Els indicadors que s'empren en un sistema de seguiment i d’avaluació de l’activitat pública poden classificar-se de multitud de formes. Els principals criteris classificatoris es basen en el format dels indicadors i en l'anàlisi del seu contingut. A continuació anem a veure les tipologies d'indicadors a les quals donen lloc els criteris referits.
Aa
Els indicadors d’impacte mesuren el resultat aconseguit amb les actuacions i el nivell d’assoliment dels objectius operatius proposats.
L’impacte és el canvi que es vol produir internament o externament a través de la realització de les polítiques públiques i el desplegament dels serveis públics vinculats.
Exemple
Si volem obtenir la disminució de l’atur en un determinat barri i per això endeguem una política pública de promoció de l’autoocupació a partir d’un programa formatiu, podem mesurar l’impacte de la política amb un indicador que comptabilitzi el nombre de treballadors autònoms o d’empreses generades a partir del nostre programa.
Per aïllar l’efecte del programa d’altres factors de l’entorn, serà bo que fem una anàlisi comparativa del grau d’autoocupació de les persones que han passat pel nostre programa en relació amb el grau d’autoocupació d’un grup de control (aturats de les mateixes característiques d’aquell barri que no hagin estat beneficiaris directes del nostre programa).
Els indicadors d’impacte es relacionen amb el concepte d’eficàcia, que s’expressa com la ràtio entre allò que s’aconsegueix i allò que s’havia previst aconseguir (els objectius assolits en relació amb els previstos). S’és tant més eficaç com més s’apropi allò que s’ha obtingut a la previsió.
Aa
Mesuren com es percep i es valora l'actuació del sector públic per part de la ciutadania.
Normalment aquest tipus d'indicadors es genera a partir de la realització d'enquestes de percepció d’un servei públic o d’una política pública o també de bústies d’opinió, grups de discussió, entre d’altres.
Cal diferenciar entre les valoracions que fa la ciutadania no usuària del servei públic o no vinculada directament a la política pública i la valoració dels usuaris i de les usuàries d'aquests serveis que es veuen afectats de forma directa per les actuacions de l'Administració pública.
Exemple
El percentatge de valoracions positives de la ciutadania envers un programa, el nombre de queixes sobre un servei públic concret, o el nombre de peticions sobre una determinada mesura detectades en un canal de comunicació de l’ajuntament (com ara el servei d’atenció telefònica) en un període de temps donat són indicadors de percepció.
Aa
Són aquells que mesuren les condicions d’elements externs a l'organització que poden incidir en la seva activitat, directament o indirecta.
Per l’amplitud que pot suposar aquesta definició, s’acostumen a centrar en aquelles variables que es consideren més vinculades a la configuració i al desplegament de la política o del servei públic.
Exemple
Serien indicadors d’entorn l’evolució del nivell de renda de la ciutadania del nostre municipi, la taxa d’immigració, la piràmide d’edat del nostre municipi, entre d’altres.
Es tracta d’escollir aquelles variables que es puguin considerar més rellevants atenent a la naturalesa i l’abast tant de la política pública com dels serveis públics associats.
Aa
Són aquells que mesuren els resultats de les organitzacions públiques en termes de volum de serveis oferts i objectius de gestió complerts.
Els indicadors d’actuació mesuren els outputs de l’organització, és a dir, el volum de productes i/o serveis oferts.
Exemple
Si un ajuntament endega una política pública de promoció de l’autoocupació a partir d’un programa formatiu, serien indicadors de volum d’actuació: les hores de docència impartida en cada un dels programes formatius, el número de participants en cada programa o la ràtio de tipologies de ciutadans/anes (gènere, franja d’edat, procedència…) per programa.
En els indicadors d’actuació mesurem la nostra activitat, no l’impacte a la societat. Evidentment, l’activitat que fem vol aconseguir un impacte, però l’indicador d’actuació no ens informa de l’impacte.
Seguint l’exemple, el fet que s’hagin fet un determinat nombre d’hores formatives per fomentar l’autoocupació no és garantia que aquesta es produeixi, ja que pot haver-hi altres factors que la promoguin o la dificultin.
Aa
Són aquells que mesuren els recursos emprats per a la realització de les actuacions públiques.
Dins aquesta categoria cal diferenciar entre:
-
Indicadors d'economia: es centren en comparar els costos dels recursos que s'han invertit en les diferents actuacions públiques i els costos d'aquests mateixos recursos comptabilitzats a preus mitjans de mercat. Aquest tipus d'indicadors ens informa sobre el resultat de la gestió pública, mesurant-la monetàriament a preus de mercat.
Exemple
Gràcies a un sistema centralitzat de compres, s’ha aconseguit adquirir els subministraments de papereria a un cost 15 % inferior a la situació prèvia de compra directa a proveïdors sectorials.
-
Indicadors d'eficiència: són aquelles ràtios que comparen les actuacions realitzades i el volum i/o el cost dels recursos emprats per portar-les a terme. Així, l'eficiència és el grau d'optimització del resultat obtingut amb l'actuació pública en relació amb els recursos que s'han fet servir per proveir els serveis públics.
Exemple
Cada atenció a consultes de la biblioteca (resultat) municipal suposa de mitjana 15 minuts de temps de personal d’atenció (recurs).
Aquestes tipologies d’indicadors ofereixen un ampli ventall d’opcions que convé ajustar als objectius que es plantegin en termes de seguiment i d’avaluació de les polítiques públiques i dels seus serveis públics associats.