, activitat física i salut, afectivitat i sexualitat, salut mental i benestar emocional, prevenció d’accidents i primers auxilis, ús de substàncies addictives, abús del consum d’alcohol i tabac o salut bucodental.
L’efectivitat de la promoció de la salut s'ha de valorar a mitjà i llarg termini, ja que ha de passar un temps per poder detectar l’impacte de les intervencions realitzades en aquest camp.
Els ajuntaments poden desenvolupar activitats en matèria de salut pública més enllà dels serveis mínims descrits en la Llei de salut pública 18/2009 i oferir a la població intervencions que ajudin a incrementar el control sobre la seva salut per obtenir així estils de vida més saludables.
Els ajuntaments poden assumir aquesta responsabilitat mitjançant:
Els ajuntaments poden aprovar reglaments o ordenances específiques en aquest àmbit i demanar suport a:
Podeu consultar la normativa i els enllaços d’interès a la web de la Diputació de Barcelona.
Les polítiques de salut pública local han de donar resposta a les necessitats i els problemes de salut d’un municipi amb intervencions enfocades a millorar la salut i el benestar de la comunitat.
Això implica seguir un procés sistematitzat i cíclic que comporta:
Es tracta d’adoptar l’enfocament estratègic en la gestió de la salut pública incorporant a nivell local els principis de l’estratègia Salut a totes les polítiques de l’OMS i l’Agenda 2030 i promovent el treball intersectorial i interdisciplinari i la participació activa de tots els actors involucrats: polítics, tècnics, agents municipals, teixit associatiu i ciutadania.
Planificar l’acció local en salut pública permet:
El resultat del procés de planificació estratègica es materialitza en el Pla local de salut, instrument de referència que recull les intervencions de salut pública que es realitzaran en el municipi durant un període de temps concret. El Pla local de salut és l’eina idònia per incorporar la perspectiva de salut en l’agenda política del municipi i fer del govern local un agent clau de la salut.
Actualment, l’ordenament jurídic vigent a Catalunya no estableix l’obligació dels municipis d’elaborar un Pla local de salut. Per aquest motiu, la decisió d’un ajuntament d’elaborar un Pla local de salut recau en la voluntat de l’equip de govern i en el seu convenciment que dur a terme el procés de planificació contribuirà a fer de la salut un objectiu polític assumible.
Són molts ja els ajuntaments de la província que han considerat una prioritat política l’aprovació d’un Pla local de salut.
Per saber-ne més
Podeu consultar els enllaços d’interès a la web de la Diputació de Barcelona (Planificació en Salut Pública Local).