Les entitats locals han de dur a terme la tasca de tresoreria i, per tant, han d’ocupar-se de diverses qüestions ineludibles. Aquestes funcions són:

  • Recaptar els drets i pagar les obligacions de conformitat amb la legislació vigent, el pla de disposició de fons i les directrius de la presidència de l’entitat.
  • Guardar el principi d’unitat de caixa mitjançant la centralització de tots els fons i valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.
  • Distribuir en el temps les disponibilitats dineràries per pagar les obligacions contretes.
  • Respondre dels avals contrets i custòdia dels fons, valors i efectes d’acord amb les directrius de la presidència.


En la tresoreria mai no hi ha cap reserva de fons per a una despesa determinada. La correlació entre ingressos i despeses correspon a la comptabilitat; a la tresoreria, els fons existents no tenen cap vinculació.

Altres funcions relacionades amb les anteriors són:

  • Formació de plans de tresoreria.
  • Elaboració de les actes d’arqueig.
  • Elaboració dels informes que determinen la normativa sobre morositat.
  • Proposta de concertació o modificació d’operacions d’endeutament i la seva gestió.
  • Elaboració i acreditació del període mitjà de pagament a proveïdors i qualsevol altre indicador o dada que hagi de ser subministrada a altres administracions o publicada al web d’acord amb els requeriments normatius d’informació.


L’objectiu principal de la tresoreria és garantir la liquiditat necessària per fer el pagament de totes les obligacions reconegudes per l’entitat local.

A continuació s’exposen alguns conceptes relacionats amb la tresoreria que cal tenir en compte:

És cada un dels comptes bancaris oberts a nom de l’entitat, la disposició dels quals serà prèvia signatura dels tres clauers: el president, l’interventor i el tresorer.

El termini de pagament de les factures de les operacions comercials entre empreses i administracions públiques haurà de complir allò que estableix la normativa relativa a mesures contra la morositat.

La definició del termini de pagament està establert a l’article 4 de la Llei 3/2004 de mesures contra la morositat (modificada per la Llei 15/2010 i pel Reial decret llei 4/2013) i a l’article 198.4 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic.

  • Termini comprès entre el registre d’entrada de la factura o l’expedició de la certificació d’obra o de conformitat del bé lliurat o del servei prestat. Màxim de 30 dies naturals.
  • Termini comprès entre l’aprovació de la factura/certificació d’obra o conformitat del bé lliurat o del servei prestat fins al pagament efectiu. Màxim de 30 dies naturals.

  • La suma dels terminis anteriors mai serà superior a 60 dies naturals.

Segons la Llei 3/2004 de mesures contra la morositat, en l’article 5, de meritació d'interessos de demora, que obliga al pagament del deute dinerari sorgit com a contraprestació en operacions comercials, si incorre en demora haurà de pagar automàticament l'interès pactat en el contracte o el fixat per aquesta llei, pel mer incompliment del pagament en el termini pactat o legalment establert, sense necessitat d’avís de venciment ni cap intimació per part del creditor.

Article 7. Interès de demora

1. L'interès de demora que haurà de pagar el deutor és el que resulti del contracte i, en defecte de pacte, el tipus legal que estableix l'apartat següent.

2. El tipus legal d'interès de demora que el deutor estarà obligat a pagar serà la suma del tipus d'interès aplicat pel Banc Central Europeu en la seva operació principal de finançament més recent efectuada abans del primer dia del semestre natural de què es tracti, més vuit punts percentuals.

La Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, introdueix el concepte de període mitjà de pagament com a expressió del temps de pagament del deute comercial. Posteriorment, el Reial decret 1040/2017, de 22 de desembre, modifica el Reial decret 635/2014, de 25 de juliol, pel qual es desenvolupa la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors de les administracions públiques, les condicions i el procediment de retenció de recursos dels règims de finançament, previstos a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.


El seu càlcul es realitza de forma trimestral i és una ràtio entre els imports de les factures pagades pel seu termini dividit pel total dels imports de factures pagades.

El termini de pagament de cada factura, als efectes del període mitjà de pagament a proveïdors, són els dies entre el seu pagament i:

  1. La data d'aprovació de les certificacions d'obra.
  2. La data d'aprovació dels documents que acreditin la conformitat amb els béns lliurats o serveis prestats.
  3. La data d'entrada de la factura al registre administratiu, en els supòsits en què no resulti d'aplicació un procediment d'acceptació o comprovació dels béns o serveis prestats, o bé la factura es rebi amb posterioritat a l’aprovació de la conformitat.


En cap cas és d’aplicació la data d’aprovació de l’obligació reconeguda.

La Intervenció elaborarà i publicarà, al portal web de la corporació local, els informes del període mitjà de pagament a proveïdors i remetrà, mensualment o trimestralment, les dades al Ministeri d’Hisenda (MINHAC) (art. 6 del Reial decret 635/2014, de 25 de juliol, i art. 16 de l’Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre).

D’acord amb el que disposa l’article 190 del Reial decret llei 2/2004 i 73 del Reial decret 500/1990, les bestretes de caixa fixa són lliuraments a l’habilitat de fons a justificar per finançar despeses corrents de caràcter periòdic o reiteratiu, com poden ser dietes, despeses de locomoció, material d’oficina no inventariable, conservació i altres de característiques semblants.

S’utilitzaran quan s’acrediti la impossibilitat d’obtenir el justificant de la despesa de manera prèvia a l’emissió de l’ordre de pagament.

Les bases d’execució del pressupost o alguna altra norma interna de l’entitat, han de determinar l’import màxim dels justificants i la naturalesa de la despesa a tractar.

La utilització de la bestreta de caixa fixa suposa la creació d’uns habilitats de tresoreria als quals se’ls dota d’uns fons líquids. Aquests habilitats, habitualment ubicats orgànicament de manera propera als serveis sectorials als quals han de donar servei, faciliten el pagament d’aquestes despeses menors amb els fons que se’ls ha dotat.

Donat que la bestreta de caixa fixa té un caire de continuïtat durant l’exercici, periòdicament, l’habilitat presentarà a la Intervenció un compte justificatiu amb els justificants abonats per procedir a la reposició de fons de la caixa.

L’establiment del sistema de bestreta de caixa fixa s’ha de fer per resolució expressa i d’acord amb el que s’hagi regulat a les bases d’execució o d’altres normes internes de l’entitat.

En la resolució en què s’aprovi la constitució de bestreta de caixa fixa, caldrà també designar els habilitats, els quals seran els responsables de les unitats administratives encarregades de gestionar la bestreta.

Els pagaments per justificar són una especialitat en el règim general de tramitació de la despesa, ja que es tracta de reconèixer l’obligació i ordenar el pagament sense l’aportació prèvia de la documentació justificativa de la realització de la prestació, la qual es fa a posteriori.

El seu fonament és la necessitat d’atendre determinades situacions i compromisos en què es requereix disposar dels fons per efectuar el pagament en el moment en què té lloc la prestació o el subministrament.

Els pagaments que cal justificar estan regulats a l’article 190 del TRLRHL i als articles 69 a 72 del Reial decret 500/90, i serà a través de les bases d’execució del pressupost que l’entitat haurà de regular els criteris generals, els límits quantitatius i els conceptes pressupostaris als quals es poden aplicar.

S’haurà de designar un habilitat, a favor del qual s’expedirà el lliurament “per justificar”, el qual està obligat a justificar l’aplicació de les quantitats rebudes en un termini màxim de 3 mesos des de la percepció dels fons.


No es podran expedir noves ordres de pagaments per justificar pels mateixos conceptes pressupostaris a perceptors que tinguin fons pendents de justificar.

Els expedients de pagaments que cal justificar hauran de quedar tancats a final d’exercici, de manera que el 31 de desembre el pagament ha d’estar justificat o reintegrat.

Per saber-ne més

Es pot consultar:
  • Curs de gestió de tresoreria.
  • Oferta formativa del Servei d’Assistència Economicofinancera.
  • Intervenció General.