1. Quins tipus de contractes pot fer el sector públic?
Les administracions públiques i les entitats del sector públic poden contractar:
2. És el contracte d’obres públic igual al que pot fer un privat?
No. El contracte d’obres públic és un contracte típic que necessita realitzar l’administració pública, i que implica executar una obra (amb o sense redacció del projecte) o la realització d’alguns treballs específics com moviments de terres, enderrocs d’immobles, excavació de pous, construcció d'edificis, etc.
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) té un concepte d'obra ampli que inclou:
-
El resultat de treballs de construcció o enginyeria civil amb una funció econòmica o tècnica, relacionats amb un bé immoble.
-
El resultat de treballs que modifiquin la forma o substància del terreny, o el seu voltant, o millori el mitjà físic o natural.
Els exemples més habituals que ens podem trobar en el món local poden ser:
Important
Per regla general, per a l’execució d’una obra es necessita la tramitació i aprovació prèvia d’un projecte d'obres, el qual defineix l'abast, el contingut i les característiques de l'obra. Però poden existir determinades obres que, per la seva petita envergadura, no requereixin projecte d’obres. En el cas que hi hagi projecte, aquest formarà part de la documentació de la licitació i ha d'estar disponible per complir amb els principis de publicitat i transparència.
3. Quan es pot realitzar un contracte de concessió d’obra?
En els contractes de concessió d’obra, el concessionari es compromet a realitzar una obra, com en el contracte d'obres, però amb la diferència que la contraprestació per l’execució de l’obra és el dret a explotar-la. Aquesta explotació pot comportar el dret a percebre un preu o no.
Si un particular executa una obra i l'administració li dona el dret d'explotar-la cobrant una tarifa dels usuaris, això és un contracte de concessió d'obra. Aquesta explotació de l’obra sempre permetrà cobrar una tarifa dels usuaris, però en funció del que es prevegi en el contracte, el concessionari també pot rebre un preu per part de l’administració a canvi d’aquesta explotació.
Exemple
Dos ajuntaments gestionen un procediment per construir i explotar una piscina coberta municipal.
L'ajuntament A estableix que l'adjudicatari construirà la piscina i assumirà el cost. A canvi, podrà explotar les instal·lacions i cobrar una tarifa per la seva utilització als usuaris.
L'ajuntament B estableix el mateix que l’ajuntament A, però a més a més, estipula un preu que l'ajuntament pagarà al concessionari per cada usuari de la piscina. Aquesta diferència s'estableix per equilibrar el desequilibri econòmic del qual parteix la concessió, atès que el poble de l'ajuntament B és més petit i no preveu tanta afluència d’usuaris.
Important
Una característica del contracte de concessió d'obres és la transferència del risc operacional al concessionari, fet que significa que assumeix els riscos derivats de la demanda real i del subministrament de les obres o serveis objecte del contracte.
Aquesta transferència del risc fa que el concessionari no tingui garantida la recuperació de les inversions efectuades ni la cobertura de costos en què ha incorregut com a conseqüència de l'explotació de les obres. Això els exposa a les incerteses del mercat.
En aquest sentit, el concessionari no té el dret de ser rescatat per l'administració quan l’explotació no vagi bé, tret que siguin casos excepcionals per restablir l'equilibri econòmic de la concessió. Això també s'aplica quan l'explotació implica rebre un preu de l'administració.
4. Quan es pot realitzar un contracte de concessió de serveis i en què es diferencia de la concessió d’obres?
El contracte de concessió de serveis consisteix a encarregar a un tercer la gestió d'un servei la prestació del qual és de titularitat o competència d’una administració, i a canvi, se li dona el dret a explotar els serveis, amb o sense el dret a percebre un preu.
La definició d’aquest contracte és semblant a la del contracte de concessió d'obres, i s'apliquen els mateixos elements. L‘única diferència és que la concessió de serveis no implica la realització d'una obra com hem definit anteriorment.
Exemple
Un exemple típic de contracte de concessió de serveis és la gestió i explotació de bars en espais municipals, com ara el bar d'una llar de jubilats. Es licita la gestió del bar a canvi de les tarifes que el concessionari cobra als usuaris per les consumicions.
Si amb el temps la zona on s’ubica el bar creix en població i s'obren més bars, la disminució de clients no dona dret al concessionari a reclamar un reequilibri de la concessió, ja que assumeix els riscos de la demanda.
Si imaginem que aquesta llar de jubilats no ha tingut mai bar i l'ajuntament vol ampliar-la per fer un bar, en aquest cas es podria licitar un contracte de concessió d'obra que inclogui la construcció de l'ampliació de la llar per ubicar el bar i l'explotació del mateix bar.
5. Què és un contracte de subministrament?
El contracte de subministrament té com a objectiu comprar, o llogar -amb opció de compra o sense- productes o béns mobles.
Aquest contracte s’utilitza quan se subministren diversos béns de forma successiva i amb un preu unitari, sense que la quantitat total es defineixi en el moment de signar el contracte, ja que els lliuraments es fan en funció de les necessitats reals de l’administració.
També estem davant d’aquest contracte quan s’adquireixen o s’arrenden equips i sistemes de telecomunicacions o de tractament de la informació, els seus dispositius i programes, i la cessió del dret d’ús d’aquests últims.
Exemple
L’exemple més típic de contracte de subministrament és l’adquisició de material d’oficina o tòners d’impressora. Es tracta d’un subministrament de béns de manera successiva i per preu unitari (cada tòner o paquet de fulles té un preu) i, en funció de les necessitats, es va adquirint el material de forma successiva.
Si l'ajuntament necessita comprar 5 ordinadors de taula amb el paquet Microsoft Office per a una nova oficina d'assistència al registre, estem parlant d'un contracte de subministrament típic on es compren els ordinadors a canvi d'un preu.
Però, si l'ajuntament vol implementar l'administració electrònica i contracta una empresa per desenvolupar una eina específica per a les seves necessitats, aleshores estem parlant d'un contracte de serveis. En aquest cas, el treball intel·lectual per dissenyar el programa és més important que simplement subministrar un producte acabat i fabricat en sèrie.
6. Què és un contracte de serveis?
El contracte de serveis té per finalitat desenvolupar activitats o obtenir resultats diferents d'una obra o subministrament. No poden incloure serveis que impliquin l'exercici d'autoritat dels poders públics. És el tipus de contracte més comú i inclou serveis com la digitalització de documents públics, l’assistència tècnica, les direccions d'obra, la neteja d'instal·lacions municipals, el manteniment d’instal·lacions, la vigilància d’espais públics, etc.
7. Existeixen contractes mixtos?
Sí. El contracte mixt inclou prestacions pròpies de dos o més contractes diferents, sempre que aquestes prestacions estiguin vinculades entre si i siguin complementàries. Aquest contracte s’utilitza quan una administració pública necessita una prestació en què hi ha elements de diferents contractes.
Recorda
Un contracte mixt implica fer una obra i un servei alhora, o una obra i un subministrament, o un subministrament i un servei, etc.
8. De quines maneres poden seleccionar-se als contractistes que participen en una licitació pública?
La Llei 9/2017, de contractes del sector públic (LCSP) indica que normalment, l'adjudicació de contractes es farà utilitzant diversos criteris basats en la millor relació qualitat/preu, a través d'aquests procediments:
També esmenta els contractes menors, els quals es podran adjudicar directament a empresaris amb capacitat d’obrar i habilitació professional.
Aquests procediments, podem agrupar-los en dos grans tipus:
La diferència entre procediments ordinaris i no ordinaris és que en el primers no hi ha negociació dels termes del contracte i en els no ordinaris sí que es poden negociar.
El procediment obert en totes les seves modalitats és el més habitual a l’administració atès que és el que garanteix millor els principis de la contractació pública.
9. Què vol dir procediment obert, i per què és el mes utilitzat?
En el procediment obert pot participar tothom sense restriccions. En aquest procediment cal diferenciar les següents modalitats:
-
Procediment obert ordinari o general
-
Procediment obert simplificat
-
Procediment obert simplificat abreujat o també anomenat súper simplificat.
La principal característica del procediment obert és que qualsevol empresari interessat pot presentar una proposició en resposta a la convocatòria de la licitació que faci l’administració contractant, i no hi ha mai negociació del contracte.
Les fases comunes en tot procediment obert són les següents:
Recorda
Contractació harmonitzada (contractes anomenats SARA):
La Directiva Europea de contractes 2014/24/UE estableix uns terminis de publicitat uniformes en la UE per als contractes de certa importància econòmica. Això implica que, per als contractes harmonitzats (obres: 5.350.000 €; serveis i subministraments: 214.000 €), els terminis de presentació de proposicions canvien. Cal publicar un anunci al Diari Oficial de la Unió Europea i els terminis són de 35 dies per a obres, subministraments i serveis i de 30 dies per a concessions d’obres i serveis. Aquests terminis es poden reduir en 5 dies si s'accepten ofertes per mitjans electrònics.
10. Com es tramita un procediment obert simplificat?
El procediment obert simplificat busca simplificar i reduir els tràmits i els terminis en la contractació d’obres, de subministraments o de serveis amb un valor estimat inferior a 2.000.000 d’euros per a les obres o a 100.000 euros per als subministraments i serveis, sempre i quan no hi hagi criteris d’adjudicació amb judici de valor que superin el 25% del total (o el 45% en el cas de serveis intel·lectuals).
Aquest procediment es tramita igual que el procediment ordinari, però amb les següents especialitats, que busquen reduir la càrrega burocràtica:
-
Aquest procediment és per a contractes petits i senzills d'obres, subministraments i serveis.
-
Només s'ha de publicar l'anunci al perfil del contractant i tota la documentació està disponible per internet.
-
El termini per presentar ofertes és de 15 dies per als contractes de subministraments i serveis, i de 20 dies per als contractes d’obres.
-
Els licitadors han d’estar inscrits en el registre oficial de licitadors i han de presentar una declaració responsable que constati la solvència, les autoritzacions per exercir l’activitat i absència de problemes legals. No s'ha de presentar garantia provisional.
Després de l'obertura de sobres, la mesa realitza els següents tràmits:
-
Avalua i classifica les ofertes i exclou les que no compleixen els requeriments.
-
Proposa l'adjudicació a favor del millor candidat i comprova que compleix els requisits.
-
Requereix a l'empresa que ha obtingut la millor puntuació perquè constitueixi la garantia definitiva i aporti la documentació requerida en un termini de 7 dies hàbils. Si el candidat proposat no presenta la garantia definitiva, s'adjudica el contracte al següent candidat amb millor puntuació.
11. Com es tramita un procediment obert abreujat o “súper simplificat”?
El procediment obert abreujat o súper simplificat es pot aplicar en contractes d'obres, subministraments i serveis amb valor estimat baix, fins als 80.000 euros per obres i 35.000 euros per subministraments i serveis.
Aquest procediment simplifica encara més els tràmits dels procediments oberts ordinaris i simplificats. Es tramita igual que el procediment simplificat, però amb les següents especialitats:
-
El termini per presentar propostes no pot ser inferior a 10 dies hàbils.
-
Els licitadors no han d'acreditar la solvència econòmica i tècnica i l'oferta s'ha de presentar en un únic sobre i es valora segons criteris quantificables automàticament.
-
No cal constituir garantia definitiva i el contracte es formalitza amb la signatura d'acceptació de la resolució d'adjudicació.
Important
El procediment súper simplificat no es pot aplicar en contractes que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com les relatives a projectes d’arquitectura, enginyeria, disseny d’aplicacions informàtiques ad hoc, etc.
12. Què és el procediment restringit i com es diferencia de l’obert?
En el procediment restringit, qualsevol empresa interessada pot presentar una sol·licitud per participar en resposta a una convocatòria de licitació, però només les empreses seleccionades en base a la seva solvència poden presentar proposicions.
Aquest procediment és ideal per a serveis intel·lectuals complexos, com per exemple els de consultoria, arquitectura o enginyeria.
En aquest procediment, com en l’obert, no hi ha negociació de termes del contracte amb els sol·licitants o candidats i el procés d'adjudicació segueix els mateixos termes que en el procediment obert una vegada superada la fase inicial de selecció prèvia.
13. Podem negociar en un procediment de contractació?
Sí. La LCSP diferencia 2 tipus de negociació: amb publicitat i sense publicitat.
Recorda
La diferència entre els procediments ordinaris i els no ordinaris és que en el primers no hi ha negociació dels termes del contracte, i en els no ordinaris, sí que es poden negociar.
14. Com es tramita un procediment no ordinari negociat amb publicitat?
El procediment negociat amb publicitat està previst per als casos en què la prestació és complexa i requereix una valoració o elaboració prèvia important, o bé quan en els procediments oberts o restringits tramitats prèviament, no s'han presentat ofertes vàlides. El principal element que hem de considerar en aquest procediment és la negociació.
Exemple
Suposem que una universitat pública necessita un nou sistema de gestió d'estudiants personalitzat que és difícil que sigui cobert per solucions disponibles en el mercat. Llavors, decideix seguir un procediment negociat amb publicitat a causa de les necessitats específiques i a la complexitat d’implementació del sistema.
-
Invitació a negociar: La universitat convida a les empreses seleccionades a entrar en una fase de negociació. Durant aquesta fase, es discuteixen detalls com l'arquitectura del sistema, la metodologia de desenvolupament, el termini de lliurament, el preu i els termes de suport i manteniment després de la implementació.
-
Adjudicació del contracte: Després de les negociacions, la universitat selecciona l'oferta que proporciona la millor relació qualitat/preu, és a dir, la que compleix amb tots els requisits tècnics a un preu raonable. Llavors, s'adjudica el contracte a l'empresa seleccionada.
Aquest procediment permet a la universitat discutir i aclarir detalls tècnics i comercials amb les empreses abans d'adjudicar el contracte, assegurant que el producte final complirà amb les seves expectatives i necessitats específiques.
En el procediment negociat amb publicitat es busca assegurar la igualtat de tracte entre els licitadors, la màxima transparència i publicitat. Per això, es fa anunci de licitació i es divideix el procediment en dues fases:
Durant tot el procediment s'han de seguir els criteris establerts en els plecs per assegurar la igualtat entre els licitadors.
15. Què és el procediment negociat sense publicitat?
El procediment negociat sense publicitat és poc utilitzat amb la nova LCSP.
Només es pot utilitzar en casos excepcionals, com quan no hi ha ofertes adequades o en casos d'imperiosa urgència. També es pot aplicar en contractes d'obres, subministraments o serveis que només poden ser encomanats a un empresari determinat per algun motiu justificat; i en altres casos especials com ara subministraments que cotitzin en mercats organitzats o en situacions de cessament definitiu d'activitats comercials.
En tot cas, s'ha de garantir la igualtat de tracte, la màxima transparència i publicitat en la negociació dels contractes.
Exemple
Suposem que un ministeri de l’Estat té un sistema crític de seguretat cibernètica desenvolupat i mantingut per un proveïdor específic. Un dia, aquest sistema sofreix una fallada greu i requereix una actualització urgent per a restablir la seguretat i la funcionalitat. A causa de la naturalesa altament especialitzada del sistema, cap altre proveïdor en el mercat té la capacitat tècnica per a realitzar l'actualització necessària.
En aquest escenari, l'organització pot optar per un procediment negociat sense publicitat. Aquest procediment implicaria els següents passos:
-
Determinació de la necessitat d'un procediment negociat sense publicitat: L'organització reconeix que l'actualització és extremadament urgent i que només el proveïdor actual té la capacitat tècnica per a realitzar-la.
-
Negociació directa: L'organització es posa en contacte directament amb el proveïdor i negocia els termes per a l'actualització del sistema. Aquests termes inclourien detalls com l'abast de l'actualització, el termini d'execució i el preu.
-
Adjudicació del contracte: Després de les negociacions, si s'arriba a un acord, l'organització adjudica el contracte al proveïdor per a realitzar l'actualització.
16. Com es tramita el procediment negociat sense publicitat i quan s’aplica?
El procediment negociat sense publicitat segueix la mateixa tramitació que el procediment negociat amb publicitat i es divideix el procediment en dues fases:
És un procediment excepcional amb la nova llei, a diferencia d’abans, que era molt habitual.
17. Què entenem per procediment de diàleg competitiu?
El procediment de diàleg competitiu és un procediment que combina característiques del procediment restringit i del procediment de licitació amb negociació.
Idea clau
El procediment de diàleg competitiu es diferencia del procediment restringit i del negociat en que permet negociacions sobre qualsevol aspecte del contracte, inclús la definició del seu objecte. Les negociacions es concentren en la fase de definició de l'objecte contractual. Així, els interessats han de proposar diferents alternatives que puguin satisfer les necessitats de l’administració.
Aquest procediment consta de tres fases:
Exemple
Suposem que un ajuntament necessita construir un sistema de transport públic sostenible i eficient, però no està segur de quina solució seria la més adequada donada la complexitat del projecte.
En aquest escenari, l'organització pot optar per un procediment de diàleg competitiu. Aquest procediment implicaria els següents passos:
-
Publicació de l'anunci de licitació: L’ajuntament publica un anunci de licitació en el qual es descriuen les seves necessitats i es convida als oferents a presentar sol·licituds.
-
Selecció de candidats: Una vegada tancat el termini de sol·licitud, l’ajuntament avalua totes les sol·licituds rebudes i selecciona a diversos oferents per a participar en el diàleg.
-
Fase de diàleg: L’ajuntament duu a terme una sèrie de reunions amb cada oferent seleccionat. Durant aquestes reunions, es discuteixen les necessitats de la ciutat i les possibles solucions.
Per exemple, en una d'aquestes reunions, el diàleg pot ser:
Ajuntament: «Necessitem un sistema de transport que pugui traslladar a un gran nombre de persones durant les hores punta, però que també sigui sostenible i ecològic».
Oferent: «Entenc, què et sembla si dissenyem un sistema d'autobusos elèctrics d'alta capacitat amb rutes optimitzades per a reduir el temps de viatge? També podríem incorporar estacions de càrrega solar per als autobusos per a millorar la sostenibilitat».
Ajuntament: «Aquesta sembla una solució interessant. Podries proporcionar més detalls sobre com funcionaria i quin seria el cost aproximat?».
-
Invitació a presentar ofertes finals: Després del diàleg, els oferents presenten les seves ofertes finals basades en les solucions discutides durant el diàleg.
-
Adjudicació del contracte: Finalment, la ciutat selecciona l'oferta que millor satisfà les seves necessitats i adjudica el contracte.
Aquest procediment permet a l'entitat contractant beneficiar-se de l'experiència i les idees dels oferents i garanteix que la solució final serà adequada per a les seves necessitats.
18. Què entenem per procediment d’associació per la innovació?
El procediment d’associació per la innovació s’estableix com un procediment excepcional per a les empreses més innovadores que realitzen activitats de recerca i desenvolupament en obres, serveis i productes innovadors. Aquesta és una opció especial per a situacions en què les solucions del mercat no satisfan les necessitats de l'Administració.
És a dir, amb aquest procediment podem dir que pràcticament es busca la creació d’un producte o servei que no existeix per la seva complexitat o avenç tecnològic.
Es tracta d’un procediment que busca la creació d’obres, serveis o productes inexistents, innovadors, o que requereixen d’unes característiques que no satisfan l’òrgan de contractació. Una vegada creats aquestes obres, serveis o productes, seran adquirits per l’administració d’acord amb els criteris dels plecs de clàusules.
En definitiva, l’objecte del procediment és investigar, desenvolupar i contractar a escala comercial nous productes i serveis.
Important
Aquest procediment comporta un acord de col·laboració entre una entitat pública i un o varis empresaris, els quals una vegada seleccionats, desenvoluparan els treballs d’investigació i desenvolupament en les successives fases previstes als plecs.
Per saber-ne més
El desenvolupament del procediment d’associació per la innovació és el següent:
-
Els empresaris seleccionats son convidats per presentar els projectes d’investigació i innovació.
-
Els empresaris presenten els projectes d’investigació i innovació sobre els que s’inicia la fase de negociació.
-
Els òrgans de contractació negociaran amb els candidats seleccionats les ofertes inicials i totes les ofertes ulteriors presentades per aquests, excepte l'oferta definitiva, amb la finalitat de millorar el seu contingut.
-
No es negociaran els requisits mínims ni els criteris d'adjudicació.
-
Durant la negociació, els òrgans de contractació vetllaran perquè tots els licitadors rebin igual tracte i no revelaran als altres participants les dades confidencials que els hagin estat comunicats per un candidat o licitador participant en la negociació sense l'acord previ d'aquest.
A la pràctica és molt difícil trobar exemples d’aquest tipus de procediment, i ens podríem atrevir a afirmar que només aquells poders adjudicadors amb unes finalitats institucionals molt determinades i específiques, o grans administracions, podran justificar la seva tramitació.
Exemple
La Conselleria de Sanitat de la Xunta de Galícia tramita la prestació del servei de desenvolupament i avaluació del funcionament d'un test multimarcador que permeti la caracterització molecular de tumors de pacients amb càncer de pulmó no microcític.
És un procediment d’associació per la innovació mitjançant el qual es pretén satisfer una necessitat molt específica i de gran complexitat, per la qual cal buscar una solució innovadora i inexistent en el mercat.
19. Què és la capacitat?
Quan parlem de capacitat estem parlant d’aptitud per contractar (art. 65, 66 i 70 LCSP).
La capacitat la té tota aquella persona física o jurídica que pot contractar amb el sector públic i que ha de complir els requisits següents:
-
Que tingui plena capacitat d’obrar.
-
Que no tingui prohibicions de contractar.
-
Que tingui solvència suficient.
-
Que tingui habilitació empresarial o professional si s’escau.
-
Que compleixi altres requisits exigibles en la licitació en concret.
És important recordar que, en relació a les persones jurídiques, només pondran concórrer als contractes previstos d’acord amb el seu objecte social.
Exemple
Una empresa de construcció amb un objecte social que la defineix per fer treballs de construcció i obres públiques, no es podrà presentar a un contracte de subministrament de material biomèdic.
20. Què és la solvència?
Quan parlem de solvència / classificació estem parlant d’aptitud per contractar (art. 77 i següents LCSP).
Un dels conceptes que forma part de la capacitat és la solvència, que consisteix en acreditar un seguit de requisits econòmics, financers i tècnics o professionals (recursos humans i econòmics, així com coneixements) per al procediment contractual en concret.
Exemple
És a dir, ens podem trobar amb una empresa que tingui plena capacitat, perquè no està incursa en cap prohibició de contractar i té un objecte social adient per executar el contracte, però que no es pot presentar a un contracte en concret perquè per la seva dimensió no té la suficient solvència. Per exemple, una petita empresa de construcció d’un poble, no podrà optar a la licitació de les obres del canal de Panamà.
Sabies que…
Excepte que en els plecs de clàusules administratives particulars s’estableixi expressament, s’eximeix d’acreditar la solvència econòmica, financera i tècnica en un contracte d’obres amb VEC (valor estimat del contracte) igual o inferior a 80.000 euros i en els contractes de serveis i subministrament amb VEC igual o inferior a 35.000 euros. És a dir, en els supòsits d’aplicació dels procediments oberts súper simplificats o de tramitació abreujada.
Els requisits de solvència han d’estar assenyalats en l’anunci de licitació i especificats en els plecs, i sobretot, han d’estar vinculats a l’objecte del contracte i ser proporcionals al mateix.
Exemple
No tindria sentit demanar com a solvència tècnica tenir experiència en construcció de ponts si l’objecte del contracte és la substitució de les finestres de la casa consistorial.
Tampoc tindria sentit demanar una solvència econòmica amb una pòlissa de responsabilitat civil d‘1,5 milions d’euros, per exemple, per fer una obra de 90.000 euros.
Cal diferenciar dos tipus de solvència:
Els mitjans de solvència específics varien per cada tipus de contracte (obres, subministrament o serveis) i, en general, s'ha de presentar informació sobre la plantilla, mesures de gestió mediambiental, i la part del contracte que es té previst subcontractar.
Sabies que…
Per regla general son els òrgans de contractació els que han de concretar els requisits mínims de solvència exigits en un contracte, així com els mitjans admesos per la seva acreditació. No obstant això, hem de recordar que els documents per acreditar la solvència nomes poden ser alguns dels continguts en el catàleg dels articles 87 a 91 de la LCSP.
Idea clau
En els contractes de serveis, l’acreditació de la solvència d’un licitador es pot fer per referència a les capacitats d’altres entitats, amb independència del vincle entre elles, sempre que es pugui provar que pot disposar dels mitjans d’aquestes entitats.
La solvència també es pot acreditar a través de la classificació. La classificació és una acreditació que concedeix la Junta Consultiva de Contractació de l’Estat per a reconèixer la capacitat de les empreses per a realitzar contractes importants. Aquesta acreditació és una garantia per a les entitats públiques i es manté de manera indefinida si es compleixen les condicions en què es va concedir. Per mantenir-la:
-
Cada any s'ha de presentar una declaració responsable amb els comptes anuals.
-
Cada 3 anys, s'ha de presentar documentació acreditativa de la solvència tècnica i professional.
21. Com determinem l’objecte del contracte?
L'objecte del contracte és allò que es vol aconseguir amb la licitació pública. Ha de ser concret perquè tothom entengui què s'ha de fer. En alguns casos, com en el diàleg competitiu, l'objecte no està definit, ja que en el procediment s'incorporaran innovacions per acabar-lo de definir.
No es pot fraccionar l'objecte per evadir la publicitat o el procediment. Això vulnera els principis de la contractació pública.
Exemple
Un ajuntament vol asfaltar 6 carrers abans de les eleccions, però no ha actuat amb previsió i ha de fer-ho de seguida. El pressupost estimatiu de les obres és de 180.000 euros, el que hauria de requerir un procediment obert simplificat, però això portaria massa temps. L’ajuntament decideix fer 6 contractes menors d’uns 30.000 euros cadascun per poder adjudicar directament per ser una quantia inferior als 40.000 euros.
No obstant això, aquesta estratègia és il·legal ja que constitueix un fraccionament il·legal de l'objecte del contracte i vulnera els principis que regeixen la contractació pública, la qual cosa comporta la nul·litat dels contractes.
La LCSP estableix que la divisió en lots del contracte és la norma general per fomentar la participació de més empreses, especialment les pimes. L'òrgan de contractació ha de justificar en l'expedient la no divisió en lots i ha de limitar el nombre de lots als quals una empresa es pot presentar així com el nombre de lots que es poden adjudicar a cada licitador.
En els contractes adjudicats per lots, cada lot ha de constituir un contracte, tret que s'estableixi el contrari. Les normes procedimentals i de publicitat s'han de determinar en funció del valor acumulat dels lots.
Exemple
En l’exemple anterior, en comptes de tramitar 6 contractes menors, es podria haver fet un únic contracte obert amb 6 lots per zones, i així tramitar de forma oberta per tothom.
22. Quins tràmits he de seguir per fixar el preu del contracte?
Sobre el preu del contracte, cal diferenciar bé dos conceptes: el pressupost base de licitació i el valor estimat del contracte.
-
El pressupost base de licitació és el límit màxim de despesa que pot comprometre l'òrgan de contractació per un contracte, incloent l'IVA, i s'ha de desglossar en costos directes, costos indirectes i altres despeses.
-
El valor estimat del contracte és la quantitat estimada que es pagarà durant la seva durada i determina el règim jurídic del contracte. El valor estimat del contracte s'estima en funció de diversos elements, com els costos derivats de les normatives laborals, les despeses generals d'estructura i les possibles pròrrogues del contracte, entre d'altres. El mètode de càlcul del valor estimat del contracte ha de figurar en els plecs de clàusules administratives particulars.
Recorda
El pressupost base de licitació serveix per calcular els costos directes, indirectes i eventuals de manera que és un càlcul més precís. I el valor estimat del contracte és un càlcul més estimat, que inclou possibles pròrrogues del contracte i possibles modificacions previstes.
