La regidoria de promoció econòmica

3 Les actuacions en teixit productiu

3.1 La morfologia del teixit productiu i l’adaptació de les actuacions

Les actuacions de PE local integren el territori com a variable. En aquest sentit, la morfologia del nostre teixit productiu condiciona la nostra actuació. Així doncs, haurem de tenir en compte aspectes com:

  • El pes de la indústria en el nostre municipi i l’adequació o no dels espais d’activitat industrial.
  • Les possibles especialitzacions sectorials existents (recordeu RIS3) i la conveniència d’actuar en clau sectorial.
  • El comerç com a sector especialment lligat al territori i la seva situació al nostre municipi.
  • L’existència de sectors (grans o petits) lligats fortament al territori, com l’agroalimentari Km0 o el turisme.
  • Etc.

D’altra banda, la morfologia del nostre teixit productiu també ens indica quins haurien de ser els nostres interlocutors clau: associacions d’empreses, associacions de comerciants, estructures de gestió dels polígons, etc. De vegades aquests interlocutors existeixen i de vegades la nostra primera feina és impulsar-ne la creació.

3.2 Què hem de saber del nostre teixit productiu?

Per poder construir bones polítiques de suport al teixit productiu, és convenient tenir informació quantitativa i qualitativa que permeti respondre a les preguntes següents:

  • Quin és el volum estimat de persones emprenedores del nostre territori? Quin perfil tenen (nivell d’estudis, edat, gènere, si ho són per necessitat o més per oportunitat…)?
  • Quantes empreses es creen anualment al nostre territori? Quin perfil tenen (sector, dimensió, etc.)? Quina és la seva taxa de supervivència?
  • Quantes empreses tenim? Com són les nostres empreses? Quina dimensió tenen? De quins sectors són? Quants autònoms tenim? Quin perfil tenen?
  • Quins segments de la cadena de valor ocupen les nostres empreses? Quins models de negoci tenen? Quines dificultats tenen per ser competitives, per créixer o per simplement no tancar?
  • És atractiu el nostre territori per atraure inversions? Per quins factors ho és? En quines condicions es troben els nostres polígons d’activitat econòmica i les nostres infraestructures en general?
  • Quines polítiques, programes i/o serveis de suport empresarial s’estan duent a terme al nostre territori i per part de qui? Quins agents públics i privats hi estan intervenint?
  • Etc.

El Servei de Teixit Productiu (STP) de la Diputació de Barcelona treballa amb perspectiva territorial sostenible i competitiva per donar suport als ens locals barcelonins en el foment de l’emprenedoria, la generació i la consolidació de l’activitat econòmica i la promoció directa o la facilitació d’activitats que contribueixin a dinamitzar el teixit productiu.

El STP ofereix assistència econòmica i tècnica a través d’assessorament, eines i formació amb dos objectius: implantar un model de gestió de les polítiques locals de suport a les empreses eficient i eficaç, coherent amb el model d’agències de desenvolupament econòmic de la Diputació, i promocionar l’activitat empresarial de la província de Barcelona, en cooperació amb els ens locals, i convertir-los en un referent per a persones emprenedores i empreses.

3.3 El suport a la creació i el creixement d’empreses

Les actuacions que des de l’àmbit públic es duen a terme per millorar el procés de creació d’empreses també es poden agrupar segons la seqüència de creació d’una empresa que, d’acord amb el professor Veciana, es pot desagregar en quatre grans fases: gestació, anàlisi, posada en marxa i consolidació.

Gestació
En primer lloc, podem parlar de la fase de gestació com aquella en la qual una persona especialment motivada identifica en l’entorn diferents elements que poden donar lloc a una possibilitat empresarial (senyals del mercat). Les diferents accions que es porten a terme des de l’àmbit públic tenen com a objectiu “despertar” vocacions empresarials i fer que més persones d’un territori de referència optin per posar en marxa un projecte empresarial.
Anàlisi
En la segona fase, que podem anomenar d’anàlisi, el futur empresari inicia el procés d’anàlisi tècnica o intuïtiva de la viabilitat de la seva idea de negoci i arriba al punt en què decideix tirar-la endavant o deixar-ho córrer. Les accions des de l’àmbit públic faciliten aquest procés d’anàlisi, donen suport a l’elaboració dels plans d’empresa o capaciten les persones emprenedores per fer-ho.
Posada en marxa
Si la idea és viable, l’emprenedor té les mínimes habilitats necessàries i decideix continuar, entrem en la fase de posada en marxa, en la qual l’emprenedor mobilitza els mitjans necessaris per iniciar l’activitat: ubicació física de l’empresa, gestions administratives, cerca de finançament complementari, contactes i acords amb proveïdors, contractació de personal, etc. Així doncs, des l’àmbit públic es desenvolupen accions que faciliten la realització dels diferents tràmits per engegar l’activitat que permeten accedir a un espai per ubicar-hi l’empresa, faciliten l’accés a finançament per arrencar el projecte, etc. Les actuacions públiques més freqüents són personal tècnic assessorant, subvencions per a les primeres inversions, formació en creació d’empreses, finestretes úniques, etc.
Consolidació
El procés de creació d’una empresa culmina quan, un cop en marxa, aconsegueix, passats uns tres o quatre anys, la seva consolidació. En aquests primers anys solen aparèixer problemes en les vendes per manca d’habilitats comercials o pel fet de no conèixer suficientment el mercat, deficiències en la planificació financera, problemes de lideratge en l’organització, problemes d’accés a fonts de finançament, desacords interns entre socis, manca de coneixements en aspectes de gestió, etc. En aquest sentit, les actuacions poden ser de naturalesa diversa i incloure àmbits diferents.

Així mateix, cal tenir present que dins del cicle de vida d’una empresa també s’ha de preveure la fase de creixement de les empreses ja consolidades que volen fer salts importants en dimensió a través de la innovació, la internacionalització o qualsevol altra estratègia.

D’altra banda, més enllà dels serveis i les actuacions de suport directes, els ens locals poden aportar valor a les empreses d’una manera més indirecta promovent un entorn que sigui més favorable al desenvolupament d’activitats empresarials perquè siguin més competitives.

Aquests tipus d’actuacions es poden englobar en tres grans blocs:

Actuacions per a la millora de l’entorn físic · A través de l’urbanisme, és a dir, planificant els usos del sòl i les activitats que s’hi poden dur a terme, com ara eixos comercials o sòl industrial.

· A través de la creació i/o modernització d’infraestructures i equipaments que faciliten les activitats econòmiques, com ara la dotació de serveis en PAE, la millora de la xarxa viària, la creació de vivers d’empresa o d’altres.

Actuacions de millora de l’entorn legal

La millora i la simplificació de la regulació local que afecta les empreses, així com la creació d’oficines que centralitzen diferents tràmits (municipals o fins i tot d’altres administracions), són formes diferents de crear un entorn legal més “amigable” per a les empreses.

Actuacions de promoció de l’entorn cultural

En el sentit de sensibilitzar la població vers determinats valors com l’emprenedoria, la cultura de la innovació o la responsabilitat social i mediambiental de les empreses.

3.4 El fenomen “startup” i els serveis especialitzats

Des de la segona dècada del 2000, s’ha incrementat de forma rellevant el nombre d’empreses que sorgeixen d’oportunitats generades per les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i l’enorme accelerada i extensió entre tothom.

Alguns països com Israel han fet d’aquest tipus d’empreses la seva bandera, i no és menys cert que en el teixit local de les comarques de Barcelona també s’han desenvolupat projectes interessants adreçats a promoure aquest tipus d’emprenedoria, atès que la seva creació de valor i la seva capacitat de generar ocupació indefinida i de qualitat són molt superiors.

Així doncs, aquestes són els tipus d’actuacions que s’ha posat en marxa:

  • Connexió de la recerca universitària amb el món de l’entrepreneurship.
  • Impuls de la creació d’un ecosistema favorable per a aquest tipus d’empreses, tant des del punt de vista del suport com del finançament: incubadores i acceleradores d’empreses, xarxes d’inversió, crowfounding, xarxes de mentoria, programes d’spin-off universitaris, espais de coworking, etc.
  • Programes especialitzats en la preincubació i incubació de projectes a través de metodologies adaptades com Lean Startup.
  • Programes especialitzats en acceleració d’startups.
  • Programes sectorials específics.

Per saber-ne més

El impuls als sectors emergents

3.5 El suport al teixit empresarial. Els Centres Locals de Serveis a les Empreses (CLSE) i el seu catàleg de serveis

Els Centres Locals de Serveis a les empreses (en endavant, CLSE) són els departaments, els organismes autònoms o les empreses públiques dels ajuntaments que, sols o mancomunadament, tenen com a objectiu desenvolupar el teixit empresarial del seu territori i ajudar al desvetllament de vocacions empresarials, la creació i la consolidació d’empreses, així com al creixement de les ja existents i a millorar-ne la competitivitat. En la realitat actual, els CLSE poden jurídicament adoptar formes molt diverses.

Els CLSE acostumen a dur a terme dos tipus d’actuacions: serveis directes a persones emprenedores i empreses i actuacions per afavorir l’entorn empresarial.

En aquest epígraf descrivim quin són els serveis que pot arribar a oferir un CLSE, és a dir, el catàleg de serveis tipus. El criteri d’agrupació que se segueix és el tipus de destinatari: persones emprenedores, empreses de constitució recent o empreses consolidades. Naturalment, no tots els centres presten tots els serveis.

Serveis a persones emprenedores

Actuacions diverses, com xerrades i seminaris en escoles i instituts, concursos de projectes empresarials, jornades de l’emprenedoria, mitjans de comunicació local, etc.

Prestació d’informació (presencial i/o en línia) sobre aspectes relatius a la creació de l’empresa, habitualment relativa a qüestions sobre normativa, fiscalitat, Seguretat Social, tramitació, etc.

Prestació de consell expert, més enllà de la informació, sobre diferents qüestions relacionades amb el procés de la creació de l’empresa.

Acompanyament i assessorament expert en tot el procés d’elaboració del pla d’empresa a través de reunions periòdiques en les quals s’analitzen els avenços realitzats i es planteja com avançar en els diferents apartats del pla d’empresa.

Acompanyament i assessorament expert en tot el procés d’elaboració del model de negoci a través de la metodologia Canvas Business Model.

Espais físics i/o virtuals amb diferents recursos de coneixement per facilitar el procés de creació de l’empresa. Habitualment també s’organitzen activitats de petit format (càpsules) per a les persones usuàries.

Programes de formació normalment centrats en tots els elements necessaris per poder fer el pla d’empresa i en l’enfortiment de les competències (habilitats, actituds) emprenedores.

Servei centrat en el suport a la realització dels diferents tràmits per a la creació de l’empresa. En alguns ajuntaments, a aquest servei l’anomenen Oficina d’Atenció a l’Empresa.

Servei per a la realització directa d’alguns dels tràmits de creació d’una empresa. Aquests punts formen part d’una xarxa d’abast estatal coordinada des del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

Servei que posa en contacte i dona suport i assessorament en el procés a persones que volen adquirir una empresa en marxa i persones que volen vendre una empresa.

Programes de suport integral a la creació d’empreses a sectors d’activitat que els interessi potenciar de forma particular en el municipi. Habitualment aquests programes es desenvolupen en col·laboració amb agents clau del sector concret que es vol impulsar.

Programes de suport integral a la creació d’empreses adreçats a col•lectius específics ajustant el disseny de la metodologia i el programa a peculiaritats del col·lectiu: joves, dones, persones més grans de 40 anys, etc.

Serveis a empreses de creació recent

Prestació d’informació (presencial i/o en línia) sobre aspectes empresarials de caràcter bàsic localitzables en fonts d’informació públiques sense necessitat de gaire recerca ni consell específic.

Prestació de consell tècnic especialitzat sobre diferents aspectes de la gestió empresarial que puguin interessar a les empreses.

Posar a disposició de les empreses espais per al seu allotjament, habitualment a preus competitius. En funció de les característiques, serveis i condicions que ofereixen els espais, prenen diferents morfologies. Al document Guia Vivarium trobareu informació addicional d’interès.

Programes de formació, habitualment de curta durada, adreçats a enfortir els coneixements de les persones que lideren noves empreses.

Serveis a empreses consolidades

Actuacions adreçades a sensibilitzar l’empresa en el desenvolupament de determinades pràctiques empresarials adients de ser incorporades. La forma que poden prendre és variada: jornades, seminaris, materials de difusió, vídeos, etc.

Prestació d’informació (presencial i/o en línia) sobre aspectes empresarials especialitzats localitzables en fonts d’informació públiques amb necessitat de recerca específica.

Programes de formació, habitualment de curta durada, adreçats a enfortir els coneixements de responsables empresarials que volen fer créixer les seves empreses.

Prestació de consell expert relacionat amb qüestions empresarial.

Organització d’activitats orientades al coneixement entre empreses del territori i a fomentar-ne la cooperació.

Suport en el desenvolupament estratègic de l’empresa a través del consell de persones que ocupen o han ocupat càrrecs de responsabilitat empresarial i que acumulen un capital d’experiència important.

Servei centrat en el suport a la realització dels diferents tràmits, especialment aquells relacionats amb la sol·licitud de subvencions.

Integració en un únic punt d’atenció de tots els tràmits i serveis que l’ajuntament dona a l’empresa.

Prestació de consell expert en la cerca de finançament, especialment d’aquells diferents del producte bancari clàssic: capital risc, subvencions, xarxes de Business Angels, crowfounding, etc.

Programes a mida de suport pensats per a sectors específics que incorporen singularitats.

Cerca, captació de projectes d’inversió empresarial perquè s’instal•lin al municipi i suport directe perquè aquesta instal·lació sigui fàcil.

Per saber-ne més

Introducció Vivarium

3.6 Infraestructures com ara vivers, centres d’empreses, "coworkings", etc.

Dins del catàleg de serveis, algunes entitats locals promouen i/o gestionen algunes infraestructures adreçades a donar suport a les empreses en la fase de consolidació o a facilitar-los determinats serveis especialitzats que requereixen elements infraestructurals per ser prestats. En aquest cas, el més important no és només la qüestió de la infraestructura, sinó que en aquest espai es desenvolupin activitats i esdeveniments que impulsin la competitivitat de les empreses, tant si hi estan allotjades com si no. Algunes tipologies d’aquests espais serien:

  • Vivers d’empreses: es caracteritzen per tutelar i monitoritzar de manera individualitzada les empreses durant els primers anys de vida. Les empreses que s’hi allotgen han rebut habitualment el suport del mateix viver en el procés de gestació i creació mitjançant assessorament per a la realització del pla d’empresa, formació empresarial, anàlisi de les capacitats de la persona per emprendre, etc. L’allotjament al viver constitueix, de fet, un servei addicional que s’ofereix a les persones emprenedores un cop ja han creat l’empresa.
  • Centres d’empreses: acullen temporalment les que no necessàriament hagin estat assessorades pel centre abans de la seva posada en marxa i, a diferència dels vivers, no els fan un seguiment individualitzat.
  • Hotels d’empreses: no se circumscriuen només a empreses de nova creació, sinó que admeten també empreses ja constituïdes i consolidades. Les empreses hi poden romandre per un període il·limitat.
  • Mòduls de serveis, mòduls industrials i espais de coworking: els trobarem en funció de la modalitat de les empreses allotjades.
  • Centres de serveis de proximitat: als polígons d’activitat econòmica, que permeten oferir un conjunt de serveis a empreses al mateix polígon, fora de la trama urbana, com ara auditori, aules de formació, entitats bancàries, mútues, restaurant, etc. Un bon exemple d’aquest tipus de centre és Nodus Barberà, a Barberà del Vallès.
  • Centres de difusió i/o d’experimentació en tecnologies: espais equipats amb tecnologia i personal que permeten la prestació de determinats serveis molt especialitzats i de generació de valor. Exemples interessants d’aquest tipus de centre són Realitat Virtual i Realitat Augmentada de Barberà del Vallès, CityLab Cornellà, +FABLabs (Fabrication Laboratory) o FabLab, a Terrassa, uns espais equipats amb eines de fabricació digital (impressores 3D, equips de CAD, etc.) adreçats a donar solucions a les empreses en matèria de creació i millora dels productes i al servei de la comunitat per solucionar reptes plantejats.

3.7 Polígons d’activitat econòmica

Els polígons d’activitat econòmica (PAE) són zones destinades específicament a la instal·lació de tot tipus d’activitats econòmiques, delimitades i qualificades en el planejament urbanístic per a aquests usos i dotades de subministraments (energia, aigua i recollida de residus), de determinats serveis operatius (infraestructures) i de serveis estratègics, adreçats a la millora de la competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen. Els PAE contribueixen a la competitivitat del territori i afecten la competitivitat de les empreses que hi són instal·lades, almenys en quatre àmbits: entorn, subministraments, infraestructures i equipaments i serveis operatius.

Les principals activitats que pot desenvolupar un ajuntament per enfortir els seus PAE són de diferents tipus:

  • Dinamització de la vida interna dels PAE promovent la creació d’associacions o altres tipus d’entitats de gestió.
  • Elaboració de censos empresarials i eines de mapatge que permeten conèixer les característiques de cada polígon i les empreses que s’hi ubiquen.
  • Creació de centres de serveis com els comentats en l’apartat anterior.
  • Acords per a l’establiment de mesures de gestió publicoprivades i mancomunada d’alguns dels serveis del polígon.
  • Creació d’una marca, d’un portal de PAE o una senyalització homogènia de tots els PAE del municipi, unificant la seva visió i reflectint la vocació industrial.
  • Posada en marxa d’oficines o sistemes per a l’atracció i acollida de noves empreses als PAE, especialment de fora del territori i complementàries a les ja ubicades al polígon.
  • Impuls i foment de les xarxes de cooperació empresarials.
  • Realització d’inversions directes per millorar les condicions infraestructurals dels PAE.
  • Finalment, cal destacar que alguns ajuntaments han realitzat plans estratègics específics per als PAE.

Exemple


Guia de promoció i dinamització de polígons industrials

Pla Director de Polígons Industrials de Rubí


3.8 El suport a sectors d’activitat: productes de la terra, turisme i comerç

A banda dels serveis generalistes adreçats a tot tipus d’empresa, la nostra estratègia de desenvolupament pot integrar el suport a determinats sectors d’activitat. De fet, anteriorment ja hem comentat les estratègies d’especialització intel·ligent RIS3 impulsades des de la Unió Europea que, malgrat que van adreçades a les polítiques regionals, en determinats contextos locals també tenen sentit.

Tres dels sectors en els quals la variable territorial és rellevant i habitualment s’actua des de la PE local són:

  • El sector agroalimentari artesanal, atès que es basa en la utilització de productes generats al mateix territori. En aquest àmbit, és molt interessant l’experiència de la Xarxa de Productes de la Terra impulsada per Diputació de Barcelona.
  • El comerç minorista, en la mesura que és un sector lligat al territori que, a banda de donar servei i crear ocupació i riquesa, genera cohesió social.
  • El turisme, en la mesura que un dels principals factors de producció del sector és el mateix territori.

A banda de les actuacions sectorials, algunes de les de PE local s’orienten més cap al suport a estímul de clústers, entesos com a grups d’empreses localitzades en entorns territorials propers que competeixen en un mateix negoci, que integren diferents elements de la cadena de valor, que tenen relacions de competència i col·laboració entre si i amb centres de formació i recerca, i que desenvolupen especialitzacions competitives.

Exemple


Xarxa de Productes de la Terra

Indústria 4.0 Riera de Caldes

Vall del Ges: cosmètica i perfumeria


Pujar