5. Política i gestió urbanística local

Entenem per gestió urbanística l’activitat d’execució del planejament que comprèn el conjunt de procediments establerts per la llei per a la transformació de l’ús del sòl. S’inclou dins el concepte de gestió urbanística, la urbanització i l'edificació dels solars resultants de les actuacions d'execució.

El procés de transformació i ús del sòl es materialitza mitjançant els projectes de reparcel·lació. És un sistema d’actuació que consisteix a agrupar les finques aportades pels propietaris incloses en una unitat d’actuació, per dividir-les de manera ajustada al planejament urbanístic. S’adjudiquen aquestes finques resultants als respectius propietaris en proporció als drets aportats. Es diferencien tres modalitats de parcel·lació:

• Modalitat de cooperació, iniciativa municipal.
• Modalitat de compensació bàsica, iniciativa privada.
• Modalitat de compensació concertada, iniciativa d’alguns particulars.

L’expropiació és l’adquisició dels sòls per part de l’administració actuant. Es duu a terme gràcies a la potestat que exerceix l’Administració per transferir la propietat o els drets patrimonials d’un particular a l’Administració, per causes d’utilitat pública o interès social, mitjançat la corresponent indemnització.

Per tal d’obtenir els sòls destinats a sistema, un cop aprovat el planejament urbanístic i prèvia a la reparcel·lació, la llei articula l’ocupació directa.

Perquè l’habitatge digne i adequat per a tota la ciutadania és un principi constitucional i, per tant, ha de ser regulat per l’ordenament jurídic i assegurat per totes les administracions. Així, la vinculació entre l’habitatge i el sòl converteix l’urbanisme en un mecanisme necessari per assegurar aquest dret i modular-ne el desplegament en el territori.

La normativa urbanística estableix uns paràmetres bàsics de presència, localització i promoció d’habitatge públic, per assegurar-ne l’accés als col·lectius amb més dificultats. L’acció urbanística local pot explotar un marge molt més gran de promoció de polítiques d’habitatge assequible mitjançant un seguit d’instruments específics:

• Les àrees residencials estratègiques, per generar sòl per destinar-lo a habitatge protegit.
• L’habitatge protegit.
• L’habitatge dotacional, per generar habitatge per emergències socials i acollir temporalment necessitats socials, especialment destinat a joves i gent gran.

Les entitats locals intervenen en els actes d’edificació i ús del sòl i subsòl que els subjectes privats o públics tinguin intenció d’executar. Ho fan mitjançant la llicència urbanística; amb una comunicació prèvia com a control posterior, o amb una declaració responsable com a control posterior (només per a instal·lació d’antenes de telefonia mòbil).

Els ajuntaments han d’ordenar l’execució de les obres necessàries perquè les persones propietàries de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions compleixin el deure legal d’ús, conservació i rehabilitació per mantenir el parc immobiliari del municipi en condicions d’ornament públic, seguretat i salubritat.

Quan una construcció es troba en estat ruïnós, l’administració municipal ho ha de declarar per les causes taxades i específiques que estableix la normativa urbanística, requerint als propietaris la seva rehabilitació o enderrocament segons s’escaigui.

Són accions o omissions que comporten la vulneració de la legislació urbanística o de les ordenances municipals els actes d’edificació i ús del sòl i subsòl que s’executen sense llicència urbanística o comunicació prèvia, o bé que no s’ajusten a la llicència atorgada o a la comunicació prèvia presentada.

La vulneració de la normativa urbanística, per acció o per omissió, comportarà la incoació dels procediments següents:

• La restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat.
• La sanció.
• El rescabalament dels danys i perjudicis.

Les sancions poden ser per infracció lleu, greu o molt greu i es poden aplicar a tots els agents que intervenen en el procés, tant tècnics com propietaris.