El control intern és un control econòmic i financer indispensable que ha de dur a terme tot ens local. El control s’ha de fer directament en totes aquelles entitats del sector públic local que li siguin pròpies (el nombre pot variar en funció de cada ajuntament).
Formen part del sector públic local:
El control intern l’ha d’exercir l’òrgan interventor, el qual en té la potestat, mitjançant:
Les entitats menors de l’àmbit d’aplicació dels models comptables simplificats poden optar per aplicar el control intern simplificat. En qualsevol cas, les entitats dependents sempre hauran d’aplicar el mateix que apliqui l’entitat principal.
Per acollir-se al règim simplificat, no cal l’aprovació del president o del ple, sols un informe de l’interventor. Ara bé, les entitats locals acollides al règim de control intern simplificat tenen aquests condicionants:
L’òrgan interventor està dotat de facultats i funcions concretes necessàries per dur a terme el control intern. Per tant:
El ple, a proposta de la intervenció, pot decidir:
El resultat de la funció interventora sobre un expedient pot ser:
L'expedient segueix la tramitació sense cap incidència.
Si l’expedient que l’interventor ha d’examinar es refereix al reconeixement de drets a favor de la corporació o d'un organisme autònom, o bé a l'anul·lació d'aquests i de l'anàlisi de l'expedient quan l’òrgan interventor està en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, de l’expedient o dels documents examinats, aquest emetrà nota d'objecció, però no se suspendrà la tramitació de l’expedient.
Si l’advertiment afecta l’aprovació (fase A) o la disposició de les despeses (fase D), el reconeixement d'obligacions (fase O) o l’ordenació de pagaments (fase P), se suspèn la tramitació de l'expedient fins que sigui solucionat en els casos que determina l'art. 216.2 del TRLRHL:
Però, què passa quan la fiscalització prèvia és desfavorable? Preval l'opinió de l’interventor sobre la de l'òrgan gestor? La resposta és negativa, l'opinió expressada per l'òrgan interventor no preval sobre l'opinió de qualsevol òrgan gestor, són opinions contràries i amb el mateix pes.
En cas que l'òrgan gestor discrepi de l'opinió de l'interventor, haurà d'emetre informe per escrit justificant els preceptes legals en què basa el seu criteri, obrint així el procediment de resolució de discrepància, i proposarà al president o al ple de la corporació, segons la competència de la matèria, que adopti la decisió que consideri oportuna.
La competència és del ple quan la discrepància es basi en insuficiència o inadequació del crèdit, o bé es refereixi a obligacions o despeses l'aprovació de les quals correspongui al ple. Aquesta competència de resoldre la discrepància és indelegable, s'haurà de resoldre en el termini màxim de quinze dies i té naturalesa executiva; l’expedient ha de continuar el seu curs una vegada resolta la discrepància i cal deixar-hi constància del criteri adoptat.
No obstant això, si la despesa no té cap procediment o no hi ha crèdit suficient, encara que sigui de procediment menor, estarem davant d'una despesa indeguda, segons ho defineix l'”Informe de fiscalització dels expedients de reconeixements extrajudicials de crèdit aprovats per les entitats locals en l'exercici 2018” del Tribunal de Comptes, que es va aprovar en la sessió de 22 de desembre de 2020, i serà imprescindible l'aprovació de l’obligació per la via del reconeixement extrajudicial de crèdit quan existeixi crèdit suficient en el pressupost.
L’aixecament d’un reparament suposa l’alliberament de responsabilitats a la Intervenció per aquella tramitació, però no per als òrgans de govern.
Un reconeixement extrajudicial de crèdit permet abonar al tercer una despesa nul·la de ple dret, però no és un procediment reparador d'actes nuls de ple dret ni tampoc eximeix de responsabilitats.
Cal recordar que, anualment, la Intervenció té l’obligació d’elaborar l’informe de control intern en què ha de figurar, entre d’altres, els reparaments i els reconeixements extrajudicials de crèdit. Aquest informe s’ha d’enviar a la Sindicatura de Comptes.
És el conjunt d’actuacions que realitza la intervenció més enllà de la funció interventora. En el règim normal, la intervenció pren aquesta forma:
Mentre que en el règim simplificat pren aquesta altra: