2. L’Estat, la Generalitat i els ens locals

La Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya defineixen en primera instància els àmbits competencials corresponents als diferents nivells administratius, reconeixent a la Generalitat de Catalunya àmplies competències en matèria territorial i d’urbanisme.

A partir d’aquest context general, poden definir-se amb més precisió les competències que corresponen a cada nivell administratiu.

L’Estat no té reconegudes atribucions específiques en urbanisme i ordenació del territori, però sí que té capacitat competencial en àmbits amb incidència en l’activitat urbanística i sobre la base de garantir la igualtat de tots els espanyols. Alguns àmbits en què pot intervenir són:

• La determinació de les condicions bàsiques en l’exercici del dret de propietat.
• El règim jurídic de les administracions públiques (procediment administratiu, l’expropiació forçosa, etc.).
• Les bases de la protecció mediambiental.
• La legislació civil, etc.

L’Estatut d’autonomia de Catalunya reconeix competències en ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme, el que li atorga l’exclusivitat (preservades les competències estatals) de la potestat legislativa i reglamentària. Així, correspon a la Generalitat de Catalunya:

• Definir el marc normatiu a Catalunya mitjançant l’aprovació de lleis (Parlament de Catalunya) i reglaments (departament competent en matèria d’urbanisme i ordenació del territori).
• Tramitar i aprovar el planejament territorial i determinats plans urbanístics d’interès general.
• Aprovar definitivament determinats plans urbanístics desenvolupats per les administracions locals.
• Exercir determinades competències executives (règim sancionador, disciplina urbanística).

Entre els organismes amb atribucions més rellevants adscrits al departament competent en matèria d’urbanisme (actualment, el Departament de Polítiques Digitals i Territori), destaquen:

• La Secretaria d’Agenda Urbana, Urbanisme i Territori, en matèria d’ordenació del territori i d'urbanisme.
• L’Institut Català del Sòl, entitat reconeguda legalment amb àmplies competències en el desenvolupament d’actuacions urbanístiques impulsades des d’aquesta institució.
• Les Comissions d’Urbanisme (òrgans col·legiats encarregats de l’aprovació definitiva de plans d’iniciativa local).

Els ajuntaments exerceixen àmplies competències urbanístiques en el seu territori, d’acord amb el que estableix la legislació urbanística catalana, sota el principi de subjecció al marc regulador (inclosos els planejaments vigents que incideixen en el seu territori) i sota l’empara de l’actuació de la Comissió Territorial d’Urbanisme que correspongui. Tenen competència reglamentària i capacitat executiva en múltiples matèries.

Correspon als ajuntaments:

• Portar a terme les actuacions urbanístiques en aplicació dels planejaments o les disposicions legals preceptives.
• Adequar les regulacions pròpies (planejaments, ordenances, etc.) a les noves disposicions d’aplicació.
• Tramitar i donar curs a les actuacions urbanístiques d’iniciativa privada.
• Exercir les competències pròpies en protecció de la legalitat urbanística i davant l’incompliment del deure de conservació, entre altres actuacions urbanístiques de caràcter potestatiu.

Les competències es reparteixen entre el Ple corporatiu (les de més abast o importància) i l’alcalde (delegables, en determinats supòsits, en Junta de Govern o en algun dels seus membres). Tanmateix, els ens locals poden delegar competències urbanístiques en gerències d’urbanisme, ens instrumentals (organismes autònoms, societats mercantils públiques) o consorcis o mancomunitats (en el marc de les limitacions legals vigents en relació amb la seva creació i funcionament).

Les comarques, a través dels consells comarcals, tenen reconegudes algunes competències, relatives a tramitació i aprovació de planejaments plurimunicipals. Les diputacions provincials no tenen competències urbanístiques legalment reconegudes, però col·laboren amb els municipis i ens locals en assistència jurídica, tècnica i econòmica.