1. Qui impulsa els tràmits perquè la presa de decisions a través del procediment administratiu es desenvolupi amb normalitat?

Els actes d'impuls del procediment són actuacions processals que s’han de realitzar per fer avançar el procediment a través de les seves fases. Un cop finalitzat un tràmit cal donar curs al següent tràmit i així successivament fins al dictat de la resolució que posa fi al procediment.

La responsabilitat de dur a terme aquestes actuacions recau en els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les administracions públiques que tinguin al seu càrrec la resolució o el despatx dels assumptes.

El procediment s’impulsa d’ofici. Així són els empleats públics (no els particulars) els que han d’adoptar les mesures necessàries per remoure els obstacles que impedeixin, dificultin o retardin l'exercici dels drets dels interessats.

Exemple

Un procediment sancionador:

  1. L’incoa d’ofici l’Administració.
  2. Posteriorment, aquest acord es notifica a la persona interessada perquè pugui efectuar al·legacions i/o aportar proves en defensa dels seus drets i interessos.
  3. Seguidament, l’instructor del procediment dicta la proposta de resolució i concedeix novament un termini per poder formular al·legacions, proves.
  4. Finalment, un cop instruït el procediment, l’òrgan competent dicta la resolució sancionadora que posa fi al procediment sancionador.

L’impuls del procediment és un deure legal.

Si l’incompliment d’aquest deure implica resoldre el procediment fora del termini legalment establert per fer-ho, això pot derivar en l’exigènciade responsabilitat disciplinària pel personal responsable d’aquest incompliment. I si l’incompliment comporta dilacions en el procediment que poden ocasionar danys en els particulars, fins i tot pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat patrimonial.

2. És obligatori resoldre sempre el procediment administratiu?

L'Administració pública ha de resoldre de manera expressa tots els seus procediments (incoats d’ofici o a instància de la persona interessada) i ha de notificar la resolució a la persona interessada per tal que aquesta conegui la decisió administrativa presa.

Només s’exceptuen de l’obligació legal de resoldre expressament els supòsits:

  • en els que el procediment finalitza mitjançant un pacte o un conveni,
  • i els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració.

Exemple

Si un veí o veïna sol·licita una subvenció pública per instal·lar plaques solars al teulat de casa seva, l’òrgan de l’administració pública competent ha de resoldre expressament la seva sol·licitud, estimant-la o desestimant-la, en el termini fixat per la normativa sectorial que resulti d’aplicació a aquest cas.

Si un ajuntament té un voral de la ciutat en molt mal estat de conservació i reconeix que això ha provocat un dany patrimonial a un veí o veïna que ha caigut al terra a causa d’aquest mal estat, l’ajuntament pot arribar a un acord indemnitzatori amb el particular afectat.

En aquest cas, aquest pacte o conveni amb el particular fa que no sigui necessari dictar una resolució expressa per posar fi al procediment de responsabilitat patrimonial.

3. Quin és el termini màxim per resoldre un procediment?

No existeix un únic termini comú per tots els procediments. Per aquest motiu cal tenir en compte que la LPACAP estableix que:

  • El termini màxim l’estableix cas per cas la norma que regula cadascun dels procediments.
  • Aquest termini no pot excedir els 6 mesos, tret que una norma amb rang de Llei o la normativa comunitària europea estableixi un termini major.
  • Si el termini no està previst a la normativa reguladora del procediment, el termini màxim és de 3 mesos.

Exemple

La llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària estableix que el termini per resoldre un procediment sancionador és d’1 any des de la iniciació del procediment. Això vol dir que si l’1 de març s’incoa un procediment sancionador, per exemple, per conduir de manera negligent, la resolució que ha de posar fi a aquest procediment sancionador ha de ser dictada i notificada dins del transcurs de l’any següent a aquesta data, és a dir, abans de l’1 de març de l’any següent. Si, per exemple, aquesta llei no establís que el termini per resoldre és d’1 any, en aplicació del previst a la LPACAP llavors aquest termini seria de 3 mesos.

4. Com es pot saber quin és el termini màxim per resoldre un procediment?

Les persones interessades tenen dret a conèixer quin és el termini màxim de durada d’un procediment. En altres paraules, les persones interessades tenen dret a conèixer quin és el termini que l’administració disposa per atorga’ls-hi o denega’ls-hi la llicència o la subvenció que han sol·licitat.

Important

Per respondre a la pregunta cal saber si ens trobem davant d’un procediment iniciat per l’administració (incoació d’ofici) o a instància de persona interessada, en la mesura que el termini màxim per resoldre el procediment es computa de manera diferent en ambdós casos:



  • En el procediment iniciat d’ofici per l’administració, el termini màxim per resoldre el procediment es compta a partir de la data de l'acord d'iniciació del procediment.
  • En el procediment iniciat a sol·licitud de persona interessada, el termini màxim per resoldre el procediment es compta a partir de la data que la sol·licitud té entrada en el registre de l'òrgan competent.

Les persones interessades poden conèixer quin és el termini màxim de durada d’un procediment perquè les administracions públiques:

  • Estan obligades a tenir un catàleg de procediments i publicar i mantenir actualitzat en el seu portal web la relació de procediments, indicant el termini màxim de durada de cadascun d’ells.
  • Informar sobre el termini màxim en l'acord d'iniciació dels procediments incoats d’ofici, o bé en la comunicació que es dirigeix a la persona interessada un cop rebuda la sol·licitud en el registre.

Exemple

La Diputació de Barcelona ofereix aquesta informació a la ciutadania, entitats i empreses a través de la seva Seu electrònica, que es pot consultar a través del següent enllaç

El deure que té l’administració pública de resoldre expressament tots els seus procediments també segueix un tractament jurídic diferenciat en funció de quina hagi estat la forma d’incoació del procediment.

Per aquest motiu, els efectes d’aquest incompliment per part de l’administració són essencialment diferents en funció de si:

  • El procediment s’ha iniciat a sol·licitud de persona interessada
  • El procediment s’ha iniciat d'ofici

En el procediment iniciat a sol·licitud de l’interessat, si l’Administració incompleix el deure de resoldre el procediment dins del termini legal establert per fer-ho, s’apliquen les regles del silenci administratiu (tècnica o mecanisme que permet imputar a l’administració un acte presumpte davant d’una manca de resposta).

Sabies que…

El silenci administratiu és la falta de resposta per part de l'administració pública davant una sol·licitud o recurs, que pot tenir efectes positius o negatius segons el cas.

Si l’administració incompleix aquest deure legal és obvi que no se li pot atribuir cap declaració de voluntat (o decisió) expressa. Aquest incompliment mai ha de perjudicar a l’interessat que ha sol·licitat alguna qüestió a l’administració en exercici d’un dret o interès legítim, per aquest motiu la LPACAP articula una garantia davant d’aquest “silenci” (o falta de resposta) de l’administració, presumint que la decisió ha estat adoptada.

Ara bé, el sentit del silenci administratiu té dos efectes diferents:

  • Efecte estimatori (silenci positiu). Es presumeix l’existència d’una decisió administrativa i aquesta ha de ser respectada per l'administració. En altres paraules, posteriorment a la producció de l’efecte del silenci positiu, l’administració no pot resoldre en sentit contrari al silenci positiu desestimant o denegant la sol·licitud de l’interessat.

Exemple

Un veí o veïna sol·licita una llicència d’obres per construir una casa a un solar urbà del seu poble. A la sol·licitud hi adjunta un projecte visat per un arquitecte i el justificant de pagament de la taxa urbanística que l’ajuntament exigeix per aquest tipus de tràmit.

Un cop transcorregut el termini legalment establert per resoldre el procediment (2 mesos), aquest veí o veïna pot entendre atorgada la llicència per silenci administratiu positiu, sempre que el projecte hagi justificat degudament que concorren els requisits legals perquè aquesta llicència li pugui ser concedida. Si això és així, un cop transcorreguts els 2 mesos, l’ajuntament no pot denegar l’atorgament d’aquesta llicència concedida per silenci positiu.

  • Efecte desestimatori (silenci negatiu). No es presumeix l’existència de cap acte real. Es tracta merament d’una ficció jurídica que permet a la persona interessada que ha vist desestimada la seva sol·licitud accedir als recursos administratius i/o judicials pertinents. Ara bé, al contrari que abans, en els casos en els que el silenci és negatiu, l’administració pot resoldre posteriorment a la producció de l’efecte del silenci en sentit contrari a aquest. És a dir, l’administració té la facultat d’estimar una pretensió d’un interessat que havia estat prèviament desestimada en aplicació de les regles del silenci negatiu.

Exemple

Com a conseqüència del mal estat de conservació d’un carrer, un veí o veïna ensopega i cau al terra amb la mala fortuna de trencar-se el fèmur i haver d’agafar la baixa laboral. Davant d’aquesta situació presenta una reclamació de responsabilitat patrimonial a l’ajuntament reclamant una indemnització pels danys soferts a conseqüència de la caiguda.

Transcorregut el termini per resoldre aquest procediment (6 mesos), aquest veí o veïna ha d’entendre que la seva reclamació ha estat desestimada per silenci administratiu negatiu. A partir d’aquest moment, l’interessat pot interposar els recursos administratius i/o judicials que siguin procedents, i l’administració pot resoldre la reclamació de manera expressa sense estar vinculada al sentit del silenci (pot estimar-la i acceptar el pagament d’una indemnització al seu favor, per exemple).

Important

La regla general és que les persones interessades poden entendre estimades les seves sol·licituds per silenci administratiu (positiu), tret que una norma amb rang de Llei o una norma de dret comunitari europeu o de dret internacional estableixin el contrari.

No obstant, aquest regla general té excepcions. En alguns casos la LPACAP confereix efecte desestimatori davant d’aquesta manca de resposta, com per exemple en casos de:

  • Exercici del dret de petició. Qualsevol petició adreçada a qualsevol poder públic que no disposa d’un tràmit específic regulat per normativa.
  • Peticions que tinguin efecte sobre el servei públic o el domini públic. Si un veí demana a l’ajuntament poder instal·lar una guingueta per vendre gelats al passeig marítim – ocupació de domini públic –, la manca de resposta dins del termini legal no li permet entendre estimada la petició.
  • Peticions per exercir activitats que puguin afectar el medi ambient. Si un veí sol·licita a l’ajuntament una llicència per iniciar un negoci de joieria en la que es tracten metalls pesants o contaminants, la manca de resposta dins del termini legal no li permet entendre atorgada aquesta llicència d’obertura de la joieria.
  • Recursos contra actes administratius. Si l’administració no contesta en termini, el recurs s’entén desestimat.
  • Peticions de responsabilitat patrimonial. Si un arbre d’un parc públic cau a sobre el cotxe d’un veí i aquest reclama a l’ajuntament l’import de la reparació aportant la factura del taller, la manca de resposta dins del termini legal no li permet entendre estimada la reclamació.
  • Etc.

En el procediment iniciat d'ofici, si l'administració incompleix el deure de resoldre el procediment dins del termini legalment fixat, les conseqüències jurídiques són radicalment diferents a les del procediment iniciat a sol·licitud de l’interessat.

En aquest cas, el venciment del termini màxim per dictar i notificar la resolució del procediment produeix els següents efectes:

  • En aquells procediments dels quals se’n pot derivar el reconeixement o la constitució de drets o situacions jurídiques individualitzades, els interessats poden entendre desestimades les seves pretensions (silenci negatiu).

Important

La llei no permet que els interessats puguin rebre un benefici jurídic o patrimonial sense l’existència d’un pronunciament exprés i previ de l’administració. En aquests casos es veta la possibilitat a la presumpció.

  • En aquells procediments en què l'administració exercita potestats sancionadores o d'intervenció susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen, la falta de resolució expressa produeix la caducitat del procediment.

Exemple

Un veí o veïna passeja amb el seu gos deslligat pel centre de la ciutat. La policia local l’atura i emet denúncia per infringir l’ordenança de tinença d’animals. Al cap d’un temps, l’ajuntament incoa una procediment sancionador contra aquesta persona per infringir l’Ordenança municipal i proposa imposar-li una multa de 500 euros. En aquest primer acord, l’ajuntament li informa que el procediment ha de ser resolt expressament en un termini màxim de 6 mesos. Aquest veí o veïna no està d’acord amb la incoació d’aquest procediment i presenta al·legacions dient, per exemple, que la sanció és desproporcionada Amb independència de quina pugui ser la causa, si transcorren els 6 mesos i l’ajuntament no ha dictat i notificat la resolució del procediment sancionador, s’entén que aquest ha caducat.

8. Es pot suspendre el termini màxim per resoldre un procediment?

La LPACAP contempla diferents causes de suspensió del termini per resoldre un procediment administratiu. Quan succeeixen aquestes causes se suspèn (no s’interromp) el termini màxim de durada del procediment, i es reprèn en desaparèixer la causa de suspensió.

Les causes poden ser molt variades, entre d’altres:

  • L’esmena de deficiències.
  • La sol·licitud d'informes preceptius per poder dictar la resolució.
  • La realització de proves tècniques o anàlisis contradictòries proposades pels interessats.
  • La iniciació de negociacions amb vista a la conclusió convencional del procediment.
  • L’obtenció d'un pronunciament previ d'un òrgan jurisdiccional o de la Unió Europea.

La suspensió no es produeix de manera automàtica. És una facultat de l'Administració que pot acordar-la (o no), a l'empara del supòsits previstos a la LPACAP. Una vegada finalitzada la suspensió, el procediment continua pel termini romanent.

Exemple

Un veí o veïna cau al carrer i presenta una reclamació de responsabilitat patrimonial a l’ajuntament reclamant 55.000 euros en concepte d’indemnització pels dies que no ha pogut treballar i l’import de les ulleres i el telèfon mòbil que se li varen trencar amb la caiguda. Quan la quantitat reclamada per aquest concepte supera els 50.000 euros, la LPACAP obliga a demanar un informe preceptiu a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Per tant, en el decurs d’aquest procediment de responsabilitat patrimonial, l’ajuntament suspendrà el termini per resoldre (de 6 mesos) a l’espera de rebre aquest Informe preceptiu. Un cop rebut, el termini continuarà computant.

9. Com es computen els terminis?

El procediment administratiu és una successió de tràmits en el temps, per tant és essencial establir quin és el tractament jurídic dels diferents moments temporals que afecten a la tramitació del procediment i a l'exercici dels drets i obligacions dels interessats i administracions públiques.

En sentit tècnic, el termini és el lapse temporal compost per una o diverses unitats de temps (hores, dies, mesos o anys) dins del qual ha de desenvolupar-se una actuació o exercir-se un dret. Excepte que per Llei o que el dret de la Unió Europea disposi un còmput diferent, el còmput dels terminis administratius segueix les següents regles:

Terminis en hores
S'entén que les hores són hàbils i que són hàbils totes les hores del dia que formin part d'un dia hàbil. Els terminis expressats per hores es compten d'hora en hora i de minut en minut des de l'hora i minut en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, i no poden tenir una durada superior a 24 hores (cas en el que el termini s'haurà d'expressar en dies).
Terminis en dies
S'entén que els dies són hàbils i s’exclouen del còmput els dissabtes, diumenges i els declarats festius. Si la llei o el dret de la Unió Europea assenyala que el termini es refereix a dies naturals, aquesta circumstància s’ha de fer constar expressament en les corresponents notificacions.

Els terminis expressats per dies es compten a partir de l'endemà a aquell en què tingui lloc la notificació o publicació de l'acte de què es tracti, o des del següent a aquell en què es produeixi l'estimació o la desestimació per silenci administratiu.

Terminis en mesos o anys
És la formula més utilitzada per les diferents normes sectorials que regulen el procediment administratiu alhora d’establir quina ha de ser la successió de tràmits en el temps en un determinat procediment.

Els terminis expressats en mesos o anys s’efectua «de data a data». El còmput «de data a data» s'inicia l'endemà al de la notificació o publicació, el dia final d'aquests terminis és sempre el corresponent al mateix número ordinal del dia de la notificació o publicació del mes o any que correspongui. Si en el mes de venciment no hi hagués dia equivalent a aquell en què comença el còmput s'ha d'entendre que el termini expira l'últim dia del mes.

Important

Consideracions importants a tenir en compte en relació al còmput dels terminis administratius:

  • Quan l'últim dia del termini sigui inhàbil, aquest termini s'entén prorrogat al primer dia hàbil següent.
  • Els terminis poden ser ampliats si les circumstàncies ho aconsellen i no es perjudiquen drets de tercer.
  • Els terminis poden ser reduïts a la meitat, si existeixen raons d’interès públic que justifiqui l’aplicació al procediment de la tramitació d’urgència.