Tot i que popularment es tendeix a parlar d'esport, exercici físic i activitat física per referir-se al mateix concepte, aquests termes tenen matisos en la seva definició que fan que el seu significat no sigui exactament el mateix. Emfatitzar en la definició d’aquests conceptes esdevé de gran rellevància per tal d’entendre la dinàmica de la pràctica esportiva municipal, així com per adaptar les polítiques esportives al context i paradigma actuals.
Definició
Segons la Carta Europea de l'Esport de maig de 1992, s'entén per esport «tota mena d’activitat física que, mitjançant una participació organitzada o no, tingui per finalitat l’expressió i la millora de la condició física i psíquica, el desenvolupament de les relacions socials i l'obtenció de resultats esportius en competicions de tots els nivells».
Exercici físic és tota activitat física planificada, estructurada i adaptada a les característiques de les persones, orientada a la readaptació, el manteniment i la millora de la salut a través de les capacitats físiques.
Es parla d'activitat física quan es realitza qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.
En les darreres dècades s'ha produït un canvi profund en la societat a favor d'assumir la pràctica d'exercicis físics o activitats esportives com un hàbit saludable i a l'abast de tothom. Aquesta socialització ha afectat el concepte de pràctica esportiva i ha fet que variï el seu significat, generant que un volum elevat de població realitzi activitats físiques que identifica com «fer esport».
Les diferents edicions de l'Enquesta sobre la pràctica d'activitats fisicoesportives a Catalunya, realitzades per la Secretaria General de l'Esport, han englobat en un sol concepte els diferents tipus de pràctica fent ús del terme «pràctica fisicoesportiva», per evitar així una idea restrictiva o limitada de l'esport, ja que la definició de la Carta Europea de l’Esport no inclouria aquells que realitzen activitat fisicoesportiva sense ser conscients de fer-ne.
Atès aquest concepte de pràctica fisicoesportiva, es poden consultar els diferents criteris i categories per classificar la població tenint en compte aspectes com la regularitat, la freqüència i la intensitat.
Durant l’any 2019, el Consell Català de l’Esport va promoure l’Enquesta sobre l’activitat física i esportiva a Catalunya (AFEC-2019), com a estudi referent en el territori català per a la presentació de dades esportives de la ciutadania en etapa adulta. Pel que fa a la població escolar, l’enquesta de referència és “Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016”.
En ambdues enquestes es pot consultar l’evolució del context esportiu en termes de pràctica esportiva, incidint en les variables que tenen especial transcendència en aquesta i observant l’adaptació constant i la transformació de paradigma que ha experimentat la nostra societat envers les tendències del moment. Cal tenir en compte que les dades obtingudes en ambdues enquestes són prèvies a la situació generada per la pandèmia de la covid-19, per la qual cosa els resultats de les properes actualitzacions seran clau i de gran impacte per veure l’evolució del comportament de la ciutadania envers la pràctica, així com possibles noves tendències o la consolidació de factors emergents.
Població adulta
La pràctica esportiva és una clara eina de transformació social, econòmica i de benestar personal. És per aquest motiu que resulta rellevant implementar polítiques en l’àmbit municipal que vetllin pel foment d’hàbits saludables en la ciutadania i la implementació d’un estil de vida actiu. El concepte de pràctica esportiva ha sofert un canvi de paradigma al llarg dels anys, així que cal puntualitzar què entenem avui per pràctica esportiva, diferenciant entre:
-
La pràctica esportiva subjectiva fa referència a la pràctica que les persones creuen que fan quan se’ls pregunta:
-
Digui'm, si us plau, si actualment fa esport.
-
Actualment, practica alguna activitat física?
-
Les persones responen en funció de si creuen o no que fan esport o activitat física.
-
La pràctica esportiva objectiva, per mesurar-la, les persones enquestadores llegeixen un seguit de pràctiques esportives i es demana a la persona si ha fet o no aquella activitat concreta durant els últims 12 mesos.
Tenint en compte aquestes consideracions, a continuació es presenten les dades més destacades referents a la pràctica esportiva en població adulta:
Les activitats amb més practicants són aquelles que més persones les han practicat alguna vegada durant l’últim any, considerant el percentatge de població que practica aquella activitat independentment de la intensitat, la freqüència i la regularitat.
En l’àmbit municipal esdevé un element clau el fet d’identificar les motivacions de la ciutadania per realitzar pràctica esportiva, amb l’objectiu de potenciar-les i destinar més recursos per optimitzar l’adherència de la població a les activitats i programes proposats, com també per identificar altres canals i motivacions que puguin ser potenciats amb l’objectiu d’incrementar la participació esportiva.
Identificar els motius pels quals les persones no fan més activitat fisicoesportiva esdevé un aspecte clau per a l’establiment de polítiques municipals que permetin l’adherència de la ciutadania a la pràctica esportiva. A continuació es presenten els resultats de l’enquesta de referència, tenint en compte les persones que practiquen esport de manera no regular i aquelles que no practiquen cap activitat fisicoesportiva:
Població escolar
L’aprenentatge vital que suposa l’activitat física i l’esport en edat escolar, més enllà dels beneficis físics que comporta aquesta pràctica, es tracta d'un element educatiu, social i cognitiu que s'ha de potenciar i preservar. La pràctica de l’esport representa per als escolars un element essencial en la seva formació i creixement personal; és una part més de la seva educació, que els ajudarà a aconseguir un estil de vida saludable, una millora en la motricitat, l’aprenentatge del treball en equip i de les relacions interpersonals, etc.
L’índex de pràctica d’activitat fisicoesportiva denota una gran variabilitat en el transcurs de les edats dels infants i adolescents. D’altres estudis afirmen que amb l’arribada de l’adolescència, es produeix un abandonament gradual d’aquesta pràctica.
Els resultats del present estudi confirmen aquesta realitat:
Índex de pràctica d’activitat fisicoesportiva segons sexe
Font: Secretaria General de l’Esport, Generalitat de Catalunya: “Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016”.
Índex de pràctica d’activitat fisicoesportiva segons sexe i curs
Font: Secretaria General de l’Esport, Generalitat de Catalunya: “Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016”.
És important també analitzar aquesta variable segons la variable de sexe, ja que es pot identificar la preferència en el tipus de pràctica segons cada un. En termes generals, tant nois com noies es decanten clarament per realitzar una pràctica de tipus organitzada per una entitat sota la supervisió o guia d’un tècnic/monitor/entrenador responsable de l’activitat.
Font: Secretaria General de l’Esport, Generalitat de Catalunya: “Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016”.
Les cinc activitats més practicades entre la població escolar de Catalunya són el futbol (20,5 %), el bàsquet (9,9 %), les danses (9 %), la natació (8,6 %) i les arts marcials (3,9 %). I segons el sexe, els resultats són aquests:
Nois
Noies
Font: Secretaria General de l’Esport, Generalitat de Catalunya: “Els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016”.
L’activitat física i l’esport ha esdevingut un camp d’actuació amb una gran evolució al llarg dels anys. És evident la importància i el protagonisme que representa la vessant esport-salut a través del desenvolupament d’estils de vida saludables en la seva realització, sent una de les línies de treball més desenvolupades històricament. El rendiment esportiu, l’assoliment d’objectius específics, així com la millora de la forma física són elements clau per a la realització de pràctica esportiva també heretats des d’anys enrere. Tot i això, cal tenir en compte tots els elements que defineixen l’activitat física i l’esport més enllà de l’aspecte purament esportiu.
La transmissió de valors, el treball en equip, unir a les persones per la consecució d’un objectiu comú o utilitzar l’activitat física i l’esport com a eina d’integració social i igualtat d’oportunitats són alguns dels aspectes que actualment tenen gran protagonisme en el seu desenvolupament.
La realització de programes esportius, cada vegada més professionalitzats i dirigits a tots els perfils de població, evidencia una gran mobilització per part de la societat. Aquesta creació i proposta d’activitats deriva en un increment dels espais esportius on es realitza la pràctica, i comporta actuacions que poden interferir i condicionar la seva realització, tenint en compte els consums i les afectacions generats, sigui en instal·lacions esportives o en espais oberts i a l’aire lliure. Aquest seguit d’aspectes descrits anteriorment aporten una visió global del sector esportiu, en què la tendència determina una evolució de l’activitat física i l’esport com a àmbit de treball en constant professionalització i en què existeixen clares línies de treball i anàlisi. Totes aquestes línies afecten econòmicament les organitzacions, les entitats i les corporacions del sector esportiu.
A continuació es presenten les dimensions d’impacte en l’aplicació de les polítiques esportives:
-
Impacte esport-salut. Fa referència a les persones usuàries, a la consolidació d’hàbits esportius a través de la participació en els programes municipals, així com la valoració del grau de satisfacció en els diferents elements que intervenen durant el desenvolupament de les polítiques esportives.
-
Impacte mediambiental. Aspectes relacionats amb la sostenibilitat durant la planificació i implementació de l’estratègia municipal. L’ús d’energies renovables, l’impacte en la petjada de CO2 de les accions municipals i la gestió de residus són aspectes per tenir en compte en aquest apartat.
-
Impacte social. La promoció de valors i repercussió amb els diversos agents del sistema esportiu municipal. El grau d’implicació de les persones participants i dels diferents grups d’interès, la identitat del municipi i l’accessibilitat a la pràctica pels diferents col·lectius són aspectes clau dins d’aquest àmbit.
-
Impacte econòmic. Incidència de les polítiques esportives municipals en l’economia de l’ens local. Inclou aspectes relacionats amb l’autofinançament de l’ens, així com l’impacte econòmic que representen aquestes accions en l’àmbit territorial.