1. La justificació de tot contracte públic, és important?
Abans de formalitzar un contracte públic, cal tramitar l’expedient de contractació per justificar la necessitat del contracte.
Es tracta d’una etapa molt important i prèvia a l'inici del procés de licitació, en que l'òrgan de contractació ha de dissenyar el que serà la futura licitació amb la màxima precisió possible.
La justificació de la necessitat del contracte és crucial per dotar de validesa el futur procediment de licitació ja que les necessitats i objectiu del contracte s'han de definir de forma precisa en la documentació prèvia a l’inici del procediment i publicar-la en el perfil del contractant per complir amb el principi de publicitat.
Exemple
Per justificar la necessitat de tot contracte, en primer lloc, el que es vol contractar ha d’estar relacionat amb les finalitats institucionals de l’entitat pública de què es tracti. No tindria sentit que un ajuntament, per exemple, pretengués justificar la compra de dos carregaments de fusells d’assalt AK 47 quan no disposa de competències en defensa, les quals corresponen al Ministeri de Defensa.
2. Quins documents formen part de l’expedient de contractació?
Els documents que formen part de l’expedient de contractació són els següents:
3. Què són els criteris de valoració i quins hi ha?
Els criteris d’adjudicació o valoració busquen obtenir una prestació de la major qualitat possible i que pugui satisfer íntegrament les necessitats de cada entitat del sector públic en funció de les finalitats institucionals de cadascuna.
Aquests criteris han de servir per seleccionar la millor oferta del mercat una vegada s’han definit les necessitats de l’òrgan de contractació i l’objecte del contracte. És a dir, es tracta de trobar l’oferta econòmicament més avantatjosa. Per aquest motiu, aquests criteris han d’estar definits de manera clara i precisa en els plecs i han d’estar vinculats a l’objecte del contracte.
La LCSP assenyala que l’adjudicació dels contractes es fa, per regla general, utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació basats en el principi de millor relació qualitat/preu. Aquesta relació qualitat/preu s’ha d'avaluar segons criteris econòmics i qualitatius.
Recorda
Tradicionalment les administracions públiques han aplicat criteris d’adjudicació que a la pràctica han donat més importància al preu que no pas a la qualitat. La nova LCSP vol revertir aquesta tendència i que no només es doni importància a l’aspecte econòmic, sinó que es busca que les prestacions del contracte siguin amb el major nivell de qualitat possible. És l’aforisme comunament conegut com “bo, bonic i barat”.
Important
El concepte de qualitat amb la nova LCSP és essencial a l’hora de determinar els criteris d’adjudicació. Que una prestació sigui econòmica inicialment no vol dir que ho sigui al llarg del temps.
Els òrgans de contractació tenen dues opcions a l’hora d’establir els criteris d’adjudicació:
-
El preu
-
El cost (cost/eficàcia): com per exemple, el cost del cicle de vida del producte.
-
Criteris econòmics
-
Criteris qualitatius
Per altra banda, amb caràcter general, podem dir que hi ha dues grans classes de criteris d’adjudicació:
-
Automàtics, que poden quantificar-se mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de les fórmules establides a aquest efecte.
-
Dependents de judici de valor. Aquells la quantificació dels quals depèn de la formulació d'un judici de valor per part de l'òrgan encarregat de la valoració.
El judici de valor és un concepte que fa referència a discrecionalitat i que, per tant, requereix d’una valoració subjectiva que no es pot obtenir automàticament amb fórmules.
4. Quins requisits han de tenir els criteris d'adjudicació?
Els criteris d’adjudicació han de tenir uns requisits previs que cal tenir en compte:
-
Han d’estar previstos en els PCAP i en l'anunci de la convocatòria.
-
Han de permetre obtenir prestacions de gran qualitat que responguin a les necessitats de l'òrgan de contractació.
-
La seva elecció ha de justificar-se en l'expedient, en concret en la memòria justificativa.
-
Han d'estar vinculats a l'objecte del contracte, ser objectius i respectar els principis d'igualtat, no discriminació, transparència i proporcionalitat.
-
Han de garantir que les ofertes siguin avaluades en condicions de competència efectiva.
Especial referència mereixen les millores com a criteri de selecció, atès que sovint la seva utilització ha donat lloc a un mal ús.
Per això han de complir una sèrie de requisits: han d’estar especificades en els plecs, incloent els límits, les modalitats i les característiques i han de ser degudament valorades, de manera que els licitadors no tinguin dubtes o interpretacions en relació al contingut, la valoració i l’abast de les millores.
Exemple
Contracte de subministrament i col·locació de la gespa del camp de futbol municipal. S’estableix com a criteri de selecció de millora la reurbanització de la zona de vianants adjacent al camp de futbol; qui assumeixi aquesta millora rebrà X punts.
En aquest cas, la millora tampoc està vinculada a l’objecte del contracte, ja que, si bé la reurbanització de la zona de vianants pot suposar un benefici indirecte per al bon funcionament del camp de futbol, no té res a veure amb l’objecte del contracte, que és el subministrament i la instal·lació de la nova gespa artificial. No és, per tant, una millora vàlida.
Sí que seria una millora vàlida establir l’augment del gruix de la capa de cautxú que forma la base de la gespa artificial; en funció de tants mil·límetres més de gruix, s’atorgarien X punts.
Important
El més important a tenir en compte en relació a les millores com a criteri de selecció és que les millores són prestacions addicionals a les definides en l’objecte del contracte.
5. Podem trobar alguns exemples de criteris qualitatius?
Els òrgans de contractació poden incorporar els següents criteris qualitatius en els PCAP:
-
Qualitat, incloent el valor tècnic.
-
Característiques estètiques i funcionals.
-
Accessibilitat.
-
Disseny universal o per a tots els usuaris.
-
Característiques innovadores.
-
Característiques socials, com:
-
Integració social de persones amb discapacitat.
-
Plans d'igualtat.
-
Millora de les condicions laborals i salarials.
-
Formació i salut laboral.
-
Etc.
-
-
Característiques mediambientals, com la reducció del nivell d'emissions i la utilització de fonts d'energia renovable.
-
Experiència del personal adscrit al contracte en la contractació de serveis de caràcter intel·lectual, de formació i de consultoria.
-
Servei postvenda, assistència tècnica i condicions d'entrega. Aquests criteris han d'estar vinculats a l'objecte del contracte i no poden ser modificats.
6. La contractació publica és electrònica?
Sí. La nova Llei de contractes del sector públic va suposar una forta controvèrsia en relació a l’obligatorietat o no de la tramitació electrònica dels procediments de contractació. No obstant això, la regulació de la contractació electrònica no es troba en cap article concret, sinó en tres disposicions addicionals, 6a, 16a i 17a, en que es regulen les condicions i requisits de la utilització dels mitjans electrònics a la contractació pública.
El principi general és que la tramitació de l'expedient de contractació ha de ser electrònica des de l‘inici. Només hi ha algunes excepcions a la presentació electrònica d'ofertes que s'han de justificar adequadament.
Idea clau
Per regla general, la contractació ha de ser tramitada electrònicament i, només en casos excepcionals difícilment justificables, hi pot haver excepcions a aquest principi.
7. Què vol dir ser transparents en matèria de contractació?
Les licitacions han de ser clares i precises per a què els licitadors puguin entendre-les bé i l‘entitat adjudicadora pugui comprovar que les ofertes compleixen els criteris aplicables. Així, el principi de transparència no només significa fer públiques les dades, sinó que també comporta l'obertura de la informació pública als ciutadans. És un principi fonamental en la contractació pública que s'ha de seguir en tot moment.
El principi de transparència exigeix que no hi hagi cap favoritisme ni arbitrarietat per part dels òrgans adjudicadors en la contractació pública. És una eina eficaç en la lluita contra la corrupció.
La transparència i la integritat com a principis, contribueixen decisivament al llarg de l’articulat de la Llei a la lluita contra la corrupció.
La nova LCSP garanteix aquests principis amb la finalitat de lluitar contra la corrupció i estableix 10 punts importants:
A més de les mesures anteriors indicades a la LCSP, en l’àmbit local s’estableixen mesures específiques per fomentar la transparència:
8. És important la publicitat en la contractació pública?
La publicitat és essencial en la contractació pública, ja que afavoreix la concurrència de licitadors i, per tant, més competència i una millor relació qualitat/preu. Una publicitat adequada és fonamental per als principis de concurrència i d’igualtat. La utilització dels mitjans electrònics i el perfil del contractant són claus per garantir una major publicitat i transparència dels procediments de contractació pública.
9. Quina diferència hi ha entre publicitat activa i passiva?
La publicitat activa fa referència a la informació que ha de publicar-se d’ofici al perfil del contractant. En relació a aquesta informació, la LCSP ha incorporat importants millores en aquest aspecte.
Idea clau
La publicitat activa. La regulació prevista a l’art. 63 de la LCSP incrementa les obligacions de publicitat activa previstes a la normativa sobre transparència i accés a la informació pública.
El principal instrument per fer efectiva aquesta publicitat és el perfil del contractant, la informació del qual ha de ser accessible de forma lliure i sense necessitat d’identificació prèvia.
Sabies que…
És obligatori publicar tota la informació relacionada amb els contractes públics, incloent la memòria justificativa del contracte, els plecs de clàusules, els anuncis d'informació prèvia, els mitjans de publicitat, els licitadors participants, les actes de la mesa de contractació, la resolució d'adjudicació i la informació sobre la decisió de no adjudicar o celebrar el contracte.
També s'ha de publicar informació relativa als contractes menors, almenys trimestral, i la composició de les meses de contractació i dels comitès d'experts. A més, s'ha de publicar la formalització dels encàrrecs propis i les modificacions contractuals acordades.
Mentre que amb la publicitat passiva, que fa referència a les sol·licituds d'accés a la informació dels expedients de contractació pública, la LCSP només permet l'accés a aquesta informació als «interessats», és a dir, als licitadors i adjudicataris, però no a la ciutadania en general.
En els contractes públics, els protagonistes són els ens del sector públic i els licitadors. Els ciutadans no poden recórrer les decisions contractuals doncs no hi ha acció pública en matèria de contractació.
No obstant, la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, reconeix que els ciutadans tenen un interès legítim en la contractació pública i haurien de tenir l'oportunitat de senyalar possibles infraccions de la Directiva a l'autoritat competent, encara que això no impliqui que tinguin legitimació davant els òrgans jurisdiccionals. Malauradament, aquest considerant no està regulat a la LCSP, la qual cosa ha estat criticat per la doctrina per la seva falta de lluita contra la corrupció en la contractació pública.
Sabies que…
Acció pública significa que qualsevol persona pot interposar un recurs contra un acte d’una administració pública. Només es permet en els casos en que la llei ho preveu, com en l’urbanisme.
Per tant, els ciutadans no poden:
-
interposar el recurs especial en matèria de contractació (art. 48),
-
examinar l'expedient de contractació (art. 52) o
-
accedir a informació addicional sobre els plecs i altra documentació (art. 138.3).
Només poden fer-ho els interessats, és a dir, aquelles persones que han concorregut al procediment de licitació com a licitadors.
10. Què són els contractes menors i la racionalització de la contractació?
El contracte menor és una figura controvertida de la nova LCSP, que ha generat molts informes i crítiques doctrinals per ser considerat com una via d'escapament del compliment dels principis de la contractació pública.
En molts casos, els poders adjudicadors han abusat sovint de la utilització del contracte menor, fraccionant els contractes de forma fraudulenta per evitar els procediments oberts de concurrència pública.
Fraccionar un contracte es dividir allò que ha d’anar junt amb l’objectiu de no aplicar determinades normes de publicitat (informe Junta Consultiva de Contractació Administrativa núm. 31/2012).
-
Hi ha fraccionament quan es contracten per separat elements inseparables per aconseguir una mateixa finalitat.
-
També s’està fraccionant un contracte quan es contracten per separat activitats previsibles i planificables dintre de l’activitat ordinària dels poders adjudicadors.
La LCSP ha estat modificada pel Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, per intentar resoldre els problemes interpretatius dels contractes menors.
Però aquesta modificació també ha rebut crítiques perquè sembla flexibilitzar-se els requisits per celebrar contractes menors, de manera que es podria entendre com un retrocés en la lluita contra la corrupció. Les modificacions dels contractes menors que s'han establert són:
-
Elimina la necessitat de justificar que el contractista no ha subscrit altres contractes menors que superin els llindars establerts.
-
Exclou la necessitat d’emetre l'informe de l'òrgan de contractació per als contractes amb un valor estimat inferior a 5.000€, pagats mitjançant el sistema de bestretes de caixa fixa o similars.
Idea clau
La figura del contracte menor es va crear per atendre prestacions singulars o ocasionals, que han de justificar-se per ser esporàdiques o perquè hi ha una imprevisió o necessitat no repetitiva en el temps.
Aquesta finalitat, perseguida no només per l’actual LCSP sinó també per l’anterior TRLCSP, ha estat incomplida de forma àmplia per moltes administracions públiques, les quals han utilitzat molt sovint la contractació menor per despeses reiteratives any rere any i en cap cas excepcionals.
11. Quins són els requisits a tenir en compte per tramitar els contractes menors?
Els requisits que cal tenir en compte per tramitar els contractes menors, d’acord amb la normativa vigent són:
Límit econòmic: han de ser contractes amb un valor estimat inferior a 40.000 euros per a obres i a 15.000 euros per a subministraments o serveis.
12. La racionalització de la contractació és una alternativa al contracte menor?
La regulació dels sistemes de racionalització de la contractació continguda a la LCSP busca fonamentalment reduir els problemes referits a la contractació menor. És a dir, el fraccionament dels contractes i l’abús de la figura del contracte menor.
En parlar dels contractes menors, s’ha explicat que també era fraccionament il·legal del contracte el fet de contractar per separat activitats previsibles i planificables dintre de l’activitat ordinària dels poders adjudicadors.
Exemple
Sovint les administracions públiques tramiten com contractes menors les avaries dels vehicles de la seva flota, de forma puntual quan es produeixen. Tots aquests contractes menors tenen el mateix objecte (reparació i manteniment dels vehicles) i són prestacions similars i successives, tot i que les avaries puguin ser diferents en cada cas.
En aquest sentit, estaríem davant d’un servei amb una unitat funcional equivalent, i a més es previsible que es produeixi un important nombre d’actuacions al llarg de l’any, totes de la mateixa naturalesa. Per tant, s’hauria d’agrupar en un únic contracte totes les successives actuacions a desenvolupar en la flota de vehicles.
Tot el que s’ha dit fins ara s’interpreta en el sentit que el contracte menor, tal com s’ha assenyalat, ha de ser d’aplicació restrictiva i extraordinària.
Així, cal preguntar-se per la millor alternativa per contractar serveis i subministraments i les obres d’escassa entitat.
La Llei 9/2017 estableix la racionalització de l'adquisició de béns i serveis, un sistema ja present en l’anterior normativa però amb poca utilització en la contractació pública espanyola. La nova Llei pot impulsar la seva aplicació a causa de 2 motius: per la limitació del contracte menor i per la tramitació electrònica dels procediments.
Dos sistemes de racionalització per a la contractació en el sector públic són l’acord marc i els sistemes dinàmics de contractació. Els acords marc i els sistemes dinàmics no són procediments de contractació, sinó solucions precontractuals que comprometen als licitadors a ser adjudicataris dels contractes que siguin necessaris per a la satisfacció l'òrgan de contractació, definint-se els principals elements del contracte futur de tal forma que siguin coneguts per les parts.
13. En què es diferencien el sistema dinàmic i l’acord marc?
L'acord marc limita la participació a les empreses que inicialment van participar-hi i no sempre requereix licitacions, la qual cosa pot donar problemes de tancament de mercat i de pràctiques col·lusòries dels participants.
El sistema dinàmic és més obert i permet la incorporació de noves empreses, sempre requereix que es faci una licitació senzilla i pot ser adjudicat en menys de quinze dies des de que sorgeix la necessitat.
Els dos sistemes són solucions precontractuals entre les parts que permeten establir les línies bàsiques d'un futur contracte específic i contraure l'obligació de desenvolupar-les en el futur.
Característiques principals de l’acord marc
Funcionament: L'acord marc consisteix en subscriure un acord amb una o diverses empreses per establir les condicions a les quals s’hauran d’ajustar els futurs contractes que pretengui adjudicar l'òrgan de contractació durant un període de temps determinat. Per tant, es fixen les necessitats i condicions dels futurs contractes en un termini de temps determinat. Són els anomenats contractes basats en l'acord marc. Aquests contractes basats poden ser adjudicats directament o necessàriament mitjançant una licitació, en funció de si s'han previst tots els termes de les prestacions en l'acord marc o no.
Durada de l’acord marc: Els contractes basats en acords marc tenen una durada màxima de 4 anys, però poden ser excepcionalment més llargs. La durada del contracte basat és independent de la de l'acord marc i pot ser més llarga que la del mateix acord marc, sempre que s'hagi adjudicat durant la vigència de l'acord marc.
Característiques principals del sistema dinàmic
Funcionament: El sistema dinàmic és un procés electrònic d'adquisició per a compres d'ús corrent, limitat en el temps i obert a qualsevol operador econòmic que compleixi els criteris de selecció i hagi presentat una oferta indicativa que s'ajusti al plec de condicions. Es poden fer acords marc per a la contractació d’obres, serveis i subministraments d'ús corrent.
Tràmit i fases d’aquest procés de contractació amb sistema dinàmic:
-
L’ajuntament publica un plec de clàusules administratives i tècniques, on es regulen totes les condicions contractuals, com en qualsevol altre contracte.
-
Seguidament, s’obre un primer termini de 30 dies perquè les empreses interessades presentin sol·licituds (sense perjudici que posteriorment també es poden anar incorporant empreses al sistema).
-
Es verifiquen els requisits de les empreses i es van admetent les candidates que compleixen criteris de solvència i la resta de requisits establerts als plecs.
-
Quan hi ha una necessitat, es fa una invitació a totes les empreses i es demana ofertes, seguint els tràmits del procediment súper simplificat.
-
Finalment, s’adjudica a qui presenta la millor oferta d’acord amb els plecs.
