L’aplicació de la transversalitat de gènere recull les obligatorietats plantejades per les lleis autonòmiques i estatals, amb especial atenció a la realitat de les vivències de les dones, amb la voluntat d’erradicar les desigualtats socials existents i promoure actuacions conjuntes des de les diverses àrees i serveis que conformen les polítiques públiques.
La transversalitat de gènere es caracteritza per incorporar la perspectiva de gènere a tots els nivells i dimensions de la política, amb la finalitat d’impulsar polítiques dedicades a l’assoliment de la igualtat de gènere des de cada un dels àmbits de l’administració pública.
En aquest sentit, per incorporar la transversalitat de gènere a l’àmbit dels ens locals, es requereix la revisió i la modificació de les polítiques desenvolupades en aquests ajuntaments amb la finalitat de garantir el desenvolupament d’actuacions específiques en matèria de gènere, però també tenint en compte la diversitat de la ciutadania i desenvolupant les actuacions des d’aquesta mirada.
Informació d’interès
Guia pràctica per a la realització de polítiques transversals de gènere en l'àmbit municipal
El llenguatge té un impacte directe en la societat i és una de les principals vies d’expressió i comunicació de què es disposa. Permet l’expressió de les idees, els sentiments i les percepcions humanes, basant-se en l’entorn en el qual es desenvolupa i a través del context social en què es manifesta.
Desenvolupar el llenguatge i la comunicació en clau no sexista és fonamental per impulsar la igualtat de gènere, revertir l’ús tradicional del llenguatge, basat en el masculí genèric que invisibilitza i discrimina les dones.
Normativa relacionada
De fet, la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, manifesta l’obligatorietat de l’administració pública «d’implantar un llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu», i la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, fa referència a la necessitat de “garantir un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge, així com fomentar una presència equilibrada i plural, allunyada d’estereotips masclistes”.
A banda, la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, fa èmfasi en la “no discriminació per raó d’identitat i expressió de gènere i orientació sexual a les comunicacions, així com l’ús d’imatges que representin la diversitat sexual, afectiva i de gènere”.
La incorporació dels indicadors de gènere permet portar a terme l’avaluació dels projectes i els programes desenvolupats des dels ens locals a través de la perspectiva de gènere. Aquest fet permet mesurar l’impacte que tenen les actuacions desenvolupades per a la igualtat de gènere a través dels criteris específics d’anàlisi.
Així doncs, els indicadors de gènere permeten observar la situació de les dones en la participació social i en l’accés i el control dels recursos en l’àmbit laboral.
En aquest sentit, els principals blocs sobre els quals se centren habitualment els indicadors de gènere són:
Per saber-ne més
La formació en igualtat de gènere és l’element indispensable per a la promoció de la igualtat de gènere i l’impuls de la transversalitat de gènere als ens locals. Tant és així que la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, i la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, recullen la necessitat de la formació en matèria de gènere de les persones que desenvolupen polítiques públiques.
A tall d’exemple, algunes de les formacions en matèria de gènere són:
Per saber-ne més
Lab Bonnemaison: Laboratori de Polítiques Públiques Feministes
Els pressupostos amb perspectiva de gènere es basen en l’anàlisi de l’impacte que tenen les partides pressupostàries en la vida de les persones, amb especial atenció a l’impacte diferenciat que tenen en les dones i els homes.
Així, l’anàlisi dels pressupostos amb perspectiva de gènere parteix de la premissa de l’existència de les desigualtats de gènere observant els aspectes que poden amagar un biaix de gènere, assumint que les polítiques públiques no són neutres al gènere i que si no s’incorpora la perspectiva de gènere són discriminatòries. En aquest sentit, les necessitats de les dones i els homes són diverses i cal garantir que les despeses econòmiques s’hi adeqüen des de la visibilitat, el reconeixement i l’actuació.
Per saber-ne més
Els reglaments de gènere responen a la voluntat dels ajuntaments d’integrar dins l’àmbit normatiu municipal la igualtat i la no-discriminació de gènere, establint a aquest efecte principis d’actuació que regiran l’actuació dels òrgans de govern i dels òrgans de gestió de l’ajuntament, així com les mesures que s’han d’adoptar per incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques i les actuacions municipals que es preveuen en el seu àmbit d’aplicació.
Incorporar clàusules amb perspectiva de gènere en la contractació pública esdevé una eina fonamental en la gestió municipal. Aquesta mesura permetrà incorporar en la contractació pública clàusules per erradicar els possibles desequilibris existents entre dones i homes i evitar la generació de noves desigualtats.
