La iniciativa per a l’establiment d’un servei municipal pot partir de la mateixa administració local o dels veïns i veïnes.
A més, l’apartat 2 del mateix article del ROAS recorda que els veïns poden exigir la prestació i, si és procedent, l’establiment del servei públic corresponent, quan aquest s’emmarca en una competència pròpia i té caràcter obligatori. Aquesta situació pot produir-se, per exemple, quan un municipi incrementa la població i passa el llindar dels 5.000, 20.000 o 50.000 habitants i no presta algun dels serveis que en la nova franja de població passa a ser obligatori.
L’existència d’una competència que habilita per a la prestació d’un servei comporta també l’atribució al municipi de les potestats necessàries per a l’ordenació i la implantació d’aquest servei. Entre aquestes potestats destaquen:
Les potestats vinculades a l’ús del dominic públic resulten sovint imprescindibles per a la prestació del servei.
L’atribució de les potestats necessàries per a l’establiment, l’ordenació i la implantació dels serveis de competència de les entitats locals és un pressupòsit reconegut constantment per l’ordenament jurídic administratiu, que té la seva expressió més coneguda en l’article 153.1 del ROAS, que assenyala:
Article 153. Potestat
153.1 Els ens locals tenen plena potestat per crear, modificar i suprimir els serveis de la seva competència, d’acord amb la legislació vigent.
153.2 Els ens locals han d’establir els serveis públics mínims obligatoris i garantir-ne la continuïtat de la prestació.
153.3 En el supòsit de gestió de serveis delegats o assignats per una altra administració, són aplicables les normes especials reguladores de la matèria de la qual es tracti.
Observem com, si bé la competència és el resultat d’una atribució directa efectuada pel legislador, estatal o autonòmic i, per tant, una atribució des d’una instància externa a la voluntat municipal, en canvi, la titularitat sobre un servei depèn del tot de la voluntat de cada municipi per emprendre el procediment que hi condueix, per exercitar una iniciativa que, en el cas de prosperar, reporta al municipi la posició de titular del servei que queda així publicitat.
Quant al règim jurídic per a la creació de serveis públics locals, el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRL), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, en el seu article 247.1, indica:
Els ens locals han d’acordar de manera expressa la creació del servei públic local i procedir, si s’escau, a regular-lo per reglament abans de començar a prestar-lo. Així mateix, han de determinar les modalitats de prestació i el règim estatutari dels usuaris.
I, pel que fa concretament a l’establiment i la garantia municipals del servei, l’article 250 del mateix TRLMRL detalla el següent:
Article 250. Establiment i garantia del servei
Per a establir i garantir la continuïtat dels serveis públics, s’han de determinar necessàriament:
a) Les característiques del servei.
b) Les obres i les instal·lacions necessàries per a l’explotació del servei amb indicació, si s’escau, de les que ha de fer el contractista.
c) Les tarifes a percebre dels usuaris.
d) El cànon, la participació i la subvenció que ha de satisfer l’ens local, si s’escau.
Respecte al procediment per a l’establiment dels serveis a l’Administració local hi ha certa controvèrsia doctrinal.
L’article 86 de la LRBRL estableix que les entitats locals poden exercir la iniciativa pública per al desenvolupament d’activitats econòmiques, sempre que estigui garantit el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera en l’exercici de les seves competències. En l’expedient acreditatiu de la conveniència i oportunitat de la mesura, s’ha de justificar que la iniciativa no genera risc per a la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal i ha d’incorporar una anàlisi de mercat relativa a l’oferta i la demanda existent, la rendibilitat i els possibles efectes de l’activitat local sobre la concurrència empresarial.
L’aprovació de l’expedient correspon al Ple de la corporació local, que ha de determinar també quina és la forma concreta de gestió del servei.
Al seu torn, l’article 97.1 del TRRL determina que per a l’exercici d’activitats econòmiques de les entitats locals, es requereix:
a) Un acord inicial de la corporació, prèvia designació d’una comissió d’estudi composta per membres de la corporació i per personal tècnic.
b) La redacció per part d’aquesta comissió d’una memòria relativa als aspectes social, jurídic, tècnic i financer de l’activitat econòmica de què es tracti, en la qual haurà de determinar la forma de gestió, d’entre les que preveu la Llei, i els casos en què ha de cessar la prestació de l’activitat. Així mateix, s’ha d’adjuntar un projecte de preus del servei, per a la fixació dels quals es tindrà en compte que és lícita l’obtenció de beneficis aplicable a les necessitats generals de l’entitat local com a ingrés del seu pressupost, sense perjudici de la constitució del fons de reserva i amortitzacions.
c) L’exposició pública de la memòria després d’haver estat presa en consideració per la corporació, i per un termini no inferior a 30 dies naturals, durant els quals podran formular observacions els particulars i entitats.
d) I, finalment, l’aprovació del projecte pel Ple de l’entitat local.
Quan es tracta de la prestació en règim de monopoli d’una de les activitats reservades esmentades abans, es requereix el compliment d’uns tràmits addicionals:
Un altre punt de vista considera que el procediment indicat en els articles esmentats de la LRBRL i del TRRL només ha de seguir-se en els supòsits en què l’administració local vol exercir una activitat econòmica en sentit estricte, és a dir, en règim de concurrència i en pla d’igualtat amb la iniciativa econòmica privada. En els casos en què l’administració vol modificar la forma de gestió d’un servei públic local obligatori, definit com a tal segons l’article 26.1 de la LRBRL, no seria necessari seguir el procediment exposat.
Així doncs, el procediment de l’article 97 del TRRL, en connexió amb l’article 86 de la LRBRL, s’hauria de seguir en dos supòsits:
a) Quan es tracti de declarar el monopoli d’un servei o activitat reservada.
b) Quan es tracti d’exercir la iniciativa d’una activitat econòmica que no estigui configurada per llei com a servei públic local obligatori, encara que aquesta es pretengui exercir en lliure concurrència.
No obstant això, al nostre entendre, amb caràcter general i d’acord amb els principis de prudència i de bona administració, és recomanable aplicar el procediment més rigorós, que és el que s’exposa tot seguit.
S’ha de tenir en compte que l’article 133 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (en endavant, LPACAP), que tracta de la participació dels ciutadans en el procediment d'elaboració de normes amb rang de llei i de reglaments, estableix alguns elements que cal aplicar també en la definició del procediment d’establiment d’un servei públic local o de modificació de la seva forma de gestió, ja que l’expedient corresponent inclou, com s’ha vist en esmentar l’article 247.1 del TRLMRL, el reglament regulador del servei.
Segons l’article 133 de la LPACAP:
1. Amb caràcter previ a l'elaboració del projecte o avantprojecte de reglament (del servei, en els casos que ens ocupen), s’ha de substanciar una consulta pública a través del portal web de l'entitat local, en què es demanarà l’opinió dels subjectes i de les organitzacions més representatives potencialment afectats per la futura norma sobre:
a) Els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa.
b) La necessitat i oportunitat de la seva aprovació.
c) Els objectius del reglament.
d) Les possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores.
La LPACAP no estableix un termini per a aquest període de consulta pública, però sí que ho fa la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, en el seu article 66 bis (que va ser afegit per l’article 178 de la Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient), quan assenyala en el seu punt segon que:
La consulta s'ha de difondre entre els subjectes i les entitats potencialment afectats i s'ha de fer d'acord amb estàndards mínims de qualitat, de manera que per a assegurar-hi una participació efectiva, cal establir un termini suficient de, com a mínim, un mes.
2. Addicionalment, donat que el reglament del servei pot afectar els drets i interessos legítims de les persones, l’ens local ha de procedir a la publicació del seu text i altres documents necessaris, que han de ser clars, concisos i complets, al portal web corporatiu, a l’objecte de donar audiència als ciutadans i ciutadanes afectats i demanar totes les aportacions addicionals que puguin fer-se per altres persones o entitats. Així mateix, l’entitat podrà també demanar directament l’opinió de les organitzacions o associacions reconegudes per llei que agrupin o representin les persones, els drets o interessos legítims de les quals es puguin veure afectats pel reglament i que la seva finalitat tingui relació directa amb l’objecte del servei.
Així doncs, i de resultes de tot el que s’ha exposat, es pot definir el procediment que cal seguir per a l’establiment o la modificació de la forma de gestió d’un servei públic local en els tràmits següents:
a) Es decideix iniciar el procediment.
b) Es designa una comissió d’estudi que ha de redactar els documents que formaran part de l’expedient. Aquesta comissió d’estudi ha de ser integrada per membres de la corporació i pel personal tècnic necessari.
c) S’obre el tràmit previ de consulta pública definit a l’article 133.1 de la LPACAP.
La norma no esmenta un termini de temps per desenvolupar la consulta, per la qual cosa s’entén que aquest haurà de ser raonable per al públic coneixement i reflexió sobre la iniciativa, i que determina el Ple en l’acord inicial.
a) Una memòria justificativa.
b) Un projecte d’establiment.
c) Un reglament que estableixi el règim jurídic de la prestació.
Aquesta redacció haurà de tenir en compte els resultats obtinguts del tràmit de consulta pública, bé per adaptar-ne propostes i suggeriments, bé per raonar fonamentadament el seu rebuig.
Específicament, s’ha de donar audiència a les persones o entitats que, en el seu cas, haguessin exercit la iniciativa de l’establiment del servei.
El diagrama de flux següent presenta de forma sintètica aquest procés:
Fluxograma bàsic del procés d'establiment d'un servei públic local
Com hem vist, l’article 97.1 del TRRL assenyala que l’expedient per a l’establiment del servei públic local ha de contenir una memòria i un projecte de preus del servei.
L’article 159 del ROAS especifica una mica més i determina que l’expedient ha de constar de tres documents:
Per a l’elaboració dels documents esmentats, l’ens local, quan en justifiqui la necessitat, pot comptar amb l’assistència tècnica i jurídica del consell comarcal que correspongui, de la Diputació i de l’Administració de la Generalitat, per mitjà dels respectius serveis d’assistència local.
Respecte de la memòria justificativa, el ROAS no dona detalls. El TRRL, en el ja esmentat article 97.1, concreta que ha de ser una memòria relativa als aspectes social, jurídic, tècnic i financer de l’activitat econòmica de què es tracti i que s’hi haurà de determinar la forma de gestió, entre les previstes per la Llei, i els casos en què ha de cessar la prestació de l’activitat.
Al seu torn, tant el TRLMC, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (article 249.4), com la LRBRL (article 85.2) indiquen que per poder fer ús de la forma de gestió del servei mitjançant una entitat pública empresarial local (EPEL) o una societat mercantil local de capital íntegrament públic, cal que quedi acreditat en la memòria justificativa elaborada a l’efecte que aquestes resulten més sostenibles i eficients que la gestió realitzada per la mateixa entitat local o per un organisme autònom local. Com es veurà més endavant, per fer-ho s’hauran de considerar els criteris de rendibilitat econòmica i de recuperació de la inversió.
La LRBRL, en el mateix article 85.2, afegeix que en la memòria justificativa s’haurà de deixar constància de l’assessorament rebut, dels informes sobre el cost del servei i del suport tècnic rebut.
Si es té en compte tot això, es pot determinar el contingut bàsic de la memòria justificativa:
a) Quina serà l’estructura de costos bàsics del servei.
b) Quines fonts de finançament es preveuen.
a) Recordar quines són les formes de gestió possibles.
b) Fer una comparació entre aquestes formes de gestió possibles, tenint en compte les característiques del servei.
c) Determinar la forma de gestió més adequada, considerant com a factors determinants la sostenibilitat i l’eficiència.
En principi, l’anàlisi comparativa només és exigida quan s’opta per la gestió mitjançant una EPEL o una societat mercantil pública local, però té lògica que es faci extensiva a l’elecció de qualsevol de les formes de gestió possibles.
Es proporcionen a continuació dos exemples de memòria justificativa de l’establiment d’un servei públic local:
Memòria justificativa Serveis Residencials d’Estada Limitada (SEREL)
Ajuntament de Badalona
Memòria justificativa de l’establiment del servei d’informació i atenció a les dones (SIAD)
Ajuntament del Masnou
Quant al projecte d’establiment i prestació del servei, l’article 159.2 del ROAS indica que ha de contenir els aspectes següents:
a) Descripció detallada del servei, amb la inclusió de la seva finalitat i objectius, la caracterització de les persones destinatàries, el model de prestació, els principis o les metodologies de treball que es vulguin adoptar i el detall de les prestacions.
b) Característiques de la demanda que puguin condicionar la configuració del servei.
c) Especificacions tècniques i normatives que caldrà aplicar.
d) Principals processos de treball i documents de gestió bàsics.
e) Criteris de gestió de la qualitat del servei.
f) Condicionants quant als elements materials (equipament, instal·lacions, etc.).
g) Accessibilitat al servei: criteris d’accés, ubicació física, horaris, calendari, etc.
h) Contraprestacions econòmiques per part de les persones usuàries que es preveuen, si escau (taxes, preus públics, tarifes…).
a) En primer lloc, cal exposar de manera detallada les característiques de la forma de gestió per la qual s’hagi optat i que s’haurà explicat en la memòria justificativa.
b) A continuació s’han de consignar els aspectes de gestió i organització interna: personal necessari (amb la indicació de requeriments pel que fa a competències professionals, categories laborals, etc.), òrgan tècnic municipal responsable del servei, formes de supervisió i control del servei per aquest òrgan segons la naturalesa del servei, etc.
a) Estudi dels costos del servei.
b) Previsió de finançament del servei.
c) Resultat previst d’explotació del servei.
Aquests continguts es revisen amb detall a l’apartat 3.3 d’aquest material.
Es poden consultar aquests dos exemples de projecte d’establiment d’un servei públic local:
Projecte d'establiment. Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies (SIS)
Ajuntament del Masnou
Projecte d’establiment i prestació del servei. Servei públic municipal d’estacionament regulat de vehicles
Ajuntament del Masnou
Finalment, el reglament que reguli el servei ha de declarar expressament que l’activitat de què es tracta és assumida per l’ens local com a pròpia i ha de determinar l’abast de les prestacions a favor dels ciutadans.
Habitualment, el reglament inclou disposicions sobre:
A continuació, dos exemples de reglament d’un servei públic local.
Reglament del servei públic d'estacionament de vehicles en zones amb limmitació i control horari mitjançant parquímetres
Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
AA.DD. (2011). Guía de actuación. Gestión de servicios mediante sociedad mercantil pública. FEMP.
AA.DD. (2017). “La remunicipalización de los servicios públicos locales”. Cuadernos de Derecho Local, núm. 43 (número monogràfic).
AA.DD. (2019). Manual de remunicipalización de los servicios públicos de agua. Sevilla: Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento.
BALLINA, D. (2015). Las sociedades mercantiles de capital íntegramente municipal. Instrumentos públicos entre el Derecho Público y el Derecho Privado. Madrid: Instituto Nacional de Administración Pública (INAP).
CASTILLO, F. (2017). La reinternalització de serveis públics: aspectes administratius i laborals. Barcelona: Diputació de Barcelona. Estudis de relacions laborals, 12.
MARTÍNEZ ALONSO, J. L. (2018). “Els debats sobre els serveis públics locals: Estat de la qüestió”. Revista Catalana de Dret Públic, (57), 72-96.
PAREJO, L. (2015). Lecciones de derecho administrativo. Orden económico y sectores de referencia. Madrid: Tirant lo Blanch. 6a edició.