La regidoria d'igualtat i polítiques de gènere

Són diversos els recursos que les administracions públiques poden desenvolupar per a la promoció de la igualtat, des d’un vessant d’actuació àmplia, com ara les activitats adreçades al conjunt de la població, o des d’un vessant de la intervenció i l’atenció individualitzada, com els Centres d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD), els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i els Serveis d’Atenció Integral LGTBI (SAI).

Si bé aquí els diferenciem perquè són serveis que han nascut en diferents moments de desenvolupament de les polítiques de gènere, actualment molts ajuntaments els han integrat en un mateix centre o equipament des d’on es despleguen les polítiques de gènere en un sentit ampli, des d’una òptica transversal i interseccional.

Els CIRD són una eina dels ens locals que s’ha anat desenvolupant arreu de Catalunya com a eix vertebrador de les polítiques de gènere. Es comencen a dissenyar com a resposta a les demandes dels grups locals de dones i del moviment feminista, els quals, a través de les seves reivindicacions, aconsegueixen introduir en les agendes municipals la necessitat de crear serveis específics adreçats a les dones. També va ser determinant el paper que van tenir les dones amb responsabilitats polítiques, que en alguns ajuntaments, i molt sovint en solitari, plantegen aquesta demanda davant l’equip de govern.

Així, l’objectiu principal dels centres és respondre a les demandes derivades de les discriminacions per raó de gènere, oferir informació, assessorament i recursos per erradicar les desigualtats i les discriminacions de gènere i promoure la participació de les dones a la vida pública i quotidiana.

Els CIRD són una acció positiva en l’àmbit local des de la voluntat de garantir i avançar en els drets de ciutadania de les dones, per assolir la igualtat efectiva entre dones i homes i corregir les desigualtats de gènere. La seva missió es divideix en:

Objectius

• Impulsar polítiques de gènere i sensibilització en l’àmbit municipal
• Reconèixer i potenciar la participació de les dones.

La relació directa dels CIRD amb les dones els converteix en espais privilegiats per conèixer les necessitats expressades per les dones del municipi (observatoris de gènere), coneixement que esdevé clau per a la planificació de les polítiques locals de gènere.

En relació amb els CIRD, des de la Diputació de Barcelona s’ha desenvolupat la Xarxa de Centres d’Informació i Recursos per a Dones per impulsar el desplegament d’aquests centres i facilitar l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre els diferents ajuntaments que compten amb aquest recurs.

Els SIAD són serveis, de titularitat municipal o comarcal, destinats a oferir informació, orientació i assessorament en tots els àmbits de la vida de les dones. El seu desplegament respon a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que els incorpora com a recurs i servei públic de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones que pateixen violència masclista en l’àmbit territorial de Catalunya, si bé molts SIAD ja existien abans de la llei com a CIRD o com a Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD).

Les seves tasques es concentren principalment en:

Objectius

• Atenció, orientació i assessorament generalista a les dones, amb especial èmfasi en la detecció i atenció de les dones en situació de violència masclista.
• Intervenció per a la sensibilització comunitària en favor de la igualtat de gènere i l’erradicació de les violències masclistes.

Tot i que la llei, en l’article 56, estableix que «els serveis d’informació i atenció a les dones són serveis d’informació, assessorament, primera atenció i acompanyament, si escau, en relació amb l’exercici dels drets de les dones en tots els àmbits relacionats amb llur vida laboral, social, personal i familiar”, la manca de desplegament al territori dels serveis d’intervenció especialitzada en violències masclistes ha comportat que molts SIAD desenvolupin també les tasques d’acompanyament, atenció, recuperació i reparació que la llei assigna als SIE. Fins i tot trobem SIAD que només fan atenció a dones en situació de violència.

Si bé, durant l’any 2020 la Generalitat de Catalunya va posar en marxa el desplegament de SIE, actualment n’hi ha 15 a tot el territori de Catalunya.

Normativa relacionada

Les competències dels municipis en relació amb els SIAD les trobem a l’article 83 de la llei, que estableix que correspon als municipis:

a) Programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones i efectuar la derivació als diferents serveis en els termes especificats per aquesta llei.

b) Prestar o gestionar altres serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, d’acord amb el que s’estableixi per mitjà d’un conveni amb l’Administració de la Generalitat.

c) Col·laborar en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions que aquesta llei estableix.

d) Complir totes les altres funcions establertes per aquesta llei que, pel que fa a les competències respectives, els correspongui assumir en relació amb les dones que pateixen o han patit violència masclista (…).

També estableix que els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants poden delegar les seves competències a una mancomunitat de municipis o a altres ens locals.

El desenvolupament i el finançament dels serveis és regulat a través de la fórmula contracte-programa, un instrument jurídic que estableix el marc de relacions de coordinació i cooperació interadministratives entre l’Institut Català de les Dones (ICD) i els ens locals. Aquest instrument estableix els objectius dels programes i dels mitjans necessaris per dur-los a terme en relació amb les funcions dels SIAD, així com els mecanismes de corresponsabilitat financera i de cooperació entre les diferents administracions —l’ICD i els ens locals.

En aquest sentit, les bases reguladores d’aquest instrument de coordinació i cooperació estableixen una definició de mínims dels objectius i les funcions dels serveis, així com dels recursos humans necessaris per dur-los a terme, que ha d’integrar com a mínim una persona professional de l’advocacia i una de psicologia, les quals comptaran amb una persona que exercirà la coordinació.

Normativa relacionada

Els Serveis d’Atenció Integral són de titularitat municipal i responen al desplegament de la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

L’article 9 d’aquesta llei estableix que:

1. L’òrgan coordinador de les polítiques LGBTI ha d’oferir un servei d’atenció integral per atendre les persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per raó de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere, amb la finalitat de donar respostes adequades, àgils, properes i coordinades a les necessitats d’aquestes persones.

2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, i amb l’objectiu de garantir l’accés dels ciutadans a aquest servei, s’ha de procurar una atenció permanent amb personal que tingui formació en matèria de conductes discriminatòries i en l’ús eficaç i eficient dels mitjans electrònics.

3. Els professionals adscrits a aquest servei han de tenir formació relacionada amb els drets civils i en matèria de no discriminació.

A partir de la creació del SAI central de la Generalitat de Catalunya, a tot el territori de Catalunya s’han anat desplegant els SAI municipals que integren la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral.

De la mateixa manera que amb els SIAD, no hi ha un model únic de SAI. Si bé alguns municipis han creat serveis i regidories específiques, molts altres l’han integrat o l’han creat dins de les ja existents regidories de polítiques de gènere i, per tant, la mateixa persona tècnica d’igualtat ha assumit també les tasques relacionades amb el desenvolupament de les polítiques LGTBI.