La regidoria d'igualtat i polítiques de gènere

La Carta de les Nacions Unides recull, en el seu text, el compromís amb els drets fonamentals, i exposa la igualtat entre dones i homes com un d’ells. Així, diu que els estats que en formen part tenen l’obligació de garantir als homes i les dones la igualtat en drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics.

Fa referència a l’esmentada carta i reitera la importància de garantir la dignitat i el valor de la vida humana, en igualtat de dret entre dones i homes, per promoure el progrés social i el nivell de vida amb més llibertat.

És una primera aproximació al reconeixement dels drets polítics de les dones que recull el dret a vot en igualtat de condicions (sufragi femení) i l’elegibilitat de les dones en càrrecs públics en igualtat de condicions.

A través d’aquesta declaració es recull la injustícia fonamental que suposa la discriminació vers les dones, un element que constitueix una ofensa a la dignitat humana atesa la negació del principi d’igualtat de drets amb l’home. A més, exposa que caldrà incorporar el principi d’igualtat de drets en les constitucions dels respectius estats membres i, alhora, adoptar mesures que garanteixin aquesta igualtat sense discriminacions.

La Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona (DEVAW) recull la urgència d’una aplicació universal d’igualtat en drets, seguretat, llibertat, integritat i dignitat entre tots els éssers humans. Aquesta declaració va ser la que posteriorment va declarar el 25 de novembre el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones (1999).

El gender mainstreaming (transversalització de gènere) es posicionarà en l’agenda internacional. A través de la declaració i la Plataforma d’Acció de Beijing, s’introdueixen la igualtat i la no-discriminació per raó de sexe com a factors clau per construir les societats del segle XXI. En la IV Conferència, es demana als governs, de manera explícita, la integració de la perspectiva de gènere en totes les polítiques i els programes amb la voluntat d’analitzar-ne les conseqüències per a les dones i els homes, respectivament, abans de prendre decisions.

És a través d’aquesta Convenció que es defineix l’expressió “discriminació contra la dona”, atès que exposa que “denotarà tota distinció, exclusió o restricció basada en el sexe que tingui per objecte o per resultat disminuir o anul·lar el reconeixement, el gaudi o l’exercici per part de la dona, independentment del seu estat civil, sobre la base de la igualtat de l’home i la dona”, en qualsevol àmbit de la vida.

L’article 11 de la Carta europea per a la igualtat reconeix el dret a la igualtat de dones i homes en tots els aspectes de l’ocupació, inclosos l’organització del treball i les condicions laborals”. A més, s’hi afegeix el dret a la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.

Aborda la problemàtica de l’assetjament sexual als estats membres de les comunitats europees i recull la definició d’assetjament sexual laboral com “les conductes verbals o físiques de naturalesa sexual, l’autor de les quals sap o hauria de saber que són ofensives per a la víctima”. A més, n’exposa la consideració d’il·legalitat.

Fa referència a la protecció de la dignitat de les dones i els homes en l’àmbit laboral, i s’hi inclou el codi pràctic encaminat a combatre l’assetjament sexual.

Estableix un marc general per garantir la igualtat de tracte al lloc de treball de les persones membres de la UE, independentment del seu sexe i orientació sexual.

Recull el conjunt de drets civils, polítics, econòmics i socials de la ciutadania europea, el qual dedica, a més, un capítol a la igualtat davant la llei i prohibeix qualsevol discriminació, amb una menció específica a la discriminació per raó de sexe i orientació sexual.

Assenyala que l’assetjament sexual es considerat discriminació per raó de sexe a l’espai laboral quan es produeixi un comportament no desitjat relatiu al sexe, amb el propòsit d’atemptar contra la dignitat de la persona assetjada, o crear-li un entorn intimidatori, hostil, ofensiu o molest. A més, s’exposa l’agreujant del comportament no desitjat davant el rebuig de la víctima o l’acceptació sota uns paràmetres que l’afecten.

Exposa que l’assetjament sexual és contrari al principi d’igualtat entre dones i homes, i que constitueix, a més, discriminació per raó de sexe. La discriminació pot donar-se tant en l’accés a l’ocupació com al lloc de treball, la formació professional i la promoció, i ha de ser prohibida i sancionada mitjançant sancions efectives, proporcionades i dissuasives.

Presenta actuacions i objectius polítics per avançar de manera substancial cap a una Europa amb més igualtat de gènere fins al 2025. Els objectius fonamentals són posar fi a la violència de gènere, combatre els estereotips de gènere, eliminar les bretxes de gènere en el mercat del treball, aconseguir la participació en peu d’igualtat en els diferents sectors de l’economia, abordar la bretxa salarial i de pensions entre homes i dones, reduir la bretxa de gènere en les responsabilitats assistencials i assolir l’equilibri entre dones i homes en la presa de decisions i l’activitat política.

L’estratègia adopta, a més, un plantejament dual d’integració de la perspectiva de gènere combinada amb actuacions específiques, i descansa en la interseccionalitat com a principi horitzontal per a la seva aplicació.

En el capítol II de la Constitució espanyola, dedicat als drets i les llibertats, l’article 14 expressa que totes les persones espanyoles són iguals davant la llei, i es fa expressa la no-discriminació per raó de sexe (entre d’altres).

L’article 19 del capítol I de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya versa sobre el dret de les dones a participar amb la mateixa igualtat d’oportunitats que els homes en tots els àmbits públics i privats.

2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis.

8. S’estableix que els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual.

1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball —inclosa la retribució— i en totes les altres situacions. A més, també han de garantir que les dones no siguin discriminades per embaràs o maternitat.

2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.

3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.

4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic de les tasques de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.

5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al cos propi i a la seva salut reproductiva i sexual.

Aquesta Llei neix per combatre totes les desigualtats envers les dones que es donen en tots els àmbits, com la violència de gènere, la discriminació salarial, la mala conciliació laboral, personal i familiar, i la poca presència femenina en espais de presa de decisions.

La llei es crea davant la necessitat d’incorporar mesures dirigides a erradicar totes les manifestacions existents de discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe, com ara la violència masclista, la discriminació salarial, la manca de corresponsabilitat, l’elevada taxa d’atur femení…, promoure la igualtat real entre dones i homes i trencar amb els estereotips socials que impedeixen aquesta igualtat real.

El títol IV tracta íntegrament al dret a la feina en igualtat d’oportunitats, amb diversos capítols dedicats a combatre la desigualtat en el món laboral. I és al capítol III que es parla dels plans d’igualtat de les empreses, concretament l’article 45, sobre l’elaboració i aplicació dels plans d’igualtat, i en què s’exposa que “les empreses estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, hauran d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes”.

El Reial Decret Legislatiu 5/2015 recull l’obligatorietat de les administracions públiques de disposar d’un Pla Intern d’Igualtat amb la finalitat de respectar la igualtat de tracte i oportunitat en l’àmbit laboral i comptar amb les mesures necessàries per evitar qualsevol discriminació laboral.

Aquest Decret fa referència a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i exposa l’aplicació dels permisos orientats no només al personal funcionari, sinó també al personal laboral de les administracions públiques.

La finalitat és que les empreses tinguin plans d’igualtat efectius i específics que posin èmfasi en el diagnòstic amb efectes reals i sense reproduir estereotips de gènere. En aquest sentit, el Reial Decret reforça la negociació i estipula les regles i el procediment de negociació, particularment en les empreses que no tenen representants legals.

També es recull el desenvolupament de mesures i sistemes de seguiment i avaluació, i se’n destaca la importància que s’adoptin criteris i terminis de revisió que garanteixin l’eficàcia i l’adequació dels plans d’igualtat.

El Reial Decret 902/2020 obliga les empreses a crear un registre retributiu, prèvia consulta amb el comitè d’empresa o delegats de personal, que inclogui els valors mitjans i les mitjanes dels salaris, els complements salarials i les percepcions extrasalarials de la plantilla desagregades per sexes i distribuïts per grups professionals, categories professionals o llocs de treball iguals o del mateix valor amb l’any natural com a període de referència. Les empreses que, a més, estiguin obligades a fer un pla d’igualtat, hauran d’incorporar al registre retributiu una justificació quan la mitjana aritmètica o la mitjana de les retribucions totals a l’empresa respecte d’un sexe amb relació a l’altre excedeixi del 25%, i hauran de fer una auditoria retributiva. També obliga a la realització d’una valoració de llocs de treball que permeti comprovar si existeix una retribució igual per treballs del mateix valor.

La Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, de competència autonòmica, es basa en la incorporació d’una perspectiva més interseccional que encasta la resta de desigualtats socials que pot patir una persona a la vida. Així, la llei té per objecte l’eliminació de la discriminació per raó de sexe, però també altres aspectes, com ara per ètnia, color, competències, discapacitat, orientació sexual, edat, classe social…, i n’exposa l’obligatorietat de les administracions i els poders públics de Catalunya en l’eliminació dels estereotips socials i els rols de gènere establerts tradicionalment.

Destaca la importància d’integrar el gènere de manera transversal en totes les activitats i polítiques que afecten la vida quotidiana de la ciutadania.

Per tant, aquesta llei té com a objectiu “establir i regular els mecanismes i els recursos per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida”. Pretén, entre d’altres, afavorir una distribució corresponsable entre les dones i els homes, tant al mercat laboral com en les tasques domèstiques i de cures.

La secció tercera d’aquesta llei versa sobre el treball, l’ocupació i l’empresa, amb diversos articles dedicats a la igualtat efectiva de dones i homes en l’àmbit laboral.

A la modificació del Codi Penal, a l’article 184 s’explicita que aquella persona que sol·liciti favors de naturalesa sexual en l’àmbit laboral de forma continuada i que provoqui una situació intimidatòria a la víctima es castigarà com a assetjament sexual.

A més, s’especifica que si l’autor de l’assetjament sexual és un superior, aquesta pena serà més elevada que l’anterior.

També s’hi incorpora el vessant LGBTI a través de l’article 314, que fa referència a la discriminació laboral deguda a l’orientació sexual

Llei estatal que manifesta la problemàtica ciutadana de la violència masclista més enllà de la privacitat de la llar com a símbol més representatiu de l’existent desigualtat a la societat occidental. Aquesta llei és molt rellevant perquè fa explícita la definició de violència de gènere exposant que és una violència dirigida a les dones pel fet de ser-ho, considerades pels seus agressors sense drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió.

És l’article 2 el que fa referència a la garantia de drets laborals de conciliació per a víctimes de violència masclista. En aquesta línia, l’article 21 del capítol II està dedicat en la seva totalitat als drets laborals i de Seguretat Social de les treballadores víctimes de violència de gènere.

Així, manifesta la necessitat d’incidir en la seva erradicació des dels poders públics, els quals són obligats a prendre mesures d’acció positiva per fer reals i efectius els drets de les dones.

Llei autonòmica que té la finalitat d’establir els mecanismes que contribueixin a l’erradicació de la violència masclista que pateixen les dones i avançar en garanties respecte al dret bàsic de les dones a viure sense cap manifestació d’aquesta violència.

La llei manifesta l’expressió del terme violència masclista en considerar el masclisme com un concepte més general que defineix les cultures de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que ha imposat un model de masculinitat concret. Incorpora també les definicions de les diferents formes de violència que pateixen les dones (física, psicològica, sexual i econòmica) en el marc de les relacions socials.

És a l’article 5 de la Llei sobre el dret de les dones a erradicar la violència masclista on s’especifica la tipologia de violència en l’àmbit laboral i s’exposen els assetjaments per raó de sexe i l’assetjament sexual. Al capítol 7, es concreten les actuacions relacionades amb aquests tipus d’assetjaments en l’àmbit laboral.

En aquesta llei s’incorporen les dones, nenes i adolescents transgènere com a víctimes de violència masclista i s’hi afegeixen les definicions de diligència deguda, consentiment sexual i interseccionalitat, a més de noves formes de violència masclista (violència obstètrica, violència digital, violència de segon ordre i violència vicària) i noves mesures per prevenir violències masclistes com la coeducació i la formació obligatòria per a professionals de l’administració i càrrecs electes.

Estableix el dret de tots els éssers humans a ser tractats amb igualtat: “Els drets humans són inherents a tots els éssers humans, sense distinció per raó de nacionalitat, lloc de residència, sexe, origen nacional o ètnic, color de pell, religió, llengua o qualsevol altra condició, com edat, discapacitat, estat de salut, orientació sexual o identitat de gènere.”

El pacte desenvolupa els drets civils i polítics i les llibertats recollides en la Declaració Universal dels Drets Humans, i en l’article 26 estableix que “totes les persones són iguals davant la llei i tenen dret sense discriminació a la mateixa protecció de la llei. Pel que fa a això, la llei prohibirà qualsevol discriminació i garantirà a totes les persones protecció igual i efectiva contra qualsevol discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició social”.

Document elaborat per la Conferència Internacional sobre els Drets Humans LGBT amb la finalitat de conscienciar internacionalment sobre aquest àmbit a partir de la violació de determinats drets humans que conté en la Declaració Universal dels Drets Humans, que s’estava produint.

L’any 2006 un grup d’experts en drets humans d’Indonèsia van desenvolupar i adoptar per unanimitat 29 principis anomenats Principis de Yogyakarta, presentats un any després en una declaració conjunta davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides per 54 estats, una situació que permet a aquest òrgan ratificar estàndards legals internacionals vinculants als estats. Aquests principis fan referència a l’aplicació de la legislació internacional de drets humans en relació amb l’orientació sexual i la identitat de gènere i són rellevants perquè posen en relleu la situació d’especial vulnerabilitat que pateixen les persones que pertanyen al col·lectiu LGBTIQ. Si bé en teoria el marc normatiu les protegeix, a la pràctica els seus drets són vulnerats per la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere.

És la primera resolució de les Nacions Unides pel que fa a drets humans, orientació sexual i identitat de gènere a causa de la seva preocupació pels actes de violència i de discriminació efectuats en els homosexuals i transsexuals.

L’aprovació d’aquesta resolució va fer possible la creació del primer informe oficial en aquest àmbit de les Nacions Unides, un document preparat per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i que incloïa, a part de proves en què es contemplava una pauta sistemàtica de violència i discriminació cap a aquestes persones, unes recomanacions en la protecció dels drets humans dels LGBT. D’aquesta manera, les conclusions i les recomanacions de l’estudi van fer possible l’any 2012 la formació de la primera base d’una taula rodona que fa referència a aquest àmbit celebrada en el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

Reafirma que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i adopta accions compromeses amb els drets humans, la identitat de gènere i l’orientació sexual. Designa la figura d’un expert independent sobre la protecció contra la violència i la discriminació per motius d’orientació sexual o identitat de gènere.

Censura legalment la discriminació per motius d’orientació sexual: “Es prohibeix qualsevol discriminació, i en particular l’exercida per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual.”

Estableix un marc general per garantir la igualtat de tracte al lloc de treball a les persones membres de la UE, independentment del seu sexe i orientació sexual, i obliga tots els països de la UE a proporcionar protecció jurídica contra la discriminació a l’hora de sol·licitar un lloc de treball, obtenir una promoció i assistir a formació, així com en matèria de condicions de treball, salari i acomiadament.

Aquestes directives protegeixen les persones transgènere en la seva vida professional davant la discriminació per canvi de sexe.

Es condemna tota discriminació basada en l’orientació sexual i la identitat de gènere, lamenta que es vulnerin els drets de les persones LGTB en alguns estats de la Unió Europea i demana que els estats membres garanteixin la protecció de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals davant la LGTBfòbia.

A més, manifesta la preocupació davant l’existència de lleis LGTBfòbiques i exposa que els estats membres de la Unió Europea han de ser exemplars en l’exercici i la protecció del dret a la diversitat sexual i de gènere.

Malgrat que l’Informe Lunacek estableix únicament recomanacions i no es tracta d’una directiva de compliment obligat, la seva aprovació suposa una fita important en la lluita pels drets LGTB a Europa.

En matèria de transsexualitat, el text reclama als estats membres que estableixin o revisin els procediments jurídics de reconeixement de gènere amb la finalitat de respectar el dret a la dignitat i la integritat física de les persones transsexuals. També demana a la Comissió i a l’Organització Mundial de la Salut que segueixin treballant per suprimir els trastorns d’identitat de gènere de la llista de trastorns mentals i de comportament.

En matèria d’incitació a l’odi, el text demana que el marc actual de la Unió Europea sobre la “lluita contra determinades formes i manifestacions de racisme i xenofòbia mitjançant el dret penal” sigui reformulat per incloure altres formes de delictes motivats per prejudicis i incitació a l’odi, entre aquests per raó d’orientació sexual i identitat de gènere.

El 2020, la Comissió Europea presenta la primera estratègia per a la igualtat de les persones LGBTIQ de la UE mitjançant la incorporació dels delictes d’incitació a l’odi i els delictes LGBTIfòbics a la llista de delictes de la UE. Es defineixen en l’estratègia una sèrie d’accions específiques enfocades a combatre la discriminació, garantir la seguretat de les persones LGBTIQ i protegir els drets de les famílies LGBTIQ i la igualtat LGBTIQ a tot el món.

La protecció dels drets de les persones LGTBIQ es garanteix a l’article 14 de la CE: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.”

Aquesta modificació del Codi Civil permet el matrimoni entre persones del mateix sexe i fa èmfasi en la lliure opció sexual i afectiva per a persones del mateix sexe, amb la voluntat que siguin lliures de desenvolupar la seva personalitat i els seus drets en igualtat de condicions.

Regula els drets de les dones lesbianes en matèria de reproducció humana assistida i exposa que qualsevol dona de més de 18 anys i amb plena capacitat d’obrar podrà ser usuària de les tècniques regulades per la llei, amb independència del seu estat civil i orientació sexual.

Llei que recull la capacitat de totes les persones amb nacionalitat espanyola i majoria d’edat a sol·licitar la rectificació de la menció registral del sexe i del nom.

L’objectiu d'aquesta llei autonòmica és desenvolupar i garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i evitar-los situacions de discriminació i violència, i assegurar així a Catalunya la lliure vivència de la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat. Aquesta llei es configura amb la voluntat de reduir la discriminació i la LGBTIfòbia i fomentar els valors de la igualat, el respecte i la tolerància entre la ciutadania.

La llei recull l’obligatorietat dels diversos àmbits que configuren la vida quotidiana de les persones a incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere, incidint en el reconeixement de drets i llibertats de les persones LGBTI, i en el desenvolupament de mesures concretes segons les necessitats específiques de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals.

Aquesta llei s’articula amb un seguit de mesures que tenen per objectiu garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, així com eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. S’hi incorporen polítiques que vetllen per garantir el lliure desenvolupament de la diversitat sexual i de gènere per evitar les situacions de violència i discriminació a les quals són sotmeses les persones LGTBI.

L'objectiu de la Llei d'igualtat de tracte i no discriminació és establir els principis i regular les mesures i els procediments per garantir i fer efectius el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol forma, acte o conducta de discriminació que es doni en l’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta llei per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; opinió política o d’una altra índole; religió, conviccions o ideologia; llengua; origen cultural, nacional, ètnic o social; situació econòmica o administrativa, classe social o fortuna; sexe, orientació, identitat sexual i de gènere o expressió de gènere; ascendència; edat; fenotip, sentit de pertinença a grup ètnic; malaltia, estat serològic; discapacitat o diversitat funcional, o per qualsevol altra condició, circumstància o manifestació de la condició humana, real o atribuïda.

Així mateix, pretén promoure l’erradicació del racisme i la xenofòbia; de l’antisemitisme, la islamofòbia, l’arabofòbia, la cristianofòbia, la judeofòbia o l’antigitanisme; de l’aporofòbia i l’exclusió social; del capacitisme; de l’anormalofòbia; del sexisme; de l’homofòbia o la lesbofòbia, la gaifòbia, la transfòbia, la bifòbia, la intersexofòbia o la LGBTIfòbia, i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.