El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els pertanyen

Definició

El patrimoni dels ens locals és constituït per tots els béns i els drets que els pertanyen, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol d’adquisició.

Dintre d’aquests s’hauran d’incloure en l’inventari els elements del patrimoni destinats a servir de manera duradora en les activitats de l’entitat, així com les inversions immobiliàries. També s’inclouen dins aquest grup, amb caràcter general, inversions financeres el venciment, alienació o realització de les quals s'espera que s'haurà de produir en un termini superior a un any.

Els béns i drets que integren el patrimoni dels ens locals es classifiquen en:

  • De domini públic o demanials. Els béns i drets afectes a l’ús públic o als serveis públics dels ens locals i els que la llei declari amb aquest caràcter. També tenen aquesta consideració els béns comunals.
    • Afectes a l’ús públic. Destinats a ser utilitzats directament pels particulars, no afectes a cap servei públic en concret, la conservació i policia dels quals sigui competència de l’ens local, com ara carrers, places, parcs, fonts, camins i obres públiques d’utilització general, com ponts.
    • Afectes al servei públic. Béns i drets que l’ens local dedica a proporcionar un servei públic, per exemple: edifici de l’escorxador municipal, cadires de l’OAC (Oficina d’Assistència a la Ciutadania), xarxa d’enllumenat públic, etc.
    • Comunals. Béns i drets amb facultats compartides entre l’ens local, que té la responsabilitat d’administració i conservació, i el comú dels veïns del municipi, que tenen el dret administratiu del gaudi d’aquests, per exemple, els boscos o les pastures comunals.
  • Patrimonials. Tenen la consideració de béns patrimonials els que són propietat de l’ens local i no estan destinats directament a l’ús públic o a l’exercici de cap servei públic de competència local o l’aprofitament del comú dels veïns.

Són béns i drets de domini privat o patrimonials els que, essent de titularitat dels ens local, no tinguin el caràcter de demanials.

Els béns i drets de domini públic i patrimonial es classifiquen de la manera següent:

Especialment protegits.

  • Inalienables: no es poden alienar.
  • Inembargables: no es poden embargar.
  • Imprescriptibles: no prescriuen mai.
  • No estan subjectes a cap tribut.

Similars als dels béns d’empreses o particulars.

  • No tenen l’especial protecció dels de domini públic.
  • Estan en el comerç jurídic normal.
  • Es regeixen per la seva legislació específica i, si no n’hi ha, per les normes de dret privat.

Els béns i drets de domini públic i patrimonial es classifiquen segons l’ús que se’n fa:

Poden adoptar les modalitats següents:

  • Ús comú general. Pot exercir lliurement qualsevol persona física, sense que es requereixi una qualificació específica, utilitzant el bé d’acord amb la seva naturalesa i conforme a les normes de policia que reglamentin el seu ús. Ningú pot, sense títol que l’autoritzi, ocupar béns de domini públic o utilitzar-los de manera que excedeixi el dret d’ús que, en el seu cas, correspongui a tots.
  • Ús comú especial. Es dona quan concorren circumstàncies singulars de perillositat, intensitat d’ús o altres similars. Aquest ús es pot subjectar o no a llicència, d’acord amb la naturalesa del bé i les disposicions generals.
  • Ús privatiu. Consisteix en l’ocupació d’una porció de domini públic, de manera que limiti o exclogui la utilització per part dels altres interessats. Si comporta transformació o modificació del domini públic, resta subjecte a concessió administrativa, si no és així, resta subjecte a llicència.

S’han d’utilitzar amb el criteri de màxima rendibilitat, en les condicions usuals de la pràctica civil i mercantil.

Els béns i drets de domini públic i patrimonial es classifiquen segons el tràfic:

Els ens locals tenen capacitat jurídica plena per adquirir, posseir, administrar i disposar tota classe de béns i drets. L’adquisició es podrà realitzar per qualsevol de les modalitats previstes a l’ordenament, tant oneroses, a canvi de preu, com lucratives, és a dir, gratuïtes:

  • Per atribució de llei.
  • A títol onerós, a canvi de preu, exercint o no la potestat expropiatòria.
  • Per herència, llegat o donació.
  • Per prescripció.
  • Per ocupació de béns mobles.
  • Per successió administrativa.
  • Per cessió obligatòria o interadministrativa.

Requisits:

  • Adquisició onerosa:
    • Complir la normativa de contractació.
    • Per béns immobles i drets sobres aquests:
      • Valoració pericial de tècnic local.
      • Informe previ per adquisicions directes.
      • Competència d’alcaldia en imports inferiors al 10 % dels recursos ordinaris o 3 milions d’euros. Per sobre, és competència del ple.
  • Adquisició lucrativa:
    • Sense restriccions, excepte si hi ha càrrega o gravamen de valor superior al valor del bé o dret adquirit. Les herències, sempre que el valor net resultant sigui positiu per a l’ens.

L’ens local només podrà alienar o gravar béns patrimonials. Les tipologies d’alienació que determina la normativa són:

  • Concurs, subhasta o venda directa.
  • Permuta.
  • Cessió.

Requisits:

  • Complir la normativa de contractació.
  • Es pot fer per concurs, subhasta pública o adjudicació directa. El procediment ordinari és el concurs.
  • Béns mobles no utilitzables es poden alienar per venda directa.
  • Competència de l’alcaldia si són imports inferiors al 10 %, recursos ordinaris o 3 milions d’euros. Per sobre d’això, la competència és del ple.
  • Per béns immobles patrimonials:
    • Valoració pericial que acrediti l’apreuament dels béns o gravamen.
    • Informe previ del departament competent de la Generalitat de Catalunya o secretari/a de l’entitat en funció de l’import.
    • Els mateixos requeriments per càrregues que per alienació.
  • Per valors mobiliaris, informe previ del departament competent en matèria d’economia i finances.

Operacions de compravenda de béns en què s’intercanvien béns entre l’entitat i un tercer, que són taxats o valorats, i on el diferencial del valor assignat, si n’hi ha, suposa per a l’entitat una obligació o un dret, en cas que el valor del bé o béns lliurats sigui menor o major al del bé o béns rebuts.

Requisits:

  • Expedient que acrediti la necessitat o conveniència d’aquesta i l’equivalència de valors entre els béns.
  • Es pot fer també si la diferència de valors entre els béns no excedeix el 100 % del valor més baix i si s’estableix la compensació econòmica pertinent.
  • Si la diferència de valors és superior al 100 % del valor més baix, cal un informe previ del Departament de Governació.

La cessió d’un bé patrimonial és l’acord pel qual una entitat pública, que és propietària del bé, acorda cedir-ne l’ús a una altra entitat (administració o institució sense finalitat de lucre), sota unes certes condicions i amb un possible retorn del bé.

Requisits:

  • Se circumscriu exclusivament als béns patrimonials
  • Ha de ser gratuïta.
  • La competència és del ple.
  • Requereix la tramitació d’un expedient previ.
  • Se n’ha de donar compte al Departament de Governació de la Generalitat.


La propietat del bé continua sent de l’entitat cedent, però es transfereixen al receptor tots els drets i obligacions de la possessió, el control, el manteniment, la inversió i millora, no sent possible que a partir de la cessió siguin realitzats pel propietari. L’incompliment del destí acordat a la cessió pot ser motiu per a la reversió obligatòria del bé.

L’adscripció és la mateixa figura, però d’una entitat a un organisme autònom dependent d’aquesta.

Els patrimonis especials es classifiquen així:

S’integren al patrimoni públic del sòl (PPS) els terrenys qualificats com a sòl urbà o urbanitzable programat en el planejament urbanístic i els terrenys cedits gratuïtament i obligatòriament pels particulars afectats per una actuació urbanística.

El patrimoni públic del sòl s’adscriu a la gestió urbanística per a la immediata preparació i alienació de solars edificables, i la reserva de terrenys per a futura utilització.

És obligatori que els ajuntaments tinguin un planejament urbanístic general, que delimiti àmbits d’actuació urbanística susceptibles de generar cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament.

Els béns que integren el PPS són únicament els béns de naturalesa patrimonial i, per tant, se n’exclouen els béns de domini públic. Els ingressos de la seva alienació es destinen a conservar-lo i ampliar-lo.

El patrimoni historicoartístic es regula per la seva legislació específica (Llei 9/1993 de patrimoni cultural català). En formen part immobles i mobles d’interès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, patrimoni documental i bibliogràfic, jaciments o zones arqueològiques, llocs naturals, etc.

Perquè un bé quedi inclòs dins d’aquest patrimoni especial, cal la seva declaració com a bé historicoartístic per l’administració competent, que és la Generalitat de Catalunya.

Sabies que…

Per alterar expressament la qualificació jurídica dels béns dels ens locals s’ha d’incoar expedient que acrediti l’oportunitat i legalitat. La resolució dels expedients correspon al ple.

Si l’acord comporta la desafectació de béns de domini públic, cal majoria absoluta. Un cop aprovat el canvi de la qualificació jurídica, cal rectificar l’inventari, aprofitant la rectificació anyal.

Marc normatiu

Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals.

Ordres HAP/1781/2013 i 1782/2013, de 20 de setembre, que desenvolupen les Instruccions de comptabilitat a aplicar pels ens locals.

Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. El títol XIX, capítol I tracta del patrimoni.

Llei 33/2003 de Patrimoni de les administracions públiques.