El concepte de destinació és molt ampli i idealment s’ha de definir d’acord amb les necessitats del lloc que es vol gestionar. L’OMT defineix destinacions com a espais físics en què un visitant s’hi està com a mínim una nit.
Tot i això, el model tradicional de sortir-viatjar-estada ja no funciona en el context actual per diverses raons:
-
Avui dia, el turisme no implica necessàriament estar-hi una nit; ans al contrari, se subestimarien petites destinacions turístiques com ara la República de San Marino o Andorra. A més, el temps lliure d’avui és limitat i els gustos canviants són alguns dels factors que expliquen el canvi en els patrons vocacionals. És a dir, de mitjana, el turista fa més vacances durant tot l’any, però són d’una estada més curta. Aquests canvis tenen conseqüències econòmiques directes i indirectes per als turistes, les empreses i les destinacions.
-
Viatjar no implica necessàriament turisme. Podem trobar molts exemples d’individus que viatgen amb finalitats no turístiques (per exemple, enviats diplomàtics o personal militar).
-
Finalment, a causa de l’augment i la diversificació de destinacions turístiques, ja no és possible aplicar una identificació ex ante dels territoris turístics.
Concretament, l’espai turístic ja no es defineix com un lloc d’atracció natural, artística, cultural i històrica, sinó en termes més general com a «subministrament de territori».
Les destinacions les gestionen en gran manera entitats que intenten promocionar-les, sovint conegudes com a DMO (Destination Marketing Organizations), que poden ser multinacionals, nacionals, estatals o provincials i locals.
Per tant, la reassignació d’aquests recursos és un dels diàlegs més importants i necessaris que cal fer per garantir que les destinacions d’arreu del món no només se centrin en la comercialització, sinó també en la protecció de les seves destinacions de l’ús excessiu i la manca de planificació.
I, en aquest context, són les autoritats locals les que tenen la clau per mantenir el futur de les destinacions i la planificació turística. Les administracions locals necessiten orientació per gestionar els pressupostos de tal manera que donin compte de les despeses del turisme per dur a terme una planificació de l’ús del sòl a llarg termini de destinacions turístiques que protegeixin els recursos naturals, culturals i el capital social.
Una destinació és molt més que un lloc per atreure visitants. És un lloc que té residents locals, i només alguns formen part de la indústria turística.
Per ajudar els residents i els governs locals a preparar-se per al creixement turístic i pagar les despeses de gestionar-lo, cada destinació necessita preparar i desenvolupar plans participatius en els quals es defineixin una missió, objectius estratègics i els resultats desitjats per la comunitat i la regió.
A més, tota gestió d’una destinació implica la necessitat d’establir uns indicadors, és a dir mesures per poder monitorar el canvi utilitzant sistemes coherents que registrin com la destinació es transforma al llarg del temps.
La supervisió ha de ser a llarg termini i implica una participació pública significativa. Calcular la transformació del turisme en els paisatges s’ha de fer amb l’acord i la participació ciutadana.
Idealment, els responsables governamentals a càrrec de destinacions sostenibles han de revisar els indicadors de manera periòdica amb la societat civil i els ciutadans locals per discutir els canvis i els nous requisits per protegir els béns naturals i culturals.
Per saber-ne més
-
Un llibre de referència amb relació als indicadors de seguiment per a la sostenibilitat de destinacions és el publicat per l’OMT Indicadors de desenvolupament sostenible per destinacions turístiques. Guia pràctica (en castellà), que ofereix una gran quantitat d’escenaris per gestionar destinacions turístiques al llarg del temps (document adjunt 2005 OMT Indicadores).
-
Vosaltres, com a gestors de turisme del vostre municipi, sou gestors d’una destinació. El CED, el Centre Mundial d’Excel·lència de Destinacions, creat per l’Organització Mundial del Turisme (OMT) de les Nacions Unides, té com a missió guiar les destinacions cap a l’excel·lència donant-los suport en els esforços per fomentar el desenvolupament sostenible i incrementar les habilitats per generar beneficis econòmics, socials i culturals.
-
Aquí en podeu veure un vídeo de presentació.
El CED té dos programes per ajudar les destinacions a assolir els objectius marcats:
L’SMED és el Sistema de mesura d’excel·lència de destinacions, un mètode desenvolupat per diversos associats per poder donar a les destinacions una eina per mesurar la seva competitivitat i millorar de manera contínua.
L’SMED no és un programa de certificació, sinó una eina de múltiples usos per ajudar cada destinació o soci a consolidar-se per ser més competitius a escala nacional i internacional.
Per saber-ne més
Com pot el turisme contribuir als tres pilars de la sostenibilitat?
El GEOTEX (Geotourism Explorer) és una plataforma interactiva que permet als actors turístics l’accés a coneixement, que és indispensable per al desenvolupament de destinacions d’excel·lència. Vídeo introductori
Per saber-ne més
Administració de destinacions: com es mesura l’excel·lència? Comentari de Frédéric Pierret, consultor de l’OMT a França.
Les destinacions turístiques es comporten com a sistemes dinàmics complexos que evolucionen, i abasten nombrosos factors i activitats que són interdependents i les relacions de les quals poden ser altament no lineals.
En general, podem dir que el sistema turístic està format per:
Podeu visualitzar la infografia clicant sobre la imatge
Tots aquests components constitueixen el sistema turístic. Com que estan interrelacionats i formen part de la societat es relacionen constantment no només entre ells, sinó també amb components externs (factors polítics, econòmics, socials i tecnològics).
Aquesta influència constant fa que es produeixin canvis. Per això es diu que el sistema turístic és obert i altament dinàmic.
Demanda turística
La demanda turística és un terme ampli que abasta els factors que regeixen el nivell de demanda, les característiques especials de la demanda, els diferents tipus de demanda que hi ha i els motius que la generen.
L’escala i la magnitud de la demanda difereixen en el temps i de vegades se circumscriuen a les temporades (alta o baixa).
La demanda turística es pot definir de diverses maneres dependent del punt de vista, ja sigui econòmic, psicològic, geogràfic o polític.
La perspectiva geogràfica és la més comuna, ja que defineix la demanda turística com el nombre total de persones que viatgen, o volen viatjar, i utilitzen instal·lacions i serveis turístics en llocs allunyats del seu lloc de treball o residència habitual.
La demanda turística està influïda per molts factors externs, que generen forts impactes econòmics, socioculturals i ambientals.
Hi ha cinc aspectes importants que cal tenir en compte quan parlem de la demanda turística:
-
Els principals factors externs que influeixen en la demanda turística.
-
Els serveis bàsics que s’entrellacen amb les motivacions dels turistes.
-
Els diferents nivells de segments del mercat turístic expressats per indicadors que assenyalen l’impacte del turisme.
-
La política turística per part d’organitzacions governamentals sobre diferents aspectes que afecten tant l’oferta com la demanda.
-
La connexió de la demanda i l’oferta en diferents mercats en l’àmbit del desenvolupament i el màrqueting de productes (estratègica de màrqueting, preus, posicionament, marca i segmentació).
En la infografia següent podeu veure dades de la demanda turística de Barcelona publicat per LABTurisme (2018-2019). Infografía.
I aquí podeu descarregar el document.
Per saber-ne més
Activitat turística a la destinació de Barcelona (2021). Més informació aquí.
Hi ha diferent factors –interns i externs– que condueixen a augmentar la demanda turística.
Factors externs
Els factors externs són aquells que es relacionen amb l’entorn de la persona.
Exemples d’aquests factors són els ingressos disponibles, la disponibilitat de temps, l’avanç tecnològic i el canvi en la composició demogràfica d’una societat.
Factors interns Els factors interns es basen en necessitats individuals com ara la salut, l’educació, els negocis i els factors físics.
Com és lògic, aquests factors influeixen molt en el propòsit del viatge. A més, l’augment de les arribades de l’estranger i el creixement demogràfic als mateixos països també han afectat la demanda turística.
Els mitjans de comunicació i les xarxes socials també afavoreixen l’augment del nombre de persones que han entrat al mercat turístic i tenen el poder persuasiu de posar «de moda» algunes destinacions.
La imatge que es crea a través de diferents tipus de mitjans de comunicació, especialment la televisió i internet, tendeix a influir en la popularitat d’una destinació de manera molt més ràpida que altres tipus d’estratègies de promoció.
Com és lògic, una bona imatge desperta més interès i més demanda d’una destinació determinada.
Malauradament, algunes companyies de turisme usen deliberadament els mites sobre algunes destinacions que sembla dissenyat per atreure visitants, ja que creen una imatge irreal de la destinació.
Per saber-ne més
La gestió de la imatge i la reputació d’una destinació són tan importants que ens donaria per a un altre recurs sencer. Us recomanem que doneu una ullada a la revista especialitzada en línia The Place Brand Observer.
Recorda
L’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat ofereix dades de la demanda turística a Catalunya
Motius per viatjar
Hi ha tantes raons per viatjar com turistes hi ha. Les persones es mouen amb finalitats diferents, i això fa que cada finalitat tingui una demanda turística específica.
Els motius més comuns per viatjar fora de casa són els següents:
-
Per oci, recreació i vacances
-
Per visitar amics i familiars
-
Per fer contactes empresarials i professionals
-
Per rebre tractament mèdic
-
Per emprendre peregrinacions religioses o d’altres tipus
-
Per motius més personals
La taula següent ofereix una classificació dels motius que fan que la gent vulgui viatjar (Nelwamondo, 2009: 48):
| Classificació | Descripció |
|---|---|
| Esport, activitat física | Participació activa no professional en tot tipus d’activitats esportives, a l’aire lliure i a l’interior: per exemple, tenis, golf, esqui, patinatge, natació, rem, vela, surf, ciclisme, senderisme, tresc, escalada, muntanyisme, equitació, pesca, etc. |
| Anar a esdeveniments (incloent-hi esports) com a espectadors o participants | Teatre, concerts, festivals, òpera, ballet, circ, cinema, parcs recreatius, parcs temàtics, discoteques, ball, casinos, apostes, esdeveniments d’esports, altres formes d’entreteniment. |
| Educació, patrimoni, natura | Educació, estudiar (no connectat a la professió), visitar museus, exhibicions, llocs i monuments històrics, jardins botànics, reserves naturals. |
| Activitats relacionades amb la salut | Balnearis, fitness, estacions de salut, altres tractaments i cursos |
| Activitats religioses | Assistència a esdeveniments religiosos, peregrinacions, etc. |
| Visites turístiques | Excursions de viatges en grups, gires, creuers, visita a ciutats a peu/en bicicleta/moto, etc. |
| Comprar | Visitar botigues, centres comercials, recerca de mercaderies. |
| Reunions i convencions | Atendre reunions, conferències, congressos, convencions, seminaris, fires i exposicions, caps de setmana d’incentius. |
| Oci passiu | Relaxar-se, prendre el sol, menjar i beure. |
Nelwamondo, T. (2009) Tourism development through strategic planning for non-metropolitan small to medium size accommodation facilities in Limpopo province, South Africa. PhD Dissertation. Department of Tourism Management, Universitat de Pretòria, Sud-àfrica. Accés: https://repository.up.ac.za/bitstream/handle/2263/24684/Complete.pdf?sequence=8
Oferta turística
L’oferta turística són els elements clau de la indústria turística que posen a l’abast els governs i les destinacions.
En aquesta disposició s’hi inclouen el manteniment, la promoció i la gestió de les instal·lacions i dels recursos turístics.
D’una banda, la infraestructura requerida inclou sobretot les telecomunicacions, l’allotjament (hotels, càmpings, apartaments i habitatges d’ús turístic, establiments de turisme rural, albergs juvenils i refugis) i el transport.
De l’altra, els serveis de recepció turística inclouen agències de viatges i comercialització, oficines de turisme i informació turística, i empreses de lloguer.
Els proveïdors de turisme es poden classificar de la manera següent:
-
Hospitalitat
-
Transport
-
Atraccions
-
Productes
Per saber-ne més
-
L’Oficina de Màrqueting ha elaborat recursos digitals amb fulletons temàtics que us poden ser d’utilitat.
-
L’Atles de Turisme de Catalunya ofereix una anàlisi sectorial i territorial de l’oferta i la demanda turística a terres catalanes.
Una de les característiques més rellevants de l’oferta turística catalana és la diversitat.
Com que Catalunya és un país que té una gran varietat de paisatges, està en disposició d’oferir diferents tipus de recursos i productes turístics, alguns dels quals són molt potents, capdavanters i amb una arrelada tradició (és el cas del sol i la platja), i uns altres són més recents i que alhora estan en clara expansió.
Així, podem destacar els següents principals tipus de turisme:
Sense cap mena de dubte, és la principal tipologia d’espai turístic a Catalunya, tal com ho demostra la localització d’allotjaments hotelers i càmpings.
Els principals recursos turístics són, òbviament, les quasi 300 platges presents al litoral català, amb tota una extensa oferta complementària de suport.
Actualment, la costa catalana està abocada majoritàriament a aquesta tipologia.
Aquest tipus de turisme té una tradició molt arrelada al nostre país, ja que les estacions més antigues daten del 1943 (La Molina) i 1947 (Vall de Núria).
Actualment, Catalunya disposa de 16 estacions d’esquí (10 d’alpí i 6 de nòrdic), que sumen gairebé 700 quilòmetres de pistes.
L’increment del nombre d’esquiadors a les estacions d’esquí catalanes al llarg de les últimes dècades ha estat paral·lel al creixement experimentat també per altres modalitats turístiques que es desenvolupen en àrees interiors i/o de muntanya.
Es tracta d’una modalitat que clarament comparteix trets semblants amb el turisme rural o el d’aventura, que es beneficia del fet que, perquè tingui èxit, necessita el manteniment d’un entorn paisatgístic d’una certa qualitat, amb escassa pressió urbana i humana, i que respongui també a una certa imatge.
Per saber-ne més
Xarxa d’espais protegits de Catalunya i els espais naturals de protecció especial per comarques. També la Xarxa de Parcs Naturals de la província de Barcelona.
Aquesta modalitat de turisme ha aconseguit una expansió important, sobretot a partir dels anys noranta, amb la multiplicació del nombre d’establiments que s’hi dediquen, que són sobretot masies que complementen l’explotació agrària amb la presència de turistes.
Evidentment, són aquelles comarques amb una destacada presència d’activitat agrària i/o de muntanya les que més han apostat per aquest turisme, que és un producte molt important per la funció que té de reequilibri territorial.
Per saber-ne més
Si teniu especial interès en la gestió del turisme als espais naturals, us recomanem que feu una ullada a aquest informe de la Diputació de Barcelona: La gestió del turisme als espais naturals.
Aquesta modalitat està en expansió aprofitant que engloba una gran varietat de recursos (podríem dir que avui dia gairebé qualsevol recurs és considerat «cultural»).
Per aquest motiu, en podem trobar escampats per tot el territori català i en certa manera és el tipus de turisme amb què qualsevol comarca amb un desenvolupament turístic escàs o nul pot començar a introduir-se en el mercat turístic i donar-se a conèixer.
El patrimoni artístic i monumental de Catalunya és únic a Europa, i fruit d’aquest llegat històric i cultural, la Unesco ha declarat Patrimoni Mundial un total d’onze béns, tres dels quals són Patrimoni Immaterial, i un parell, Reserva de la Biosfera.
UNESCO Cat
Per saber-ne més
Per a més informació feu una ullada al Dossier de l’any del turisme cultural del 2018.
Malgrat una certa ambigüitat del nom, atès que aquesta modalitat pot incloure activitats força diverses, de ben segur que es tracta d’una de les que està assolint més èxit.
La mateixa heterogeneïtat de l’oferta possibilita que nombrosos territoris que no destaquen gaire en altres modalitats turístiques més «tradicionals» puguin acollir-s’hi i donar-se a conèixer gràcies a ella.
Això pot ajudar a complementar les activitats econòmiques tradicionals de les zones de muntanya i/o interior.
Tanmateix, moltes de les activitats del turisme actiu són estacionals i depenen d’elements de naturalesa climàtica, la qual cosa limita el període de viabilitat del negoci.
A més, el mateix procés de canvi climàtic pot posar en entredit la viabilitat d’algunes activitats.
El golf és una altra de les modalitats turístiques que en els darrers anys ha crescut molt.
El perfil del turista-jugador de golf que visita el país respon als criteris següents: de mitjana edat, que genera molts més ingressos que altres turistes «convencionals», que valora molt la destinació on arriba i que està interessat per altres recursos turístics, com ara la cultura, el medi ambient, etc.
El turisme de golf també permet desestacionalitzar el turisme, ja que hi ha demanda fora de temporada alta (primavera i tardor).
Tanmateix, no s’ha de menystenir l’impacte dels camps sobre el medi ambient, i molt especialment sobre el consum d’aigua en àrees on, justament, l’aigua no és un recurs abundant.
Per saber-ne més
L’Oficina de Màrqueting ofereix aquest material promocional de golf: Barcelona, nuevo destino de golf
Les ciutats més potents han esdevingut centres d’atracció de turistes perquè són nuclis que poden, en gran part, oferir gairebé una mica de tot: patrimoni cultural i monumental, oci diürn i nocturn, esdeveniments culturals i esportius de gran renom, exposicions temporals d’art, compres, negocis, congressos i, fins i tot, platja i creuers.
En general, els elements d’atracció turística que pot reunir una ciutat són els que es mostren a la figura següent:
Reflexiona
No hi ha dubte que el turisme urbà genera beneficis econòmics, d’ocupació i contribució al desenvolupament econòmic, a més d’estimular la regeneració urbana. Tanmateix, també pot portar degradació urbana allà on se superi la capacitat de càrrega, la congestió dels centres històrics, i un augment del preu del sòl i, de retruc, dels habitatges, amb tot el que això comporta quant a processos especulatius, assetjament immobiliari, etc.
Aquesta és, en gran part, la raó per la qual s’ha generat un sentiment de certa animadversió vers el turisme per una part de la població urbana que es veu directament afectada pels aspectes negatius que genera a la població local. Aquest nou fenomen es coneix com a «turismofòbia».
La creació de productes turístics és un pas clau en la bona gestió d’una destinació, ja que si no tenim productes ben dissenyats, els visitants no tindran incentius per visitar-nos.
Tot i la gran controvèrsia que hi ha amb relació a què no es pot o no es por considerar un producte turístic, en termes generals es pot definir un producte turístic com qualsevol fet que tingui la capacitat per atraure gent a la destinació.
Hi ha dos tipus de productes:
Productes principals
Per un costat, els productes principals són aquells que per ells mateixos poden ser la principal motivació per visitar un lloc.
Productes secundaris
Per l’altre, els productes secundaris (o de nínxol de mercat) són aquells productes que complementen l’oferta de les destinacions.
Exemple
Per exemple, Montserrat, el monestir de Sant Cugat, Tavertet, el santuari de Santa Maria de Queralt, el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, entre molts altres.
També s’inclouen aquí conferències, rutes, caminades, festivals de música o concerts, i tot allò que motiva les persones a venir de visita.
Per exemple, la iniciativa Barraques GO de l’Anoia, que està activa del 26 de maig al 24 de juny i permet descobrir les barraques de pedra seca dels municipis de Castellolí, Vallbona d’Anoia i la Torre de Claramunt. Altres exemples inclouen el Penedès 360 i la Ruta del Vi del Bages. Per a més exemples podeu visitar la pàgina web de Catalunya Experience.
És evident que la magnitud de la qüestió i la quantitat d’actors de tota mena que intervenen en els productes turístics fan molt difícil poder controlar tot el que passa en una destinació.
Per tant, no només és important incentivar aquelles accions amb capacitat per atraure gent a la destinació, sinó també frenar les que atrauran un perfil de públic no sostenible i de valor negatiu per a la nostra destinació.
Els productes turístics poden estar disponibles durant tot l’any o durant una època concreta.
Els límits del que comporta un producte turístic no són fàcils de delimitar, cosa que fa que sigui molt important coordinar i harmonitzar les propostes d’una destinació per contribuir a la seva competitivitat.
Recorda
És important tenir en compte que els productes turístics tenen un alt grau d’intangibilitat i, per tant, de subjectivitat.
Recordem que una bona gestió turística sostenible és la que és capaç de gestionar públicament la destinació per reduir les externalitats que provoca el turisme per tal de garantir una bona experiència tant per als que hi viuen com també per als que la visiten.
Hi ha moltes estratègies i aproximacions a l’hora de crear un producte turístic nou. Tanmateix, els passos següents permeten no descuidar-se cap aspecte bàsic:
-
Recursos humans
-
Atractius turístics, serveis i equipaments
-
Teixit econòmic i social
-
Infraestructures, mobilitat i accessibilitat
-
Com és? Procedència, edat, capacitat adquisitiva
-
Què espera trobar? Producte bàsic, activitats associades
-
Què valora? Quins elements de valor afegit sol·licita?
-
Què necessita? Mobilitat, allotjament, alimentació, activitats, informació, comunicació
-
Nucli del producte
-
Producte tangible
-
Personal, prestació de serveis
-
Sostenibilitat social i ambiental
-
Accessibilitat de les propostes
-
Predomini de productes locals
-
Patrimoni cultural i natural (si escau)
-
Preu i promocions
-
Comunicació
-
Canals de venda
-
Figura per implementar, dinamitzar i impulsar la creació i la consolidació del producte al territori
Per saber-ne més
-
Aquest document sobre la metodologia específica per a la creació de productes turístics al voltant de vies verdes us pot donar idees per crear els vostres propis productes.
-
Aquí podeu veure el Tool Kit de la destinació Newfoundland Labrador (2017), al Canadà, per ajudar a crear productes turístics inoblidables.
Suggereixen seguir els passos següents:
Alguns consells per crear un producte turístic d’èxit:
Busca productes complementaris que omplin buits de mercat
Crea productes originals que es diferenciïn dels altres per afegir valor a la ruta o destinació
Aprofita la riquesa cultural del país
Integra el producte a la cadena de valor del visitant
Prioritza fer les coses bé i de qualitat
Intenta crear interacció amb el visitant perquè pugui viure experiències úniques
Garanteix una continuïtat dels productes turístics
Un producte no sostenible no és viable
Els actors turístics d’un territori i les seves relacions són un element necessari per a l’articulació efectiva de l’espai turístic, ja que influeixen directament en les estratègies i les accions que s’han de dur a terme al territori per tal d’adaptar-se a les noves condicions del context canviant.
Els actors turístics —o grups d’interès— poden ser públics o privats, individuals o col·lectius.
Sabies que…
Entre els més comuns hi ha l’Administració pública, les empreses de serveis turístics, els grups d’interès empresarial, els grups d’interès sindical, les agències socials locals, les persones que tenen recursos turístics i les persones que generen opinió o tenen influència, com també la ciutadania i els visitants.
Les relacions que s’estableixen entre aquests actors són un component fonamental del sistema turístic local.
A mesura que en un territori hi ha més desenvolupament turístic, també hi ha més densitat i creix el nombre d’actors, i més estables i formals són les relacions que s’estableixen entre ells.
També la col·laboració publicoprivada afavoreix el nivell de desenvolupament turístic d’un territori.
Recorda
El turista no distingeix límits administratius.
Teoria dels grups d’interès
Segons la teoria dels grups d’interès (Stakeholder Theory), cada actor té característiques semblants i diferents depenent dels seus atributs i criteris.
Aquests poden incloure la potència relativa i l’interès de cada actor, les xarxes i coalicions a les quals pertanyen, i la importància i influència que tenen.
Per tant, abans de treballar amb agents del territori per tal d’establir els mecanismes de coordinació i governança per gestionar-lo, cal conèixer bé les seves prioritats i interessos. Així ens aproximarem a la negociació de manera més eficient i efectiva.
Ser local millora el sentit d’identitat amb el lloc i facilita un ambient cooperatiu entre els actors. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que els rols dels grups d’interès i els lideratges d’una destinació poden variar al llarg del cicle de vida de la destinació.
Per saber-ne més
Doneu una ullada a la secció de «Reflexió i debat» (p. 3-6) del Pla estratègic de turisme de Barcelona 2020.
El Consell Global de Turisme Sostenible (GSTC, per les sigles en anglès, Global Sustainable Tourism Council) és una organització independent i neutral, legalment registrada als Estats Units com a organització sense ànim de lucre que representa diverses institucions, incloent-hi agències de l’ONU, ONG, governs nacionals i provincials, companyies de viatges, hotels, operadors turístics, persones individuals i comunitats. Tots treballen per aconseguir unes pràctiques més bones en turisme sostenible.
El GSTC estableix i gestiona estàndards globals de sostenibilitat. Són coneguts com els criteris GSTC.
N’hi ha de dos tipus:
-
Criteris per destinacions, per als responsables polítics i gestors de destinacions
-
Criteris industrials, per a hotels i operadors turístics
Aquests criteris guien les empreses turístiques i les destinacions per tal de protegir i mantenir els recursos naturals i culturals del món, alhora que el turisme compleix el seu rol com a eina de conservació i mitigació de la pobresa.
Els criteris GSTC constitueixen el fonament del paper que fa el GSTC com a organisme global en tots aquells programes que acrediten hotels i allotjaments, operadors turístics i destinacions.
El GSTC no certifica directament cap producte o servei, però acredita i reconeix els criteris GSTC inclosos dins dels estàndards de les certificacions.
Els criteris GSTC serveixen com a estàndards a escala mundial per a la sostenibilitat dels viatges i el turisme.
Aquests criteris són el resultat d’un esforç en l’àmbit global per desenvolupar un llenguatge comú sobre la sostenibilitat del turisme. Estan organitzats en quatre pilars:
-
Gestió sostenible
-
Impactes socioeconòmics
-
Impactes culturals
-
Impactes ambientals (incloent-hi el consum de recursos, la reducció de la contaminació i la conservació de la biodiversitat i els paisatges).
Aquests criteris són el mínim, no el màxim, que les empreses, els governs i les destinacions han d’assolir per apropar-se a la sostenibilitat social, ambiental, cultural i econòmica. Atès que les destinacions turístiques tenen la seva pròpia cultura, entorn, costums i lleis, els criteris GSTC estan dissenyats per adaptar-se a les condicions locals i complementar-se amb criteris addicionals segons la ubicació i l’activitat específiques.
Per saber-ne més
-
Traducció dels criteri (https://www.gstcouncil.org/criterios-gstc/traduccion-de-los-criterios/?lang=es).
El GSTC com a atorgador de certificacions
Com hem comentat anteriorment, el GSTC atorga les certificacions per tal que totes compleixin un estàndard mínim.
De certificacions o segells de turisme sostenible n’hi ha molts, tant per a hotels i operadors turístics com per a destinacions.
Exemple
Per exemple, entre les més conegudes hi ha Travelife, TourCert, GreenKey, EarthCheck, Biosphere, ISO 14001, Fair Trade Tourism, Green Globe, Blue Flag, etc. També hi ha certificacions nacionals, com EcoTourism Ireland o EcoTourism Australia.
En general, totes les certificacions ofereixen un sistema per ajudar la destinació a ubicar-se estratègicament en el camí cap a la sostenibilitat.
Els paràmetres inclouen la qualitat del producte i el servei, l’orientació al client, l’ús reduït de recursos, l’accessibilitat i les ofertes de mobilitat sostenibles.
GSTC- Accredited Certification Bodies for Destinations
Biosphere
El Compromís per a la Sostenibilitat Turística Biosphere és un programa adreçat a empreses, serveis i entitats públiques de la província de Barcelona que volen millorar la seva gestió en sostenibilitat turística i el seu posicionament com a destinació turística. El projecte reconeix les bones pràctiques empresarials, que, alineades amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides, del ajuden a combatre el canvi climàtic i tenen cura del medi ambient, el retorn social, les pràctiques econòmiques i l’entorn cultural on es troben.
La Diputació de Barcelona, amb l’objectiu d’alinear la seva política pública en turisme amb els 17 ODS i els criteris GSTC, ha optat per triar el Biosphere com a certificació o segell que acredita empreses, serveis i destinacions de la província de Barcelona en la seva contribució per al desenvolupament del turisme sostenible des d’una perspectiva integral i el treball col·lectiu. Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Turisme, va ser la primera destinació integral del món a obtenir el Biosphere Destination Certification l’any 2015.
L’Ajuntament de Barcelona va obtenir el mateix certificat l’any 2011 i la Diputació de Barcelona, l’any 2017. D’aquesta manera, les administracions públiques catalanes que gestionen l’activitat turística a diferents nivells estan alineades amb la implementació del mateix segell Biosphere.
Font.
El projecte s’implanta a tota la Destinació Barcelona: a la ciutat de Barcelona i a les 12 comarques de la província de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona, el projecte està impulsat i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, i gestionat per Turisme de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. A les comarques de Barcelona, el projecte està impulsat i finançat per la Diputació de Barcelona.
Podeu visualitzar la infografia clicant sobre la imatge
L’any 2017 la Diputació de Barcelona i les tres marques turístiques de la demarcació van rebre la certificació Biosphere Destination. L’any 2018 la Diputació de Barcelona obté la categoria Biosphere Gold Destination, que s’aconsegueix després d’un procés d’auditoria i exigeix que, a més de la certificació Biosphere de la destinació, s’hagi desenvolupat un treball d’implicació de les empreses, serveis i entitats públiques de la destinació, que obtenen el segell Biosphere Commited Entity. D’aquesta manera, les empreses, els serveis turístics i les entitats públiques localitzats en l’àmbit geogràfic de la província de Barcelona poden beneficiar-se del programa Compromís per a la Sostenibilitat Turística Biosphere. Al juny del 2022 la Diputació, amb les seves marques turístiques, junt amb la ciutat de Barcelona va obtenir el certificat Platinium
Podeu visualitzar la infografia clicant sobre la imatge
Cal posar-se en contacte amb l’ens de gestió turística de la teva comarca per iniciar els tràmits d’adhesió.
Podeu visualitzar la infografia clicant sobre la imatge
Un dels pilars del programa és la formació contínua. S’organitzen formacions anuals sobre sostenibilitat turística en diferents temàtiques i de durada diversa, adreçada als diferents sectors adherits al programa.
A cada entitat adherida se li assigna una empresa assessora, que et guiarà de manera individual i personalitzada en el procés d’adhesió. En la sessió d’assessorament es farà un repàs dels requisits de sostenibilitat que ha de complir l’entitat. Aquests requisits estan recollits als recursos de bones pràctiques del teu sector/ofici.
Un cop acabada la sessió, l’empresa assessora elaborarà un informe en què constaran els requisits no assolits fins al moment, així com altres recomanacions d’interès.
És una sessió de treball que et permet posar-te en contacte amb altres empreses i entitats del sector per generar una xarxa de coneixement. Es treballen diferents temàtiques d’interès per a la millora de la competitivitat de la destinació.
És el registre dels requisits que la teva entitat ha de complir per poder mantenir l’adhesió al compromís. S’han d’introduir millores noves cada any.
L’empresa assessora comprovarà que la teva entitat ha fet les millores i elaborarà un informe de verificació que presentarà a la Taula de sostenibilitat turística. El pas final és la validació per part de l’Institut de Turisme Responsable.
Supervisa la distinció a les empreses i als serveis en funció del compliment dels compromisos anuals obligatoris. Està constituïda per persones representants de diferents agents econòmics i socials.
Recullen els requisits per a la millora de la gestió en sostenibilitat turística. Varien segons la tipologia i la realitat turística de l’entitat. Hi ha requisits que són de compliment obligat i n’hi ha de recomanables que no són necessaris però sí aconsellables.
Els àmbits de treball que estructuren els recursos són:
-
Canvi climàtic
-
Medi ambient
-
Social
-
Economia
-
Cultura
Hi ha un total de 21 recursos de bones pràctiques de diferents sectors, que es van ampliant any rere any.
Per tal d’obtenir el distintiu, l’entitat adherida haurà de complir tots els compromisos obligatoris anuals.
La renovació del compromís es fa anualment.
-
Millorar la credibilitat i reputació de l’empresa
-
Atraure nous clients amb consciència sostenible
-
Posicionar-se en un mercat emergent
-
Diferenciar-se i destacar respecte dels competidors
-
Generar valor afegit als productes/serveis
-
Establir noves relacions empresarials amb altres entitats sostenibles
-
Consolidar el negoci a llarg termini
-
Contribuir a impulsar un sector turístic més sostenible i compromès amb l’entorn
-
Carta de serveis (promoció i altres) a escala provincial, comarcal i local
-
Incorporar l’aplicació dels 17 ODS del sector turístic dins l’Agenda 2030 de la destinació
-
Millorar la credibilitat i la reputació de l’entitat pública
-
Incorporar criteris de sostenibilitat a les polítiques públiques en turisme
-
Treballar de manera consensuada i alineada en sostenibilitat turística dins la planificació estratègica i operativa. Visió de la destinació turística a llarg termini
-
Generar valor afegit als productes/serveis públics
-
Establir noves relacions i reforçar llaços amb els agents turístics: sector privat, turista, mercat/operadors i resident. Aliances estratègiques en diferents nivells de l’AAPP
-
Contribuir a impulsar un sector turístic més sostenible i compromès amb l’entorn
-
Carta de serveis (promoció i altres avantatges)
Per saber-ne més
-
La Diputació de Barcelona rep la certificació Biosphere com a destinació turística sostenible.
-
Aquí podeu veure les altres destinacions que també s’han certificat amb aquest mateix segell tant a Catalunya com arreu del món.
EMAS
A part dels criteris GSTC i dels segells de turisme sostenible, a la Unió Europea també hi ha diverses iniciatives que ajuden a millorar el comportament ambiental d’organitzacions i empreses.
L’esquema d’ecogestió i auditoria EMAS (per les sigles en anglès, Eco-Management and Audit Scheme) és un instrument de gestió avançat desenvolupat per la Comissió Europea per a empreses i organitzacions per tal d’avaluar, informar i millorar el comportament ambiental que tenen.
L’EMAS és obert a tot tipus d’organitzacions que vulguin millorar el seu comportament ambiental. Abasta tots els sectors econòmics i de serveis, i és aplicable a tot el món.
L’EMAS implica:
L’EMAS dona suport a organitzacions per trobar les eines adequades per a un millor rendiment ambiental. Les organitzacions que hi participen voluntàriament es comprometen a avaluar i reduir l’impacte ambiental que poden tenir.
La verificació de tercers garanteix el caràcter extern i independent del procés de registre EMAS.
Proporcionar informació disponible al públic sobre el rendiment mediambiental d’una organització és un aspecte important de l’EMAS. Les organitzacions aconsegueixen ser més transparents des del punt de vista extern a través de la declaració ambiental i també intern gràcies ala participació activa dels treballadors.
La il·lustració següent mostra els 10 passos i els 4 eixos principals que suggereix l’EMAS:
Aquest procés intern dura un any seguint els estàndards ISO 14001 i els requeriments EMAS.
Podeu visualitzar la infografia clicant sobre la imatge
Bones pràctiques
Un cas d’estudi ressaltat per l’EMAS és l’empresa La Page Original de Badalona. Podeu llegir el seu cas d’estudi (en anglès) aquí, i el seu informe de declaració ambiental aquí.
Cal deixar clar que l’EMAS tan sols certifica la sostenibilitat en la variant ambiental.
Ecolabel
L’Ecolabel és l’etiqueta ecològica voluntària de la Unió Europea que ajuda a identificar productes i serveis que redueixen l’impacte ambiental al llarg del seu cicle de vida.
Reconegut per tot Europa, l’Ecolabel és un segell voluntari que promou l’excel·lència ambiental i és l’única ecoetiqueta paneuropea d’etiquetatge d’aquest tipus.
Cal dir que aquesta etiqueta tan sols certifica la sostenibilitat en la variant ambiental (com passa amb l’EMAS).
Els allotjaments turístics i càmpings poden rebre l’Ecolabel. Aquí podeu veure el catàleg de les empreses que ja han rebut l’etiqueta ecològica a tot Europa.
En el gràfic següent podeu veure com la majoria de productes que han rebut l’etiqueta ecològica Ecolabel a data de març del 2018 són serveis turístics i d‘allotjament, que representen un 34% del total.
LLicències per grups de productes (març 2018)
Mitomed +
Mitomed+ (Models of Integrated Tourism in the Mediterranean) és un dels programes inclosos dins de l’Interreg MED Programme 2014-2020 i 2021-2027 de la Unió Europea per al desenvolupament sostenible de la regió de la Mediterrània.
Potencia les polítiques de desenvolupament sostenible per a una valoració més eficient dels recursos naturals i el patrimoni cultural a les zones marítimes costaneres i adjacents.
Les seves accions milloren la sostenibilitat i la responsabilitat en el turisme marítim i litoral.
Sabies que…
La prioritat és la millora de les polítiques de desenvolupament sostenible públics, el desenvolupament d’eines de planificació conjunta i els plans d’acció i de transferència de pràctiques en altres regions de la Mediterrània i de la Unió Europea.
Més en detall, el projecte MITOMED+ treballa en l’observació i la supervisió dels indicadors turístics per avaluar la sostenibilitat de les activitats turístiques. En el marc d’aquest projecte, s’han desenvolupat un sistema d’indicadors, un recurs de transferència de bones pràctiques i una plataforma de recopilació de dades en línia i d’accés lliure, tot plegat per ajudar els responsables polítics a fer un seguiment de les repercussions socials i mediambientals del turisme costaner i marítim.
Per saber-ne més
-
Hi ha molts altres programes dins d’Interreg MED que fomenten el turisme sostenible.
-
Per saber-ne més sobre Interreg fes clic aquí.