Avaluar la formació suposa comprovar que les necessitats estaven ben detectades, que el disseny formatiu era adequat, que la impartició ha produït aprenentatge i que les persones han pogut aplicar satisfactòriament el que han après al lloc de treball.
Per tant, avaluar és una exigència per a tota l’organització. Així doncs, plantejar un projecte d’avaluació (més enllà dels qüestionaris de satisfacció) implica:
1. Una formació triada «a la carta» (en contraposició a una formació feta «per prescripció») possiblement provocarà una bona reacció en els participants; però no assegura cap d’aquests dos factors:
2. El procés d’avaluació no comença després de la impartició sinó en el mateix moment d’iniciar el cicle formatiu (amb l’anàlisi de necessitats): cal determinar des del primer moment quins són els resultats que volem aconseguir per determinar el buit de competències i planificar la formació en conseqüència. A partir d’aquí ja podrem avaluar totes les fases del cicle.
3. No servirà de res avaluar la formació si ja des del principi no teníem ben establerts els problemes de rendiment imputables a una manca de competències (coneixements, habilitats o actituds). Si no establim clarament la diferència entre un abans i un després de la formació, dur a terme un projecte d’avaluació serà inútil, perquè no tindrem referències (recordem l’element «comparar»).
4. Cal seguir un procés de treball ordenat:
-
Selecció d’accions formatives a avaluar.
-
Nivell d’avaluació per a cada acció formativa.
-
Disseny de l’avaluació: eines, procediments i pla de comunicació dels resultats.
-
Implementació de l’avaluació.
-
Conclusions (informe final per al client intern).
5. Avaluar la formació no és aportar estadístiques del tipus: «tantes persones han assistit a formació, s’ha implementat el 10% de nous cursos, el nombre d’hores impartides puja a…, la satisfacció mitjana és del 7,4 sobre 10», etc. Això són indicadors quantitatius de l’activitat; no ens diu res sobre els seus efectes.
6. Si es decideix avaluar més d’un nivell, cal que comencem pel nivell 1. Si no es fa així, podem trobar resultats contradictoris o sense lògica aparent. Per exemple, una avaluació directa del nivell 3 (canvi de conducta), sense passar pels nivells inferiors, podria mostrar indicadors molt negatius, i s’obviarien els bons resultats en la reacció i l’aprenentatge.