1. Quines són les causes de desvinculació d’un funcionari públic?

Les causes de desvinculació del funcionari públic respecte a l’Administració pública en la qual presta serveis es podrien classificar en:

Desvinculacions definitives del servei

Comporten la pèrdua de la condició de funcionari de carrera i, d’acord amb la seva regulació, resulten per les causes següents:

  1. Causes voluntàries:
    1. Per renúncia escrita del funcionari
    2. Per jubilació voluntària
  2. Causes forçoses:
    1. Com a conseqüència d'una sanció disciplinària que suposi la separació del servei
    2. Per pena principal o accessòria d'inhabilitació absoluta o especial per a un càrrec públic
    3. Per la pèrdua de la ciutadania espanyola
    4. Per jubilació forçosa per edat, incapacitat absoluta o gran invalidesa
    5. Per defunció

Desvinculacions temporals en la prestació del servei

Es corresponen amb el dret al gaudi de les situacions administratives diferents a la situació administrativa del servei en actiu, en les quals es produeix una interrupció o desvinculació de la prestació del servei sense que suposi la desvinculació definitiva del vincle o de la relació de serveis amb l’administració o entitat local.

Les situacions administratives dels funcionaris de carrera són les següents:

  1. Serveis especials. Es concedeix quan el funcionari és nomenat per ocupar càrrecs públics o de confiança per facilitar el desenvolupament temporal de càrrecs d’especial responsabilitat, com poden ser nomenaments de caràcter polític (poder legislatiu, executiu, judicial i altres òrgans de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya), desenvolupament de llocs de treball amb un caràcter directiu i nomenaments en organitzacions internacionals o prestació de serveis en ONG que desenvolupin programes de cooperació nacionals o internacionals.
  2. Serveis en altres administracions públiques. Es declara en aquesta situació el funcionari que passa a prestar serveis en una administració pública diferent a conseqüència d’un procés de transferència o per un procediment de provisió de llocs de treball.
  3. Excedència. L’excedència dels funcionaris de carrera podrà adoptar les modalitats següents:
    1. Excedència voluntària

      a) Per interès particular: s’atorga a sol·licitud del funcionari quan hagi prestat serveis els cinc anys immediatament anteriors i no s'hi pot romandre menys de dos anys continuats.

      b) Per incompatibilitats: es concedeix si els funcionaris públics es troben en situació de servei actiu en un altre cos o una altra escala de qualsevol de les administracions públiques o passen a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic, sempre que no els correspongui de quedar en una altra situació i llevat que hagin obtingut l'autorització pertinent de compatibilitat, d'acord amb la legislació d'incompatibilitats. El nomenament com a personal interí o la contractació com a personal laboral temporal no habilita per passar a aquesta situació administrativa.

    2. Excedència voluntària per al manteniment de la convivència
    3. Excedència per cura de familiars, que pot ser de dos tipus:

      a) Per tenir cura d’un fill o una filla. Es pot sol·licitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentència o resolució judicial de constitució de l’adopció o l’acolliment i té una durada màxima de 3 anys.

      b) Per tenir cura d’un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat inclòs, amb la condició que no es pugui valer i que no pugui exercir cap activitat retribuïda. Té una durada mínima de 3 mesos i màxima de 3 anys (segons acreditació del grau de dependència i la durada estimada).

    4. Excedència voluntària per violència de gènere: s’atorga a les dones víctimes de la violència de gènere pel temps que sol·licitin.
    5. Excedència per raó de violència terrorista: els funcionaris que hagin patit danys físics o psíquics com a conseqüència de l’activitat terrorista, així com els amenaçats (en els termes de l’article 5 de la Llei 29/2011, de 22 de setembre, de reconeixement i protecció integral de les víctimes del terrorisme), amb el reconeixement previ del Ministeri de l’Interior o de sentència judicial ferma, tindran dret a gaudir d’un període d’excedència en les mateixes condicions que les víctimes de violència de gènere durant el temps que resulti necessari per a la protecció i l’assistència social integral.
  4. Situació de suspensió d’ocupació. La suspensió d’ocupació d’un funcionari es declara si ho determina l’autoritat o l’òrgan competent com a conseqüència d’un procediment judicial penal o disciplinari que li hagi estat instruït.
  5. Excedència forçosa. Quan, d’acord amb els procediments legalment vigents, es produeix una reducció de llocs de treball i no és possible de mantenir els funcionaris afectats en servei actiu per manca de llocs vacants amb dotació pressupostària.
  6. Situació d’expectativa de destinació. Pot ser declarat en aquesta situació quan ha estat suprimit el seu lloc de treball com a conseqüència d'una redistribució d'efectius o d'altres mesures de racionalització de l'organització administrativa i de personal i no ha obtingut destinació. En aquesta situació, els funcionaris perceben les retribucions bàsiques, el complement de destinació del grau personal que correspongui i el 50 % del complement específic del lloc que desenvolupaven en passar a aquesta situació.

2. Quines són les causes de desvinculació definitiva del personal laboral?

Les desvinculacions definitives de la relació de serveis amb l’entitat local comporten l’extinció del contracte de treball. Impliquen la finalització de la relació de serveis de caràcter laboral entre la corporació i la persona treballadora. El contracte de treball es pot extingir:

  • Per causes voluntàries de la persona treballadora:
    • Per mutu acord de les parts.
    • Per dimissió de la persona treballadora, amb el preavís que determini, si s’escau, el conveni col·lectiu.
    • Per jubilació voluntària de la persona treballadora.
    • Per causes consignades vàlidament en el contracte de treball, llevat que constitueixin abús de dret manifest.
  • Per causes involuntàries de la persona treballadora:
    • Per finalització del temps establert.
    • Per mort, gran invalidesa o incapacitat permanent total o absoluta de la persona treballadora.
    • Per jubilació forçosa.
    • Per voluntat de la persona treballadora fonamentada en un incompliment contractual de la corporació basat en:
      • Modificacions substancials de les condicions de treball.
      • Manca de pagament o retards continuats en l’abonament del salari pactat.
      • Qualsevol altre incompliment greu de les obligacions per part de la corporació, llevat de supòsits de força major, així com la negativa a reintegrar el treballador.
    • Per acomiadament del treballador, que podrà ser de dos tipus:
      • Per causes disciplinàries.
      • Per causes objectives legalment procedents.

Tota mesura d’extinció del contracte de treball adoptada per la corporació podrà ser impugnada per la persona treballadora davant els tribunals de la jurisdicció social, que podran qualificar aquesta decisió com a:

  • Extinció/acomiadament procedent. Convalidarà l’extinció del contracte de treball, sense dret a indemnització ni a salaris de tramitació a favor de la persona treballadora.
  • Acomiadament improcedent. Quan l'acomiadament sigui declarat improcedent perquè es donen les causes legals previstes d’extinció legal o acomiadament legal, la corporació, en el termini de cinc dies des de la notificació de la sentència, podrà optar entre la readmissió de la persona treballadora o l'abonament d'una indemnització.
  • Nul. Serà declarat nul l’acomiadament que tingui per motivació alguna de les causes de discriminació prohibides en la Constitució o en la llei, o bé quan es produeixi una violació de drets fonamentals i llibertats públiques de la persona treballadora. L'acomiadament nul tindrà l'efecte de la readmissió immediata de la persona treballadora, amb l’abonament dels salaris deixats de percebre.

3. Quines són les causes de desvinculació temporal del personal laboral?

Les desvinculacions temporals de la prestació de serveis, sense que suposin una desvinculació definitiva de la relació de serveis, es corresponen a les situacions de suspensió del contracte de treball.

La suspensió del contracte de treball es pot definir com una situació generada en la relació laboral, ja sigui per voluntat de les parts contractants o establerta per llei, que exonera temporalment de les obligacions de treballar, prestar el servei i retribuir el treball.

Durant aquesta situació, el contracte de treball perviu (la relació de serveis i el vincle amb l’entitat local perviuen), tot i que es troba en un estat de suspensió, és a dir, es pot reprendre la relació laboral quan desapareix la causa generadora de la suspensió del contracte.

Les causes de suspensió del contracte poden ser:

  • Per mutu acord de les parts, que necessàriament s’ha d’establir per escrit.
  • Per causes consignades vàlidament en el contracte.
  • Per incapacitat temporal de la persona treballadora.
  • Per gaudi del permís de naixement, adopció o cura amb finalitat d’adopció o acolliment.
  • Per la privació de llibertat de la persona treballadora i mentre no existeixi sentència condemnatòria.
  • Per sanció disciplinària de suspensió de sou i ocupació, establerta en el marc d’un expedient disciplinari.
  • Per violència de gènere, quan per aquesta causa la persona treballadora hagi d’abandonar el seu lloc de treball.
  • Per excedència per incompatibilitats. S’atorga quan el personal laboral de la corporació accedeix a un altre lloc a l’Administració pública.
  • Per excedència voluntària (durant un període d’entre 4 mesos i 5 anys), que podrà ser sol·licitada per treballadors amb almenys un any d’antiguitat.
  • Per excedència forçosa, que dona dret a la reserva del lloc i al còmput d’antiguitat durant la seva vigència. Les causes per declarar aquesta situació són:
    • Exercici d’un càrrec públic
    • Exercici de funcions sindicals
    • Compliment d’un deure públic que impossibiliti la persona treballadora per a la prestació del treball en més d’un 20 % de les hores laborals durant un període de 3 mesos
  • Per excedència per cura de fill/a, amb una duració no superior als tres anys. S’atorga quan el fill o la filla ho sigui per naturalesa, per adopció o en els supòsits de guarda amb finalitat d’adopció o acolliment permanent, a comptar des de la data de naixement o des de la resolució judicial o administrativa.
  • Per cura de familiar fins a segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una duració no superior als dos anys, quan per raons d’edat, accident, malaltia o discapacitat no pugui valdre’s per si mateix i no desenvolupi activitat retribuïda.