1. Quines conseqüències té la utilització d’obres culturals sense autorització?

La utilització d’obres literàries, musicals, fotogràfiques, cinematogràfiques, etc., sense autorització dels titulars de drets de propietat intel·lectual pot suposar:

  • la vulneració d'aquests drets de propietat intel·lectual
  • tenir un impacte terriblement negatiu en el desenvolupament cultural i en la difusió de la cultura
  • provocar un menyscabament econòmic important que redunda en la desaparició d'empreses i en la destrucció de llocs de treball.

La vulneració de drets de propietat intel·lectual és un acte de competència deslleial, notablement perjudicial per al desenvolupament de la indústria cultural legal. A més, aquesta utilització d'obres i prestacions culturals sense autorització pot constituir un il·lícit civil o fins i tot penal.

Entenem com a il·lícit civil, l’acte o l’omissió que la llei penal no tipifica com a delicte o falta i que dona lloc a responsabilitat civil extracontractual.

Davant la vulneració de drets de propietat intel·lectual, el titular d'aquests drets o el seu representant legal poden exercitar les accions civils (de reparació de danys i perjudicis, etc.) i penals previstes a la llei.

2. Com es lluita contra la pirateria?

La vulneració de drets de propietat intel·lectual, tant en l’àmbit físic com a Internet, constitueix un il·lícit civil i permet la interposició de la corresponent demanda en via civil per tal d'indemnitzar especialment el dany causat.

3. Quins mecanismes de protecció de la propietat intel·lectual existeixen?

En concret, la Llei de propietat intel·lectual estableix accions i procediments que no només poden plantejar-se en els supòsits d'infracció dels drets exclusius d'explotació, sinó que també emparen i comprenen els drets morals, i aquells actes de desconeixement dels drets de remuneració. De la mateixa manera, s'ofereix la protecció tant si els drets esmentats corresponen a l'autor, a un tercer adquirent d’aquests, o als titulars dels drets connexos o afins (protecció activa).

La mateixa Llei de propietat intel·lectual també regula el Registre de la Propietat Intel·lectual, els símbols o indicacions de la reserva de drets, les Entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual (protecció preventiva).

Per tal de diferenciar aquests dos conceptes, un principi general de protecció preventiva és que les idees no són, per si soles, objecte de protecció per part de les normes de propietat Intel·lectual: ningú no pot monopolitzar una idea, ni pretendre-hi drets exclusius. El mecanisme de protecció de la propietat intel·lectual entra en joc, només, en el moment en què aquesta idea és expressada amb una forma determinada, com una obra, amb un grau suficient de concreció o desenvolupament.

Mentre que la protecció activa no necessita mecanismes propis de protecció de la propietat intel·lectual, ja que per les seves característiques gaudeix de protecció.

4. Què és la protecció preventiva dels drets de la propietat intel·lectual?

Bàsicament, s'estableixen dues vies de protecció preventiva dels drets de la propietat intel·lectual:

  • El Registre General de la Propietat Intel·lectual.
  • Les Entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual.

Altres mitjans de protecció preventiva solen ser:

  • Documents notarials
  • Registres privats
  • Símbols de reserva de drets
  • Signes identificatius

5. Què és el Registre General de la Propietat Intel·lectual?

El Registre General de la Propietat Intel·lectual és la institució registral pública i oficial que té per objecte la inscripció o anotació dels drets de propietat intel·lectual relatius a les obres, actuacions o produccions protegides pel TRLPI.

El Registre és un mecanisme administratiu per a la protecció dels drets de propietat intel·lectual dels autors i altres titulars sobre les seves obres, actuacions o produccions.

6. Quin és l‘objecte i finalitat del Registre General de la Propietat Intel·lectual?

El Registre General de la Propietat Intel·lectual té per objecte:

  • La inscripció o anotació dels drets relatius a les obres, actuacions o produccions protegides pel TRLPI i per la resta de disposicions legals i tractats internacionals ratificats per Espanya relatius a la protecció de la propietat intel·lectual.
  • La inscripció o anotació dels actes i contractes de constitució, transmissió, modificació o extinció de drets reals i de qualssevol altres fets, actes i títols, tant voluntaris com necessaris, que afectin els drets inscriptibles indicats.
  • La publicitat dels assentaments registrals. Aquesta publicitat tindrà lloc mitjançant certificació, amb eficàcia probatòria, del contingut dels assentaments. També es pot donar publicitat, amb valor simplement informatiu, mitjançant nota simple o accés informàtic.

7. És obligatòria la inscripció dels drets de propietat intel·lectual?

Un tret principal del Registre General de la Propietat Intel·lectual és la voluntarietat i el caràcter no constitutiu de les inscripcions per a la protecció que la llei atorga als drets de propietat intel·lectual.

La inscripció dels drets de propietat intel·lectual al registre és voluntària, per la qual cosa l'existència d’aquests drets no depèn de la inscripció. Els drets de propietat intel·lectual neixen amb la creació de l’obra i el Registre no té caràcter constitutiu dels drets d’autor sobre l’obra, per tant, la seva inscripció té caràcter facultatiu i serveix com a mesura de protecció especial del dret inscrit.

8. Com estan organitzats els registres de la propietat intel·lectual?

El Registre de la Propietat Intel·lectual és únic a tot el territori nacional i està integrat pels Registres Territorials i el Registre Central, a més d'una Comissió de Coordinació com a òrgan col·legiat de col·laboració entre els registres.

9. Quins principis regeixen el funcionament dels registres de la propietat intel·lectual?

Els principis que regeixen el funcionament de la unitat de registre són els següents:

  • Lleialtat institucional.
  • Col·laboració basada en la unitat del registre.
  • Garantia d’accés de tots els ciutadans al registre en condicions d’igualtat.
  • Simplificació, eficàcia i eficiència administratives.
  • Bases de la unitat de registre.
  • Reglamentació comuna.
  • Coordinació de la informació, sistema de gestió TIC.

10. Qui pot iniciar accions en defensa dels drets de propietat intel·lectual?

El titular dels drets reconeguts al TRLPI, sense perjudici d'altres accions que li corresponguin, podrà instar el cessament de l'activitat il·lícita de l'infractor i exigir la indemnització dels danys materials i morals causats, en els termes previstos als articles 139 i 140.

També pot instar la publicació o la difusió, total o parcial, de la resolució judicial o arbitral en mitjans de comunicació a costa de l'infractor.

11. Qui són els responsables de la infracció?

Tindrà la consideració de responsable de la infracció qui:

  • Qui cooperi amb aquesta, coneixent la conducta infractora o comptant amb indicis raonables per conèixer-la
  • Qui, tenint un interès econòmic directe en els resultats de la conducta infractora, tingui una capacitat de control sobre la conducta de l'infractor.

12. Què suposa el cessament de l’activitat il·lícita?

El cessament de l’activitat il·lícita podrà comprendre:

  • La suspensió de l’explotació o activitat infractora, incloent-hi aquells actes o activitats a què es refereixen els articles 196 i 198 del TRLPI.
  • La prohibició a l'infractor de reprendre l'explotació o l'activitat infractora.
  • La retirada del comerç dels exemplars il·lícits i la seva destrucció, incloent-hi aquells en què hagi estat suprimida o alterada sense autorització la informació per a la gestió electrònica de drets o la protecció tecnològica dels quals hagi estat eludida
  • La retirada dels circuits comercials, la inutilització, i, si cal, la destrucció dels motlles, planxes, matrius, negatius i altres elements materials
  • La remoció o el precinte dels aparells utilitzats a la comunicació pública no autoritzada d'obres
  • El comís, la inutilització i, si cal, la destrucció dels instruments, amb càrrec a l'infractor, l'únic ús del qual sigui facilitar la supressió o neutralització no autoritzades de qualsevol dispositiu tècnic utilitzat.
  • La remoció o el precinte dels instruments utilitzats per facilitar la supressió o la neutralització no autoritzades de qualsevol dispositiu tècnic utilitzat.

13. La infracció dels drets de propietat intel·lectual pot produir indemnització?

Sí. La indemnització per danys i perjudicis deguda al titular del dret infligit comprendrà no només el valor de la pèrdua que hagi patit, sinó també el del guany que hagi deixat d'obtenir a causa de la violació del dret. La quantia indemnitzatòria pot incloure, si escau, les despeses de recerca en què s'hagi incorregut per aconseguir proves raonables de la comissió de la infracció objecte del procediment judicial.

14. Contra quines infraccions s'interposen accions civils?

S'interposaran accions civils contra la infracció de:

  • Drets morals
  • Drets patrimonials d’explotació
  • Drets patrimonials mitjançant utilització d'explotacions creatives o singulars, per crear-ne una derivativa