L’agenda de treball

Hi ha nombrosos recursos per manipular les dades de la percepció. Per tal de mantenir l'objectivitat, davant la quantitat de dades amb les quals hem de treballar, i evitar la dissonància o tensió que provoca la presa de decisions, podem utilitzar models deterministes, especialment quan el seguiment inclou terceres persones i quan basem la valoració no en els fets sinó en les persones. Analitzem-ne alguns:

• Impressionisme: ens podem deixar portar pel primer efecte o sensació; es pot produir una reacció emocional que pot influir en la nostra valoració de forma positiva o negativa. Cal evitar fer les valoracions en el terreny personal.

• Dogmatisme: risc de considerar-se «posseïdor de la veritat», afirmar principis que es jutgen com a evidents, certs i innegables i valorar per sota asseveracions no discutibles. «No s'hi pot fer res», «Això sempre ha estat així», «No ho canviarem».

• Estereotip: el terme estereotipar ve del grec i significa «mesurar sota un model rígid», prèviament establert (per exemple: «Si hem de dependre dels del servei X, ja sé què passarà»).

• Implicació (ser jutge i part): quan estem compromesos en un judici, és més difícil avaluar-hi la nostra part de responsabilitat. Ens podem deixar portar per emocions, interessos i sentiments i perquè, en avaluar, estem sent valorats.

• Efecte halo: definit com a «cercle de llum difusa entorn d'un cos lluminós», «l'aurèola, resplendor o lluentor que dóna el prestigi». Es tracta de l'efecte que ens porta a sobrevalorar o a subestimar les intervencions d'una persona a causa de la influència de la seva personalitat sobre nosaltres.

• Projecció: consisteix a atribuir o a projectar els nostres propis comportaments i característiques a una altra persona.

• L'efecte Pigmalió o la profecia que s'autorealitza: es basa en la teoria de l'expectativa que s'autocompleix. En sentit figurat, el terme «efecte Pigmalió» expressa que la idea que tinc d'una altra persona la hi comunico –fins i tot a través del llenguatge no verbal– cosa que, en la pràctica, significa que sovint rebem de l'altra persona allò que esperem, ja que condicionem la seva actuació.