1. Què succeeix si l’administració no respecte les normes que regulen el procediment administratiu alhora de prendre decisions?

Si l’administració infringeix les normes procedimentals (o transgredeix normes substantives), les resolucions dictades poden esdevenir nul·les de ple dret (si incorre en un vici de màxima gravetat) o anul·lables (en casos menys greus).

2. En quins casos una resolució administrativa pot ser nul·la de ple dret?

Els vicis que comporten la nul·litat d’una resolució administrativa són indicats a la LPACAP i tenen naturaleses diferents. En aquest sentit, la resolució pot esdevenir nul·la de ple dret:

Són nul·les de ple dret per raó del seu contingut, per exemple, les resolucions que:

  • Lesionen drets o llibertats susceptibles d’empara constitucional. Exemple
  • Tenen un contingut impossible. Exemple
  • Són constitutives d'infracció penal, o s’han dictat com a conseqüència d'una infracció penal. Exemple
  • Permeten adquirir facultats i drets quan no es compleixen els requisits essencials per a la seva adquisició. Exemple

Les administracions han de complir de manera estricta amb les regles que defineixen el procediment administratiu, de manera que totes les resolucions que es dictin prescindint del procediment legalment establert seran nul·les de ple dret. Exemple

Important: La jurisprudència ha precisat que la declaració de nul·litat per aquesta causa requereix la inexistència absoluta de procediment o l’absència de tràmits procedimentals essencials. En aquest sentit, l'omissió d'un tràmit no essencial no pot ser equiparada amb l'omissió total i absoluta de procediment. També seran nul·les de ple dret per infracció de les normes que regulen el procediment totes aquelles resolucions que:

  • Han estat dictades prescindint de les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats (lligats a la vulneració de les regles del quòrum, convocatòria, composició i votacions).
  • S’hagin dictat per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori (la competència és un pressupòsit per a la validesa de l'acte administratiu i per això la incompetència és motiu de nul·litat).
  • Qualsevol altre supòsit previst per una norma amb rang de Llei.

Exemple 1

Exemple 2

3. En quins casos una resolució és anul·lable?

Que les resolucions siguin nul·les de ple dret (si incorre en un vici de màxima gravetat) o anul·lables (en casos menys greus) són 2 conceptes diferents. La pregunta és correcta.

Qualsevol vici que no es pugui incloure en un dels supòsits de nul·litat radical i que per la seva rellevància i gravetat tampoc es pugui qualificar de mera irregularitat, converteix la resolució administrativa en anul·lable.

Cita

Que incorri «en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder» diu la LPACAP

No obstant, el defecte de forma només determina l'anul·labilitat quan la resolució administrativa:

  • Manqui dels requisits formals indispensables per a aconseguir la seva finalitat.
  • Dona lloc a indefensió dels interessats.

És a dir, no n’hi ha prou amb constatar defectes formals per anul·lar un acte o una resolució, sinó que per fer-ho és necessari que aquests defectes siguin de tal naturalesa que impedeixin a la resolució aconseguir la finalitat per la qual va ser concebuda, o es conculqui de manera real i efectiva el dret de defensa de l’interessat deixant-lo en situació d’indefensió.

Important

El concepte d'indefensió implica una limitació injustificada del dret de defensa de l’interessat imputable als òrgans administratius. Es produeix, per exemple, quan es priva injustificadament a la persona interessada de la possibilitat de formular al·legacions o justificar drets o interessos. No tota infracció de normes procedimentals porta aparellada aquesta situació d’indefensió.

Exemple

No és suficient que un expedient administratiu estigui incomplet o desordenat perquè això pugui invalidar la resolució administrativa.

Per saber-ne més

L'administració pot convalidar els actes anul·lables esmenant els vicis que emmalalteixen la resolució dictant un acte específic de convalidació amb aquesta finalitat expressa. Si, per exemple, una industria comença a exercir la seva activitat sense l’autorització administrativa expressa de l’administració, aquest fet es pot convalidar per l’administració dictant amb posterioritat una resolució de convalidació per atorgar l’esmentada llicència a l’empresa.

Per saber-ne més

En el decurs del procediment poden existir defectes “no invalidants”, és a dir, lleugeres irregularitats o anomalies en el contingut de les resolucions administratives que tenen una escassa rellevància, i que per aquest motiu no produeixen l’efecte de l’anul·labilitat. Es tracta d’irregularitats menors que no comporten que l’acte sigui contrari a l’ordenament jurídic.

Entre aquest tipus de defectes procedimentals també hi trobaríem, per exemple, els errors materials, aritmètics o de fet produïts en el procés de confecció de la resolució i que poden ser rectificats en qualsevol moment per les administracions públiques, d'ofici o a instàncies dels interessats.