L’administració local té en el seu àmbit competencial poder d’actuació davant les desigualtats existents entre els homes i les dones i les discriminacions cap a les persones LGTBI. Els ens locals, com a entitats bàsiques d’organització territorials, tenen la responsabilitat de vetllar per les condicions de vida de la ciutadania i garantir-ne el seu desenvolupament vital en igualtat de condicions i lliure de discriminacions.
Normativa relacionada
-
Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local. En l’article 28, estableix que els municipis poden realitzar activitats complementàries a les pròpies d’altres administracions públiques, particularment les relatives a l’educació, la cultura, la promoció de la dona, l’habitatge, la sanitat i la protecció del medi ambient.
-
Llei 26/1985, de serveis socials de Catalunya. En l’article 5, atorga a les administracions locals la promoció d’actuacions que permetin prevenir i eliminar qualsevol discriminació per raons de raça, sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
-
Decret Legislatiu 2/2003, de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, que estableix que per a la gestió dels seus interessos el municipi també pot exercir activitats complementàries a altres administracions públiques, particularment a les relatives a la promoció de la dona, entre d’altres.
Les polítiques d’igualtat de gènere són eines essencials per al foment de la igualtat efectiva entre les dones i els homes d’un territori. Planificar accions enfocades a la promoció de la igualtat d’oportunitats permet afavorir el desenvolupament de les capacitats individuals en benefici del conjunt de la societat, repensar la distribució tradicional de la societat, els rols de gènere i la distribució sexual del treball, garantir la corresponsabilitat i vetllar per l’erradicació de les desigualtats vers les dones.
Tot i que les polítiques públiques de gènere s’ideen i s’implementen en totes les administracions públiques, l’administració local, com a institució més propera a la ciutadania, pren un paper més protagonista en les polítiques d’igualtat.
Normativa relacionada
Les funcions dels ens locals de Catalunya cap a les polítiques d’igualtat de gènere es concreten a l’article 6 de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes:
a) Estudiar i detectar les mancances i les necessitats de les dones per complir les finalitats d’aquesta llei dins del seu àmbit territorial i comptant amb la col·laboració de les associacions de dones.
b) Sensibilitzar la població sobre les causes de la violència masclista i, en el marc de la normativa vigent, impulsar actuacions i campanyes de prevenció i posar a disposició de la població els serveis d’atenció necessaris per a les persones que pateixen les diverses manifestacions de la violència masclista.
c) Atendre, informar i orientar les dones sobre programes i recursos per facilitar l’exercici efectiu dels seus drets i sensibilitzar homes i dones en termes d’igualtat de drets i deures.
d) Crear i adequar els mecanismes necessaris per integrar la transversalitat de la perspectiva de gènere en les seves actuacions polítiques.
e) Establir les condicions de formació i capacitació del personal al seu servei.
f) Elaborar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat d’homes i dones destinats al personal al seu servei a què fa referència l’article 15.
g) Dissenyar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat a què fa referència aquesta llei i que afecten els ens locals.
h) Fomentar l’autonomia personal i econòmica de les dones i impulsar l’ocupació femenina.
i) Fomentar la presència de dones en els òrgans de participació i en els espais de presa de decisions.
j) Donar suport als grups feministes i a les entitats de defensa dels drets de les dones, i impulsar-ne la participació en el disseny, l’elaboració, el desenvolupament i l’avaluació de les polítiques d’igualtat i de transversalització de gènere.
k) Adequar i mantenir estadístiques actualitzades que permetin un coneixement de la situació diferencial de dones i homes en els diferents àmbits d’intervenció local.
l) Dissenyar i aplicar polítiques destinades a erradicar les desigualtats i les explotacions de les dones en tots els àmbits locals d’intervenció.
m) Complir-ne qualsevol altra que li atribueixi la legislació vigent.
2. La Generalitat ha de complementar la suficiència financera dels municipis en relació amb les funcions que aquesta llei els atribueix, sia amb la transferència de fons d’altres administracions sia amb recursos propis, sens perjudici que els municipis i les altres entitats locals consignin en llurs pressupostos les dotacions necessàries per al finançament d’aquestes funcions mitjançant contractes programa a aquest efecte.
3. L’Administració de la Generalitat ha de facilitar programes de capacitació i formació específica al personal tècnic i als membres electes dels ens locals per garantir que compleixen les seves funcions en relació amb el que estableix aquesta llei.
Per desenvolupar les polítiques locals de gènere, esdevé necessari comptar amb personal tècnic amb formació especialitzada en matèria de polítiques de gènere i violències masclistes, així com amb un pressupost assignat a aquestes polítiques.
Instruments claus de les polítiques locals de gènere
La integració de la perspectiva de gènere de manera transversal a tota l’organització és una estratègia bàsica per al desenvolupament de les polítiques públiques que permet la promoció de la igualtat de gènere i l’erradicació de les desigualtats des de cada un dels àmbits que tenen un impacte en la vida de les persones. A més, afavoreix el desenvolupament d’una política interna basada en la igualtat d’oportunitats i el reconeixement de les capacitats de les persones que hi treballen.
Són diversos els instruments que les administracions locals han anat desenvolupant per introduir la perspectiva de gènere a les polítiques públiques, des dels plans d’igualtat fins als reglaments de gènere o els pressupostos amb perspectiva de gènere, passant per la creació d’òrgans de participació directa de les dones. En aquest apartat, abordarem els plans d’igualtat com a eina fonamental de planificació de les polítiques de gènere.
Els plans d’igualtat de gènere són el principal instrument de les administracions per a la transformació de les relacions de desigualtat de gènere mitjançant una estratègia de transversalitat. L’objectiu dels plans és detectar les desigualtats de gènere existents al territori i planificar accions transversals per erradicar-les mitjançant el foment de l’empoderament i la participació de les dones.
Hi ha dues tipologies de plans que han de desenvolupar les administracions locals: els plans locals d’igualtat de gènere, que tenen com a objectiu la promoció de mesures per a la igualtat de gènere adreçades al conjunt de la ciutadania, i els plans interns d’igualtat de gènere, orientats a promoure la igualtat de gènere en l’àmbit intern de l’administració.
Plans locals d’igualtat de gènere
El Pla Local d’Igualtat és un document de planificació que recull el conjunt de mesures i recursos econòmics i humans que, a través d’objectius i actuacions sostingudes i articulades en el temps, orienten la política municipal per avançar cap a la consecució d’una igualtat real i efectiva entre dones i homes en totes les esferes de la vida: política, civil, laboral, econòmica, social, personal i cultural. El pla esdevé un compromís de l’ajuntament amb la ciutadania.
El principal criteri del pla és incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques municipals, i per fer-ho incorpora diverses fases d’elaboració:
Per saber-ne més
Guia per al disseny i la implantació d’un pla d’igualtat d’oportunitats als ajuntaments
Guia per elaborar un pla de polítiques d’igualtat de gènere de les administracions locals
Plans interns d’igualtat de gènere
Els plans interns d’igualtat són un conjunt ordenat de mesures adoptades, després de fer una diagnosi de la situació, per assolir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i per eliminar la discriminació per raó de sexe a l’administració pública.
Els plans d’igualtat fixen els objectius que es volen assolir, les estratègies que s’han d’adoptar i les accions concretes per aconseguir-los, així com sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius proposats.
Els serveis de Recursos Humans són els responsables de l’elaboració dels plans interns d’igualtat i de liderar tot el procés.
Normativa relacionada
Pel que fa a l’obligació de tenir un pla intern per part de les administracions públiques, el Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TREBEP), a la disposició addicional setena diu:
Disposició addicional setena. Plans d’igualtat.
1. Les administracions públiques estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, han d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes.
2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, les administracions públiques han d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat que cal desenvolupar en el conveni col·lectiu o un acord de condicions de treball de personal funcionari que sigui aplicable en els termes que hi són previstos.
A la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, els plans d’igualtat dins el sector públic queden recollits a l’article 15.
1. Les institucions de la Generalitat, l’Administració de la Generalitat i els organismes públics vinculats o que en depenen, i també les entitats, públiques i privades, que gestionen serveis públics, han d’aprovar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, un pla d’igualtat de dones i homes destinat al personal que hi presta serveis, que s’ha de definir en el conveni col·lectiu o en l’acord de les condicions de treball, amb l’objectiu de garantir l’aplicació efectiva del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes i eliminar la discriminació per raó de sexe en relació amb l’accés a la feina remunerada, al salari, a la formació, a la promoció professional i a la resta de les condicions de treball.
Pel que fa als ens locals, aquesta llei especifica que:
2. Els ens locals que tenen òrgans específics de representació del personal al seu servei han d’aprovar un pla d’igualtat de dones i homes, que s’ha de definir en el conveni col·lectiu o en el pacte o acord de condicions de treball.
Els plans d’igualtat de les administracions han de complir els requisits següents:
a) Fixar, amb l’elaboració prèvia d’una diagnosi de la situació, els objectius concrets d’igualtat efectiva que s’han assolir, les estratègies i les pràctiques que cal adoptar per aconseguir-los i també l’establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats.
b) Tenir en compte, entre d’altres, els àmbits d’actuació relatius a la representativitat de les dones, l’accés, la selecció, la promoció i el desenvolupament professionals, les condicions laborals, la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, la violència masclista, la prevenció de riscos laborals amb perspectiva de gènere, la comunicació inclusiva i l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric, i també l’estratègia i l’organització interna de l’organisme.
c) Incloure mesures específiques per adequar-los, en cada cas, a les peculiaritats del personal docent, sanitari, investigador i penitenciari, i també dels bombers, agents rurals i cossos i forces de seguretat.
d) Tenir en compte els representants del treballadors a l’hora d’elaborar-los i aprovar-los.
e) Regular en l’articulat l’avaluació pròpia, que ha de ser quadriennal.
f) Formar part, com a annex del conveni col·lectiu o pacte de condicions, de l’administració pública corresponent o dels organismes autònoms, empreses públiques, consorcis, fundacions i altres entitats amb personalitat jurídica pròpia en què sigui majoritària la representació directa de la Generalitat o de les administracions locals.
Sabies que…
Tal com es veu en aquest article 15.2, els ens locals que tenen òrgans específics de representació del personal al seu servei han d’aprovar un pla d’igualtat de dones i homes, que s’ha de definir en el conveni col·lectiu o en el pacte o acord de condicions de treball. Les administracions públiques de sis persones treballadores o més han de comptar amb òrgans de representació de personal.
Quan l’ens local té cinc persones contractades o menys, una possibilitat de garantir que el pla intern s’ha negociat en absència de representació de la part social pot ser, un cop dissenyat, convocar tot el personal treballador en una reunió/assemblea, presentar el document, recollir les esmenes oportunes i votar la conformitat (o no). S’ha d’aixecar acta de la reunió/assemblea, en la qual ha de constar explícitament la conformitat. D’aquesta manera, quedarà constància formal que hi ha hagut voluntat negociadora per part de l’organisme.
Normativa relacionada
Pel que fa al desenvolupament de les polítiques d’igualtat efectiva de dones i homes en la funció pública, és important conèixer que a l’article 16 inclou:
1. El departament competent en matèria de funció pública, en col·laboració amb l’Institut Català de les Dones, ha de fixar els criteris generals sobre igualtat efectiva de dones i homes que els departaments, organismes autònoms i entitats públiques han d’observar per a l’elaboració de les bases de les convocatòries d’accés a l’ocupació pública.
2. Les administracions públiques de Catalunya han d’impulsar la representació paritària de dones i homes en la composició dels tribunals o òrgans tècnics de selecció.
3. Els temaris per a l’accés a l’ocupació pública han d’incloure els continguts relatius a la normativa sobre igualtat efectiva de dones i homes i sobre violència masclista que s’han d’aplicar en l’activitat administrativa i en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat efectiva.
4. Els poders públics han d’adoptar mesures per a una formació bàsica, progressiva i permanent en matèria d’igualtat de dones i homes, dirigida a tot el personal i impartida per personal expert, amb la finalitat de fer efectives les disposicions d’aquesta llei i de garantir el coneixement pràctic suficient que permeti la integració efectiva de la perspectiva de gènere en les actuacions públiques.
5. Els poders públics han de fer periòdicament una anàlisi de llocs de treball per valorar el grau de compliment del principi d’igualtat de retribució de dones i homes, i prendre les mesures correctores per erradicar les diferències salarials.
Les violències masclistes prenen forma en el marc d’una societat patriarcal, regida per les relacions de poder dels homes sobre les dones, en què aquestes violències són una de les manifestacions més explícites de la discriminació i la desigualtat existent vers les dones.
Normativa relacionada
La Llei orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, recull, quant al dret a l’assistència integral, que “les dones víctimes de violència de gènere tenen dret a serveis socials d’atenció, d’emergència, de suport, d’acollida i de recuperació integral. L’organització d’aquests serveis per part de les comunitats autònomes i les corporacions locals respondrà als principis d’atenció permanent, actuació urgent, especialització de prestacions i multidisciplinarietat professional”.
Així doncs, donar resposta a les violències masclistes per part dels ens locals és imprescindible per garantir els drets de les dones.
Les actuacions dels ens locals vers les violències masclistes a Catalunya es basen en el Text consolidat de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, amb les afectacions de la Llei 17/2020, de 22 de desembre, que defineix així la violència masclista: «Violació dels drets humans a través de la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.»
Estableix, a més, que s'han de planificar les accions que cal desenvolupar des dels següents cinc eixos d’actuació transversal vers les violències, element que fa explícita la necessitat d’intervenció en xarxa, des de la multiplicitat d’agents i serveis del municipi:
Prevenció: el conjunt d’accions encaminades a evitar o reduir la incidència de la problemàtica de la violència masclista mitjançant la reducció dels factors de risc per impedir-ne així la normalització, i les encaminades a sensibilitzar la ciutadania en el sentit que cap forma ni manifestació de violència no és justificable ni tolerable.
Detecció: la posada en funcionament de diferents instruments teòrics i tècnics que permetin identificar i fer visible la problemàtica de la violència masclista, tant si apareix de forma esporàdica com estable, i que permetin també conèixer les situacions en les quals s’ha d’intervenir per evitar-ne el desenvolupament i la cronicitat.
Atenció: el conjunt d’accions destinades a una persona perquè pugui superar les situacions i les conseqüències generades per la violència masclista en els àmbits personal, familiar, laboral i social, garantint-ne la seguretat i facilitant-li la informació necessària sobre els recursos i els procediments.
Recuperació: el procés de desvictimització en els àmbits afectats, realitzat per les mateixes dones i els seus fills i filles. Aquest procés comporta un cicle vital personal i social de la dona centrat en el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació de violència masclista viscuda.
Reparació: el conjunt de mesures jurídiques, econòmiques, socials, laborals, sanitàries, educatives i similars, preses pels diversos organismes i agents responsables de la intervenció en l’àmbit de la violència masclista, que contribueixen al restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda per garantir l’acompanyament i l’assessorament necessaris.
L’article 76 d’aquesta llei especifica que l’Administració de la Generalitat i els municipis de Catalunya són les administracions públiques competents en matèria dels serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, les prestacions establertes per aquesta llei i, si escau, la legislació sobre organització territorial i règim local. Els municipis també poden exercir competències pròpies de l’Administració de la Generalitat per via delegació o fórmules de gestió conjunta.
Els serveis que conformen la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones que pateixen violència masclista estan recollits a l’article 54 i són els següents:
Cal fer esment al fet que la llei catalana obliga el conjunt dels serveis de l’administració, no només els serveis especialitzats, a abordar i actuar davant les violències masclistes. Per tant, els serveis d’ocupació, habitatge, seguretat, justícia, salut o serveis socials, entre d’altres, han de tenir un rol clar en el treball amb dones que han viscut o viuen situacions de violències masclistes, i els seus fills/es, i que estan en procés de recuperació.
Així mateix, l’article 83 de l’esmentada llei estableix que correspon als municipis:
a) Programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones i efectuar la derivació als diferents serveis en els termes especificats per aquesta llei.
b) Prestar o gestionar altres serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, d’acord amb el que s’estableixi per mitjà d’un conveni amb l’Administració de la Generalitat.
c) Col·laborar en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions que aquesta llei estableix.
d) Complir totes les altres funcions establertes per aquesta llei que, pel que fa a les competències respectives, els correspongui assumir en relació amb les dones que pateixen o han patit violència masclista.
e) Complir les altres competències atribuïdes per disposició legal.
Els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants poden delegar les seves competències a una mancomunitat de municipis o a altres ens locals.
Instruments clau per a l’abordatge local de les violències masclistes
Com a instruments clau, destaquen els protocols i els circuits per a l’abordatge de les violències masclistes.
En l’àmbit autonòmic, el principal instrument a disposició dels ens locals és el protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista, un instrument actiu que estableix les bases d’intervenció segon l’esmentada llei.
També s’han desenvolupat protocols sectorials que estableixen protocols d’actuació en àmbits específics. Tot seguit se’n recullen els principals documents:
En l’àmbit intern, les administracions també estan obligades a activar mecanismes de prevenció i actuació davant l’assetjament sexual i per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere, mitjançant un protocol, l’establiment dels canals de denúncia i la creació d’òrgans específics per al seu abordatge.
En l’àmbit local, els ajuntaments i els consells comarcals han desenvolupat protocols i circuits municipals i comarcals per a l’abordatge de les violències masclistes integrats pels diversos serveis territorials d’atenció a les violències masclistes.
Aquests protocols estableixen els serveis que integren el circuit en funció dels cinc eixos d’actuació (prevenció, detecció, atenció, recuperació i reparació), les funcions de cada servei dins del circuit, els òrgans i els instruments de coordinació, atenció i derivació, la xarxa de recursos territorials, i tots aquells elements necessaris per a una actuació coordinada i multidisciplinària vers les violències masclistes.
Normativa relacionada
Segons l’article 85 de la Llei 5/2008: “Els protocols han d’establir la concreció i el procediment de les actuacions i també de les responsabilitats dels sectors implicats en el tractament de la violència masclista, amb l’objecte de garantir la prevenció, l’atenció eficaç i personalitzada i la recuperació de les dones que es troben en situació de risc o que són víctimes de la violència masclista.”
En els darrers anys, a escala municipal i comarcal, també s’han desenvolupat protocols per a l’abordatge de les violències sexuals en entorns d’oci, acompanyats d’accions de sensibilització, prevenció i atenció, com els punts liles, especialment en contextos de festa major, però també en altres contextos d’oci on hi ha forta presència o concentració de persones, i també protocols de dol en cas de feminicidi.
En l’àmbit intern, els ajuntaments també estan obligats a tenir un protocol d’assetjament sexual i per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere.
Bones pràctiques:
Protocol comarcal per a l’abordatge de la violència masclista
Protocol de dol en cas de feminicidi
Les polítiques de diversitat afectiva, sexual i de gènere parteixen de la base de les polítiques d’igualtat de gènere impulsant accions específiques per a la no-discriminació vers les persones LGBTI i en defensa dels seus drets.
Incorporar les polítiques de diversitat sexual, afectiva i de gènere al si dels ens locals és un pas més cap a la igualtat efectiva que permet donar resposta a la invisibilitat i discriminació viscuda per les persones LGBTI al llarg de la història i desenvolupar accions específiques que donin compte de les seves necessitats i vivències.
Normativa relacionada
L’article 3.2. de la Llei 11/2014 disposa que «la Generalitat i els ens locals han de garantir el compliment d’aquesta llei i promoure les condicions per fer-la plenament efectiva en els àmbits competencials respectius».
I l’article 6 estableix com a principis orientadors de l’actuació dels poders públics en relació amb les persones LGTBI:
a) Protegir la integritat, la dignitat i la llibertat de totes les persones, d’acord amb els drets fonamentals i els drets humans universals.
b) Dotar d’un caràcter integral i transversal les mesures que adoptin en aquest àmbit.
c) Garantir el respecte de la pluralitat d’identitats per orientació afectiva i sexual.
d) Vetllar per la sensibilització en aquest àmbit, per la prevenció i la detecció de la discriminació, per l’atenció a les persones que en pateixin, per la recuperació d’aquestes persones i per garantir el seu dret a la reparació.
e) Emparar la participació, la no-invisibilització i la representació de les persones LGBTI, i també llur realitat i necessitats específiques, tant en l’àmbit públic com en el privat.
f) Atendre la diversitat de situacions de discriminació en què es poden trobar les persones LGBTI, tenint en compte les interaccions de l’homosexualitat, la bisexualitat, la transidentitat i la intersexualitat amb qualsevol altra circumstància personal o social que pugui ésser causa de discriminació.
g) Fer efectiu el reconeixement de l’heterogeneïtat del fet familiar en el dret català, tant públic com privat, en la pràctica judicial i administrativa i en totes les actuacions de la Generalitat.
h) Assegurar la cooperació interadministrativa.
i) Vetllar per la formació especialitzada i la deguda capacitació dels professionals.
j) Promoure l’estudi i la recerca sobre la diversitat afectiva, i que serveixin per erradicar la discriminació i la violència envers les persones LGBTI.
k) Establir mesures de foment de les entitats que treballen per fer efectius els drets i la no-discriminació de les persones LGBTI.
l) Adequar les actuacions que duguin a terme i les mesures que adoptin a les necessitats específiques dels petits municipis i del món rural.
Instruments clau de les polítiques locals de diversitat afectiva, sexual i de gènere
Parlar d’instruments clau és parlar dels plans locals de diversitat afectiva, sexual i de gèneres.
Des de l’aprovació de la Llei l’any 2014, els municipis de Catalunya han anat desenvolupant plans locals per a la diversitat afectiva, sexual i de gènere, seguint l’experiència de les polítiques locals d’igualtat de gènere i la mateixa lògica de transversalitat dels plans d’igualtat.
Aquests plans, com els d’igualtat de gènere, parteixen d’una diagnosi prèvia del territori on s’analitza la situació de les persones LGTBI per detectar les possibles discriminacions i la LGTBIfòbia. A partir d’aquesta diagnosi es realitza el pla d’acció, que estableix les mesures i les accions que cal implementar durant un període determinat de temps, així com els recursos humans i econòmics que s’hi destinaran. També s’acorden els òrgans i els instruments per al seguiment i l’avaluació. Durant tot el procés, s’ha de garantir la participació de la ciutadania, especialment de les persones LGTBI.
L’any 2005, a la província de Barcelona, alguns municipis es van agrupar per constituir la Xarxa de Municipis LGTBI amb l’objectiu de compartir experiències i recursos entorn les polítiques de diversitat afectiva, sexual i de gènere.
Des de la Diputació de Barcelona s’ha creat una Guia per a l’elaboració de llans locals LGBTI, que recull les principals indicacions i els elements que permeten dissenyar aquests programes i les accions transversals que cal desenvolupar per acompanyar els municipis en la seva creació.
Exemple
Guia per a l’elaboració de plans locals LGBTI
Indicant el camí. Guia d'indicadors clau per a les polítiques públiques LGBTI als ens locals