La cultura organitzativa és el conjunt de valors, normes, coneixements, creences i sabers compartits pels integrants d’una organització i, juntament amb els valors i els elements definits en l’apartat anterior, condiciona i impregna l’activitat de l’ens.
La cultura té un impacte fonamental en les organitzacions. Es constitueix com la seva identitat i genera un sentiment de pertinença en els membres de l'organització que facilita el compromís amb ella i, alhora, permet un marc per entendre el lloc de cadascú en l’organització i la seva relació amb els altres. En els temps actuals de canvi i adaptació constant, en què la transformació digital d’administracions públiques és un fet, impulsar des dels equips de govern una cultura alineada amb aquestes necessitats serà clau per a l’èxit.
Un govern local amb una cultura innovadora, procliu al canvi i orientada a les persones incorporarà amb èxit i més fàcilment canvis tecnològics a les organitzacions.
Les formes de transmetre la cultura són diverses i poden anar des d’accions dissenyades específicament, com poden ser accions de formació o sessions d’acollida al nou personal empleat, fins a les mateixes pràctiques internes (control horari, esdeveniments lúdics, llenguatge propi, sistemes de comunicació, etc.).
Exemple
Els relats i les històries que s’expliquen els uns als altres, els rituals com poden ser els plans d’acollida, el marcatge horari, els dinars en dies assenyalats, el llenguatge utilitzat i els símbols com el logo de l’organització ajuden a transmetre i a construir la cultura.
La cultura no és quelcom que es pugui canviar d’un dia per l’altre, però sí que és possible incidir-hi. Preparar les organitzacions per als canvis que s’esdevindran els propers anys serà clau. Des dels governs locals és important estimular una cultura de la innovació que sigui capaç d’aprendre i créixer en un entorn complex i canviant com l’actual.
El canvi organitzacional pot ser planificat o no, és a dir, implementat de manera voluntària a partir d’una necessitat específica, o bé, fruit de la tendència i l’efecte de forces d’influència internes i externes. Sens dubte, el segon és el cas més habitual i té lloc en totes les organitzacions siguin del sector que siguin.
Els actors que empenyen les corporacions al canvi solen ser alguns dels que es mostren a la següent imatge:
Els processos de canvi a les organitzacions, siguin de la naturalesa que siguin i especialment si són planificats, han de reunir diversos requisits per aconseguir tenir èxit. Un d’aquests requisits és que siguin impulsats per una figura clau: la persona líder.