El pressupost de despeses haurà de recollir els crèdits (previsió) que són necessaris per atendre el compliment de les obligacions de l’entitat en l’exercici pressupostari. Cal recordar que els crèdits del pressupost suposen els imports màxims de despesa que es pot reconèixer en l’exercici.
Els crèdits es destinaran exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats. Aquests tenen caràcter limitatiu i vinculant, i es considerarà nul·la de ple dret qualsevol despesa incorreguda que no tingui cobertura pressupostària.
El compliment d’aquestes limitacions es fa en l’àmbit de la vinculació jurídica definida a les bases d’execució aprovades.
L’execució del pressupost no és aleatori, sinó que es realitza en diverses fases pressupostàries. Cada entitat regularà el procediment d’execució de despeses en les seves bases d’execució del pressupost. Les fases són consecutives; això no obstant, es poden acumular en fases simultànies, com en les fases A i D, i A, D i O.
Aquestes són les fases d’execució del pressupost:
Suposa una reserva de crèdit disponible per a una finalitat concreta. No és una fase d’execució obligatòria.
Hi ha tres tipus de retencions, en funció de l’objectiu o finalitat de l’operació:
Acte mitjançant el qual s’autoritza la realització d’una despesa determinada per una quantia certa o aproximada, reservant la totalitat o una part d’un crèdit pressupostari.
És una expressió de la voluntat de l’entitat i constitueix l’inici del procediment d’execució, encara que no implica relació amb tercers externs. L’autorització podrà fer-se sobre crèdits disponibles o sobre crèdits retinguts.
La competència de l’aprovació dependrà de l’import de la despesa. Les bases d’execució del pressupost recolliran les delegacions o desconcentracions que s’hagin efectuat d’aquesta competència.
Exemple
És un exemple d’autorització l’aprovació d’una convocatòria de subvencions.
Es tracta de l’acte mitjançant el qual s’acorda realitzar una despesa determinada per una certa quantia.
La disposició de la despesa és una fase amb rellevància jurídica davant de tercers. La disposició sempre es farà sobre una autorització prèvia o utilitzant, de manera simultània, les fases A i D.
La competència de l’aprovació de l’autorització dependrà de l’import de la despesa. Les bases d’execució del pressupost recolliran les delegacions o desconcentracions que s’hagin efectuat d’aquesta competència.
Exemple
Un exemple de disposició de despesa és l’adjudicació d’un contracte a un tercer o la concessió d’una subvenció.
Acte mitjançant el qual l’entitat declara l'existència d’un crèdit exigible a favor d’un tercer. Ha de derivar d’una despesa autoritzada i compromesa prèviament o pot aprovar-se simultàniament en les fases A, D i O.
Caldrà acreditar la realització de la prestació per part del tercer, seguint els acords d’autorització i disposició següents:
La competència del reconeixement de l’obligació correspondrà al president. Les bases d’execució recolliran les delegacions o desconcentracions efectuades respecte a aquesta facultat.
Exemple
Exemples del reconeixement d’una obligació és l’aprovació d’una factura o dels justificants d’una subvenció.
Acte mitjançant el qual l’ordenador de pagaments expedeix ordre de pagament a la tresoreria de l’entitat. La base de l’ordenació del pagament és una obligació reconeguda.
Aquesta és una fase interna, no té efectes fora de l’entitat; suposa el trasllat de les obligacions reconegudes a la tresoreria per gestionar-ne el pagament.
L’òrgan competent per a l’ordenació de pagaments és el president de l’entitat, tot i que es tracta d’una competència que és delegable.
Realització material del pagament de l’entitat cap al tercer corresponent. Aquest pagament material es pot fer de maneres diferents:
Els pagaments es realitzen generalment via transferència i en alguns casos amb càrrec als comptes bancaris de l’entitat. Tot i que legalment es poden fer en efectiu o amb altres mitjans de pagament, la majoria d’aquests estan en desús. La utilització de targetes bancàries és molt limitada a causa dels requeriments d’aprovació prèvia de la despesa.
Reintegrament a la tresoreria municipal d’un pagament realitzat per un tercer concret. Aquest pot ser per un import parcial o bé total.
El reintegrament del pagament suposa l’anul·lació de l’expedient de despesa. Els reintegraments reposaran crèdit en l’aplicació de despeses.
Tenen aquesta consideració quan el reconeixement de l’obligació i el pagament material es produeixen en el mateix exercici que el reintegrament. Si es produeixen en un exercici posterior al de l’obligació o del pagament, es comptabilitzen en el pressupost d’ingressos.
Es pot realitzar l’anul·lació de qualsevol de les fases d’execució del pressupost mitjançant l’acord corresponent. Com que en comptabilitat les operacions mai no s’eliminen, es comptabilitzarà la mateixa operació, però amb el signe contrari.
Aquestes operacions amb signe contrari es coneixen com a operacions barrades i restableixen, pel que fa a disponibilitat de crèdits, la situació anterior a haver-se realitzat l’operació anul·lada.
A continuació s’exposen alguns conceptes relacionats amb l’execució del pressupost i les despeses que cal tenir en compte:
El concepte de la bossa de vinculació jurídica agrupa o suma el crèdit pressupostari de les diverses aplicacions o partides que la formen. Així, es defineix el límit legal de la despesa realitzable.
El crèdit disponible d’una aplicació no estarà marcat per l’import consignat en aquesta, sinó pels crèdits disponibles a la bossa de vinculació a la qual pertany.
La vinculació jurídica de les aplicacions s’ha de definir i aprovar a les bases d’execució del pressupost. S’establirà en funció de la seva classificació orgànica, de la classificació per programes i de la classificació econòmica, i ho farà als nivells que consideri necessaris. En tot cas, el límit màxim que fixa la normativa vigent és:
El concepte de les despeses d’exercicis tancats estan conformades per les obligacions reconegudes el 31 de desembre pendents de pagar.
En cap cas es podran adquirir compromisos de despesa contra pressupostos ja tancats.
Les operacions que es poden realitzar amb aquestes operacions pendents de pagament, un cop liquidat l’exercici, són:
El concepte de les despeses d’exercicis futurs està format pels compromisos de despeses plurianuals. Estenen els efectes econòmics a exercicis posteriors a aquell en què s’autoritzen i comprometen, i se subordinaran al crèdit consignat en cada exercici.
L’execució ha de començar en el mateix exercici i estan limitats als tipus de despeses següents:
La part pressupostària relativa a ingressos es defineix com l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels drets que es preveuen liquidar durant l’exercici; per tant, té caràcter de previsió. En cap cas les previsions totals d’ingressos podran ser inferiors als crèdits de despeses del pressupost de l’entitat.
Els recursos/ingressos de l’entitat es destinaran a satisfer el conjunt de les seves obligacions; amb l’excepció feta dels ingressos expressament rebuts amb caràcter finalista (subvencions, CC.EE… ).
Els recursos econòmics dels ens locals poden provenir de diferents fonts:
Les operacions d’ingressos són diverses i de diferent naturalesa:
La fase de compromís d’ingressos és una fase no obligatòria i s’utilitza per recollir el compromís d’ingrés d’un tercer, però encara no existeix el dret al seu cobrament.
Exemple
És un compromís d’ingrés quan s’atorga una subvenció i cal esperar que en un futur aquesta es justifiqui de manera adequada.
Així, també és un compromís quan se signa un contracte d’un préstec que no s’ha disposat (un préstec no disposat mai és un pendent de cobrament, és un compromís o està disposat).
És l’acte pel qual es reconeix que existeix el dret, a favor de l’entitat local, de cobrar uns ingressos a un o diferents tercers.
Les característiques més rellevants del reconeixement de drets són que s’inicia el procediment d’execució al pressupost d’ingressos i que suposa el naixement de l’obligació del tercer de pagar a l’entitat.
L’anul·lació o cancel·lació de drets es realitza parcialment o totalment sobre un dret ja reconegut.
En funció del motiu de l’anul·lació o cancel·lació, es parla de:
La recaptació suposa l’ingrés a la tresoreria de l’entitat de l’ingrés corresponent. Si el cobrament es correspon a un dret prèviament reconegut, és un ingrés de contreta prèvia (i contra un RD previ); si no existia el dret reconegut, encara serà de contreta simultània (RDI directe).
Es pot realitzar:
Quan s’han de realitzar anul·lacions de liquidacions indegudament practicades, ens podem trobar que el dret ja estigui recaptat. En aquest cas, caldrà fer una devolució d'ingressos per retornar l’import al tercer.
Les devolucions d’ingrés s’aplicaran sempre al pressupost corrent, i minoritzaran la recaptació de la corresponent aplicació pressupostària, independentment del pressupost al qual es va aplicar l’ingrés objecte de la devolució.
Les devolucions d’ingressos suposen el naixement d’una obligació a pagar a favor del tercer a qui se li va practicar la liquidació indeguda.
Alguns conceptes relacionats amb l’execució del pressupost i els ingressos que cal tenir en compte, són:
Aquest concepte d’ingressos està format pels drets reconeguts el 31 de desembre pendents de cobrar.
Les operacions que es poden realitzar amb aquestes operacions pendents de cobrar, un cop liquidat l’exercici, són:
Aquest concepte està format pels compromisos d’ingressos futurs o plurianuals. Estenen els efectes econòmics a exercicis posteriors a aquell en què es comprometen.
La potestat reglamentària de les entitats locals es manifesta en la seva capacitat per aprovar ordenances fiscals.
D’acord amb els articles 20, 22, 47, 49, i 70 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), es desprèn que en l'aprovació d'ordenances locals s'ha de seguir el procediment següent:
Les ordenances fiscals regulen, entre d’altres, els coeficients fiscals que cal aplicar als impostos, dins dels marges que atorga la llei, l’import pel qual s’hauran de liquidar les diferents taxes i preus públics.
Com que moltes d’aquestes figures tenen una meritació anual, les ordenances han de ser vigents l’1 de gener de cada exercici, fet pel qual la seva aprovació s’inicia habitualment el mes d’octubre per poder complir amb tots els terminis per a la seva vigència al començament de l’exercici.
Totes les dades i informació dels impostos periòdics figuren en un cens a partir del qual s'elabora el padró o llista recaptadora que s'exposa al públic amb les dades físiques i jurídiques dels subjectes passius, les bases imposables o, si s’escau, les liquidables, i la quota tributària. L'exposició del padró s'entén com a notificació col·lectiva cada any, excepte per a aquells casos en què hi ha hagut alguna modificació o el subjecte passiu figura per primera vegada en l'esmentat padró.
Marc normatiu
Amb caràcter de llei:
En forma de reglament:
Regulació en l’àmbit comptable: