Les tecnologies formen part de la nostra quotidianitat, les usem per a relacionar-nos afectiva i sexualment, cercar feina, organitzar-nos políticament, formar-nos, divulgar idees, coneixement i art o esbargir-nos. El fet que els nostres dispositius, telèfons, tauletes, ordinadors, siguin el canal pel qual rebem violències, provoca un “terror digital” que ens inhibeix a hora d’usar-los i per tant, ens priva d’accedir a totes les eines, avantatges i oportunitats que ens proporcionen Internet i les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC).
Es dóna la paradoxa de què les violències masclistes digitals són un fenomen expansiu, i per contra, no estan sent gens estudiades. Es desconeix de manera rigorosa a quantes dones i joves afecta, les característiques sociodemogràfiques de les afectades, els impactes que causen, les tipologies de violències que prevalen, els tipus de perfils individuals i col·lectius que les generen, l’índex de denuncia i el percentatge d’èxit dels processos judicials.
El potencial lesiu de les violències masclistes digitals és molt important, degut a diversos aspectes que les fan peculiars. Una de les principals conseqüències, és la sensació d’impotència i desapoderament que provoca el fet de no poder frenar la seva viralització. La capacitat de difusió d’aquelles violències, desborda el nostre entorn íntim i ens fa sentir exposades davant de cercles amplis, com el professional o el comunitari.
La impotència també prové pel fet de saber que l’empremta d’aquell contingut, probablement romandrà per sempre en l’espai virtual. Cada cop que aquell contingut es torni a divulgar, la dona tornarà a ser victimitzada, provocant un greuge continuat que no dificulta els processos de recuperació emocional. El fet d’estar permanentment connectades i que no puguem deixar d’usar els nostres dispositius, provoca una sensació de control i d’exposició a la violència, permanent. La impunitat i la banalització de les conseqüències d’aquestes violències per part dels operadors jurídics i del nostre propi entorn, també col·laboren a agreujar el dany. Les conseqüències d’aquestes violències, no es limiten a l’espai virtual, ni a la identitat o la reputació digital, sinó que poden arribar a tenir conseqüències físiques, com el desencadenament de malalties i fins i tot el suïcidi. Una de les facetes més menystingudes de l’impacte d’aquestes violències, és la seva dimensió de vulneració de drets fonamentals.
Aquestes violències, afecten individualment a la dona/jove agreujada, però alhora provoquen un impacte col·lectiu en totes les dones, vulnerant el nostre dret a la llibertat de pensament, de creació artística i científica, d’informació i expressió i de participació política. El resultat final és que les dones, en tota la nostra diversitat estem infra-representades i les nostres contribucions invisibilitzades, en la nova àgora democràtica que és Internet.