El marc legal de les violències masclistes digitals, abasta diferents jurisdiccions, cadascuna de les quals en regula alguns aspectes concrets.
Una primera dificultat a la hora de saber si una tipologia concreta de violència masclista digital està prohibida, és identificar-la com a violència masclista. De fet, algunes formes de violència masclista digital molt esteses, com el fet de crear un perfil fals a una xarxa social o un fòrum, per agreujar la dona, provocant un allau de propostes sexuals indesitjades, per part de tercers, no té un delicte previst.
Una segona dificultat, és la d’identificar a on pot estar prohibida una determinada forma de violència masclista digital. També es pot donar el supòsit contrari, el de la superposició legal, atès que algunes d’elles, poden estar prohibides en diferents jurisdiccions (penal, administrativa, civil, laboral).
Un exemple paradigmàtic d’això, podria ser el funest suïcidi de la treballadora d’IVECO. La divulgació inicial sense consentiment, d’un vídeo sexual, podria encaixar en el delicte de sexspreading(malament anomenat sexting o pornrevenge). Posteriorment aquest vídeo va aterrar a l’àmbit laboral i va començar a divulgar-se per la plantilla. Aquesta conducta, podria encaixar en un delicte d’assetjament per raó de sexe i també en un delicte de revelació de secrets. Més enllà del Codi Penal, aquesta violència, també està prohibida i regulada en l’àmbit laboral, que conté mecanismes de denúncia i de sanció de l’assetjador i de l’empresa que no garanteix unes condicions de treball segures a les seves treballadores.
Alguns dels delictes més usats del Codi Penal per denunciar les violències masclistes digitals, són:
Alguns d’aquests delictes, preveuen penes incrementades, quan es cometen en el marc de la (ex)parella.
Cada àmbit legal té un procediment i unes formalitats pròpies que han de ser tingudes en compte. No és el mateix una queixa davant la Inspecció de Treball per assetjament laboral que una querella criminal per revelació de secrets. Conèixer quins requisits exigeix cada opció legal, quines avantatges i desavantatges té i quin resultat en podem esperar a curt i llarg termini, és essencial, per triar el recorregut que més s’adapti a les nostres necessitats i possibilitats.
La tria de cada recorregut legal, sempre hauria de prioritzar el benestar i la seguretat de la dona/jove agreujada, i haurà de valorar factors com el fet de que aquell procediment pugui frenar la situació amb rapidesa; la durada i els costos del procediment; a qui es pot acabar sancionant en cas d’èxit; si el resultat final és una multa o bé la pena de presó; si els continguts seran eliminats d’Internet; si es podrà optar a una indemnització i es recuperaran els costos del procediment o quines proves necessita cada procediment per tenir èxit, entre d’altres.
La complexitat de triar una opció legal o una altra, aconsella comptar amb l’assessorament de professionals amb expertesa, que tinguin perspectiva de gènere, que coneguin bé el funcionament de les xarxes socials i que treballin de forma multidisciplinar, en col·laboració amb professionals de la psicologia, de la informàtica o de la comunicació.
Una de les limitacions que encara roman, és el fet que se segueix reconeixement com a violència masclista, només aquella comesa en el marc de la (ex)parella, que és la única que accedirà als Jutjats especialitzats en violència contra la dones
Per tant, queden fora d’aquest reconeixement i d’aquest tractament especialitzat, tota la resta de violències digitals comeses contra les dones pel fet de ser dones. Per altra banda, les eines previstes per a les violències masclistes, no estan adaptades a les particularitats d’aquestes violències.
Com exemples d’aquest desajust, podem esmentar el fet que no existeixi una avaluació de risc específic per aquestes violències, que permeti avaluar el risc de viralització o la probabilitat de que les violències digitals es concretin en agressions físiques. Els Jutjats, com a primeres diligències, no solen acordar mesures per frenar la viralització de continguts, o bé les prohibicions de comunicació, no estan adaptades a l’ampli ventall d’opcions tècniques que ofereixen les xarxes socials i la missatgeria instantània, per exemple el fet d’assabentar-se de què l’infractor ha consultat una fotografia que la dona ha publicat en el seu estat de WhatsApp.
L’escàs índex d’èxit de les violències masclistes digitals que es denuncien, obeeix a la suma de diversos factors: