1. Què protegeix la propietat intel·lectual?

La propietat intel·lectual protegeix les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades en qualsevol mitjà, com llibres, escrits, composicions musicals, obres dramàtiques, coreografies, obres audiovisuals, escultures, obres pictòriques, plànols, maquetes, mapes, fotografies, programes d'ordinador i bases de dades. També protegeix les interpretacions artístiques, els fonogrames, els enregistraments audiovisuals i les emissions de radiodifusió.


Sabies que…

Als països de tradició jurídica anglosaxona (Regne Unit, Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, països pertanyents a la Commonwealth), el concepte de propietat intel·lectual és més ampli, i engloba igualment els drets de patents, de marques, els dissenys industrials, les indicacions geogràfiques i denominacions d'origen, els quals, en el sistema jurídic europeu continental, queden emmarcats sota la branca jurídica de la propietat industrial.

En el marc jurídic espanyol la Llei de propietat intel·lectual (TRLPI) fa referència exclusiva al dret d'autor i altres drets afins mentre que la propietat industrial queda protegida mitjançant les lleis de patents, marques, etc.


2. Quan una obra està protegida?

Una obra està protegida des de la creació. Els titulars del dret reben la plena protecció de la llei des d'aquell moment i sense que s'exigeixi el compliment de cap requisit formal.

3. Quines són les obres objecte de protecció de drets d’autor?

Les obres objecte de protecció es troben regulades als articles 10 a 13 de la Llei de propietat intel·lectual (TRLPI).

Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport detallant (art. 10 TRLPI):

  • Els llibres, fullets, impresos, epistolaris, escrits, discursos i al·locucions, conferències, informes forenses, explicacions de càtedra i qualssevol altres obres de la mateixa naturalesa.
  • Les composicions musicals, amb lletra o sense.
  • Les obres dramàtiques i dramaticomusicals, les coreografies, les pantomimes i, en general, les obres teatrals.
  • Les obres cinematogràfiques i qualssevol altres obres audiovisuals.
  • Les escultures i les obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les historietes gràfiques, còmics o còmics, així com els seus assaigs o esbossos i les altres obres plàstiques, siguin o no aplicades.
  • Els projectes, els plànols, les maquetes i els dissenys d'obres arquitectòniques i d'enginyeria.
  • Els gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia i, en general, a la ciència.
  • Les obres fotogràfiques i les expressades per procediment anàleg a la fotografia.
  • Els programes d’ordinador.

Les obres han de complir els requisits següents per poder ser objecte de protecció pel dret d'autor:

  • Creació: la Llei protegeix les creacions del gènere literari, artístic i científic. Poden trobar-se entre aquestes obres les que estiguin més o menys acabades.
  • Originalitat: l'obra ha de ser una cosa nova al que ja existeix. L'obra ha de comptar amb un mínim de nivell o grau de creativa.
  • Que sigui obra literària, artística o científica: les obres han de pertànyer a algun d’aquests gèneres
  • Suportada en un suport: l'obra ha de ser perceptible pels sentits, ha d'estar plasmada en suport tangible o intangible.

Hi ha diversos tipus d'obres:

Objecte (L'OBRA)

  • Obres anónimes
  • Obres pseudónimes
  • Obres originals
  • Obres en col·laboració
  • Obres col·lectives
  • Obres compostes i independents
  • Obres derivades
  • Composicions musicals
  • Obres teatrals
  • Obres cinematogràfiques i audiovisuals
  • Obres literaries
  • Multimèdia i videojocs
  • Bases de dades
  • Programes d'ordinador

Les obres anònimes són aquelles obres en què l'autor decideix amagar-ne l'autoria. Es tracta d'obres on l'autor és viu o es pot conèixer, però que en el moment de la divulgació al públic les deslliga del seu nom.

El fet que l'autor decideixi amagar el seu nom per voluntat pròpia no implica la pèrdua dels seus drets d'autor. L'autor continua sent el titular de tots els drets sobre l'obra, tant morals com patrimonials (art. 6.2 TRLPI).


Exemple

En el cas de la literatura es troba, per exemple, el llibre “El Lazarillo de Tormes”, un clàssic de la literatura espanyola, però el seu autor és desconegut.


Les obres pseudònimes són les obres que es divulguen amb un altre nom diferent de l'autor de l'obra. L'autor tindrà el dret, que no és el mateix que l'obligació, de divulgar l'obra sota pseudònim. És un dret moral. (art. 6.2 TRLPI).


Exemple

Tenim molts exemples d’obres pseudònimes:

Al cinema podem referir-nos a Charlot, el nom del qual era Charlie Chaplin.

En el cas de la pintura, hi ha el cas de Salvador Dalí, que va utilitzar pseudònims en algunes ocasions.

En l’àmbit musical tenim el cas de Lady Gaga, cantant pop nord-americana el nom real del qual és Stefani Joanne Angelina Germanotta.

En el gènere literari, per exemple, l'autor Antonio Machado també va emprar pseudònims com Juan de Mairena i Abel Martín.


Les creacions originals, creacions de l'intel·lecte i de la imaginació humana, són objecte de propietat intel·lectual.

Les obres originals han de ser creacions realitzades per una persona física i han d'estar plasmades en un suport tangible o intangible, actualment existent o que s'inventi en el futur (art. 10 TRLPI).


Exemple

Un exemple d’obra original pot ser els llibres, fulletons, impresos, epistolaris, escrits, discursos i al·locucions, conferències, informes forenses, explicacions de càtedra i qualssevol altres obres de la mateixa naturalesa.


Una obra en col·laboració es produeix quan diversos autors contribueixen amb el treball i l'aportació d'una manera indistingible a un resultat comú, que comporta la creació amb les seves aportacions d'una obra única, el fruit d'aquesta contribució conjunta mereix la qualificació jurídica d'obra en col·laboració (art. 7 TRLPI).


Exemple

Un exemple d’obra en col·laboració podria ser una cançó en què diversos autors acorden crear-la, component un d'ells la música i un altre la lletra.


Les obres col·lectives són obres que reuneixen les aportacions de diversos autors que donen lloc a una obra comuna. A diferència de les obres en col·laboració, en aquest supòsit hi concorre un fet especial, ja que hi ha una persona que pren la iniciativa de la creació de l'obra, que l'edita i la publica sota el seu nom.

La persona que pren la iniciativa de la publicació pot ser una persona natural o jurídica. Les obres col·lectives estan compostes per aportacions de diversos autors que es fonen en una creació única i autònoma, per a la qual han estat concebudes i sense que sigui possible atribuir separadament a qualsevol un dret sobre el conjunt de l'obra realitzada (art. 8 TRLPI).


Exemple

Hi ha obres col·lectives, com són els diccionaris o les enciclopèdies, on rarament es posa el nom dels autors de cada aportació individual. Tanmateix, en diaris, pàgines web o revistes és molt freqüent trobar els noms dels autors dels articles, etc.

La llei de propietat intel·lectual no indica que hi hagi alguna incompatibilitat per indicar l'autoria de les aportacions individuals en una obra col·lectiva.


Les obres compostes són les que incorporen una obra preexistent. Són obres en què l'autor de la primera obra que s'incorpora a la nova no participa en la seva creació. L'autor de l'obra que s'incorpora a la nova tindrà intactes els seus drets sobre l'obra originària, i caldrà autorització per a l'explotació de l'obra nova (art. 9 TRLPI).


Exemple

Per exemple, en el cas d'una obra musical es pot donar el cas que l'autor o compositor hagi creat la peça musical sense lletra i, posteriorment, sigui un altre autor qui decideix incorporar lletra a la composició musical.


Una obra derivada és una obra intel·lectual creada a partir d'una o més obres preexistents que inclou aspectes que poden estar subjectes a drets d'autor. L’obra derivada ha de respectar els drets d’autor de l’obra original. (art. 11 TRLPI).


Exemple

Exemples d’obra derivada són les transformacions d’obres literàries, d’obra dramàtica a novel·la, o les transformacions de forma artística, d'obra literària a obra cinematogràfica, etc. Només cal que hi hagi un canvi en la nova obra que sigui original.

També s'hi inclouria, per exemple, el pas d'una obra escultòrica que deriva en una pintura. La doctrina també inclou la transformació d'una pintura com a obra derivada.


En l'àmbit musical, els autors d'obres musicals són titulars originaris de drets d'autor. El concepte d'autor d'obres musicals és molt ampli i engloba subjectes creadors de diferents prestacions entre si, amb el denominador comú que el resultat de les seves creacions dona lloc a una obra original, de caràcter musical (art. 10 TRLPI).


Exemple

Es considera una obra musical a l’autor creador de la peça musical originària. Com en el cas del creador de la composició musical de “The lord of the Rings”, l’autor Howard Shore.


Entre aquests subjectes es troben:

  • Compositors
  • Lletristes
  • Arranjadors

L'obra teatral és una creació intel·lectual integrada per una obra escrita i una representació o posada en escena. La conjugació dels dos elements és allò que la fa objecte de protecció pel dret d'autor. L'objecte de creació d'una obra teatral és la representació davant d'un públic en un escenari mitjançant actes o escenes.


Exemple

Són objecte de propietat intel·lectual: les obres dramàtiques i dramaticomusicals, les coreografies, les pantomimes i en general, les obres teatrals (art. 10.1.c TRLPI).


Per obres cinematogràfiques i altres obres audiovisuals s’entén les creacions expressades mitjançant una sèrie d'imatges associades, amb sonorització incorporada o sense, que estiguin destinades essencialment a ser mostrades a través d’aparells de projecció o per qualsevol altre mitjà de comunicació pública de la imatge i del so, amb independència de la naturalesa dels suports materials de les obres esmentades (art. 86 TRLPI).


Exemple

Són exemples d’obres cinematogràfiques totes les pel·lícules creades per Walt Disney.


Les obres literàries són obres del llenguatge, ja siguin orals o escrites, tant fugaces com permanents a través de la seva fixació o plasmació en un mitjà o suport que en permeti la reproducció. El seu contingut ha de ser artístic, és a dir, narrativa, poesia, etc., o cientificotècnic. El que defineix una obra com a literària és la utilització del llenguatge, de la paraula.


Exemple

Són exemple d'obres literàries tots els llibres, fulletons, impresos, epistolaris, escrits, discursos i al·locucions, conferències, informes forenses, explicacions de càtedra i qualsevol altres obres de la mateixa naturalesa.


Per obra multimèdia s’entén la que, concebuda com a creació unitària, és expressada mitjançant la reunió i fixació, en un mitjà digital, d'elements textuals, sonors, d'imatges fixes o animades, entre d'altres, pertanyents, almenys, a dos d'aquests gèneres (els elements dels quals poden constituir l’expressió d’obres o de prestacions objecte de drets connexos), i d'una proposta d’ús interactiu dels dits elements executable per un programa d’ordinador (art. 10.1 TRLPI).

Les obres o produccions multimèdia contenen multitud d'elements susceptibles de protecció independent. Textos, fotografies, cançons, vídeos, etc.


Exemple

Exemples d'obres o produccions multimèdia són les pàgines web, les presentacions interactives, les infografies, etc.


També són objecte de propietat intel·lectual les col·leccions d'obres alienes, de dades o d'altres elements independents com les antologies i les bases de dades que per la selecció o la disposició dels seus continguts constitueixin creacions intel·lectuals, sense perjudici, si escau, dels drets que puguin subsistir sobre aquests continguts.

Es consideren bases de dades les col·leccions d'obres, de dades, o d'altres elements independents disposats de manera sistemàtica o metòdica i accessibles individualment per mitjans electrònics o altra manera. La protecció reconeguda a aquestes col·leccions es refereix únicament a la seva estructura com a forma d'expressió de la selecció o disposició dels seus continguts, i no és extensiva a aquests (art. 12 TRLPI).

Per programa d'ordinador s’entén tota seqüència d'instruccions o indicacions destinades a ser utilitzades, directament o indirectament, en un sistema informàtic per realitzar una funció o una tasca o per obtenir un resultat determinat, sigui quina sigui la seva forma d'expressió i fixació.

Als mateixos efectes, l’expressió “programes d’ordinador” comprendrà també la seva documentació preparatòria. La documentació tècnica i els manuals d’ús d’un programa gaudiran de la mateixa protecció que la dispensada als programes d’ordinador (art. 96.1 TRLPI). https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/rdlg/1996/04/12/1#1392511