L’objectiu d’aquest recurs és donar a conèixer els aspectes clau de les polítiques locals de suport al desenvolupament econòmic. En primer lloc, es descriu l’evolució de la promoció econòmica local des dels 80 fins a l’actualitat, el marc competencial i els seus trets característics. A continuació, s’aprofundeix en la planificació de les polítiques de promoció econòmica local. La tercera part se centra en les actuacions al mercat de treball i, per finalitzar, l’últim apartat es dedicarà a les actuacions en el teixit productiu.
Aclariment de termes: desenvolupament econòmic local (DEL), promoció econòmica (PE) i polítiques d’ocupació (PO)
Per començar, aclarim alguns termes que de vegades es barregen i confonen.
Desenvolupament econòmic local (DEL)
Procés reactivador de l’economia i dinamitzador de la societat local que, mitjançant l’aprofitament dels recursos endògens existents en una determinada zona o espai físic, és capaç d’estimular i fomentar el seu creixement econòmic, crear capacitats per generar ocupació i riquesa i, sobretot, millorar la qualitat de vida i el benestar social de la comunitat local.
Promoció econòmica local (PEL)
És una política econòmica que se centra en l’àmbit microeconòmic (les persones i les empreses), limita la seva actuació a un territori local i desenvolupa fonamentalment actuacions que tenen com a objectiu central el creixement de l’activitat econòmica, fonamentalment amb una perspectiva endògena.
Polítiques d’ocupació
Són les polítiques adreçades a pal·liar les carències de les persones que no tenien accés al treball remunerat, de les quals distingim, d’una banda, entre polítiques “passives”, centrades a facilitar rendes a persones sense ocupació remunerada i, de l’altra, polítiques “actives” (PAO), que són les “d’encaix”, que pretenen casar les necessitats de les empreses amb les de les persones que busquen una ocupació. Incentiven la creació de llocs de treball lligats a l’evolució del creixement econòmic. En l’àmbit local, es denominen polítiques locals d’ocupació.
Evolució de la promoció econòmica local des dels 80 fins a l’actualitat
A Espanya no hi havia tradició de promoció econòmica local ni polítiques actives d’ocupació (PAO). L’entrada a la UE va suposar un impuls i un paraigua per dur a terme actuacions, en què destaquen especialment les escoles taller i les cases d’ofici, impulsades des de l’àmbit estatal.
Posteriorment, la formulació de l’Estratègia Europea per a l’Ocupació (1997) va contribuir de manera més decisiva a la millora dels resultats de les PAO.
Les principals etapes són:
-
Període de crisi important, especialment en aquelles zones industrials on les entitats locals comencen a sentir la pressió social de persones aturades i algunes comencen a actuar amb instruments de l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM), com ara organitzant programes de formació i orientant amb tècniques de cerca de feina.
-
Les infraestructures de diferents tipus són un focus d’actuació pública per facilitar l’activació econòmica: vivers d’empreses, centres de formació, les mateixes oficines de promoció econòmica, etc.
-
Espanya s’incorpora a la UE (1986). Inici de la promoció econòmica com una política més o menys estructurada en els municipis. Alguns programes d’ocupació, com les escoles taller, el Pla FIP o les iniciatives locals d’ocupació s’estenen pel territori i es creen les agències de desenvolupament a les comunitats autònomes.
-
Primers plans estratègics territorials.
-
Creació d’infraestructures de diferents tipus per facilitar l’activació econòmica, com ara vivers d’empreses, centres de formació, les mateixes oficines de promoció econòmica, etc., comencen a ser una prioritat.
-
Gran protagonisme de la Unió Europea: expansió dels fons comunitaris, llibre blanc del creixement, competitivitat, ocupació i inclusió en l’àmbit local.
-
Avança la visió estratègica de la Promoció Econòmica Local, inici de la cooperació publicoprivada.
-
Plans nacionals d’ocupació. Consolidació del paper dels municipis en matèria d’ocupació i expansió de les experiències de promoció econòmica local a tot el territori.
-
Gran prioritat per les infraestructures: centres de formació, vivers, centres d’empreses, etc.
-
Plans estratègics de ciutats grans i comarques.
-
Període de fort creixement econòmic amb taxes d’atur friccionals (7%), malgrat que alguns col·lectius encara presenten risc d’exclusió.
-
Dinamització de sectors de coneixement, innovació i alt valor afegit.
-
Generalització de la planificació estratègica.
-
La crisi financera arriba als ajuntaments. La reducció de despeses és espectacular. Els ajuntaments no poden cofinançar.
-
Les estructures de promoció econòmica local passen per un moment de dificultat.
-
Els col·lectius prioritaris són “tots”. Enquistament en joves i en persones més grans de 45 o atur de llarga durada. Les PAO semblen rovellades. La prioritat és la creació d’ocupació.
-
Paral·lelament, un garbuix de persones emprenedores joves enceten la revolució digital i de les plataformes.
-
Les infraestructures deixen de ser una prioritat, ans al contrari, són una font de despesa.
-
Emergència de les noves economies: social, circular, blava, taronja, etc.
-
La recuperació econòmica és un fet i es crea ocupació a un bon ritme.
-
Els ajuntaments se sanegen i comencen a gastar i a enfortir les seves estructures de promoció econòmica i ocupació.
-
Els fons del període 2013-2020 ajuden a tot plegat i es consoliden les polítiques de desenvolupament urbà i la barreja de polítiques (hard/soft).
-
Les desigualtats i la precarietat han augmentat. Paradoxalment, apareixen “treballadors/es pobres”.
-
L’ONU aprova l’Agenda 2030 i alguns governs locals comencen a prendre’n consciència.
-
Arriba la pandèmia provocada per la Covid-19 (2020) i canvia el panorama.
-
L’administració actua ràpidament: ajuts del Govern central a la liquiditat de les empreses i facilitació dels expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO).
-
Fons Next Generation i Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia
-
Plans de xoc i de reactivació locals: suport directe a empreses i autònoms, market place local, plans d’ocupació, suport a la digitalització, vals econòmics per activar la demanda, etc.
Per saber-ne més
El marc competencial de l’administració local en l’àmbit de la promoció econòmica
Les competències dels ens locals a Espanya venen establertes per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. A Catalunya cal afegir-hi la Llei municipal i de règim local de Catalunya (8/1987), actualitzada en el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.
Entre les competències directament atribuïdes als ajuntaments, no n’hi ha cap que faci referència explícita a la promoció econòmica o al foment de l’ocupació. Malgrat això, l’article 71 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (Text refós DL 2/2003, de 28 d’abril), contempla com a competència “complementària” que per a la gestió dels seus interessos el municipi també pot exercir les de “l’ocupació i la lluita contra l’atur”.
En molts països trobem competències importants en mans dels ens locals: des de l’establiment de salaris mínims (Canadà, EUA, Japó) fins a la responsabilitat sobre les PAO (Suècia), formació professional (Finlàndia), etc.
Dins del marc competencial actual espanyol existeixen dues possibilitats d’intervenció a favor del desenvolupament econòmic i l’ocupació:
Introducció de la perspectiva de la generació d’activitat i ocupació en les diferents àrees d’actuació municipal i la prestació directa de serveis.
-
La compra pública per fomentar el teixit econòmic local.
-
Actuacions directes de foment de l’emprenedoria, les empreses locals, el comerç local, la marca territorial, el producte local, etc.
-
Actuacions directes de suport a les persones en matèria d’ocupació.
Utilització de la potestat normativa per fer intervencions en matèria econòmica.
-
Planejament urbanístic tenint en compte la perspectiva del desenvolupament econòmic.
-
Tributs locals: bonificacions per fomentar la implantació d’empreses, moratòries en situacions de crisi, taxes selectives per estimular comportaments sostenibles, etc.
-
Reglaments no fiscals que regulin activitats econòmiques, com ara mercats, o funcionament de determinats equipaments.
Normativa relacionada
Llei de bases del règim local a Espanya
1985-5392. Llei municipal i de règim local de Catalunya
Les peculiaritats de l’actuació local en promoció econòmica
La promoció econòmica local és un tipus de política econòmica que incorpora alguns elements diferencials:
-
Opera en l’àmbit microeconòmic, és a dir, s’ocupa dels agents individuals, com empreses, treballadors/es i consumidors/es, i no dels grans agregats, com la inflació o el tipus d’interès.
-
El territori on es desenvolupa l’activitat econòmica és una de les variables que opera en el model i, per tant, influeix de forma rellevant en les actuacions que s’hi desenvolupen. De fet, és un element cabdal. No es desenvoluparan les mateixes estratègies ni es perseguiran els mateixos objectius al territori A que al territori B. A banda, la implementació de mesures genèriques no serà igual al territori A que al territori B.
-
Bo i cert que les actuacions de promoció econòmica local poden tenir un important impacte. Es tracta, habitualment, d’actuacions de caràcter indicatiu, d’actuacions que miren de conduir els agents involucrats per un determinat camí. Altres tipus d’agents de política econòmica impacten en l’economia amb decisions sobre les grans macromagnituds o amb la regulació general sobre les condicions del mercat.
-
Sense renunciar a la possibilitat de captar inversions, talent o consum de l’exterior, la promoció econòmica local pren una perspectiva endògena en el seu plantejament. És a partir dels agents i els actius materials (un edifici, un paisatge…) i immaterials (gastronomia, tècnica artesana, saber fer industrial, etc.) del territori que es defineixen l’estratègia i les actuacions. En el fons, el que se cerca és la sostenibilitat en el temps del model de desenvolupament.
Per saber-ne més
Una reflexió interessant sobre conceptes i principis del desenvolupament local es pot trobar al capítol 2 d’aquest document:
El paper dels diferents nivells de l’administració en la promoció econòmica local. De la UE a l’ajuntament
Els diferents nivells de l’administració pública tenen un paper força rellevant en les polítiques de promoció econòmica local:
Pel que fa al nivell local, en contacte directe amb la ciutadania, destaquen els ajuntaments, els consells comarcals i altres organismes de creació voluntària, com mancomunitats, consorcis o d’altres. És en aquest nivell on es materialitzen el disseny i l’execució de la PE de promoció econòmica local. De fet, la unitat territorial òptima d’actuació no sempre coincideix amb la delimitació territorial d’un municipi, i moltes vegades resulta més adient unir esforços entre municipis propers i actuar conjuntament a través d’algun dels diferents models de cooperació existents.
En el cas de Barcelona, a banda dels 311 municipis i els 11 consells comarcals, existeix un conjunt de òrgans intermedis, fruit de la cooperació local, que també actuen de forma rellevant dins el territori de les comarques de Barcelona:
-
Àrea Metropolitana de Barcelona, que en matèria de PE local actua a través de Metròpolis Barcelona i l’Agència de Desenvolupament Econòmic.
-
Mancomunitats de municipis que voluntàriament han decidit unir esforços per al disseny i la prestació de serveis relacionats amb la PE local. Alguns exemples són la Mancomunitat Penedès-Garraf, la Mancomunitat la Plana i la Mancomunitat de la Vall del Tenes, entre d’altres.
-
Consorcis d’entitats en els quals, a banda de l’administració local, participen altres entitats públiques i/o privades. Alguns exemples relacionats amb la PE local són el Consorci de la Zona Franca, el Consorci del Lluçanès, el Consorci de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf (NODE), etc.
Les diputacions són institucions de govern local que donen, fonamentalment, suport tècnic, material, econòmic i tecnològic als ajuntaments, els consells comarcals i la resta d’ens locals perquè puguin planificar el desenvolupament i prestar serveis locals de qualitat de manera més homogènia a tot el territori.
Pel que fa a la promoció econòmica local, la Diputació de Barcelona ho fa a través i dins de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç:
-
Servei de Mercat de Treball
-
Servei de Teixit Productiu
-
Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic
-
Oficina Tècnica de Turisme
-
Oficina de Promoció Turística
-
Servei de Comerç Urbà
-
Oficina de Mercats i Fires Locals
La col·laboració de la Diputació de Barcelona amb les entitats locals s’estructura a través del Pla de Concertació Xarxa de Governs Locals.
Les comunitats autònomes tenen actualment transferides la gestió de bona part de les polítiques més rellevants que afecten la promoció econòmica local, com ara les PAO, la política industrial i d’innovació, educació, universitats, planificació del territori, agricultura, turisme, etc. Amb tot, les comunitats autònomes sovint no tenen capacitat operativa per gestionar totes les polítiques que tenen transferides, i per fer-ho col·laboren amb l’administració local. Les PAO en són un bon exemple.
La Generalitat de Catalunya, a través de diferents departaments i organismes, gestiona bona part de les polítiques que afecten la promoció econòmica local. Són, concretament i de manera especial, importants els següents:
-
Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)
-
Agència per la Competitivitat de l’Empresa - ACCIÓ
-
Institut Català del Sòl - Incasòl
-
Direcció General de Desenvolupament Rural - Grups Leader
-
Àrea d’Emprenedoria i Formació - Xarxa Emprèn
-
Direcció General d’Urbanisme
-
Subdirecció General de Cooperació Local
-
Subdirecció General de Comerç
-
Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya
-
Direcció General de Turisme
L'Administració General de l’Estat fixa els principals marcs estratègics que incideixen en les polítiques que es desenvolupen a escala autonòmica i local, negocia amb la Unió Europea les prioritats i el repartiment dels fons estructurals, assigna fons en el marc de les comissions sectorials i gestiona directament alguns programes i polítiques amb instruments com el SEPE (ocupació), el CDTI, Enisa, ICEX, SEPES (sòl industrial), DG Indústria i PIMEC, etc.
La Unió Europea, malgrat que no actua directament en la prestació de serveis, regula i dona orientacions sobre el model de desenvolupament econòmic que cal construir en el territori europeu i a través del pressupost comunitari, i molt especialment dels fons estructurals, i contribueix a finançar bona part de les actuacions de promoció econòmica local.
Per saber-ne més
El desenvolupament regional i urbà de la UE
Portal Empléate <fs small>El procés de creació d'una empresa
Servei Públic d'Ocupació de Catalunya
Altres agents econòmics, socials i de coneixement que incideixen en les comarques de Barcelona
Els principals agents institucionals diferents de l’administració pública que actuen a les comarques de Barcelona i que cal tenir en compte en les nostres actuacions de promoció econòmica local són:
Les organitzacions empresarials com a agent molt important, tant per la seva dimensió d’interlocutor social com de capacitat d’entrada a les empreses o prestadores directes de serveis. Podem distingir:
-
Organitzacions multisectorials que abasten tota la demarcació, com Foment de Treball Nacional, FEPIME, PIMEC i CECOT.
-
Cambres de comerç que abasten àmbits territorials amplis: Cambra de Comerç de Barcelona, Cambra de Comerç de Manresa, Cambra de Comerç de Sabadell i Cambra de Comerç de Terrassa.
-
Organitzacions empresarials sectorials, habitualment integrades dins de federacions al si de Foment del Treball Nacional o PIMEC.
-
Organitzacions empresarials locals.
Les organitzacions sindicals són també un interlocutor social fonamental, donen serveis a les persones afiliades i no afiliades, solen tenir delegacions territorials arreu del territori i col·laboren habitualment amb l’administració. Les principals organitzacions sindicals que operen en l’àmbit de la demarcació de Barcelona són CCOO i UGT, a més d’organitzacions agràries com Unió de Pagesos (UP) o Joves Agricultors i Ramaders (JARC).
Les universitats tenen un paper important en la seva triple funció de docència, recerca i transferència, i cal tenir-les en compte en el disseny de les polítiques de promoció econòmica local. A la demarcació de Barcelona, tenen campus arreu del territori les universitats següents:
-
Universitat de Barcelona (UB)
-
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
-
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
-
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
-
Universitat Ramon Llull (URLL)
-
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
-
Universitat de Vic
-
Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
-
Abat Oliba (CEU)
Els factors per al desenvolupament local
Els factors de desenvolupament són aquells elements o qualitats que contribueixen al procés de dinamització local. A partir de la naturalesa dels factors, l’escala, el grau d’incidència, etc., es poden classificar de diverses maneres. Així, des del punt de vista temàtic, es diferencien quatre grans àmbits en els factors de desenvolupament: territorials, econòmics, socials i de governança:
| Territorials | Econòmics | Socials | Polítics |
|---|---|---|---|
| Localització i accessibilitat | Estructura econòmica | Educació i coneixement | Identitat comunitària i participació |
| Ordenació urbana | Cultura empresarial | Diversitat cultural | Qualitat institucions públiques |
| Espais d'activitat econòmica | Capital i finances | Cohesió social | |
| Paisatge |
Per saber-ne més
La promoció econòmica i els ODS
Què són els ODS?
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el pla adoptat per l’Assemblea General de l’ONU a favor de les persones, el planeta i la prosperitat. Té també la intenció d’enfortir la pau universal, el partenariat i l’accés a la justícia.
L’Agenda està organitzada en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que plantegen 169 fites que abasten els àmbits econòmic, social i ambiental, i interpel·len tothom, és a dir, governs de tot tipus, empreses i ciutadania.
Dins dels ODS, alguns fan referència directa als espais de treball de la promoció econòmica local.
Quins són els principals ODS que interpel·len les polítiques de promoció econòmica local?
En el marc de les activitats de promoció econòmica local, els ODS més rellevants són:
Cal, doncs, mirar de contribuir al conjunt dels ODS, atès que es formulen de forma indivisible.
Per saber-ne més
En qualsevol cas, cada territori ha de dissenyar les seves fórmules concretes de contribuir als ODS, i una bona guia per treballar-ho és:
Les prioritats de la UE en matèria de desenvolupament econòmic per al període 2021-2027
Les cinc prioritats
Les cinc prioritats que impulsaran la inversió de la UE en el septenni 2021-2027 són les següents:
-
Una Europa més intel·ligent, a través de la innovació, la digitalització, la transformació econòmica i el suport a les petites i mitjanes empreses.
-
Una Europa més verda i lliure de carboni, que implementa l’Acord de París i inverteix en transició energètica, energies renovables i lluita contra el canvi climàtic.
-
Una Europa més connectada, amb transport estratègic i xarxes digitals.
-
Una Europa més social, que es basa en el Pilar Europeu dels Drets Socials i dona suport a l’ocupació de qualitat, l’educació, les capacitats educatives i professionals, la inclusió social i la igualtat d’accés a l’atenció sanitària.
-
Una Europa més propera als ciutadans, que dona suport a les estratègies de creixement de la gestió local i contribueix al desenvolupament urbà sostenible a tota la UE.
Les inversions en desenvolupament regional se centraran, en particular, en els objectius 1 i 2. Entre el 65% i el 85% dels recursos del FEDER i del Fons de Cohesió s’assignaran a aquestes prioritats, en funció de la riquesa relativa dels estats membres.
Per saber-ne més
Fons de Recuperació Next Generation EU
Paral·lelament, com a resposta europea als efectes econòmics derivats de la crisi sanitària de la Covid-19, la Unió Europea ha conformat un mecanisme especial, un fons de recuperació, per al període 2021-2023, anomenat Next Generation EU, que facilitarà l’arribada a Espanya de 140.000 milions d’euros per finançar el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, que impactarà en les economies locals a través de diferents mecanismes.
Un enfocament més personalitzat per al desenvolupament de les regions d’Europa
El nou marc 21-27 preveu un enfocament més personalitzat per al desenvolupament regional i mira d’orientar perquè les actuacions tinguin més en compte les característiques de les regions on s’està intervenint.
-
La política de cohesió continua invertint en totes les regions en funció de les mateixes tres categories de regions (menys desenvolupades, en transició o més desenvolupades).
-
El mètode d’assignació de fons continua tenint en compte, en gran mesura, el PIB per càpita.
-
S’hi afegeixen nous criteris (atur juvenil, baixos nivells educatius, canvi climàtic i acollida i integració d’immigrants) per reflectir millor la realitat sobre el terreny. Les regions més externes continuaran beneficiant-se de l’assistència especial de la UE.
-
La política de cohesió segueix donant suport a les estratègies de desenvolupament de gestió local i facultant els governs locals en la gestió de fons. També es potencia la dimensió urbana de la política de cohesió, amb un 6% del FEDER dedicat al desenvolupament urbà sostenible, i un nou programa de capacitació i networking per a les autoritats urbanes: Iniciativa Urbana Europea.