S’anomena salut pública el conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i de la societat per tal de protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut.
Tal com es desprèn de la definició de salut pública, aquesta s’ocupa d’oferir serveis i fer intervencions per a tota la comunitat, a diferència dels serveis de salut assistencials (hospitals, centres d’atenció primària, etc.), que bàsicament s’encarreguen de fer les intervencions individuals i personalitzades.
Avui dia els principals problemes de salut són complexos i han de ser abordats des d’un enfocament ampli i integral que inclogui la relació entre la salut de les persones i les característiques i circumstàncies de l’entorn on viuen i els seus hàbits de salut.
Des d’aquesta perspectiva, les polítiques de salut pública han d’anar orientades a crear les condicions estructurals de la societat i les condicions de vida de la població que més afavoreixin la salut i alhora redueixin les desigualtats.
Per aconseguir aquests objectius es poden diferenciar tres àmbits d’actuació:
-
Protecció de la salut: dirigida a mitigar els efectes negatius que poden tenir diversos elements del medi sobre la salut i el benestar de les persones. Són les intervencions, les prestacions i els serveis destinats a garantir que els productes alimentaris siguin salubres i que els agents físics, químics i biològics presents en el medi no afectin desfavorablement la salut de les persones.
-
Promoció de la salut i prevenció de les malalties: són prestacions i serveis dirigits a fomentar la salut de la població i a estimular especialment l’adopció d’estils de vida saludables.
-
Vigilància de la salut pública: incloent-hi el monitoratge i l’avaluació permanent de l’estat de salut de la població (per exemple, mortalitat i morbiditat) i l’actuació davant de brots i emergències (per exemple, toxiinfecció alimentària).
Aquestes actuacions incideixen de manera important en la salut de la població i tenen més impacte que els serveis sanitaris assistencials.
Segons afirma l’expert en salut pública JP Bunker a Medicine Matter after All:
Cada euro invertit en accions de salut pública és 50 vegades més productiu en termes de salut que l’assistència sanitària a la malaltia.
Bunker, J. 2006.
L’activitat de la salut pública té per objectiu la salut de la població, és multidisciplinària i les seves funcions es poden classificar en:
-
Protecció de la salut
-
Seguretat alimentària: garantir la innocuïtat i la salubritat dels aliments.
-
Sanitat ambiental: preservar la salut de la població davant els agents físics, químics i biològics presents al medi.
-
-
Promoció de la salut
-
Informar, comunicar i educar sobre l’adopció d’estils de vida saludables per al foment de la salut individual i col·lectiva.
-
-
Millora de l’estat de salut
-
Detectar les principals necessitats de salut de la població i les desigualtats en salut existents, i planificar i gestionar perquè la població guanyi en salut.
-
-
Prevenció de la malaltia (àmbit sanitari)
-
Prevenció primària: evitar l’aparició de la malaltia en persones sanes (vacunació, eliminació de riscos ambientals…).
-
Prevenció secundària: detectar i fer un diagnòstic precoç de la malaltia (cribratges, cerca de contactes en brots epidèmics…).
-
Prevenció terciària: reduir l’impacte negatiu d’una malaltia (tractament).
-
Prevenció quaternària: evitar, reduir i pal·liar el perjudici provocat per la intervenció mèdica (desmedicalització, desprescripció…).
-