La regidoria de turisme

Definir el turisme no és fàcil. Ni els acadèmics no es posen d’acord!

Això és perquè el turisme és un terme genèric que s’utilitza per cobrir tant la demanda com l’oferta.

Podem dividir les activitats relacionades amb el turisme en els següents dos tipus:

• Activitats directes: inclou activitats relacionades directament amb el turisme, com ara allotjar-se en un hotel, demanar un àpat o visitar una atracció turística.

• Activitats indirectes: també inclou activitats indirectes, com ara l’empresa de transport que lliura el menjar al restaurant on menja el turista o l’empresa de bugaderia que té un contracte amb l’hotel per netejar els llençols.

El turisme és tot un seguit d’activitats, serveis i indústries per a persones o grups que viatgen fora de casa. Una manera de definir el turisme.

Per la seva gran transversalitat, el turisme no és fàcil de descriure i sovint s’utilitzen els termes viatjar i turisme indistintament.

Tanmateix, la definició del turisme de Mathieson i Wall (1982) és considerada de les millors.

El moviment temporal de persones a destinacions fora dels seus llocs de treball i residència normals, les activitats fetes durant la seva estada a aquestes destinacions i les instal·lacions creades per satisfer les seves necessitats.

El turisme modern està estretament relacionat amb el desenvolupament i és un dels motors claus per al progrés socioeconòmic. Per fer-nos-en una idea, el volum de negoci del turisme era igual o superior a l’exportació de petroli, productes alimentaris o automòbils. El turisme és una activitat multisectorial en la qual es genera molta interacció entre sectors i àmbits temàtics diferents, com per exemple l’hostaleria i la restauració, el sector immobiliari, el transport, el comerç, l’agricultura, la ramaderia i la pesca, etc. A més, el mateix sector turístic està englobat per molts subsectors: allotjaments (amb les diferents tipologies que presenta), la restauració, el comerç, les agències de viatges ( tant online com offline), el transport de persones i un llarg etcètera. Conseqüentment, el turisme és un dels principals actors del comerç internacional i representa una de les principals fonts d’ingrés de molts països arreu del món.

Segons l’OMT, el turisme sostenible es pot definir com:

El turisme que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals per satisfer les necessitats dels visitants, la indústria, de l’entorn i les comunitats amfitriones.

Per tant, el turisme sostenible és aquell que fa un ús òptim dels recursos ambientals, respectant les comunitats amfitriones i garantint operacions econòmiques viables a llarg termini, i proporcionant beneficis que es distribueixin de manera equitativa entre tots els grups d’interès.

El desenvolupament del turisme sostenible requereix la participació de tots els grups d’interès rellevants, així com un fort lideratge per garantir una àmplia participació i consens.

Aconseguir un turisme sostenible és un procés continu i que demana un seguiment constant dels impactes, i introduir les mesures preventives i/o correctives sempre que sigui necessari.

Tanmateix, per a la majoria de les persones la sostenibilitat és sinònim de medi ambient, o eco-friendliness, en anglès.

Sense cap dubte tots estem d’acord amb el fet que la sostenibilitat inclou la protecció dels recursos naturals, la conservació de l’energia i la reducció de la nostra petjada de carboni. De totes maneres, tot i que la protecció del medi ambient és un tema cabdal, no és l’únic.

• Sostenibilitat ambiental
• Sostenibilitat sociocultural
• Sostenibilitat econòmica

Aquest diagrama representa el concepte de sostenibilitat forta, i es coneix en anglès com a Triple Bottom Line: Bearable = tolerable, Equitable = equitatiu, Viable = viable, Sustainable = sostenible.

Aquesta imatge representa els tres pilars de la sostenibilitat –econòmic, social i mediambiental– que són necessaris per a un desenvolupament sostenible actual i que duri al llarg del temps. Reconeix que la societat humana (society) no pot existir sense un bon entorn natural (environment) i que una economia (economy) no és possible sense una societat humana viable.

Abans de la COVID-19, arreu del món s’esperava que el turisme global continués creixent a mesura que un nombre més gran de persones incrementés els ingressos per poder viatjar any rere any. Semblava que no hi havia fi!

No és sorprenent, doncs, que la majoria de destinacions volguessin un tros més gran d’aquest pastís i busquessin com implementar noves estratègies per atreure més visitants, i que aquests es gastessin més diners a la destinació.

En general, la tendència en algunes destinacions ha estat utilitzar els diners públics dels contribuents per atreure visitants (màrqueting).

L’èmfasi es posava en el volum en comptes del valor que cada visitant representa per a l’economia local (quantitat en comptes de qualitat).

El resultat era que sovint els ministeris de Turisme, les organitzacions de promoció de les destinació i l’oficina de convencions eren víctimes del seu propi èxit.

En alguns casos, els viatgers tendien a arribar en massa i visitar les mateixes ubicacions, cosa que donava lloc a aglomeracions, un augment considerable d’estrès en els serveis públics i les infraestructures, homogeneïtzació cultural i, conseqüentment, una insatisfacció creixent dels residents locals.

Alguns exemples són destinacions com ara Venècia o la mateixa ciutat de Barcelona.

Els límits de capacitat local i les fugides de capital també són altres problemes que cal tenir presents.

Aquest últim és un tema important, perquè tot i que el turisme pot ser una gran forma de distribució de riquesa, a vegades un percentatge força baix dels diners que gasten els turistes es queda a les destinacions perquè els propietaris de les empreses són estrangers.

The One Planet Vision es va llançar amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient per proporcionar orientacions estratègiques per a una recuperació responsable del sector turístic d’acord amb les prioritats de l’OMT.

Com la imatge, explica que l’autenticitat és fonamental. Els turistes solen reservar les vacances a empreses que compleixen les condicions següents:

• El 74% inverteix en formació i desenvolupament dels empleats de manera que els permeti avançar en les seves carreres i contribuir a la comunitat.
• El 79% educa els clients sobre les característiques úniques de la destinació: la història, la cultura, els residents i els recursos.
• El 81% ofereix experiències als viatgers que reflecteixen el caràcter únic de la destinació.

En general, el compromís del sector turístic amb el desenvolupament sostenible és malauradament encara força baix.

Això es deu al fet que el turisme, com en la majoria d’altres indústries, està orientat al creixement i a aconseguir beneficis a curt termini.

Segons l’OMT, els beneficis del turisme sostenible són els següents:

• Facilitar la comprensió dels impactes que genera el turisme al medi natural, cultural i humà.
• Assegurar un equilibri adequat entre costos i beneficis.
• Generar llocs de treball de manera directa en el sector serveis.
• Estimular la rendibilitat de les indústries domèstiques locals.
• Generar entrada de divises al país i inversions a l’economia local.
• Diversificar l’economia local, particularment a les àrees rurals on la feina al camp pot ser esporàdica o insuficient.
• Procurar la bona comunicació, la comprensió i la presa de decisions entre tots els col·lectius socials.
• Incorporar una planificació que asseguri un desenvolupament turístic adequat a la capacitat de càrrega de l’ecosistema.
• Estimular la millora dels transports públics locals, les comunicacions i les infraestructures bàsiques.
• Oferir activitats que puguin ser gaudides tant per la comunitat locals com pels turistes. Contribuir a la preservació del patrimoni històric i cultural.
• Animar, d’una banda, la recuperació d’usos agraris en terres marginals i, de l’altra, afavorir el manteniment de la vegetació natural en àrees grans.
• Millorar l’autoestima de la població local i la revaloració de l’entorn i de les característiques culturals. Oferir oportunitats per a una millor comunicació i comprensió entre persones que provenen de llocs diferents.
• Demostrar la importància dels recursos naturals i culturals per al benestar econòmic i social de la comunitat local, i com aquesta pot ajudar a preservar-los.
• Controlar i valorar els impactes provocats pel turisme, desenvolupar mètodes fiables de responsabilitat ambiental i contrarestar-ne els efectes negatius.

El primer pas per ser un bon regidor és familiaritzar-te amb les característiques del teu municipi.