El lloc on es desenvolupa la pràctica és divers i són els espais naturals, els espais urbans o les instal·lacions esportives aquelles infraestructures que permeten el suport necessari per al desenvolupament de les diferents activitats esportives. Així doncs, es pot parlar de l’equipament esportiu des d’una concepció àmplia del terme, com l’espai, el lloc i les estructures que fan possible la realització d’una o de diverses pràctiques físiques i esportives.
En aquest context, la xarxa d’equipaments esportius municipals ve determinada per la normativa definida en el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) de 2005. Es tracta de l’instrument jurídic i tècnic mitjançant el qual el govern de la Generalitat planifica, fomenta i coordina tant la seva actuació com la de la resta d’institucions, organismes i entitats, adreçades a dotar Catalunya dels equipaments que facilitin a tota la ciutadania la pràctica fisicoesportiva i contribueixin a fomentar, divulgar i implantar arreu del país l’esperit que aquestes pràctiques comporten.
Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC)
Normativa tècnica del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, 2005
Base metodològica del Cens d’equipaments esportius de Catalunya (CEEC)
Cal tenir en consideració que el Consell Català de l’Esport (CCE) ha iniciat els treballs d’actualització del PIEC-2005, amb l’objectiu d’adaptar el contingut ja establert de la normativa a la realitat actual del sistema esportiu català, al planejament territorial desplegat en aquest període, així com estimar la infraestructura esportiva necessària per a l’escenari previst en el nou horitzó establert l’any 2030. Aquesta actualització també ha de redefinir la normativa i els criteris per aplicar en els programes d’inversió pública en equipaments esportius.
A continuació es presenten els documents de proposta de l’actualització del PIEC-2005, els quals representen una síntesi de les conclusions dels estudis de base endegats amb aquest motiu, tractant-se així de documents de treball provisionals, però de referència per a l’establiment de les polítiques d’equipaments esportius en el territori.
En terminologia més específica, i tenint en compte la normativa que determina els equipaments esportius municipals, es presenten a continuació els espais que conformen una instal·lació esportiva:
Font: 2 aPIEC.
Pel que fa als espais esportius, aquests es classifiquen segons la tipologia per tal de definir els espais que s’inclouen en cada categoria i, per tant, definir la xarxa d’equipaments municipals. Són els següents:
| Grup d'espais | Classificació per tipus | Espais que inclou cada tipus |
|---|---|---|
| Camps | CAM - Camp ATL - Atletisme |
Camps poliesportius i especialitzats Camps, pistes i espais d'atletisme |
| Piscines | PAL - Piscina a l’aire lliure PCO - Piscina coberta |
Vasos de piscina a l'aire lliure Vasos de piscina en recinte tancat |
| Pistes poliesportives | POL - Pista poliesportiva PAV - Pavelló |
Pistes poliesportives a l'aire lliure Pistes poliesportives en recinte tancat |
| Pistes de tennis i pàdel | TEN - Tennis PAD - Pàdel |
Pistes de tennis i minitennis Pistes de pàdel |
| Sales | SAL - Sala | Sales d'activitats i especialitzades |
| Altres convencionals | ESQ - Esquaix FRO - Frontó PET - Petanca CON - Altres convencionals |
Pistes d'esquaix Frontons Espais de petanca i bitlles Altres espais convencionals |
| Altres singulars | HIP - Hípica GOL - Golf CIR - Circuit de motor ROC - Rocòdrom SIN - Altres singulars |
Espais d’hípica Espais de golf i pitch & putt Circuits i espais de motor Rocòdroms i zones d’escalada en bloc (búlder) Altres espais singulars |
Font: 2 aPIEC.
Dins d’aquesta classificació, cal tenir en compte les àrees d’activitat esportiva (AAE), referents a les zones d’activitats en l’entorn urbà, així com zones d’activitats en el medi natural. També es contemplen els itineraris, els recorreguts adaptats i senyalitzats per caminar, córrer o patinar, i els carrils per anar en bicicleta.
| Grup d'espais | Classificació per tipus | Espais que inclou cada tipus |
|---|---|---|
| Zones | URB - Zona urbana | Zones d'activitats a l'entorn urbà |
| NAT - Zona natural | Zones d'activitats a l'entorn natural | |
| Itineraris | BIC - Bicicleta | Carrils i recorreguts per a bicicleta |
| ITI - Itinerari | Altres itineraris |
Font: 2 aPIEC.
En relació amb els espais esportius esmentats, cal tenir en compte que, segons el PIEC-2005, aquests es classificaven en tres xarxes diferenciades: la xarxa d’interès nacional, la xarxa bàsica i la xarxa complementària. No obstant això, davant el treball del Consell Català de l’Esport per a l’actualització del PIEC-2005 s’ha establert, per comptabilitzar, classificar i analitzar els espais esportius dels plans d’equipaments esportius (PEE) i els mapes d’instal·lacions i equipaments esportius del municipi (MIEM), la metodologia següent:
Proposta de classificació de les xarxes del PIEC
Font: 2 aPIEC.
La xarxa activa incorpora aquells espais que acullen les activitats que més gent practica en espais oberts de lliure accés: caminar, córrer, patinar, anar en bicicleta o jugar. Activitats situades en gran manera en un primer nivell de la pràctica esportiva, les quals formen part d’un estil de vida actiu de la població, juntament amb altres hàbits saludables que milloren el benestar i la salut de les persones.
Les instal·lacions d’aquesta xarxa es poden ubicar en l’entorn natural, en l’urbà o en les infraestructures. Són d’ús lliure per a tothom, per tant, tenen poques limitacions d’utilització i són compatibles amb altres usos. Això fa que siguin fàcilment accessibles per a tota mena de persona usuària i edat.
La xarxa bàsica està formada pels espais que acullen les activitats esportives més practicades a Catalunya i que requereixen una instal·lació esportiva per al seu correcte desenvolupament.
Generalment, són instal·lacions d’accés controlat, siguin públiques o privades, però tenen un ús col·lectiu no restringit. Per això, d’entrada, s’exceptuen en aquesta xarxa les de caràcter residencial i turístic, perquè normalment la seva utilització es limita a residents o a població flotant.
Dintre d’aquesta xarxa s’inclouen els espais esportius habituals dels centres educatius (pistes i sales). Presenten una alta compatibilitat de persones usuàries, siguin escolars, esportistes de competició o població en general.
La xarxa complementària reforça la resta de xarxes amb espais que permeten el desenvolupament d’activitats més específiques i d’alt nivell esportiu. Està formada bàsicament pels espais singulars censats en el Cens d’equipaments esportius de Catalunya (CEEC), tot i que inclou altres tipus que no compleixen alguns dels requeriments d’accessibilitat, d’implantació o de reglamentació de les xarxes A i B.
En el cas de l’alt nivell esportiu, es tracta d’espais dissenyats per acollir esdeveniments esportius de gran envergadura i que mobilitzen un nombre important de públic assistent.
Per saber-ne més…
Per a més informació sobre l’actualització en la classificació de les xarxes i tipologia d’espais esportius, es pot consultar el document “Les xarxes d’equipaments esportius del aPIEC”.
El PIEC incorpora els criteris del planejament territorial desplegat a Catalunya des de l’any 2005, que són la matriu de referència comuna per harmonitzar les diferents polítiques públiques i desenvolupar des de l’òptica sectorial d’esports la planificació d’equipaments esportius, proposant uns àmbits de planificació esportiva específics per poder avaluar la dotació i les necessitats d’equipaments esportius de la població en l’escenari demogràfic esperat per a l’any 2030.
Pel que fa a la planificació esportiva, hi ha un conjunt d’estudis i instruments que possibiliten tenir una visió global de les necessitats municipals quant a equipaments esportius, així com determinen exhaustivament quina és la viabilitat i l´ús de les instal·lacions que caracteritzen cada situació territorial, entre altres elements. Són els següents:
Eina que ofereix una fotografia general de l’esport municipal, mitjançant una anàlisi en profunditat dels diferents àmbits d’actuació identificats, així com una diagnosi que defineix el paper de l’activitat física i l’esport municipal, i aporta les propostes que cal implementar.
Cada vegada més, aquesta reflexió estratègica incorpora sistemes i processos participatius que permeten obtenir una visió específica i completa dels àmbits més rellevants d’estudi, per adaptar les accions i les propostes als agents del sistema esportiu municipal, a les seves necessitats i a la realitat territorial concreta.
El Mapa d’instal·lacions i equipaments esportius del municipi (MIEM) és l’instrument de planificació esportiva municipal contemplat en el PIEC, el qual té per finalitat principal concretar i identificar les necessitats d’equipaments esportius en l’àmbit local.
També és l’eina que ha de permetre fer efectiva la cooperació entre les diferents administracions per alinear les polítiques esportives dels ajuntaments amb els programes del Consell Català de l‘Esport (CCE) en el desplegament del PIEC. Cal saber que aquest recurs també pot rebre el nom de Pla d’equipaments esportius (PEE).
L’estudi de viabilitat té com a principal objectiu la definició d’una proposta potencial per a l’explotació d’un equipament esportiu. A partir de l’anàlisi de tots els elements que configuren el sistema esportiu local, avalua la viabilitat social, esportiva, mediambiental i econòmica de l’actuació, contribuint a la presa de decisió per part dels responsables municipals, explorant diferents escenaris i definint aquell que s’ajusta amb més precisió als interessos i les necessitats reals.
Per saber-ne més…
Per a més informació sobre la redacció d’aquesta tipologia d’estudis, es pot consultar el document “Estudis de viabilitat d’equipaments esportius” de la DIBA.
Instrument que ofereix unes pautes en la gestió operativa i diària que determinen les necessitats de l’equipament objecte d’estudi, amb l’objectiu que serveixin de guia per optimitzar la seva gestió operativa.
Recull tota la informació necessària per regular el funcionament dels equipaments esportius i solucionar qualsevol incidència, a més de donar les bases normatives d’aplicabilitat del dia a dia per a la utilització correcta de les instal·lacions. Caldrà definir les línies generals de la gestió i incorporar-hi:
-
El pla d’utilització, que regula les condicions d’utilització i una distribució horària del potencial de la instal·lació, així com estableix unes normes bàsiques d’utilització en forma de reglament d’ús, el qual determina les responsabilitats i els deures de les persones usuàries, sent aquest de caràcter obligatori. Aquest document inclourà elements com la descripció dels espais esportius, les formes d’accés i la normativa a seguir per a la correcta i segura utilització dels espais.
-
El pla de manteniment, que estructura totes les tasques que fan referència a la conservació de l’edifici o l’equipament.
-
El model organitzatiu de la gestió de l’equipament des de l’òptica dels recursos humans i mitjançant l’estructuració del pressupost.
Font: Normativa tècnica d’equipaments esportius (diba.cat).
Per saber-ne més…
Per a més informació sobre els reglaments i les normes d’utilització en les instal·lacions esportives, es pot consultar el document “Equipaments esportius (full tècnic)” del CCE.
Segons s’indica a l’article 85 de la LBRL, la gestió dels equipaments i programes esportius municipals pot ser realitzada per:
-
Gestió directa. Amb recursos i personal propis de l’ens local (o utilitzant qualsevol de les altres formes detallades a l'article 85.2.A de la LBRL).
-
Gestió indirecta (art. 85.2.B de la LBRL). Mitjançant les formes previstes en la Llei de contractes del sector públic (LCSP).
Per determinar quin és el model de gestió més idoni, caldrà considerar prèviament un seguit d’elements:
Els instruments de contractació s’estableixen a la vigent LCSP. En el cas de gestió indirecta dels serveis, són:
Aquestes modalitats de contractes estan definides en els articles 14 i 15, respectivament:
-
Contracte de concessió d’obres. Són aquells que tenen per objecte la realització per part del concessionari d’algunes prestacions pròpies dels contractes d’obres, en els quals la contraprestació a favor del concessionari consisteix únicament en el dret a explotar l’obra, o bé en el dret a explotar l’obra acompanyat del dret a percebre un preu.
-
Contracte de concessió de servei. Són aquells en virtut dels quals un o diversos poders adjudicadors encomanen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió i prestació d’un servei de la seva titularitat o competència, establint com a contraprestació el dret a explotar els serveis objecte del contracte o bé aquest dret acompanyat del dret a percebre un preu.
En ambdós tipus de contractes, el dret d’explotació de les obres o dels serveis implica la transferència al concessionari del risc operacional, entès com l’exposició real a les incerteses del mercat.
Per saber-ne més…
Amb caràcter previ a la tramitació de l’expedient, i com a actuacions preparatòries, caldrà realitzar i aprovar un estudi de viabilitat o, si s’escau, un estudi de viabilitat economicofinancera (article 247 en el cas de contractes de concessió d’obres i article 285.2 en el cas de contractes de concessió de serveis) que permeti avaluar l’abast del risc operacional.
L’administració haurà d’elaborar igualment els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques, els quals definiran, entre altres estipulacions, l’objecte del contracte i les condicions de prestació de les obres o dels serveis a realitzar mitjançant la concessió (en detall, pel contracte de concessió d’obres, vegeu l’article 250, i en el cas del contracte de concessió de serveis, l’article 285).
Pel que fa a la durada d’aquests contractes, es calcularà en funció de les obres o els serveis que constitueixin el seu objecte, però si sobrepassa el termini de cinc anys, la durada màxima no podrà excedir el temps que es calculi raonable perquè el concessionari recuperi les inversions realitzades per a l’explotació de les obres o serveis, i en tot cas, no podrà superar els terminis establerts a l’article 29.6.
La nova regulació establerta per la LCSP suposa un canvi respecte de la concepció dels contractes de serveis i de gestió de serveis públics que es regulaven en l’anterior Text refós de la Llei de contractes del sector públic (Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre).
Per saber-ne més…
En l’article 5 de l’anterior norma es delimitaven els tipus contractuals, qualificant-los com: contractes d’obres, concessions d’obres públiques, gestió de serveis públics, subministrament, serveis i de col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
Concretament, i pel que fa al contracte de gestió de serveis públics, l’anterior article 8 els definia com aquells en virtut dels quals una administració pública (o una mútua) encomanava a una persona, natural o jurídica, la gestió d’un servei la prestació del qual estava assumida, com a pròpia de la seva competència, per l’administració o la mútua.
I el contracte de serveis es definia en l’article 10 com el que fa prestacions consistents en el desenvolupament d’una activitat o l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament.
En el preàmbul de la vigent LCSP s’assenyala que desapareix la figura del contracte de gestió de servei públic i que determinats contractes que es qualificaven, de conformitat amb el règim jurídic fins ara vigent, com de gestió de serveis públics, però en els quals l’empresari no assumia el risc operacional, passen a ser ara contractes de serveis.
Per la seva part, l’article 17 de la vigent LCSP continua definint els contractes de serveis com aquells que tenen com a objecte fer prestacions consistents en el desenvolupament d’una activitat o l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament.
Segons l’apartat IV del preàmbul, els antics contractes de gestió de serveis públics, en la nova llei passen a ser contractes de serveis, i en el cas que la relació s’estableixi directament entre l’empresari i la ciutadania, passen a denominar-se contractes de serveis que comporten prestacions directes a favor de la ciutadania (art. 312 LCSP), com una especialitat dels contractes de serveis.
Exemple
Exemples d’activitats que poden licitar-se, mitjançant la figura del contracte de serveis (o la seva especialitat, el contracte de serveis que comporta prestacions directes a favor de la ciutadania), i que suposen que la prestació es dugui a terme per un tercer (persona física o jurídica) sense transferència de risc operacional, són els següents:
-
Serveis d’activitat física i esportiva en medi aquàtic i terrestre.
-
Servei de vigilància, salvament i socorrisme.
-
Servei de consergeria i vigilància.
-
Servei de manteniment.
-
Servei de neteja.
-
Servei de recepció i atenció a la ciutadania.
-
Servei de comunicació i comercialització.
-
Servei de direcció, coordinació i administració.
-
Servei de casals d’estiu.
-
Servei d’organització d’esdeveniments esportius i suport tècnic.
A continuació, es presenta un quadre resum dels elements clau que cal valorar d’acord amb els objectius i les característiques de cada ajuntament per implementar el model o instrument de gestió més adient:
| Gestió directa | Gestió indirecta | ||
|---|---|---|---|
| Com es realitza la prestació del servei públic | Art. 85.2.A).a) LBRL - Per la pròpia entitat local. Art. 85.2.A).b) LBRL - Per organisme autònom local. Art. 85.2.A).c) LBRL - Per entitat pública empresarial local. Art. 85.2.A).d) LBRL - Per societat mercantil local, amb capitat social de titularitat pública. |
Art. 14 i 247 i seg. LCSP - Contracte de concessió d’obres. Art. 15 i 284 i seg. LCSP - Contracte de concessió de serveis. Art. 17 LCSP - Contracte de serveis. Art. 312 LCSP - Especialitat del contracte de serveis que comporta prestacions directes en favor de la ciutadania. |
|
| Responsable de la planificació i control del servei | Administració pública | Administració pública | |
| Responsable de l’execució de les prestacions | Administració pública | Contractista | |
| Personal que s’adscriu a l’execució del servei | Administració pública o de les entitats públiques corresponents |
Propi del contractista | |
| Risc d’explotació (qui assumeix el risc operacional) |
Administració pública | Contracte de concessió d’obres i contracte de concessió de serveis | Concessionari |
| Contracte de serveis | Administració pública | ||
La licitació dels contractes de serveis i de concessió d’obres i serveis
La utilització de les formes de gestió indirecta (contracte de concessió d’obres, de concessió de serveis o de serveis) es formalitza a través de les corresponents convocatòries públiques de licitació, en què qualsevol empresari pot formular una sol·licitud de participació, de conformitat amb el procediment establert a la LCSP. A continuació es descriuen, amb caràcter general, les principals actuacions relatives a la contractació de les administracions públiques mitjançant procediment obert:
-
Fase inicial. Determinació per part de l’ens local de quin és l’objecte de la contractació (és a dir, l’obra o servei que es necessita contractar).
-
Preparació de l’expedient de contractació. La subscripció dels contractes requereix la prèvia tramitació de l’expedient corresponent. L’administració haurà de motivar la necessitat del contracte i, entre altres aspectes, elaborar:
-
El Plec de prescripcions tècniques que conté les especificacions tècniques necessàries per a l’execució del contracte, és a dir, les instruccions de caràcter tècnic a les quals s’ha d’ajustar la prestació del servei.
-
El Plec de clàusules administratives que determinen les característiques i condicions del servei, els deures i les obligacions del contractista, els criteris d’adjudicació que s’empraran en la valoració de les ofertes, els requeriments relatius a la solvència, etc.
-
-
Publicitat. L’òrgan contractant fa la convocatòria de la licitació (anunci) mitjançant la publicació de la documentació de l’expedient al perfil del contractant. Aquesta informació es pot trobar a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat.
-
Licitació. Les empreses que compleixen els requisits establerts als plecs i estan interessades en la licitació presenten les seves propostes dins el termini establert, aportant la documentació necessària per participar i que estarà determinada en el Plec de clàusules administratives.
-
Adjudicació. La mesa de contractació de l’administració avalua les proposicions rebudes, de conformitat amb els requeriments establerts i amb la normativa aplicable, i efectua la proposta d’adjudicació.
-
Publicació de la resolució. L’entitat contractant notifica als interessats i publica al perfil del contractant la resolució d’adjudicació del contracte.
-
Signatura. Segons el tipus de procediment, si s’escau, es firma el contracte entre ambdues parts (administració i contractista).
-
Execució. L’empresa adjudicatària realitza la prestació, les obres o els béns a lliurar, segons l’objecte del contracte.
El manteniment resulta, cada vegada més, un aspecte clau que cal considerar en els equipaments esportius. La gran activitat diària en aquesta tipologia d’espais, així com l’elevat volum de persones usuàries que els utilitzen, evidencia la necessitat d’un control constant i eficient tant de les instal·lacions esportives com del material utilitzat per a la pràctica.
És per aquest motiu que esdevé rellevant implementar plans de manteniment que permetin analitzar i dur a terme un control sobre la situació dels equipaments esportius, així com la realització d’inspeccions tècniques obligatòries que acreditin els nivells de qualitat òptims per a la realització de la pràctica esportiva. Tenint en compte el manteniment, a continuació se’n detallen les tipologies i característiques principals:
El manteniment conductiu representa aquell que s'utilitza per la recollida diària d'estats, dades i paràmetres dels equipaments esportius. El control del manteniment conductiu quedarà subjecte a registres que s'emplenaran de manera obligatòria.
Ex: Realització d'analítiques in situ dels nivells de PH, transparència i clor de l'aigua, etc.
El manteniment correctiu té com a objectiu resoldre aquelles incidències sobtades en els espais i elements de l'equipament per causa del desgast, el funcionament ordinari i l’esgotament de la vida útil dels sistemes.
Ex: Canvi de bombes de circuits d'aigua, comptadors, reparació de fuites, etc.
El manteniment preventiu són les accions a realitzar per conservar els elements dels equipaments esportius en perfecte estat de funcionament.
Ex: Revisions anuals per a la verificació d'estructures i seguretat, revisions semestrals per a les operacions de desmuntatge i eficiència energètica o revisions mensuals en l'operació de presa de dades i paràmetres senzills.
El manteniment normatiu es tracta d'un manteniment preventiu imposat per normativa, és a dir, activitats programables en les quals no s’intervé com a conseqüència d'una avaria, sinó amb un objectiu preventiu i de seguretat.
Ex: Instal·lacions contra incendis, prevenció de la legionel·losi, instal·lacions receptores de gas, etc.
Tenint en compte la vessant ambiental cada cop més present en l’àmbit esportiu, i amb l’objectiu de garantir el menor impacte en el medi, resulta imprescindible aconseguir un grau d’optimització energètica que permeti fer un bon ús dels equipaments esportius i minimitzar els seus consums. En aquest sentit, hi ha cinc factors clau que determinen el consum energètic de les instal·lacions esportives:
-
Disseny de l’equipament.
-
Manteniment.
-
Comportament de les persones usuàries.
-
Gestió operativa.
-
Renovació dels equips.
Complementari a la gestió del consum energètic, cal destacar la importància d’un conjunt de mesures no exhaustives en relació amb la seva eficiència (font: Manteniment i eficiència energètica orientat a la direcció d’equipaments esportius):
Totes aquestes mesures estan subjectes a una incertesa econòmica, considerant que hi ha accions que representen una inversió nul·la, altres que tenen una inversió menor i, per últim, aquelles que determinen una inversió considerable que ha de tenir en compte l’òrgan gestor de l’equipament esportiu.
Així doncs, cal identificar exhaustivament la naturalesa de cada una de les inversions per tal de determinar l’impacte econòmic en el consum d’energia de la instal·lació. Es disposa de més informació en relació amb els plans d’estalvi energètic i auditories energètiques en el recurs del catàleg 2021-2023.
L’eficàcia d’aquestes accions té una gran repercussió en l’impacte sobre el desenvolupament sostenible, a través dels objectius de desenvolupament sostenible que repercuteixen en l’àmbit social i mediambiental.
Per saber-ne més…
Es poden consultar els documents següents:
-
Publicació: “L’energia en les instal·lacions esportives”.
Normativa específica d’esports
Estatal
El Títol IX (articles 121 a 124) fa referència a la planificació de les instal·lacions esportives al servei de l’esport.
Article 121. Mitjans per al foment de la construcció d'instal·lacions esportives d'interès estatal.
1. El desenvolupament de competicions de caràcter estatal i la participació de l'esport espanyol en l'activitat internacional es consideren un element estratègic de la política esportiva de l'Estat.
2.A conseqüència de l'anterior, l'Administració General de l'Estat ha d'establir mecanismes de foment de la construcció, la conservació, l'accessibilitat universal i la reparació d'instal·lacions esportives, tant per al desenvolupament de competicions de caràcter estatal, com per a la celebració a Espanya d'activitats i esdeveniments internacionals establint, dins del seu marc competencial, les formes de col·laboració de la resta d'agents públics i privats.
3.L'Administració General de l'Estat establirà mecanismes de foment i suport als plans de preparació esportiva desenvolupats a la Xarxa de Centres d'Alt Rendiment i de Tecnificació Esportiva.
Article 124. Instal·lacions esportives.
1. De conformitat amb el que disposa l'article 18.g) d'aquesta llei, des de la Conferència Sectorial d'Esport s'arbitraran els instruments per:
-
Realitzar els estudis necessaris per a una planificació ordenada i utilització eficient de les instal·lacions esportives incloses en l'objecte d'aquesta llei, garantint la diversitat de disciplines científiques i àrees de coneixement.
-
Fomentar l'establiment d'un marc d'utilització i de posada a disposició comuna del conjunt de les instal·lacions esportives, incloent-hi les de caràcter escolar i universitari, que en propiciï una disponibilitat més gran al conjunt de les persones.
-
Desenvolupar polítiques públiques orientades a garantir la seguretat, l'accessibilitat universal, la sostenibilitat, la millora de la gestió, així com les condicions reglamentàries i de disseny de les instal·lacions esportives, especialment en aquelles en què se celebrin competicions de caràcter oficial de les federacions esportives, o que rebin ajuts públics per a la seva construcció o manteniment.
-
Regular l'oferta alimentària i l'accés gratuït a aigua de qualitat per al consum en centres esportius destinats a públic infantil, desenvolupant protocols o normatives que estableixin criteris perquè l'oferta alimentària d'aquests centres destinada a públic infantil, incloent-hi màquines expenedores i cantines, sigui saludable, de qualitat nutricional i sostenible.
-
Crear protocols de prevenció i actuació davant de la LGTBIfòbia, els estereotips sexistes i altres formes de discriminació en les instal·lacions esportives, visibilitzant campanyes de prevenció de la discriminació de les persones LGTBI+ en l'àmbit de l'esport i dels recursos disponibles a cada lloc perquè les persones que pateixin o presenciïn conductes lesives o discriminatòries sàpiguen on acudir i com procedir per denunciar els fets i rebre protecció.
2. El Consell Superior d'Esports gestionarà un cens d'instal·lacions esportives d’àmbit estatal i, en coordinació amb les comunitats autònomes i, si s’escau, amb les entitats locals, establirà un sistema d'incorporació de les dades d'aquestes, que posarà a disposició del conjunt d'administracions territorials per a l'adequada planificació de les polítiques respectives i la utilització eficient de les instal·lacions.
3. El Consell Superior d'Esports, en col·laboració amb les administracions públiques, federacions i entitats esportives, facilitarà una formació integral en la prevenció de la LGTBIfòbia, l'assetjament sexual i altres formes de discriminació, al personal encarregat de la gestió de les instal·lacions esportives i de la direcció tècnica de les mateixes per actuar sense incórrer en situacions de victimització secundària davant aquestes conductes i garantir la protecció de totes les persones que fan ús de les instal·lacions.
4. El Consell Superior d'Esports vetllarà pel respecte al medi ambient en la construcció, la conservació i la reparació d'instal·lacions esportives, d'acord amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica.
Autonòmica
Article 51
1. Correspon al Consell Català de l’Esport redactar i tramitar el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya i al secretari o secretària general de l’Esport aprovar el projecte de Pla.
2. El Pla director s’ha de desenvolupar mitjançant programes d’actuació generals, sectorials o territorials, en atenció a la finalitat perseguida en cada cas.
3. El Pla director té el caràcter de pla territorial sectorial i es regula, en allò que no disposa aquesta Llei, per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.
4. El Pla director ha de determinar la localització geogràfica de les instal·lacions i dels equipaments esportius d’interès general, n’ha d’assenyalar el nombre i el caràcter bàsic o prioritari, i ha d’establir les determinacions i les tipologies tecnicoesportives de les instal·lacions esportives promogudes o construïdes per les entitats públiques de Catalunya. El Pla també ha d’assenyalar les etapes necessàries per a executar-ne les previsions.
5. El Consell Català de l’Esport pot desenvolupar programes especials d’actuació, de caràcter territorial o de caràcter sectorial, mentre no existeixi el Pla director, però en cap cas no es pot utilitzar aquesta modalitat com a instrument de planificació general de les instal·lacions i els equipaments esportius de Catalunya.
6. Les determinacions del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya, els programes d’actuació que el desenvolupin i els programes especials d’actuació són d’aplicació preferent per a l’Administració pública de Catalunya i s’han de portar a terme d’acord amb les prescripcions establertes en les disposicions que els aprovin.
7. El Pla director ha de ser revisat cada cinc anys.
Article 53 Les determinacions del Pla director s’han de concretar en:
-
Els estudis i els plànols d’informació i l’estimació de recursos disponibles.
-
La memòria explicativa del Pla amb la definició de les actuacions territorials prioritàries en relació amb els objectius perseguits i les necessitats i els dèficits territorialitzats.
-
L’estudi econòmic i financer de la valoració de les actuacions territorials prioritàries i de les de caràcter ordinari.
-
Els plànols i les normes tècniques que defineixen i regulen les actuacions.
Normativa reguladora d’instal·lacions i equipaments esportius a Catalunya. Les determinacions del PIEC afecten els equipaments que són titularitat d’entitats de caràcter públic i d’entitats privades inscrites o adscrites al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, tret que expressament s’indiqui una altra cosa.
Per saber-ne més…
Actualització del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya:
Requeriments tècnics
El Pla de la Xarxa de Tecnificació Esportiva de Catalunya és una eina de desenvolupament en matèria d’equipaments esportius adreçada a la tecnificació esportiva alhora que estableix les necessitats futures en funció d’unes previsions contrastades i d’uns criteris establerts.
Normativa que incideix en l’àmbit de l’esport
Estatal
Article 85. Formes de gestió dels serveis públics de competència local.
Articles 14 i 247 i següents. Contracte de concessió d’obres.
Articles 15 i 284 i següents. Contracte de concessió de serveis.
Article 17. Contracte de serveis.
Article 312. Especialitat del contracte de serveis que comporta prestacions directes en favor de la ciutadania.
El Codi tècnic de l’edificació, d’ara endavant CTE, és el marc normatiu pel qual es regulen les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, incloses les seves instal·lacions, per satisfer els requisits bàsics de seguretat.
El nou Reglament d'instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE) que s'aprova per aquest Reial decret és una mesura de desenvolupament del Pla d’acció de l’estratègia d’estalvi i eficiència energètica a Espanya (2005-2007) i contribuirà també a assolir els objectius establerts pel Pla de foment de les energies renovables (2000-2010), incidint en una major utilització de l’energia solar tèrmica sobretot en la producció d’aigua calenta sanitària.
Autonòmica
El decret esmentat ha estat modificat pel Decret 127/2013, de 5 de març, de fixació d’un nou termini per presentar determinats plans d’autoprotecció d’àmbit local i d’adequació dels plans d’autoprotecció dels espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments i espais oberts al públic en el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.
Aquesta norma pretén constituir un text integrador que, en el marc de les condicions establertes per la legislació bàsica i per les directrius internacionals, permeti desplegar en un cos normatiu únic la diversitat de disposicions d’accessibilitat i permeti unificar, coordinar i establir els criteris d’aplicació, execució i control. Es dicta en el marc de les competències de la Generalitat en matèria de serveis socials (article 166 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya).
Aquest decret té per objecte establir les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic i regular les funcions de control i verificació del seu compliment.
Normativa en matèria de manteniment
Estatal
Normativa reguladora d’emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries.
Aquest reglament té per objecte establir les condicions de seguretat de les instal·lacions d’emmagatzemament, càrrega, descàrrega i tràfic de productes químics perillosos, entenent per tals les substàncies o els preparats considerats perillosos en el Reglament (CE) núm. 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008.
Normativa que té per objecte establir els criteris bàsics tecnicosanitaris de la qualitat de l'aigua i de l'aire de les piscines, amb la finalitat de protegir la salut dels usuaris de possibles riscos físics, químics o microbiològics derivats de l'ús d’aquestes.
El Reial decret té per objecte la prevenció i el control de la legionel·losi, per tal de protegir la salut humana, mitjançant l'establiment de les mesures sanitàries que s’han d’aplicar en les instal·lacions susceptibles de la proliferació i disseminació de la malaltia. El seu àmbit d'aplicació són les instal·lacions que puguin ser susceptibles de convertir-se en focus d'exposició humana al bacteri i, per tant, de propagació de la legionel·losi durant el funcionament, les proves de servei o el manteniment.
Autonòmica
Normativa reguladora de les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i control de la legionel·losi.
Aquest decret té per objecte la prevenció i el control de la legionel·losi mitjançant l’adopció de mesures higienicosanitàries, en aquelles instal·lacions que puguin tenir un risc associat a l’aparició de casos d’aquesta malaltia.