Els programes esportius han de promoure l'activitat física de manera regular i continuada, amb una freqüència mínima d'una vegada a la setmana, i amb una previsió inicial d'un mínim de 6 mesos de durada o un mínim de 3 mesos per a programes esportius estacionals (estiu i hivern). Aquests valors es proposen en el Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona i són criteris de durada orientatius.
Dins dels programes d’activitats cal destacar la importància d’adequar el contingut i els objectius de les sessions als col·lectius als quals s’adrecen, adaptant les sessions de treball a les necessitats i motivacions de les persones usuàries. En aquest sentit, es donen un seguit de variables per considerar a l’hora de classificar els programes esportius:
-
Intensitat.
-
Tram d’edat.
-
Perfils.
-
Capacitat física predominant.
-
Motiu de pràctica.
Seguint en aquesta línia, s’identifiquen els àmbits d’actuació dels programes esportius següents (font: Catàleg de serveis):
-
Esport i tecnologia. Transformació digital per a l'adaptabilitat de l'oferta d'activitats esportives continuades a les necessitats actuals en matèria digital.
-
Esport i comunitat. Activitat esportiva continuada dirigida a col·lectius en situació de risc d'exclusió amb l'objectiu de millorar la cohesió social a través de l'esport.
-
Esport i salut. Promoció del benestar emocional i prevenció de trastorns com la depressió o l'ansietat, entre d'altres, a través de l'exercici físic en el marc de programes d'activitats continuades.
-
Esport, gènere i LGTBI+. Impuls a programes d'activitats esportives que tinguin per objectiu trencar estereotips de gènere.
-
Esport en edat escolar. Programes d'esport extraescolar en horari no lectiu per als infants i adolescents, a fi d’abordar l'abandonament prematur de la pràctica esportiva.
Tenint en compte els àmbits d’actuació identificats i la classificació dels programes esportius, l’ens local té un paper clau en la promoció d’hàbits saludables i el foment d’un estil de vida actiu en l’àmbit municipal, a través de la incorporació d’uns programes esportius en el seu catàleg de serveis, que s’adeqüin a les tendències del moment i al creixement i professionalització continus del sector esportiu.
Derivat d’aquesta constant evolució, s’ofereix un gran ventall de possibilitats quant a l’oferta d’activitats continuades i programes esportius, fet que provoca una clara democratització de l’accés a la pràctica esportiva per part de la ciutadania.
Dins d’aquesta oferta de programes esportius municipals, és rellevant promoure l’accessibilitat a tots els perfils, prioritzant col·lectius específics com la població escolar, la gent gran i els col·lectius amb risc d’exclusió social, amb l’objectiu d’afavorir l’esport per a tothom.
Tenint en compte les categories dels programes esportius, així com els col·lectius als quals poden anar adreçats, esdevé d’especial rellevància mesurar l’impacte que aquests poden tenir per a la ciutadania (en els aspectes esportiu, mediambiental, econòmic i social), amb l’objectiu d’optimitzar processos i crear un sistema d’avaluació contínua que permeti establir polítiques esportives municipals que garanteixin l’accés a la pràctica esportiva i s’adeqüin a les necessitats i les motivacions de la població.
L’activitat física i l’esport, a més de ser un vehicle per obtenir un estil de vida saludable, per a moltes persones és un mitjà de comunicació i de relació amb els altres. La pràctica d’activitat física i esport és una via per compartir, gaudir d’experiències i sentir-se satisfet amb un mateix, i per a molts és una manera de viure. En aquest sentit, en l’àmbit municipal es vetlla pel desenvolupament d’esdeveniments esportius amb una finalitat popular, cercant el dinamisme territorial i amb la promoció d’hàbits de vida saludables.
Els diferents agents esportius com són les organitzacions públiques, les organitzacions comercials o les organitzacions associatives com clubs o federacions han apostat per potenciar l’esport per a tothom amb el desenvolupament d’activitats obertes a la ciutadania. Aquestes activitats poden arribar a ser esdeveniments de més o menys dimensió segons les característiques que els defineixen.
Els esdeveniments esportius es poden definir de diverses maneres, però, en l’esport local, els esdeveniments són fenòmens que sorgeixen d’ocasions no rutinàries, és a dir, es caracteritzen per ser de caràcter obert i puntual i se centren en el desenvolupament d’una activitat esportiva amb diferents objectius possibles a fi d’entretenir o crear un repte en l’experiència d’un grup de persones. Així doncs, a continuació es presenten les tipologies d’esdeveniments que es poden contemplar en l’àmbit municipal:
-
Popular. Els esdeveniments que tenen un objectiu recreatiu i són oberts a tot el públic que hi vulgui participar.
-
Solidari. Aquells que tenen una finalitat solidària i social per millorar la vida de la comunitat.
-
Federatiu. Són aquells que estan organitzats per un club o inscrits en la federació de la modalitat esportiva respectiva i poden formar part d’un circuit anual o són competicions aïllades.
-
Competició. S’inclouen els esdeveniments de competicions de temporada regular, competicions internacionals fixes de poc relleu, competicions domèstiques, per a veterans o per a persones amb diversitat funcional.
En les diferents fases d’organització d’un esdeveniment hi intervenen tot un seguit d’agents, sigui de manera individual o grupal, que influeixen en la seva gestió, a partir de la tasca de cooperació o col·laboració. Els agents implicats en la realització d’un esdeveniment esportiu es poden classificar segons moltes variables, però en aquest cas es distingiran segons el grau d’afectació. Els agents que influeixen directament sobre l’esdeveniment esportiu són aquells que estan implicats en les tasques d’organització i preparació, així com la seva audiència i les persones que gaudeixen de l’esdeveniment. Aquests poden ser:
Els agents que poden afectar indirectament elements de l’organització són aquells que no formen part de l’equip organitzador, però que participen en la coordinació de l’esdeveniment i poden incidir en algun factor específic. Aquests agents poden ser:
Des de la perspectiva municipal, esdevé un aspecte clau identificar els agents que intervenen en l’esdeveniment esportiu per tal d’establir sinergies que permetin la màxima qualitat en el seu desenvolupament, així com ser un agent clau per a la dinamització esportiva del territori.
Els esdeveniments esportius formen part d’un treball d’innovació constant per garantir el futur de l’esdeveniment d’acord amb el seu entorn. El nou paradigma dels esdeveniments esportius és que aquests arribin a ser més sostenibles, eficients, solidaris i transparents. No tots els esdeveniments, però, treballen en la mateixa direcció i de la mateixa manera, no obstant això, sí que s’observa que la gran majoria d’esdeveniments de referència treballen simultàniament en diverses de les línies estratègiques següents:
| Orientació turisticoesportiva | Esdeveniments realitzats com a eix estratègic de ciutat i transformació de les ciutats cap a un model orientat al sector de serveis. La finalitat és atraure turistes, reconèixer talent i els beneficis econòmics. Treball transversal de l'equip polític i el sector esportiu. |
|---|---|
| Solidaritat | Esdeveniments en format de curses populars amb una consciència social al darrere. Combinació d'un repte esportiu amb contingut i vincle solidari amb aportacions al tercer sector. Participació d'equips d'empreses privades amb la finalitat de la responsabilitat social corporativa. |
| Esdeveniments green | Els criteris ambientals i la sostenibilitat i preservació del medi ambient seran un dels eixos dels esdeveniments del futur: més verds i més ecològics. |
| Promoció esportiva | Enfocament de l'esport-salut. Generar més esdeveniments que permetin l'accés als col·lectius més desfavorits. Trencar les barreres per accedir a l'esport i focalitzar les polítiques esportives locals per facilitar la pràctica d'activitat física i salut a tota la població. |
| Qualitat i coneixement | Els esdeveniments esportius necessiten una perspectiva holística del desenvolupament de l'esdeveniment. Potenciar els recursos, les eines i el coneixement emprat en la realització d'aquest aporta una transparència en l'organització que cada cop és més valorada. |
Per saber-ne més…
Per conèixer més a fons les característiques dels esdeveniments esportius que es celebren a la demarcació, i poder accedir a material d’interès per la planificació, organització i anàlisi d’un esdeveniment esportiu, us recomanem l’accés a aquesta pla web desenvolupada per la GSE: Esdeveniments esportius.
Les entitats esportives han tingut i tenen un paper molt important en l’esport de base de molts municipis, així com en l’esport de competició, establint convenis i col·laboracions entre els ajuntaments i les entitats per garantir en el futur l’oferta esportiva.
En els inicis de la relació entre les entitats i els ens locals, aquesta col·laboració es basava en:
-
Delegació parcial o total de la prestació d’un servei educatiu per a infants i joves.
-
Delegació parcial o total de la prestació d’un servei de lleure per a adults.
-
Ús dels equipaments esportius.
A canvi, l’ajuntament oferia:
-
Instal·lacions esportives on desenvolupar la pràctica d’activitats fisicoesportives.
-
Subvencions econòmiques.
D’ara endavant, això no pararà de canviar i el que en l’actualitat es demana i es demanarà en el futur, tenint en compte que aquesta col·laboració entre ajuntaments i entitats creixerà i es mantindrà en el temps, és el següent:
-
Delegació parcial (o total) de la prestació d’un servei educatiu per a infants i joves.
-
Delegació parcial de la prestació d’un servei de lleure per a adults.
-
Ús dels equipaments esportius.
-
Oferta de serveis esportius allí on l’administració local i el sector privat-comercial no hi pot arribar.
-
Incrementar l’accessibilitat a la pràctica esportiva a partir d’una oferta variada (varietat d’esports).
-
Gestió d’equipaments esportius.
-
Inserció laboral de joves en un mercat laboral secundari.
-
Promoció econòmica a partir de l’organització d’esdeveniments.
Així doncs, el rol que actualment compleixen els clubs esportius i les associacions en el sistema esportiu local difereix molt del que tenia anys enrere i continua en constant evolució. Aquest fet es deu principalment a la gran heterogeneïtat d’entitats que hi ha en el territori amb una gran varietat de dinàmiques internes. És per això que l’administració local ha de disposar de diferents maneres de relacionar-s’hi d’acord amb les seves necessitats.
S’ha de tenir en compte, però, la naturalesa dels clubs esportius, la seva finalitat immediata i la seva utilitat com a mitjà i instrument per aconseguir objectius en altres terrenys més enllà de l’esportiu.
L’actual heterogeneïtat dels clubs es deu a la naturalesa diversa que presenten, i existeixen objectius i característiques diferents segons la tipologia d’entitat, el que pot dificultar la gestió d’estratègies de col·laboració publicoprivada entre els ajuntaments i els clubs o les associacions esportives. Identificar la tipologia d’entitat amb la qual es tracta resulta un pas previ que ha de fer l’administració local per tal d’optimitzar les relacions i extreure’n la màxima eficiència.
Per saber-ne més…
Prenent com a referència l’últim estudi publicat respecte de l’estat dels clubs a Catalunya, “La situació dels clubs esportius a Catalunya (2009 a 2015)”, es poden consultar les dades més rellevants dels clubs en funció de les seves característiques principals.
També s’ha de tenir present que les entitats esportives, tot i ser associacions sense ànim de lucre, han de complir una sèrie de normatives i obligacions per tal de poder desenvolupar la seva tasca esportiva i social. Així doncs, en l’apartat legal es detallen les normes específiques que cal tenir en compte des de les entitats esportives.
A més, cal destacar la rellevància en l’ús dels equipaments esportius municipals per part de les entitats esportives. La utilització dels equipaments esportius, considerats legalment com a béns de domini públic, es pot realitzar mitjançant una llicència d’ocupació temporal o mitjançant concessió administrativa, en règim de concurrència. També es podrà acordar l’atorgament directe de concessions de béns de domini públic en determinats supòsits (com per exemple, a les entitats sense ànim de lucre declarades d’utilitat pública), quan es donin circumstàncies excepcionals degudament justificades. Aquesta concessió es podrà instrumentar mitjançant conveni i responent a uns criteris establerts per l’ajuntament d’acord amb les seves polítiques esportives municipals.
La gran diversitat de grups socials i culturals, entre altres col·lectius, és una realitat cada cop més evident dins de les societats contemporànies. Entre diversos motius, un dels principals responsables de l’increment d’aquesta heterogeneïtat és la crisi econòmica, la qual ha desencadenat importants processos migratoris, en un increment de les desigualtats socials i econòmiques i en l’exclusió de certs col·lectius.
En efecte, en el conjunt de la societat hi ha grups socials que per la seva condició social, econòmica o per altres motius són totalment o parcialment exclosos d’una participació plena dins d’aquesta. També poden ser col·lectius que presenten característiques físiques i psíquiques que els poden suposar una barrera per a la pràctica fisicoesportiva. Això pot generar dificultats i conflictes tant a nivell educatiu, com econòmic, sanitari i social. A més d’una conscienciació plena, aquest fet cada cop més recurrent fa necessària una actuació per tal de fer accessible a tota la societat la pràctica d’activitat física i esport.
Conseqüentment, durant els últims anys, des de les diferents administracions públiques s’intenta aconseguir-ho mitjançant la impulsió de polítiques socials, les quals tenen per objecte reduir les diferències socials i facilitar la integració d’aquests col·lectius dins de la societat, i més enllà de ser una activitat destinada a millorar la condició física, la pràctica fisicoesportiva esdevé un excel·lent mitjà per fer-ho.
També cal destacar la importància de les polítiques de gènere i la seva rellevant aplicació en clau municipal. El context actual i l’evolució constant de l’esport femení evidencia un recorregut positiu en termes de participació i repercussió social. Tot i això, és important el foment d’eines que en permetin i garanteixin la continuïtat, deixant enrere els estereotips de gènere i els prejudicis instaurats històricament, facilitant espais de visibilitat que permetin la creació de referents per a les noves generacions.
Així doncs, esdevé un aspecte clau dins dels ens locals el foment de la participació femenina en els diferents àmbits del sector esportiu en termes de:
-
Participació. Fomentar l’adherència dels infants a la pràctica esportiva, erradicant els estereotips i promovent un entorn accessible a la pràctica esportiva.
-
Formació. Crear espais de coneixement per a la difusió de contingut i l’intercanvi d’experiències que enriqueixin el sistema esportiu i en professionalitzi les seves estructures des de la perspectiva de gènere.
-
Organització. Incorporar dones en alts càrrecs dins del sector esportiu, amb poder de decisió i que esdevinguin referents dins de les entitats esportives i institucions.
Manual de bones pràctiques per a l’organització d’esdeveniments esportius inclusius
Planteja mesures i recomanacions pràctiques que permeten facilitar la inclusió d’esportistes amb discapacitat en els esdeveniments esportius, amb la finalitat d’augmentar-ne la participació.
Dossier estadístic “Dones en l’esport”. 2021. Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
Estudi elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere, òrgan adscrit a l’ICD i l’Observatori Català de l’Esport, adscrit a l’INEFC, a partir de les últimes dades recollides disponibles. Inclou dades de l’”Enquesta sobre activitat física i esportiva a Catalunya 2019”, elaborades pel Consell Català de l’Esport, i presenta un recull d’indicadors en matèria d’esports amb perspectiva de gènere, que posa de manifest, una vegada més, que l’esport i l’activitat física encara estan molt estereotipats.
Guia sobre equitat de gènere per a entitats esportives (Ajuntament de Barcelona)
La guia proposa accions en clau de gènere a nivells diferents i per a diversos perfils d’entitats esportives. Hi ha moltes fórmules per aconseguir aquests objectius: des de la comunicació interna i externa fins a la creació de protocols per prevenir, detectar i actuar davant les violències sexuals o bé engegar un pla d’igualtat.
Autodiagnosi per valorar la situació actual de l'organització en termes d’igualtat de gènere
Qüestionari base d’autodiagnosi per valorar i establir una reflexió inicial sobre la situació actual de les organitzacions en termes d'igualtat de gènere.
L’esport esdevé un fenomen massiu que implica la participació d’un elevat volum de persones, les quals desenvolupen diferents rols dins de la pràctica esportiva que fan de l’esport un element d’unió entre persones.
Si bé és cert que l’esport és un poderós instrument d’impacte positiu a tots els nivells, en aquest també es desenvolupen pràctiques que no beneficien en absolut la pràctica esportiva i el seu conjunt. En aquest sentit, existeix un corrent violent en l’esport que es manifesta en diferents espais esportius i situacions, fet que desencadena la regulació d’aquestes pràctiques a través de la legislació.
Arran de l'aparició del fenomen de la violència en l'esport sorgeix la necessitat d’adoptar mesures de prevenció i control per a l’erradicació de conductes de violència, racisme i intolerància en aquest àmbit.
La violència esportiva, tot i estar dintre de l’àmbit de la seguretat ciutadana, es regeix per un marc normatiu propi. Així doncs, la normativa que empara la violència a l’esport és la Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport.
El règim sancionador és aplicable tant a les persones espectadores i assistents com als organitzadors i participants dels esdeveniments esportius. Les conductes sancionables són les següents (Font: Violència esportiva. Departament d'Interior (gencat.cat):
-
Conductes violentes o que incitin o puguin incitar a la violència.
-
Conductes racistes o xenòfobes.
-
La venda o consum de begudes alcohòliques.
-
Accedir als recintes esportius sense entrada vàlida.
-
Incompliment de mesures de seguretat.
Tenint en compte les diverses situacions que es poden produir en concepte de violència en l’esport, cal destacar que totes aquestes tenen un origen diferent i generen accions que cal eliminar d’arrel de la pràctica esportiva, així com del seu entorn i tots els elements i agents que s’hi relacionen. És per això que esdevé un element clau per a les institucions i ens locals la prevenció i la promoció de bones pràctiques envers aquesta temàtica, mitjançant:
-
Elaboració de protocols de prevenció i actuació.
-
Foment d’un ambient segur per a la pràctica esportiva que garanteixi la seguretat dels i les esportistes.
-
Garantia d’una pràctica esportiva lliure de discriminació.
-
Promoció de canals clars i segurs per a la resolució de conflictes entre esportistes i altres agents, fomentant la no-violència.
-
Respecte en tot moment a tots els agents que formen part del sistema esportiu.
La violència sexual a l’esport. Guia per a persones adultes (Consell Català de l’Esport)
En aquesta guia s’exposa el paper clau de les entitats esportives per conscienciar, visibilitzar i elaborar plans d’actuació que treballin en la prevenció, la detecció i l’abordatge de la violència sexual en contextos esportius. Per tractar adequadament la problemàtica de la violència sexual, cal que des de les entitats esportives es reconegui la seva incidència, que se’n parli i que s’hi actuï. I és també necessari que hi hagi un interès ferm per canviar la cultura que fa que la violència sexual dins del món de l’esport sigui encara ara viscuda com un tabú.
Guía para la protección del deportista (Secretaría Nacional del Deporte)
Recurs adreçat a tots aquells agents que desenvolupin diferents funcions o rols dins l’àmbit esportiu, i també per la pròpia persona esportista i el seu entorn més proper.
Guia Deporte y Valores
Aquesta guia té com a objectiu fomentar la bona entesa de les famílies amb la resta d'agents implicats en l'esport per aconseguir que l'experiència esportiva dels fills sigui molt més enriquidora, no acceptant actituds violentes o comentaris que alterin la dinàmica esportiva.