1. Què són els agents i de quin tipus són?
Els agents són totes aquelles institucions, col·lectius o persones que, en diferents graus, funcions i competències, degudament regulades, han de promoure, desplegar, participar, intervenir, validar, arbitrar… per una adequada aplicació de l’acció urbanística local. N’hi ha de quatre tipus, a grans trets:
-
Els agents públics amb competències urbanístiques directes. Són bàsicament els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya, i es reparteixen el gruix de l’acció pública:
-
Els ajuntaments (i de manera minoritària altres administracions locals) impulsen i tramiten el planejament urbanístic general i ostenten les funcions de gestió i execució, així com la protecció de la legalitat urbanística.
-
La Generalitat exerceix la funció d’aprovar en darrera instància el planejament urbanístic general.
-
-
Els agents públics sense competències urbanístiques (intervenen de manera col·legiada en els òrgans establerts pel control del planejament urbanístic, com ara departaments sectorials de la Generalitat, administracions de l’Estat, tribunals de justícia).
-
Els agents privats i operadors professionals (propietaris i promotors poden impulsar la redacció i l’execució de planejament derivat, a més de ser part afectada en el seu patrimoni).
-
La ciutadania i societat civil organitzada.
Per saber-ne més
Es poden consultar els següents documents:
2. Què són el planejament territorial i l’urbanístic?
El planejament territorial està regulat a Catalunya per la Llei de política territorial de 1983 i és competència autonòmica. Estableix un marc i unes directrius que el planejament urbanístic haurà d’integrar. La llei de política territorial recull diverses figures de planejament:
-
El pla territorial general (1995).
-
Els plans territorials parcials de totes les matèries i un àmbit territorial.
-
Els plans territorials sectorials de tot Catalunya.
-
Els plans directors territorials, amb les mateixes competències que el pla territorial parcial, però d’un àmbit més reduït.
El planejament urbanístic és el sistema de concreció en el territori dels principis d’ordenació urbanística. L’administració competent ordena el territori del seu àmbit administratiu mitjançant la redacció d’instruments de planejament urbanístic o plans. (L’instrument urbanístic fonamental en l’ordenació d’un municipi és el Pla d’ordenació urbanística municipal o POUM.)
Té caràcter normatiu amb rang reglamentari i la seva vigència és indefinida fins que no se n’aprovi la revisió. Tradicionalment, es diferencien dos tipus de plans urbanístics:
-
El planejament urbanístic general.
-
El planejament urbanístic derivat.
La seva relació és jeràrquica, de manera que el pla derivat no pot contenir aspectes contraris a un pla d’ordenació urbanística municipal.
3. Què són el planejament urbanístic general i el derivat?
El planejament urbanístic general és l’acció política i administrativa que fixa les directrius bàsiques del municipi pel que fa a la seva configuració física actual i futura, i estableix els paràmetres d’ús que es poden acceptar o promoure en els diferents teixits, urbans o rurals, que configuren el municipi. És un projecte col·lectiu a llarg termini que comporta una elevada complexitat tècnica i documental que, a més, ha d’encaixar-se en un marc legal enormement reglamentat.
S’instrumenta amb els Plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), inclòs el Pla d’ordenació urbanística municipal; les normes de planejament urbanístic (NPU) i els Plans d’actuació urbanística municipal (PAUM). Molts municipis mantenen, tanmateix, les figures de planejament general prèvies a la Llei d’urbanisme aprovada l’any 2002, com el Pla general d’ordenació urbana (PGOU), equivalent al POUM, i les normes subsidiàries (NNSS).
Per saber-ne més
Es poden consultar els següents documents:
El planejament derivat desenvolupa els criteris i les directrius fixades pel planejament urbanístic general, que no pot contradir i ha de respectar (principi de jerarquia). Això no obstant, els plans especials urbanístics poden introduir en l’ordenació del planejament urbanístic general modificacions específiques necessàries per acomplir llurs funcions, pel seu principi d’especificitat. Els instruments de planejament derivat estan integrats per: plans parcials urbanístics (PP), els plans especials urbanístics (PE) i els plans de millora urbana (PMU).
Per saber-ne més
Es poden consultar els següents documents:
Si bé el planejament urbanístic s’ha desenvolupat tradicionalment a escala municipal, durant la darrera dècada s’han impulsat un seguit de plans de caràcter supramunicipal amb el propòsit d’ordenar unes dinàmiques o uns projectes territorials amb una naturalesa i expressió local que supera àmpliament l’àmbit municipal.
Pel que fa al sistema de planejament urbanístic de caràcter supramunicipal, cal diferenciar dos grans blocs d’instruments: els plans directors urbanístics i els plans d’ordenació urbanística supramunicipal.
Per saber-ne més
Es poden consultar els següents documents:
4. Qui executa el planejament i qui s’encarrega de controlar o intervenir?
En matèria d’execució del planejament derivat (reforma i extensió urbana, canvis d’usos, etc.), els propietaris i promotors privats podran exercir la funció d’impuls dels documents que s’escaiguin, sempre sota el control i intervenció de l’administració pública.
Qualsevol instrument de planejament urbanístic, general o derivat, estarà sotmès al control i intervenció d’òrgans col·legiats, amb participació d’administracions sectorials i de diferents nivells, que vetllaran, durant la seva tramitació, per l’ajust de les propostes a la normativa urbanística i sectorial.
Important
A més de l’acció particular derivada de la propietat privada, qualsevol instrument de planificació urbanística ha de comptar amb les garanties de publicitat i participació pública per tal que la ciutadania, organitzada o de manera particular, pugui conèixer i participar durant el procés de la seva redacció.