1. Què entenem col·loquialment per procediment?

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el concepte de procediment:


com la “manera de procedir”, o com el “conjunt de regles que determinen l’actuació per tràmits judicials o administratius amb vista a la consecució d’un fi”.


El procediment està lligat al conjunt de passos sistemàtics i estructurats que es segueixen per dur a terme una funció o una activitat de manera eficient i eficaç en àmbits molt diferents de la societat (una entrevista de personal, l’aterratge d’un avió, la reanimació cardiopulmonar, un procés productiu, entre molts altres).

Les administracions públiques també apliquen aquesta mateixa lògica alhora de prendre les seves decisions.

2. Què entenem jurídicament per procediment administratiu?

Partint del concepte col·loquial de procediment, els manuals de dret públic defineixen el procediment administratiu:


com “aquell conjunt d'actes o tràmits predeterminats legalment a través dels quals es produeix la voluntat administrativa per al compliment d'una finalitat d'interès públic”.


Tècnicament, la idea de procediment aplicat a l’administració pública es refereix a la successió de tràmits que condueixen a una declaració de voluntat administrativa (o resolució) en la qual s'aplica una norma al cas concret.


Exemple

El procediment seguit per concedir una llicència d’activitats o urbanística, per imposar una sanció de trànsit, per seleccionar a un funcionari públic o per atorgar una subvenció pública serien exemples de procediment administratiu.


3. Quina és la finalitat d’aquesta manera de fer (o de «procedir») que han de seguir les administracions públiques per prendre decisions?

El procediment administratiu es configura com una eina essencial per garantir els drets individuals dels ciutadans, representant al mateix temps una garantia d'ordre i de justícia i encert de les resolucions administratives que les administracions adopten en execució de les competències que tenen legalment atribuïdes, o alhora de prestar els serveis públics que tenen encomanats.

Per aquest motiu, la voluntat administrativa que es forma a través del procediment administratiu té la finalitat de:

  • Assegurar que la decisió adoptada per l’administració sigui la més ajustada a la norma que resulti aplicable al cas concret.
  • Garantir que els ciutadans que resulten afectats per aquesta decisió (els denominats “interessats” en el procediment) tinguin l’oportunitat de fer sentir la seva veu a través de mecanismes que permetin defensar els seus drets i interessos durant la tramitació del procediment.

4. Qui té la condició d’interessat en el procediment administratiu?

Es consideren interessats en el procediment administratiu:

  • Els qui promoguin el procediment com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius.
  • Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s’adopti en aquest.
  • Els qui tinguin interessos legítims, individuals o col·lectius, que puguin resultar afectats per la decisió administrativa i es personin en el procediment mentre no s’hagi dictat una resolució definitiva.

Per saberne-ne més

Els ciutadans que tinguin la condició d’interessats poden actuar en el procediment per mitjà d’un representant. Per formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona s’ha d’acreditar la representació mitjançant qualsevol mitjà vàlid en dret (poders notarials, designa apud acta, etc.). Per als actes i gestions de mer tràmit, aquesta representació es presumeix.


5. Quins drets atorga la condició de «interessat»?

La condició d’interessat atorga una sèrie de drets en el procediment que segueixen les administracions públiques per prendre decisions, en concret els següents:

  • Conèixer en qualsevol moment l’estat de la tramitació, el sentit del silenci administratiu, l’òrgan competent per a la seva instrucció i resolució, i els actes de tràmit dictats. També tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats.
  • Identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments.
  • No presentar documents originals, llevat que la normativa estableixi el contrari (en aquest cas tenen dret a obtenir-ne una còpia autenticada).
  • No presentar dades i documents no exigits, que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes.
  • Formular al·legacions, utilitzar mitjans de defensa i aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència.
  • Obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions imposin a les actuacions o sol·licituds que es proposin dur a terme.
  • Actuar assistits d’un assessor.
  • Complir les obligacions de pagament a través dels mitjans electrònics.
  • Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.

Exemple

L’infractor que presumptament s’ha excedit del límit de velocitat pot obtenir una copia de les proves que obren en poder de l’administració (denúncia de trànsit, fotografia del radar, etc.), i fer també al·legacions en el marc del procediment administratiu sancionador incoat al seu nom si creu que no és responsable d’haver superat aquest límit de velocitat.

Per fer aquestes al·legacions pot demanar assistència d’una persona externa que l’assessori (un advocat, per exemple).