-
La policia de proximitat es basa en una forma de treballar que no qüestiona ni modifica la missió de la policia tradicional.
-
La policia de proximitat és un model policial de desplegament i presència al territori que va més enllà de l’actuació administrativa o punitiva i que pretén, especialment, la integració com a servei dins la societat i la corresponsabilitat envers la qualitat de vida de les persones.
-
Les funcions que desenvoluparà la policia de proximitat dependran de l’espai on es materialitzin: dins l’organització caldran canvis interns (estils de patrullatge, rols, etc.), amb els serveis públics caldrà comptar amb el suport municipal i amb la resta d’entitats de la comunitat hi haurà d’haver una col·laboració estreta.
-
Per aconseguir la confiança i la col·laboració necessàries de la comunitat en la corresponsabilitat de la seguretat, cal que desenvolupin habilitats relacionals, com tenir la capacitat de comunicar-se de manera eficient, desenvolupar la intel·ligència emocional i incorporar tècniques de mediació i negociació en la resolució de conflictes.
-
Per incorporar la metodologia de treball necessària per a la resolució de problemes, cal que es desenvolupin habilitats tècniques.
-
Quan parlem de resolució de problemes en la tasca policial, s’ha de sistematitzar la recollida d’informació i establir canals de col·laboració amb tothom que pugui aportar dades que contribueixin a resoldre’ls.
-
Els problemes s’han de definir a partir de la recollida de dades i redefinir-los, si cal, un cop s’hagin analitzat. L’avaluació ha de ser qualitativa i ha de reflectir els canvis que s’han produït en la qualitat de vida de la ciutadania.
-
És del tot imprescindible que la policia treballi conjuntament amb tots els sectors de la comunitat amb l’objectiu d’identificar-ne les preocupacions i trobar les solucions més efectives.