El marc legal de les violències masclistes digitals, abasta diferents jurisdiccions, cadascuna de les quals en regula alguns aspectes concrets.

  • A les violències digitals contra les dones causades per les seves (ex)parelles, els hi són d’aplicació tant la llei de violència masclista estatal com la catalana i es tramitaran en els Jutjats especialitzats.
  • Les lleis d’igualtat estatal i catalana també contemplen algunes previsions, com per exemple, el de la lluita contra les violències masclistes com a principi d’actuació de les Administracions públiques, la necessitat de sensibilitzar la població o de formar el personal docent en coeducació i en la prevenció de les violències masclistes.
  • La jurisdicció penal, per la seva banda, està estructurada en un doble règim, determinat per la definició de violència masclista de la llei estatal i catalana, que la limiten al marc de la (ex)parella. Per tant, el Codi Penal, preveu una sèrie de delictes genèrics, com les amenaces, que poden ser comeses per qualsevol infractor, i que només podran ser castigats de forma incrementada a través de l’agreujant de gènere, quan es provi que han estat comesos per motius de dominació masclista.
  • Per altra banda, existeixen alguns delictes específics i d’altres genèrics que contemplen versions agreujades, quan es cometen en el marc de la violència masclista, per part de la (ex) parella. Alguns delictes del Codi Penal, com les amenaces, poden oferir encaix a algunes formes de violència masclista digital. En funció de si les comet un infractor qualsevol o la (ex)parella, seran castigades amb una o altra pena.
  • Finalment, la jurisdicció civil, regula la protecció de l’honor, la intimitat personal i familiar i la pròpia imatge, i pot ser usada per demanar ser indemnitzada pels greuges causats per algunes violències masclistes digitals.

Quines violències masclistes digitals estan prohibides?

Una primera dificultat a la hora de saber si una tipologia concreta de violència masclista digital està prohibida, és identificar-la com a violència masclista. De fet, algunes formes de violència masclista digital molt esteses, com el fet de crear un perfil fals a una xarxa social o un fòrum, per agreujar la dona, provocant un allau de propostes sexuals indesitjades, per part de tercers, no té un delicte previst.

Una segona dificultat, és la d’identificar a on pot estar prohibida una determinada forma de violència masclista digital. També es pot donar el supòsit contrari, el de la superposició legal, atès que algunes d’elles, poden estar prohibides en diferents jurisdiccions (penal, administrativa, civil, laboral).

Un exemple paradigmàtic d’això, podria ser el funest suïcidi de la treballadora d’IVECO. La divulgació inicial sense consentiment, d’un vídeo sexual, podria encaixar en el delicte de sexspreading(malament anomenat sexting o pornrevenge). Posteriorment aquest vídeo va aterrar a l’àmbit laboral i va començar a divulgar-se per la plantilla. Aquesta conducta, podria encaixar en un delicte d’assetjament per raó de sexe i també en un delicte de revelació de secrets. Més enllà del Codi Penal, aquesta violència, també està prohibida i regulada en l’àmbit laboral, que conté mecanismes de denúncia i de sanció de l’assetjador i de l’empresa que no garanteix unes condicions de treball segures a les seves treballadores.

Alguns dels delictes més usats del Codi Penal per denunciar les violències masclistes digitals, són:

  • Amenaces, es preveuen diferents tipus d’amenaça, segons la seva gravetat, contingut i finalitat de les mateixes.
  • Danys informàtics, es poden produir a equips, a sistemes, documents, dades o programes.
  • Lesions, aquestes poden ser físiques o psíquiques, i es cataloguen segons la seva gravetat. El Codi Penal també preveu el delicte d’inducció al suïcidi.
  • Revelació de secrets i sexspreading, es castiguen conductes de diferents tipus, com l’accés no consentit a dispositius, la divulgació de dades i en el cas del sexspreading, la divulgació sense consentiment de continguts íntims.
  • Engany de menors (child grooming), es castiga l’engany a menors de 16 anys, per a obtenir continguts íntims seus o obtenir una cita sexual amb ells/es.
  • Injúries i calúmnies, es castiguen les expressions greument denigrants (injúries) i en segon lloc, l’atribució falsa de conductes delictives (calúmnies).
  • Coaccions, es castiga a qui pressiona una altra persona, atemptant contra la seva llibertat d’obrar. Una de les seves modalitats digitals, és l’anomenada sexstorsió.
  • Delicte d’incitació a l’odi, existeix la modalitat d’incitació a l’odi i la modalitat de denigració, sempre que vinguin motivades per la pertinença de la víctima a un col·lectiu vulnerabilitat, en aquest cas, les dones.
  • Assetjament (stalking), es castiga el fet de dur a terme una sèrie de conductes, de forma reiterada i insistent, que alterin greument el desenvolupament de la vida quotidiana de la dona.
  • Delicte contra la integritat moral, es tracta d’un delicte “paraigües”, que engloba totes les formes de denigració, vexació o perjudici, per aquest motiu, s’hi solen reconduir totes les violències digitals que no tenen encaixen en cap delicte específic.
  • Assetjament sexual o per raó de sexe: castiga companys de feina o superiors que sol·licitin favors sexuals, en l’àmbit laboral, docent o de prestació de serveis, que provoqui en la dona un situació greument intimidatòria, hostil o denigrant.

Alguns d’aquests delictes, preveuen penes incrementades, quan es cometen en el marc de la (ex)parella.

Cada àmbit legal té un procediment i unes formalitats pròpies que han de ser tingudes en compte. No és el mateix una queixa davant la Inspecció de Treball per assetjament laboral que una querella criminal per revelació de secrets. Conèixer quins requisits exigeix cada opció legal, quines avantatges i desavantatges té i quin resultat en podem esperar a curt i llarg termini, és essencial, per triar el recorregut que més s’adapti a les nostres necessitats i possibilitats.

La tria de cada recorregut legal, sempre hauria de prioritzar el benestar i la seguretat de la dona/jove agreujada, i haurà de valorar factors com el fet de que aquell procediment pugui frenar la situació amb rapidesa; la durada i els costos del procediment; a qui es pot acabar sancionant en cas d’èxit; si el resultat final és una multa o bé la pena de presó; si els continguts seran eliminats d’Internet; si es podrà optar a una indemnització i es recuperaran els costos del procediment o quines proves necessita cada procediment per tenir èxit, entre d’altres.

La complexitat de triar una opció legal o una altra, aconsella comptar amb l’assessorament de professionals amb expertesa, que tinguin perspectiva de gènere, que coneguin bé el funcionament de les xarxes socials i que treballin de forma multidisciplinar, en col·laboració amb professionals de la psicologia, de la informàtica o de la comunicació.

Les eines legals són efectives?

Una de les limitacions que encara roman, és el fet que se segueix reconeixement com a violència masclista, només aquella comesa en el marc de la (ex)parella, que és la única que accedirà als Jutjats especialitzats en violència contra la dones

Per tant, queden fora d’aquest reconeixement i d’aquest tractament especialitzat, tota la resta de violències digitals comeses contra les dones pel fet de ser dones. Per altra banda, les eines previstes per a les violències masclistes, no estan adaptades a les particularitats d’aquestes violències.

Com exemples d’aquest desajust, podem esmentar el fet que no existeixi una avaluació de risc específic per aquestes violències, que permeti avaluar el risc de viralització o la probabilitat de que les violències digitals es concretin en agressions físiques. Els Jutjats, com a primeres diligències, no solen acordar mesures per frenar la viralització de continguts, o bé les prohibicions de comunicació, no estan adaptades a l’ampli ventall d’opcions tècniques que ofereixen les xarxes socials i la missatgeria instantània, per exemple el fet d’assabentar-se de què l’infractor ha consultat una fotografia que la dona ha publicat en el seu estat de WhatsApp.

L’escàs índex d’èxit de les violències masclistes digitals que es denuncien, obeeix a la suma de diversos factors:

  • D’inici, moltes de les violències digitals no són denunciades, perquè les dones/joves no identifiquen si es tracta de conductes prohibides.
  • De vegades també pressuposen que l’anonimització del perfil o l’esborrat del contingut, farà inviable un procés judicial.
  • Per altra banda, no existeix una cultura jurídica que faci que la resposta de les autoritats sigui eficient.
  • Moltes d’aquestes violències es banalitzen o bé acaben impunes perquè no s’identifica en quins delictes podrien encaixar.
  • També se sol delegar en les dones/joves agreujades la responsabilitat de preservar i aportar les proves de la violència, quan no totes disposen d’habilitats tecnològiques per a fer-ho.
  • Les investigacions sovint són deficients, perquè els Jutjats sovint manquen de capacitació per entendre quins rastres probatoris deixen aquestes violències. O bé no els hi donen prou importància per investigar-les a fons i desplegar els mitjans necessaris, com per exemple, enviar requeriments a les empreses gestores de les xarxes socials per a què remetin informació sobre la identitat d’un usuari anonimitzat.
Pujar