3. El marc normatiu en urbanisme i ordenació del territori

L’organització administrativa del nostre país té una complexitat notable, caracteritzada per múltiples nivells administratius que intervenen sobre els mateixos àmbits físics i temàtics. No obstant això, el marc regulador en matèria urbanística (a diferència d’altres matèries, com ara l’habitatge) té, en termes generals, un marc competencial clarificat.

El marc regulador en matèria urbanística se circumscriu a un nombre reduït de textos legals, que tenen un caràcter estructurant del règim legal d’actuació, i amb vocació de continuïtat i permanència, si bé resulten reiteradament modificats en qüestions concretes. Cal dir que, més enllà de les lleis i els seus reglaments, la legislació reconeix als plans territorials i urbanístics categoria reglamentària, i per això suposen de fet un corpus normatiu addicional que condiciona de manera determinant l’exercici de l’acció urbanística. L’acció urbanística local, més enllà del seu marc regulador específic, interactua amb moltes matèries que disposen d’un marc regulador propi, amb les seves particularitats pel que fa a la regulació normativa i el marc competencial.

El marc normatiu regula el règim competencial i la normativa. Pel que fa a la competència, s’aclareixen les atribucions de les diferents administracions.

És una tasca complexa, ja que la regulació normativa ajuda a precisar els requeriments de l’acció urbanística en tres aspectes diferents: aclareix qui en té la competència; precisa la regulació normativa adequada (marc normatiu en urbanisme i ordenació del territori, marc normatiu sectorial com ara medi ambient, si s’escau, mobilitat, forestal, etc.) o marc normatiu en administració pública.

A l’Estat:

• Texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana (RDL 7/2015), que incorpora continguts de la legislació de sòl i valoracions, amb la nova legislació orientada a la transformació d’àrees urbanes.
• Reglamento de valoraciones de la Ley de Suelo (RD 1492/2011)

A Catalunya:

• Text refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010) i modificacions posteriors (L 3/2012 - ESP). Té per objecte la regulació de l'urbanisme en el territori de Catalunya.
• Reglament de la Llei d’urbanisme (D 305/2006) i modificacions posteriors.
• Reglament de protecció de la legalitat urbanística (D 64/2014).
• Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics (L 3/2009).
• Llei de política territorial (L 23/1983).

La norma en els ajuntaments són:

• Les ordenances municipals amb continguts urbanístics (intervenció en edificació, rehabilitació, paisatge urbà, patrimoni, barreres arquitectòniques, etc.).
• Els plans urbanístics (valor reglamentari).

Cal dir que l’Avantprojecte de Llei del territori és una nova iniciativa legislativa de 2017 de la Generalitat (en procés de tramitació i aprovació) que vol ser el nou marc regulador de les polítiques territorials a Catalunya. En cas d’aprovar-se, representaria una reformulació global de tot el marc regulador de l’urbanisme i comportaria canvis substancials en l’acció dels ens locals.

Els plans desenvolupats per la Generalitat de Catalunya són el Pla Territorial General de Catalunya (1995) o els plans territorials parcials o els plans territorials sectorials, tant els elaborats des del departament competent en matèria d’ordenació territorial (continguts de mobilitat i ambientals), com aquells altres corresponents a àmbits d’actuació d’altres departaments (equipaments esportius, comercials) o plans directors territorials (Empordà, Alt Penedès i Garrotxa).

Hi ha nombroses normes i textos legals en funció del sector que caldrà considerar en cada cas, segons les característiques del projecte, per exemple en matèria d’habitatge, medi ambient, costes, patrimoni cultural, etc. Algunes d’aquestes són la Llei de l’habitatge (L18/2007- CAT) i la Llei dels espais agraris (L 3/2019), entre d’altres.

Llei del dret a l’habitatge (L 18/2007 - CAT)

Llei d’espais naturals (L 12/1985 - CAT)

Pla d’espais d’interès natural (D 328/1992 - CAT)

Llei de mesures en matèria de medi ambient (L 12/2006 - CAT)

Ley de Evaluación Ambiental (L 21/2013 - ESP)

Llei d’avaluació ambiental de plans i programes (L 6/2009 - CAT)

Llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica (L 16/2015 - CAT)

Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge (L 8/2005)

Decret de desenvolupament (D 343/2006 - CAT)

Ley del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad (L 42/2007 - ESP)

Llei del canvi climàtic (L 16/2017- CAT)

Ley de Costas (L 22/1988 - ESP)

Llei de protecció i ordenació del litoral (L 8/2020 – CAT)

Ley de protección y uso sostenible del litoral y mod. Ley de Costas (L 2/2013 - ESP)

Llei dels espais agraris (L 3/2019 - CAT)

Llei forestal de Catalunya (L 6/1988 - CAT)

Reglamento del dominio público hidráulico (RD 849/1986 - ESP)

Texto refundido de la Ley de Aguas (RDL 1/2001 - ESP)

Llei del patrimoni cultural català (L 9/1993 - CAT)

Decret legislatiu del Text refós de la Llei de carreteres (DL 2/2009 - CAT)

Llei ferroviària (L 4/2006 - CAT)

Les disposicions de caràcter general que fan referència a l’actuació de les administracions públiques tenen un paper determinant en la manera com les administracions locals desenvolupen les seves competències. Les de més significació són, a tall d’exemple, la Ley Reguladora de las Bases de Régimen Local, la Llei de vegueries, el Reglament d’obres, etc.

Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local (L 7/1985 - ESP)

Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (DL 2/2003 - CAT)

Llei de vegueries (L 30/2010 - CAT)

Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya (DL 4/2003 - CAT)

Ley del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas (L 39/2015 - ESP)

Ley del Régimen Jurídico del Sector Público (L 40/2015 - ESP)

Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (D 179/1995 - CAT)

Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (L 26/2010 - CAT)

Ley de Contratos del Sector Público (L 9/2017 - ESP)

Els principis generals són un seguit de conceptes recollits a la Llei d’urbanisme entesos com a valors comuns que han de regir i orientar l’acció urbanística local. Aquests principis han d’imbuir l’acció urbanística en la seva globalitat.

La llei recull aquests principis generals:

• Un desenvolupament urbanístic sostenible, basat en la utilització racional del territori i el medi ambient.
• La participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística.
• El dret de propietat subjecte al principi de la funció social.
• La inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de sòl i les construccions.
• El repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivat del planejament urbanístic.
• El dret de publicitat i participació de la ciutadania en els procediments de planejament i gestió urbanístics.
• Les regles d'interpretació del planejament urbanístic.
• La nul·litat de les reserves de dispensació.
• L’acció pública com a dret universal d’exigir el compliment de la normativa en matèria urbanística.
• La jerarquia normativa i la coherència del planejament urbanístic.