La regidoria d’esports

2. Qui és qui en la política esportiva

2.1. Mapa d’actors i agents: definició i competències

Segons Edward Freeman (1984):

Els agents i actors que formen part del sistema esportiu, stakeholders o grups d’interès, poden ser persones, grups o organitzacions que podrien afectar o ser afectats per les dinàmiques de l’esport.

En línia amb aquest concepte, resulta rellevant entendre les sinergies entre els diversos agents com un sistema social que està en constant dinamisme i és transversal amb altres àrees com educació, joventut, benestar, etc. Dins d’aquest concepte, sorgeix un sistema connectat, en què el servei esportiu municipal cal que tingui present que la seva organització es troba emmarcada en una jerarquia de preceptes ètics i valors socials generals que condicionen l’establiment de les polítiques esportives municipals (Klaus Heinemann, 2006).

Jerarquia de preceptes i valors que influeixen en l’ètica de l’organització

Els diferents agents que formen part d’aquest sistema engloben diversos àmbits a considerar dins la política esportiva que dependran de les característiques principals de cada territori i de les polítiques i accions específiques en matèria esportiva municipal. És per aquest motiu que la identificació dels stakeholders resulta fonamental per a la gestió estratègica del sistema esportiu, ja que s’interrelacionen entre ells i treballen per al mateix sistema com es mostra en la figura següent:

Mapa dels agents del sistema esportiu local

2.2. La relació de l’ens local amb els agents i els mecanismes de suport

Un cop identificats els stakeholders que tenen incidència en el sistema esportiu municipal, és rellevant analitzar-ne les característiques, planificar-ne la gestió i gestionar la seva participació. En aquest sentit, l’ens local haurà de tenir en compte els aspectes següents:

  • Interessos dels grups d’interès.
  • Posicions ètiques.
  • Legitimitat dels interessos.
  • Urgència pel compliment de pretensions.
  • Poder del grup d’interès dins del sistema esportiu.

En aquest entramat conflueixen els interessos de la ciutadania, les organitzacions sense ànim de lucre i el sector empresarial, entre altres. Cadascun d’aquests col·lectius tenen els propis grups i organismes, els quals són els que interactuen i configuren el dia a dia del sistema esportiu. Per tant:


Cada grup de stakeholders té un rol dintre el sistema esportiu i el seu comportament i estratègia determinen cap a on pot evolucionar l’activitat física i esportiva.

Es podria dir que el sistema esportiu és un sistema obert, amb la possibilitat de l’aparició de nous stakeholders que podrien modificar la realitat actual del sistema esportiu, tal com està passant en l’actualitat amb la incorporació de les tecnologies i l’adaptació constant a les tendències del moment. La transversalitat del sector és cada cop més àmplia; existeix el treball col·laboratiu i la creació de sinergies entre el sector esportiu i subsistemes d’altres àmbits d’actuació.

En aquest context, és l’ens local l’encarregat d’establir els sistemes de relació òptims amb els diferents grups d’interès, així com de definir els mecanismes de suport per tal de determinar el paper de cadascun d’ells. Així doncs, caldrà fomentar una relació òptima tenint present quina és la situació envers les preguntes següents:

Per últim, caldrà posar èmfasi en el control de la participació dels diversos grups d’interès i en la detecció d’elements per potenciar i millorar en el desenvolupament de les polítiques municipals.

2.3. Marc legal

Estatal

Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport

El Títol III d’aquesta norma (articles 40 a 74) estableix la regulació de les entitats esportives següents: les federacions esportives (espanyoles i autonòmiques), els clubs esportius i les societats anònimes esportives.

Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes d'alt nivell i alt rendiment

Article 1. Objecte.

És objecte del present Reial decret la definició de l'esport d'alt nivell, així com el desenvolupament d'alguns dels aspectes referits als esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment, previstos a la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'esport , i a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, respectivament.

Autonòmic

Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport, modificat pel Decret llei 31/2020, de 8 de setembre i el Decret llei 4/2021, de 19 de gener

Articles 5 a 12. Dels clubs o associacions esportius i de les seccions esportives d’altres entitats. Classificació, concepte i règim jurídic.

Articles 13 a 16. Agrupacions esportives i consells esportius.

Articles 17 a 26. Federacions esportives catalanes.

Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport

Articles 2 a 6. Professions pròpies de l'esport i àmbit funcional general:

  • Professors d’educació física (art. 3).
  • Animadors o monitors esportius professionals (art. 4).
  • Entrenadors professionals (art. 5).
  • Directors esportius (art. 6).

Article 8. Inscripció en el Registre Oficial de Professions de l’Esport de Catalunya i col·legiació professional.

Decret 267/1990, de 8 d’octubre, de regulació dels consells esportius

Articles 1 a 4. Definició, àmbit territorial i funcions dels consells esportius Els articles 7, 8 i 9 van ser derogats pel Decret 34/2010, de 9 de març, del Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya

Modificat per Decret 55/2012, de 29 de maig, pel qual es modifica el Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya i per Decret llei 4/2021, de 19 de gener, pel qual es modifiquen determinats aspectes del règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya, a conseqüència de la pandèmia generada per la covid-19.

L'objecte del present decret és establir el règim jurídic de les entitats esportives de Catalunya. Estableix les definicions i el règim jurídic de:

  • Club esportiu (articles 6 a 12).
  • Associacions esportives escolars (articles 13 a 18).
  • Societats anònimes esportives (article 19).
  • Seccions esportives (articles 20 a 23).
  • Agrupacions esportives (articles 24 a 31).
  • Agrupacions esportives especials: consells esportius, Unió de Consells Esportius de Catalunya i unions esportives de clubs i associacions (articles 32 a 37).
  • Federacions esportives (articles 38 a 129).
  • Unió de Federacions Esportives de Catalunya (articles 130 a 135).
  • Programa de qualitat de la gestió de les entitats esportives (articles 163 a 166).
  • Assegurança dels professionals esportius (Disposició addicional tercera). El contingut mínim de les pòlisses de responsabilitat civil que han de contractar els professionals de l'esport regulats en la Llei 3/2008, de l'exercici de les professions de l'esport, serà de 150.000 euros.

Llei orgànica 11/2021, de 28 de desembre, de lluita contra el dopatge en l’esport

Aquesta llei té per objecte establir les normes antidopatge en l'àmbit de la pràctica esportiva. Destaca la incorporació de la figura de l'esportista aficionat, en compliment de les noves regles contingudes al Codi Mundial Antidopatge de 2021 (article 4).

Article 3. (…) 2. Queden subjectes a l’aplicació de la present llei:

  1. Els i les esportistes que estiguin o hagin estat en possessió de llicència federativa estatal o autonòmica homologada, encara que estigui suspesa, o els qui l'hagin sol·licitat per participar en qualssevol competicions oficials o autoritzades.
  2. Els i les esportistes amb llicència no espanyola que participin o puguin participar en competicions oficials o autoritzades a Espanya o que es trobin entrenant en territori espanyol.
  3. El personal de suport a l'esportista, d'acord amb la definició que aquest recull a l'annex d'aquesta llei.
  4. Els clubs, els equips esportius, les lligues professionals, les entitats organitzadores, públiques o privades, de competicions oficials o autoritzades, entitats responsables d'instal·lacions esportives i federacions esportives.

Decret 337/2002, de 3 de desembre, sobre l’alt rendiment esportiu

Aquest decret es dicta en el desenvolupament de la competència exclusiva que correspon a la Generalitat de Catalunya, en virtut de l’article 134 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Article 1. El present decret té per objecte la regulació de l’alt rendiment esportiu.

Article 4. Actuacions

Per a l’assoliment dels objectius de l’alt rendiment esportiu, l’Administració esportiva de la Generalitat pot dur a terme, entre d’altres, les actuacions següents:

  1. Assessorar i donar suport a les iniciatives de les federacions esportives catalanes.
  2. Facilitar els serveis necessaris als i a les esportistes a qui van destinats.
  3. Planificar, fer el seguiment i, si s’escau, gestionar la formació integral i la millora esportiva continuada dels i de les esportistes a qui van destinats.
  4. Donar ajuts econòmics als i a les esportistes d’alt nivell, a fi de facilitar-los l’assoliment dels objectius esportius que tenen marcats, i premiar els que ho aconsegueixin.
  5. Confeccionar i executar programes d’actuació.
  6. Establir convenis de col·laboració amb les federacions esportives catalanes i amb altres entitats públiques o privades.

Decret 56/2003 de 4 de febrer, pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural i Ordre presidencial /361/2004, de 6 d’octubre, per la qual es modifica el catàleg d’activitats fisicoesportives en el medi natural

Davant la diversitat de persones que organitzen i promouen les activitats regulades per aquest decret, amb caràcter empresarial o sense, i de l'augment continuat de persones usuàries, el govern de la Generalitat considera necessari reglamentar els requisits que han de complir i els mitjans materials i personals que han de tenir les persones i entitats que intervenen en aquestes activitats, amb la finalitat d'incrementar la qualitat de les activitats, garantir els drets i la seguretat de les persones practicants, i protegir l'entorn natural.

Pujar