1. Quins drets d’autor conformen la propietat intel·lectual?
La propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter personal o morals i per drets de caràcter patrimonial o d’explotació (dret de reproducció, de distribució, de comunicació pública i de transformació) (art. 2 TRLPI).
Per a l'autor és de vital importància tant conèixer l'ús que s'està fent de la seva obra com el respecte a la seva integritat.
Els drets de propietat intel·lectual atorguen a més del reconeixement als creadors (drets morals), la retribució econòmica que els correspon per la realització de les seves obres (drets patrimonials).
2. Què són els drets morals?
La legislació espanyola és clarament defensora dels drets morals, reconeguts pels autors i pels artistes intèrprets o executants. Aquests drets són irrenunciables i inalienables, acompanyen l'autor o l'artista intèrpret o executant durant tota la vida i els hereus o causahavents a la mort d'aquells.
A l’autor, pel sol fet de ser l'autor de l'obra protegida, li corresponen els dretsirrenunciables i inalienables següents:
Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i de quina manera.
Determinar si aquesta divulgació s'ha de fer amb el seu nom, sota pseudònim o signe, anònimament.
Exigir el reconeixement de la condició d'autor de l'obra.
Exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella que suposi perjudici als seus interessos legítims o menyscabament a la seva reputació.
Modificar l’obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d’interès cultural.
Retirar l'obra del comerç, per canvi de les conviccions intel·lectuals o morals, amb indemnització prèvia de danys i perjudicis als titulars de drets d'explotació. Si, posteriorment, l'autor decideix reprendre l'explotació de la seva obra haurà d'oferir preferentment els drets corresponents a l'anterior titular i en condicions raonablement similars a les originàries.
Accedir a l'exemplar únic o rar de l'obra, quan estigui en poder d'un altre, a fi d’exercir el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui. Aquest dret no permet exigir el desplaçament de l'obra i l'accés a aquesta s'ha de dur a terme en el lloc i la forma que ocasionin menys incomoditats al posseïdor, a qui s'indemnitzarà, si escau, pels danys i perjudicis que se li irroguin.
A la mort de l'autor, l'exercici dels drets esmentats als apartats 3r i 4t de l'apartat anterior correspon, sense límit de temps, a la persona natural o jurídica a qui l'autor els ho hagi confiat expressament per disposició de darrera voluntat. Si no n'hi ha, l'exercici d'aquests drets correspondrà als hereus.
3. Què són els drets patrimonials?
Els drets patrimonials són drets relacionats amb l'explotació de l'obra que alhora se subdivideixen en drets exclusius i en drets de remuneració.
Els drets exclusius són aquells que permeten al titular autoritzar o prohibir els actes d'explotació de la seva obra o prestació protegida per l'usuari, i a exigir-ne una retribució a canvi de l'autorització que li concedeixi.
Els drets de remuneració, no faculten el titular a autoritzar o prohibir els actes d'explotació de la seva obra o prestació protegida per l'usuari, encara que sí que obliguen aquest al pagament d'una quantitat dinerària pels actes d'explotació que realitzi, quantitat aquesta que és determinada, bé per la llei o si no n'hi ha per les tarifes generals de les entitats de gestió.
4. Quines accions no es poden realitzar sense autorització de l’autor?
Correspon a l'autor l'exercici exclusiu dels drets d'explotació de la seva obra en qualsevol forma i, en especial, hi ha determinats drets que no es poden fer sense la seva autorització:
S'entén per reproducció la fixació directa o indirecta, provisional o permanent, per qualsevol mitjà i en qualsevol forma, de tota l'obra o de part, que en permeti la comunicació o l'obtenció de còpies.
Sabies que hi ha molts exemples de la vida quotidiana de reproduccions que requereixen autorització (llevat que es puguin acollir a les limitacions del dret d’autor o determinades llicències) com:
Fer fotocòpies d'un llibre, article o manual.
Realitzar còpies d’un disc musical o d'una pel·lícula.
Utilitzar una fotografia d'un autor per a revistes.
Copiar, a l'essència, l'obra d'un tercer.
Reproduir un quadre o una escultura.
Transcriure el codi font d'un programa informàtic.
S'entén per distribució la posada a disposició del públic de l'original o de les còpies de l'obra, en un suport tangible, mitjançant la venda, el lloguer, el préstec o de qualsevol altra forma.
La comunicació pública és tot acte pel qual una pluralitat de persones pugui tenir accés a l'obra sense distribució prèvia d'exemplars a cadascuna. No es considera pública la comunicació quan se celebri dins un àmbit estrictament domèstic que no estigui integrat o connectat a una xarxa de difusió de qualsevol classe.
Especialment, entre d'altres, són actes de comunicació pública:
Les representacions escèniques, recitacions, dissertacions i execucions públiques de les obres dramàtiques, dramaticomusicals, literàries i musicals mitjançant qualsevol mitjà o procediment.
La projecció o exhibició pública de les obres cinematogràfiques i dels altres audiovisuals.
L'emissió de qualssevol obres per radiodifusió o per qualsevol altre mitjà que serveixi per a la difusió sense fil de signes, sons o imatges.
La transmissió de qualssevol obres al públic per fil, cable, fibra òptica o altre procediment anàleg, sigui o no mitjançant abonament.
L'emissió o la transmissió, en lloc accessible al públic, mitjançant qualsevol instrument idoni, de l'obra ràdio difosa.
L'exposició pública d'obres d'art o les seves reproduccions.
La posada a disposició del públic d'obres, per procediments amb fil o sense fil, de manera que qualsevol persona hi pugui accedir des del lloc i en el moment que esculli.
L'accés públic de qualsevol manera a les obres incorporades a una base de dades, encara que aquesta base de dades no estigui protegida per les disposicions del Llibre I d'aquesta Llei.
La transformació d'una obra comprèn la traducció, l'adaptació i qualsevol altra modificació en la forma de què es derivi una obra diferent. Els drets de propietat intel·lectual l’obra, resultat de la transformació, correspondran a l'autor d'aquesta última, sense perjudici del dret de l'autor de l'obra preexistent d'autoritzar, durant tot el termini de protecció dels seus drets sobre aquesta, l'explotació d'aquests resultats a qualsevol forma.
5. Quins altres drets conformen la propietat intel·lectual?
Quan es parla d’altres drets, es fa referència a tots aquells drets que no els trobem recollits d’entre els drets morals i patrimonials, com per exemple:
Els autors d'obres d'art gràfiques o plàstiques, com ara els quadres, collages, pintures, dibuixos, gravats, estampes, litografies, escultures, tapissos, ceràmiques, objectes de vidre, fotografies i peces de videoart, tindran dret a percebre del venedor una participació en el preu de tota revenda que es faci després de la primera cessió realitzada per l'autor.
El dret de participació es reconeix a l'autor de l'obra i als seus drethavents després de la mort o la declaració de mort.
La reproducció d'obres divulgades en forma de llibres o publicacions que a aquests efectes s'assimilin mitjançant un reial decret, així com de fonogrames, videogrames o d'altres suports sonors, visuals o audiovisuals, realitzada mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, exclusivament per a ús privat, no professional ni empresarial, sense finalitat directament ni indirectament comercials, de conformitat amb l'article 31, apartats 2n i 3r (TRLPI), originarà una compensació equitativa i única per a cadascuna de les tres modalitats de reproducció esmentades dirigida a compensar adequadament el perjudici causat.
6. Què són els drets connexos?
Existeixen, a més, altres drets connexos o afins que protegeixen fonamentalment activitats creatives corresponents als artistes, intèrprets, executants, fotògrafs, als productors de fonogrames i enregistraments audiovisuals i a les entitats de radiodifusió.
Els drets connexos serien tots aquells altres drets que, de propietat intel·lectual, no són drets d'autor.
7. Sobre què s’apliquen els drets connexos?
Els drets connexos s'apliquen a un conjunt de titulars respecte dels seus objectes corresponents:
Artistes intèrprets o executants sobre la seva interpretació o execucions (art. 105 a 113 TRLPI)
S'entén per artista intèrpret o executant la persona que representi, canti, llegeixi, reciti, interpreti o executi de qualsevol manera una obra. El director d’escena i el director d’orquestra tindran els drets reconeguts als artistes.
S'entén per fonograma tota fixació exclusivament sonora de l'execució d'una obra o altres sons.
És productor d'un fonograma la persona natural o jurídica sota la iniciativa i la responsabilitat de la qual es realitza per primera vegada l'esmentada fixació. Si aquesta operació s'efectua al si d'una empresa, el titular d'aquesta serà considerat productor del fonograma.
Les entitats de radiodifusió tenen el dret exclusiu d'autoritzar:
La fixació de les emissions o transmissions en qualsevol suport sonor o visual.
La reproducció de les fixacions de les seves emissions o transmissions
La posada a disposició del públic, per procediments amb fils o sense fil, de les fixacions de les seves emissions o transmissions, de manera que qualsevol persona hi pugui accedir.
La retransmissió per qualsevol procediment tècnic de les seves emissions o transmissions.
La comunicació pública de les emissions o transmissions de radiodifusió, quan aquesta comunicació s'efectuï en llocs als quals el públic pugui accedir mitjançant el pagament d'una quantitat en concepte de dret d'admissió o d'entrada
La distribució de les fixacions de les seves emissions o transmissions. Quan la distribució s'efectuï mitjançant venda o un altre títol de transmissió de la propietat
Qui faci una fotografia o una altra reproducció obtinguda per procediment anàleg al realitzat per a les obres d'art, gaudeix del dret exclusiu d'autoritzar-ne la reproducció, la distribució i la comunicació pública, en els mateixos termes reconeguts en aquesta Llei als autors d'obres fotogràfiques. Aquest dret té una durada de vint-i-cinc anys computats des del dia 1 de gener de l'any següent a la data de realització de la fotografia o reproducció.
8. Quina és la duració dels drets de Propietat Intel·lectual?
El termini general dels drets d’explotació de l’obra és la vida de l’autor i setanta anys després de la seva mort (art. 26 TRLPI).
Hi ha altres terminis per als drets morals, així com per a les obres d'autors morts abans del 1987 (art. 27 TRLPI).
Durada del dret d'autor
Tipologia
Anys
Obres de règim general
70
Obres anònimes i pseudònimes
70
Obres en col·laboració i col·lectives
70
Obres publicades per parts
70
Programes d'ordinador
70
Sabies que…
Si l'autor va morir abans de desembre de 1987, li és aplicable el que estableix la disposició transitòria 4a, que remet a la Llei de 10 de gener de 1879 sobre propietat intel·lectual per fixar la durada dels drets. Aquesta Llei estableix un termini de 80 anys post mortem.
9. Quan una obra està en domini públic?
Una obra o prestació passa al domini públic quan el termini de protecció dels drets ha expirat, podent ser utilitzada per qualsevol, de forma lliure i gratuïta.
Sabies que…
