Segons la Asociación para el Progreso de las Comunicaciones, entitat internacional referent sobre la matèria, constituirien violències masclistes digitals “els actes comesos, incitats o agreujats, en tot o en part, per l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), com els mòbils, internet, les xarxes socials o el correu electrònic”
Des dels any noranta, es va reconèixer que la violència contra les dones era una forma de discriminació, que inhibia greument la seva capacitat per a gaudir dels drets i llibertats en peu d’igualtat amb els homes”. Seguint aquesta conceptualització, les lleis estatal i catalana sobre violències masclistes, van incorporar definicions àmplies de violència. Malauradament, les van limitar a les violències comeses en el marc de la (ex)parella, deixant fora del concepte de “violència masclista” o “de gènere” a la resta de violències masclistes contra les dones.
Per avançar cap a un reconeixement més ampli de les violències masclistes contra les dones, el Conveni d’Istanbul de 2011, va incorporar una definició segons la qual s’hi encabien “tots els actes de violència basats en el gènere que impliquen o poden implicar per a les dones, danys i patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de realitzar aquestes actes, la coacció la privació arbitraria de llibertat, en la vida pública o privada”.
Per tant, les violències digitals contra les dones, sí són violències masclistes
Com esmenta la Relatora de les Nacions Unides sobre les violències contra les dones, en el seu informe monogràfic sobre les violències digitals de juny del 2018: les violències masclistes van ser configurades abans de la era d’Internet, però les seves definicions i instruments legals, hi són de plena aplicació.
Una novetat a mencionar, és que la Llei catalana 5/2008 de violència masclista, està en procés de reforma, entre d’altres, per a incorporar-hi de forma pionera, les violències masclistes digitals.
A nivell internacional, s’han elaborat diverses categories, en funció dels àmbits que afecten: la integritat física, la reputació, la llibertat d’obrar, la integritat dels fitxers o dispositius, la llibertat sexual, la privacitat, els canals de comunicació, la llibertat d’expressió i d’informació, etc.
Aquestes classificacions, tenen per objectiu visibilitzar tot el ventall de violències existent, promoure la conscienciació social i interpel·lar les Administracions per a què impulsin polítiques públiques al respecte.
Atès que el sorgiment de noves formes de violències masclistes digitals avança molt més ràpid que la promulgació de lleis, és recomanable no establir catàlegs tancats, que poden quedar ràpidament obsolets