La regidoria de promoció econòmica

Les dades són elements primaris d’informació que no ens diuen res del perquè de les coses i que no tenen rellevància o propòsit per si mateixes.

Les dades es converteixen en informació quan els afegim significació per diferents vies: categoritzant, calculant, corregint, condensant, etc.

El coneixement és una barreja d’experiència, valors, informació i know-how que serveix com a marc per a la incorporació de noves experiències i informació i és útil per a l’acció. Perquè la informació es converteixi en coneixement, cal, entre altres, comparar, realitzar connexions, extreure conseqüències i compartir amb altres persones.

L’Observatori de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona recopila, organitza, genera i difon informació territorial d’interès per a la presa de decisions:

D’altra banda, la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local (XODEL) és l’espai de treball conjunt dels observatoris de la demarcació de Barcelona.

A banda de l’observació permanent, com a activitat interioritzada que ens manté alerta del que succeeix al nostre territori, en l’àmbit de les polítiques públiques, les decisions tècniques i polítiques s’han de fonamentar en anàlisis reflexives que aportin coneixement de causa i facilitin un consens raonat. Sense un coneixement suficient de la situació de partida i de les tendències probables de futur, els actors tendeixen a seguir interessos exclusivament individuals basats en opinions preconcebudes. La diagnosi serveix, doncs, per passar dels prejudicis als judicis i afavorir, per tant, l’adquisició de marcs mentals i conceptuals més objectius i més fàcilment compartits. Sigui com sigui, s’han d’afinar al màxim les diagnosis, perquè els problemes són complexos, canvien entre territoris… i, sobretot, no podem copiar receptes, en general.

La planificació estratègica és una metodologia que permet, mitjançant la participació, construir projectes, formular models territorials i localitzar agendes per avançar i així enfortir les estructures econòmiques locals.

Es concreta en un pla, un document que haurà servir de full de ruta per a la implementació d’actuacions i projectes concrets, i que és revisat i avaluat periòdicament.

Així, tots els plans estratègics haurien d’incorporar:

• Una visió compartida de futur a partir d’escenaris prospectius i normatius.
• Un caràcter territorial i selectiu de les propostes perquè siguin veritablement estratègiques.
• Una formalització d’acords entre tots els actors implicats a partir de processos amb coneixement de causa.
• Un lideratge facilitador de les institucions públiques.

A diferència d’altres plans, com els urbanístics, desenvolupats en el marc d’una llei, aquests són indicatius, i no pas vinculants, i el seu compliment i implementació depenen exclusivament de l’interès i la capacitat dels actors i agents implicats.

L’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic (OTEDE) és l’equip professional que dona suport als governs locals en la definició i l’impuls de les polítiques de desenvolupament econòmic dels municipis a partir d’una visió global i estratègica del territori.

L’activitat de l’OTEDE té dos eixos: d’una banda, serveix com a espai de referència per generar i gestionar coneixement en l’àmbit del desenvolupament econòmic local per contribuir a l’avançament de les reflexions teòriques i de les aplicacions pràctiques vinculades a la definició d’estratègies, i, de l’altra, per elaborar productes i desenvolupar metodologies que permetin als ens locals desplegar i gestionar les estratègies de desenvolupament econòmic.

Exemple

Pla Estratègic Vallès Oriental 2018-2025

Com ja s’ha comentat anteriorment, un dels elements fonamentals de la PE local és que el territori passa a ser una variable fonamental del model. En aquest sentit, queda clar que diferents territoris han de fer diferents opcions o estratègies.

Des de la Diputació de Barcelona s’ha fet un esforç per identificar els diversos patrons de desenvolupament dels territoris i descriure’ls en forma de models que mirin d’orientar les estratègies territorials. El resultat és el que es mostra a continuació:

A banda dels models de desenvolupament analitzats en l’apartat anterior, cal distingir dos grans paradigmes o conceptes lligats a entorns territorials molt diferents, ambdós amb estratègies de suport clares per part de la Unió Europea.

Desenvolupament urbà

Les economies d’aglomeració que generen les ciutats són clarament un factor que afavoreix el desenvolupament de determinades activitats econòmiques d’alt valor afegit.

Dit això, les ciutats són també un gran cau de desigualtats i marginació, i actualment aborden una caterva de problemàtiques força elevada, com ara habitatge, transport, qualitat de l’aire, etc.

De fet, els elements estan tan interrelacionats que avui dia no es pot parlar de desenvolupament urbà sense introduir les paraules sostenible i integral. Per aquesta raó, des de finals dels anys 90 ha sorgit tot un cos de coneixement i programes de suport orientats a afavorir el desenvolupament urbà que combina les accions dures (inversions en infraestructura) amb les toves de caràcter social en un marc d’ús intensiu de les tecnologies i amb una orientació sostenible.

Desenvolupament rural

En els seus inicis, el desenvolupament rural (DR) s’associava a les mesures orientades a la modernització del sector agrari i l’evolució econòmica i social en un entorn d’excedents agraris que ha fet evolucionar el concepte cap a un nou paradigma en què els agents locals estan cridats a ser-ne els protagonistes.

En general, els principals reptes als quals s’enfronten els territoris rurals són la lluita contra el despoblament amb la retenció o l’atracció de residents i la garantia d’uns serveis bàsics d’educació, salut, socials i culturals de qualitat i accessibles. L’emigració de les dones en edat de treballar també és una gran problemàtica que incideix, de retruc, en l’envelliment. En aquest sentit, fa anys que des de diferents administracions s’impulsen programes orientats al desenvolupament rural integral, dels quals el programa Leader de la Unió Europea és el principal exponent. A Catalunya, existeixen 11 grups Leader, dels quals 3 intervenen en municipis de les comarques de Barcelona.

Bones pràctiques

Experiències de microdesenvolupament

Des de principis del segle XXI, la innovació és un element present en les nostres economies i societats. El que inicialment va ser un motor per a la competitivitat de les empreses, s’ha consolidat com un dinamitzador social de primer ordre.

En l’àmbit de la PE local, la innovació s’ha fet present amb diferents cares:

Es tracta d’un document d’abast estratègic que fixa les prioritats i les actuacions en matèria de promoció econòmica i ocupació per a un període habitualment de quatre anys. Normalment s’articula a partir d’unes prioritats, unes línies estratègiques, uns objectius i un conjunt d’accions dins de cada línia estratègica. Atès que moltes vegades les organitzacions que els formulen ja tenen una estructura de funcionament, amb una sèrie de serveis recurrents en marxa, el pla director inclou:

• Serveis recurrents, amb els seus objectius de millora i abast per al període.
• Nous projectes d’impacte per canviar el curs de determinades qüestions.
• Accions periòdiques. Són recurrents, però es realitzen només un cop cada any o una vegada per període.

Paral·lelament als plans directors de promoció econòmica, i ateses les característiques dels territoris i les prioritats polítiques que s’hi defineixen, algunes organitzacions desenvolupen plans “sectorials” en diferents àmbits:

El concepte concertació expressa una forma de relació social particular definida per tres característiques bàsiques:

• És un tipus de relació que vincula, de manera voluntària i horitzontal, dos o més actors o agents sobre la base d’interessos comuns i valors compatibles.
• El vincle entre dos actors o més s’estableix per assolir un resultat determinat.
• Aquesta vinculació permet realitzar accions conjuntes basades en consensos. Com tota activitat humana, la concertació es mou per un sentit o una orientació basada en una doble dimensió:
  1. Una dimensió de valor, que assigna a la concertació un valor en si mateixa perquè es basa en els principis de la democràcia participativa en què cada actor s’ubica com a part del problema i es compromet amb la seva solució participant amb veu, vot i acció, i sobretot, compartint responsabilitats.
  2. Una dimensió instrumental, que atorga a la concertació mitjans eficaços i eficients per assolir objectius predeterminats, negociant i resolent conflictes i creant consensos.

La concertació per al desenvolupament local és la cristal·lització dels valors democràtics i la implementació d’una estratègia eficaç basada en l’especialització institucional i en àmbits i objectius de desenvolupament. La manera més orgànica i eficient d’actuar amb acord i consens amb els actors locals és a través de l’elaboració, la implementació i l’avaluació de projectes concrets de desenvolupament, i una de les fórmules més adequades d’organització és la que proporciona la metodologia PTDLO. Així mateix, també és freqüent trobar espais per generar capital conversacional en forma d’acords per a la promoció econòmica i l’ocupació, consells econòmics i socials, etc.

Un pas més enllà en la concertació és el que s’anomena cocreació o coproducció de polítiques públiques, en què es posa èmfasi en la comunitat i en la lògica de compartir.

Totes aquestes experiències de caire col·laboratiu tenen en comú:

• Una dimensió de valor que assigna a la concertació un valor en si mateixa perquè es basa en els principis de la democràcia participativa, en la qual cada actor s’ubica com a part del problema i es compromet amb la seva solució participant-hi amb veu, vot i acció, i, sobretot, compartint responsabilitats.
• Una dimensió instrumental que atorga a la concertació mitjans eficaços i eficients per assolir objectius predeterminats negociant i resolent conflictes i creant consensos.

Quant a la PE local, cal pensar-la sempre en l’escala territorial adequada. Així, podem parlar de PE local de barri, de ciutat, de comarca, etc. El que és important és tenir clar sempre en quina dimensió és més eficaç i eficient la política o actuació engegada en funció dels objectius que es persegueixin i els recursos disponibles.

Districte econòmic

Si l’objectiu és regenerar un districte o una zona determinada del municipi, l’escala de l’actuació és de gran a petit. És a dir, es faran actuacions en aquella zona que no s’aplicaran en altres indrets de la ciutat perquè respon a problemàtiques molt específiques d’aquella zona. Un exemple en seria una remodelació d’un mercat per animar el comerç de proximitat als centres de pobles i ciutats.

Municipi

Els municipis són el marc natural de moltes actuacions de PE local i és l’escala adequada per forçar actuacions. Si el que es vol és impulsar el coworking, es treballarà amb un disseny que tingui en compte les diverses possibilitats d’espai que ofereix la població.

Comarca - àrea metropolitana

Quan la realitat sobre la qual es vol actuar es contextualitza en un àmbit territorial superior al de municipi, com ara les produccions locals de determinats productes agroalimentaris, aleshores pren tot el sentit abordar les actuacions des d’àmbits comarcals o supralocals.

Si ens trobem davant de polítiques o actuacions molt vinculades als mercats globals, els nivells regionals i metropolitans són més adequats. La captació de noves implantacions empresarials és un bon exemple de la necessitat d’aixecar l’escala.

Una manera de posicionar i cohesionar el territori consisteix a dissenyar i promocionar una marca territorial a partir d’una identitat singular i competitiva que desperti l’interès de diferents sectors de la societat a través d’un relat que convenci i emocioni els públics als quals va destinada.

Una marca és el conjunt d’atributs, tangibles o intangibles, que defineixen un producte, servei, persona, institució o lloc, i que, pel fet de convertir-los en únics, permet posicionar-los entre la seva competència.

Fer brànding és construir valor de marca a través de la planificació estratègica i la comunicació efectiva dels atributs que es volen traslladar a les ments dels receptors per impactar en el seu cor i fer ressonar amb els seus valors.

Les marques poden tenir orígens diversos: des dels purament geogràfics, com la marca Pirineus, fins als de caire social o històric, com el Camí de Sant Jaume. El que és interessant és que tinguin un caràcter aglutinador i transversal.

La PE local no se centra només a crear més valor afegit al territori, sinó que mira també d’orientar l’activitat econòmica, i d’aquí la seva peculiaritat “indicativa”. En aquest sentit, en els darrers anys, algunes entitats locals han focalitzat bona part del seu esforç a impulsar el que s’anomena “noves economies”, o noves formes de fer activitat econòmica, que incorporen determinats valors.