Els serveis esportius municipals esdevenen ens transcendentals per al foment i el desenvolupament de la pràctica esportiva adreçada a la ciutadania mitjançant l’aplicació de polítiques esportives municipals, les quals han de vetllar per garantir l’accés a tots els col·lectius, i potenciar l’activitat física i l’esport com a vehicle per al foment d’hàbits saludables i d’un estil de vida actiu en totes les seves vessants.
La contínua evolució dels serveis esportius municipals i l’adaptació al context actual s’ha vist condicionada per:
-
La diversificació de la pràctica esportiva.
-
L’increment en l’exigència dels serveis oferts en el sector esportiu.
-
La transformació de la societat cap a una estructura cada cop més tecnològica, transversal i diversa.
Aquesta situació ha comportat que, en termes administratius, els procediments també evolucionin i esdevinguin actualment més complexos i rigorosos, tenint en compte, en determinats casos, la disponibilitat dels recursos relacionats. En aquest sentit, també cal destacar la transformació i la professionalització de les entitats esportives, i la normativa aplicable a aquestes, la qual suposa en alguns casos un gran esforç per fer-hi front.
Així doncs, en les darreres dècades, la influència de l’esport en la societat ha anat incrementant exponencialment en gairebé tots els àmbits. En aquest sentit, l’evolució de l’esport s’ha caracteritzat per la consecució de diferents fases que han anat entrellaçant-se les unes amb les altres fins a arribar a l’actualitat, en què es gaudeix d’un sistema esportiu local on són molt pocs els agents que no hi prenen part.
Com s’observa en la figura següent, el sistema esportiu ha anat passant per un seguit de fases en diferents períodes. Cadascuna de les fases es caracteritza per una determinada naturalesa que quedarà ja palesa al llarg dels anys fins a l’actualitat, i s’arriba al màxim exponent de pluralitat de l’esport amb la conjunció de totes aquestes. També es detecta una clara evolució en l’impacte provocat per l’esport en cadascuna de les fases identificades:
Tenint en compte la temporalitat esmentada, es destaquen a continuació els aspectes més rellevants en cadascuna de les fases:
D’aquesta manera s’ha d’entendre la gestió de l’esport en un context de col·laboració dels diferents agents que interactuen constantment i estableixen una gran varietat d’interrelacions.
Aquesta evolució del fenomen esportiu ha generat un impacte sobre la societat, pel que fa a la pràctica i com a promotor de determinades accions.
Amb aquesta nova situació, l’esport va incorporar nous segments de població que tenien diferents motivacions i necessitats per practicar-lo, i van aparèixer successivament diferents tipus de pràctica. Per aconseguir això, els agents esportius van haver d’adquirir nous rols, adequar espais esportius convencionals, utilitzar els no esportius i cobrir les noves demandes emergents. És en aquest punt de convergència i sinergies en què es consolida la “indústria esportiva” com a tal, promoguda per un increment del rol de l’esport en la societat actual, la confluència de diferents àmbits i l’abast que engloba; passa de ser un concepte específic i tancat per esdevenir un concepte obert, ampli, transversal i canviant.
Abast de l’esport
Aquesta evolució també ha tingut impacte en la forma jurídica amb què els ens locals han instrumentat la gestió dels serveis d'esports municipals. Així, en el moment en què es concebien per primera vegada els serveis d'esports municipals, es va utilitzar la figura del Patronat Municipal d'Esports (PME), un organisme autònom previst a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL) (articles 85 i 85 bis) i a la Llei municipal i de règim local de Catalunya (articles 249 i 254) com a forma de gestió directa dels serveis públics. Avui en dia, l'existència d'un sector privat —associatiu i comercial— amb capacitat per gestionar la prestació dels serveis esportius, fa que els ens locals es replantegin la manera de gestionar aquests serveis, utilitzant altres fórmules, tant de gestió directa com indirecta, previstes a la normativa vigent.
La prestació de serveis esportius és una competència de les administracions públiques que es pot dur a terme de manera directa o bé indirecta, és a dir, mitjançant la participació del sector privat. Concretament, l’àmbit públic és el que té el paper principal en la definició de polítiques esportives per tal de garantir un esport accessible a tots els col·lectius de població. Tant la Generalitat de Catalunya com els municipis, passant per les diputacions o els consells comarcals, tenen un paper significatiu en el desenvolupament de les competències que la normativa vigent els atorga en matèria esportiva. Així doncs:
-
La Generalitat té un paper estratègic i essencial en la definició de les polítiques esportives a Catalunya.
-
Les diputacions i els consells comarcals han d'assegurar l'adequada prestació dels serveis municipals, mitjançant l'assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica.
-
Els ajuntaments són els òrgans operatius principals per a la promoció de l’esport gràcies a la seva proximitat amb la ciutadania. Aquests tenen competències pròpies en les activitats i les instal·lacions culturals, esportives, d’ocupació del lleure i turístiques.
A partir de les competències esmentades, els principals àmbits de gestió quan parlem dels serveis esportius municipals són:
Els municipis, tenint en compte els àmbits de gestió al·ludits, i per assegurar-ne una adequada implementació de les polítiques esportives, tenen un paper essencial. Segons el nivell d'intervenció en el desenvolupament dels serveis esportius municipals, el paper de l'ens local es pot classificar en:
“Jo faig”
-
L’Administració local com a principal actor en el sistema esportiu del municipi.
-
L’ajuntament utilitza les instal·lacions pròpies, el personal i els seus recursos econòmics.
| Tipus de relació | Característiques |
|---|---|
| Sense particpació | Sense cap tipus de participació de les entitats en la política esportiva municipal. |
| Confrontació | Existència de conflicte d'interessos entre les actuacions municipals i les actuacions de les entitats. |
“Fem junts”
-
L’actuació és de l’Administració local i dels agents esportius.
-
L’ajuntament estableix relació amb una altra entitat per oferir algun tipus de pràctica esportiva.
| Tipus de relació | Característiques |
|---|---|
| Col·laboració | Les entitats col·laboren en l'oferta esportiva municipal, bàsicament en les activitats esportives. |
| Coorganització | Els ajuntaments i les entitats organitzen de forma conjunta i activa activitats esportives. |
| Consulta | Les entitats poden intervenir a títol consultiu o de protestes en les decisions de la política esportiva municipal. |
| Codecisió | Les entitats poden intervenir en les decisions de la política esportiva municipal. |
“Tu fas i jo t’ajudo”
-
L’Administració local dona suport econòmic o amb recursos.
-
Les entitats són les que tenen la iniciativa i la responsabilitat de l’oferta esportiva.
| Tipus de relació | Característiques |
|---|---|
| Suport | L'ajuntament dona suport institucional, econòmic, o logístic a les entitats (cedeix espais, instal·lacions, dona subvencions, etc.). |
| Autogestió | L'ajuntament facilita la capacitat autònoma de les entitats a partir de la concessió d'equipaments esportius, la gestió dels quals passa a dependre de les entitats. |
L’evolució i l’impacte social referent a la pràctica esportiva durant les últimes dècades ha obligat els ens locals a plantejar la necessitat de desenvolupar un conjunt de polítiques esportives municipals que donin resposta als ciutadans i ciutadanes en el context actual.
La manera de dur a terme aquestes polítiques és molt variada, i depèn, en un grau o un altre, de les característiques generals de cada municipi i dels elements específics que constitueixen el seu sistema esportiu.
A continuació es fa una breu descripció de cadascun dels elements que caracteritzen el sistema esportiu local:
-
Persones participants. Persones que practiquen activitat física i esport, sigui de manera organitzada o no, amb diferents objectius i atenent les diferents necessitats específiques de cada perfil.
-
Equipaments. Espais en els quals es desenvolupa la pràctica esportiva, ja sigui de manera reglada (camps de futbol, pistes de tennis, etc.) o en aquells espais de pràctica que permetin el treball funcional, cardiovascular i muscular (complexos esportius i sales). També s’incorpora el concepte d’espais esportius a l’aire lliure, com a element per tenir en compte per al desenvolupament de les polítiques municipals en l’entorn urbà i natural.
-
Activitats. Conjunt de propostes realitzades pels diferents agents organitzadors per a la promoció de l’activitat física al municipi, amb l’objectiu de fomentar un estil de vida actiu i la creació d’hàbits saludables en la ciutadania.
-
Agents. Cada un dels protagonistes en la planificació, el desenvolupament i l’execució de les polítiques esportives municipals.
Aquests elements permeten i faciliten el desenvolupament de la política esportiva al municipi, tenint en compte que el coneixement estructurat i detallat de tots els que intervenen en el sistema esportiu local és una peça clau per a la planificació de l’actuació esportiva municipal.
Atenent a la implementació de les polítiques municipals, esdevé també un element clau identificar els eixos principals sobre els quals ha de tenir especial implicació l’ens local, per tal de fomentar i garantir una accessibilitat universal a tots els col·lectius, i desenvolupar activament el paper de l’activitat física i l’esport en el municipi.
Així doncs, es presenten seguidament els eixos de la política esportiva municipal més habituals a Catalunya durant els darrers anys. Aquests van en concordança amb les tendències socials i esportives del moment, per la qual cosa es poden adaptar atenent les necessitats canviants en l’àmbit municipal.
Eixos de la política esportiva municipal
La vinculació dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) amb els eixos de la política municipal esdevé un element de gran rellevància per a l’alineació d’accions que vetllin per la sostenibilitat i la capacitat transformadora de la societat en matèria esportiva.
En aquest sentit, els ODS es van adoptar per tots els estats membres el 2015 com una crida universal per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat l’any 2030. Els 17 ODS estan integrats entre si, perquè reconeixen que les intervencions en una àrea afectaran els resultats d'altres. Per assolir aquests objectius, cal la creativitat, el coneixement, la tecnologia i els recursos financers de tota la societat per complir amb els ODS en cada context.
Quin és el paper de l'esport en els objectius de desenvolupament sostenible?
Per aconseguir la consecució d'aquests objectius inclosos en l'Agenda 2030, l'esport té un rol molt important pel potencial transformador de què disposa, i també és un element crucial per a la vida dels nens, nenes i joves de tot el món que ofereix avantatges en l'àmbit de la salut, l'educació i l'oportunitat de vida. Dels 17 ODS, es presenten a continuació aquells en què l'esport pot incidir per transformar la societat i s’estableix el paral·lelisme amb els objectius plantejats en el Pla d’Actuació Municipal del Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona.
-
Objectiu 5. Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes. L'esport i l'activitat física és un mitjà per empoderar dones i nenes ajudant-los a demostrar a la societat el talent i els seus èxits mostrant les seves aptituds i capacitats. A més, aporta oportunitats d'interacció social i amistat, i qüestiona els estereotips i els papers socials de la dona.
-
Objectiu 8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva, i el treball decent. Per a algunes comunitats que desconeixen la cultura de l'esport, si es fa un programa de formació adequada i adaptada a les necessitats, es poden desenvolupar projectes relacionats amb la creació d'escoles esportives que permetin als joves formar-se en matèries esportives.
-
Objectiu 10. Reduir la desigualtat en i entre els països. En un camp d'acció més local i en situacions concretes, la pràctica esportiva pot ajudar a reduir les desigualtats en les comunitats mitjançant els valors que aporta l'esport de treball en equip, la cohesió, la confiança, etc. L'esport és un llenguatge universal que permet unir ètnies i societats.
-
Objectiu 3. Garantir una vida sana i promoure el benestar de tothom en totes les edats. Reduir globalment els nivells significatius d'inactivitat física entre la població adulta i jove és una prioritat que, en part, pot ser abordada per augmentar la participació en l'esport.
-
Objectiu 4. Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge permanent per a tots. La combinació entre l'activitat física i l'esport, juntament amb el pla d’estudis, és una perfecta oportunitat per oferir un aprenentatge complet i permanent. Els valors i les aptituds que pot aportar la pràctica esportiva són essencials per a la participació en activitats grupals i estimulen la cohesió social dins de les comunitats i societats.
-
Objectiu 3. Garantir una vida sana i promoure el benestar de tothom en totes les edats. Reduir globalment els nivells significatius d'inactivitat física entre la població adulta i jove és una prioritat que, en part, pot ser abordada per augmentar la participació en l'esport.
-
Objectiu 11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. L'esport contribueix a fer més inclusives les ciutats i les comunitats. En contribució a la inclusió, l’esport pot fomentar el desenvolupament social i canviar les percepcions sobre les persones amb discapacitat, fent accessible la seva participació en les accions establertes dins les polítiques esportives.
-
Objectiu 11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. L'esport contribueix a fer més inclusives les ciutats i les comunitats. En contribució a la inclusió, l’esport pot fomentar el desenvolupament social i canviar les percepcions sobre les persones amb discapacitat, fent accessible la seva participació en les accions establertes dins les polítiques esportives.
-
Objectiu 12. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles. El canvi de paradigma que presenta l’esport, en què el factor mediambiental té un pes cada cop més rellevant, esdevé un aspecte transcendental per garantir la sostenibilitat dels equipaments esportius en la seva construcció i ús en la implementació de les polítiques esportives municipals.
-
Objectiu 16. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives. L'esport és una eina vàlida per a la prevenció de conflictes i gràcies a la seva universalitat té la capacitat de transcendir cultures. Per a la promoció de la pau, l’esport ajuda a crear entorns segurs i pot estendre llaços entre comunitats de diferents cultures o divisions polítiques.
-
Objectiu 17. Revitalitzar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible. La societat actual està interconnectada i el fenomen mundial de l'esport té el poder d'establir relacions entre governs i les societats privades o civils, organitzacions, federacions esportives, etc. Totes elles poden ser configurades de maneres diferents per contribuir col·lectivament al desenvolupament sostenible. A partir de l´aliança entre entitats o projectes, es poden establir sinergies per treballar en un mateix sentit i finalitat.
Per saber-ne més…
Podeu consultar els ODS i l’Agenda 2030 de la Diputació de Barcelona.
Cada municipi té una cultura organitzativa diferent que s’ha anat creant progressivament al llarg dels anys a partir de valors, idees, coneixements, etc. L’esport forma part de la cultura dels municipis, i de vegades fins i tot arriba a ser un distintiu d’aquests, ja que els equips i els esportistes que participen en competicions ho fan en moltes ocasions en representació del municipi. Tot i la singularitat de cada municipi, existeixen un seguit de funcions transversals que caracteritzen la dinàmica i desenvolupament de la regidoria d’esports:
-
Promoció de l’activitat física i l’esport en l’àmbit municipal, fomentar valors com l’esforç, el respecte i la companyonia, i desenvolupar una cultura esportiva de la població.
-
Foment d’hàbits saludables i un estil de vida actiu en referència a l’esport escolar.
-
Promoció i suport a les associacions i entitats esportives locals amb l’objectiu d'estimular la creació d'activitat esportiva al municipi i aconseguir una oferta variada.
-
Organització d’esdeveniments esportius en l’àmbit municipal, que promoguin el sentiment d’identitat municipal i donin a conèixer espais naturals que caracteritzen el municipi.
-
Gestió i manteniment de les instal·lacions esportives municipals, garantir un ús adequat d’aquestes i facilitar un bon clima entre les diferents entitats del territori en el seu ús.
-
Estudi i anàlisi de les necessitats esportives per a l’edificació de nous espais municipals.
La planificació estratègica esdevé un procés transcendental per a la consecució i el seguiment de les polítiques municipals, incideix en primera instància en el coneixement del sistema esportiu propi del municipi i determina posteriorment la implementació d’accions personalitzades davant la situació esportiva concreta del territori. Els diferents nivells de concreció que caracteritzen aquest procés són els següents:
Nivells de concreció de la planificació estratègica municipal
Cal entendre com a primer nivell, tenint presents les característiques i la incidència de cada element en el context esportiu municipal, tots aquells aspectes que percudeixen en l’oferta i la demanda esportiva del municipi. Aquests aspectes venen determinats a través de la política esportiva municipal, en què els òrgans de govern seran els responsables d’influir en el sistema esportiu a través de normatives o actuacions concretes, que requeriran una planificació estratègica per marcar uns objectius a mitjà i a llarg terminis. Una vegada definit el procés estratègic, es dona pas a la gestió operativa i els elements que tangibilitzen les decisions en l’àmbit polític, sobretot relacionades amb programes d’activitats i equipaments esportius, enfocats en plans d’acció a curt i a mitjà terminis.
Un procés de reflexió estratègica requerirà eines que s’adaptin a les estructures municipals i que serveixin d’ajuda per orientar el procés. Cal tenir present que, qualsevol procés estratègic porta associat un canvi que els responsables (polítics i tècnics) municipals hauran de comunicar i liderar. Les característiques principals entre la gestió estratègica i la gestió operativa són:
Quant al concepte de planificació estratègica municipal, cal tenir en compte la importància de l’estructura i implementació de plans estratègics per a l’organització, com a element indispensable per a l’anàlisi de la situació i, en conseqüència, l’elaboració de propostes que comportin la consecució dels objectius plantejats.
Estructura i procés de planificació estratègica
Així doncs, cal prendre consciència sobre la importància del seguiment en les polítiques esportives aplicades, com a estratègia per avaluar l’impacte de les accions en la ciutadania i analitzar els nivells de pràctica des de la perspectiva de quantitat i qualitat. En línia amb aquest context de reflexió estratègica, la identificació de necessitats de la ciutadania i, per tant, la cerca de motivació per part de l’ens local en la participació ciutadana per a l’optimització i adequació de les polítiques esportives, esdevé un aspecte clau per a l’assoliment dels objectius municipals en matèria esportiva.