Un projecte d’inversió està format per un conjunt de despeses que giren entorn d’una mateixa actuació d’inversió, els imports de la qual són consignats pressupostàriament, i figura en l’annex d'inversions del pressupost.

Podem classificar els projectes en:

  • Projectes amb finançament afectat o amb recursos propis. L’entitat rebrà o no fons específics per finançar el total o part de la inversió.
  • Projectes amb vinculació qualitativa i quantitativa o només qualitativa. Es pot fixar una bossa de vinculació jurídica específica per al projecte o podrà superar-se el límit, sempre que resti crèdit disponible en les altres partides no associades a altres projectes.

A continuació s’exposen alguns conceptes relacionats amb els projectes d’inversió que cal tenir en compte:

La desviació de finançament (positiva) és la part dels ingressos finalistes rebuts (fase RD) que han de finançar la despesa no executada (fase O).

La desviació de finançament no és d’un projecte, sinó d’un agent finançador (un tercer que aporta finançament per al projecte) i una aplicació d’ingressos. Per tant, poden haver-hi tantes desviacions com agents finançadors tingui un projecte i tantes aplicacions d’ingrés tingui associades.

La desviació generada dins d’un exercici suposa un ajust al resultat pressupostari. Les desviacions positives acumulades des de l’inici del projecte fins a final d’un exercici constitueixen l’excés de finançament afectat, que minora el càlcul del romanent per despeses generals, però alhora és una font de finançament per incorporar el que falta executar del projecte al pressupost de l’any següent.

Hi ha projectes de despesa corrent? La pregunta correcta, però, és si existeixen ingressos finalistes per finançar despesa corrent, i la resposta és que, tot i que són menys habituals que en inversions, efectivament existeixen i és recomanable definir-los, especialment si l’execució de la seva despesa o ingrés pot prolongar-se més enllà del 31 de desembre.

Tenen sentit els projectes de despesa sense finançament afectat? Poden ser una bona manera de controlar/fer el seguiment de certes despeses que tenen per origen diverses aplicacions. No generen cap desviació ni suposen cap incidència en la liquidació. No obstant això, per un ús generalitzat d’aquest tipus de seguiment, és més efectiu implantar un sistema de càlcul de cost dels serveis.

Molts cops una entitat es pot trobar en la situació que una inversió inicialment prevista amb un import i amb un finançament determinats, amb el temps es decideixi rebaixar el crèdit de despeses d’aquesta inversió i destinar-lo a alguna altra inversió, en què s’incrementa el crèdit de despeses.

Aquesta modificació del pressupost, que segurament es tractaria com una transferència de crèdit o una baixa de crèdit que finança un suplement de crèdit o crèdit extraordinari, també afecta els ingressos, tot i que en la modificació del pressupost això no es contempla (si el finançament ja està reconegut al pressupost).

En aquest sentit, haurem d’acompanyar sempre la modificació de crèdits de despeses de la corresponent modificació de finançament en el projecte.

No obstant això, a finals d’exercici pot ser necessari un ajust de les previsions del projecte derivat de baixes en la contractació o d’altres fets menors que poden incidir en la previsió del projecte i que no han suposat una modificació del pressupost. Aquest ajust és necessari per al càlcul correcte de les desviacions de finançament.

Marc normatiu

Amb caràcter de llei:

  • Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, Text refós de la Llei reguladora d’hisendes locals.
  • Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
  • Llei 47/2003, de 26 de novembre, Llei general pressupostària.

En forma de reglament:

  • Reial decret 500/1990, que desenvolupa el capítol I del títol VI de la Llei 39/1988 reguladora de les hisendes locals en matèria de pressupostos.
  • Reial decret 1463/2007, de desenvolupament de la Llei d’estabilitat pressupostària, en la seva aplicació a les entitats locals.
  • Bases d’execució del pressupost.

Regulació en l’àmbit comptable:

  • L’Ordre EHA/3565/2008 estructura els pressupostos de les entitats locals.
  • L’Ordre HAP/419/2014, de 14 de març, modifica l’Ordre EHA/3565/2008.
  • L’Ordre HAP/1781/2013, de 20 de setembre, per la qual s’aprova la Instrucció del model normal de comptabilitat local/Ordre HAP/1782/2013, de 20 de setembre, per la qual s’aprova la Instrucció del model simplificat de comptabilitat local i es modifica la Instrucció del model bàsic de comptabilitat local, aprovada per l’Ordre EHA/4040/2004, de 23 de novembre.