Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) es van adoptar de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, on els dirigents mundials van fixar 17 objectius on defineixen els objectius de desenvolupament mundial pels pròxims 15 anys.
A principis del 2016, els ODS van entrar en vigor i van substituir de manera oficial els objectius de desenvolupament del mil·lenni (OMD) com l’agenda oficial per al desenvolupament mundial.
L’any 2000, els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM) van representar la primera agenda mundial dissenyada a impulsar el desenvolupament humà en diferent fronts. Van néixer de la idea que fixar objectius mundials mesurables i amb un termini establert podien ajudar el món a superar alguns dels desafiaments més importants.
Portada estudi PNUD 2016.
Per saber-ne més
Desde los ODM hasta el desarrollo sostenible para todos. Lecciones aprendidas tras 15 años de practica. Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, Nova York.
Segons les Nacions Unides, els resultats de l’experiment dels ODM van demostrar que els objectius mundials poden, de fet, tenir un paper cabdal a l’hora de generar grans canvis.
Exemple 1
Progrés en pobresa i educació (PNUD, 2016: 13).
Exemple 2
Mortalitat infantil i accés a l’aigua (PNUD, 2016: 14).
Com que van quedar temes pendents, es van negociar els 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) després de la Cimera de Rio+20 el 2012. Van ser aprovats el 25 de setembre del 2015 pels membres de les Nacions Unides com a agenda a seguir per al desenvolupament fins al 2030. Les temàtiques que aborden van des de la pobresa i la fam fins a la pau, la salut, l’educació, les desigualtat, la inclusió, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, les ciutats i els territoris, l’energia, el consum i la producció sostenibles i la governança. Els 17 ODS es concreten amb 169 fites i els seus indicadors d’evolució.
Els 17 ODS
Per saber-ne més
L’Agenda 2030 i com afecten els objectius de desenvolupament sostenible la ciutadania. Monogràfic publicat pel CIDOB, Barcelona Centre for International Affairs: Acercar los objetivos de desarrollo sostenible a la ciudadanía, el compromiso de Europa con la Agenda 2030.
Els ODS es distingeixen clarament dels seus predecessors, els ODM. En la taula següent podeu veure les diferències principals:
Taula de diferències principals
Què s’ha canviat amb els ODS? (PNUD, 2016: 54)
L’agenda dels ODS és més àmplia i complexa que els ODM.
El més important és que adopta el desenvolupament sostenible com el principi organitzador de la cooperació mundial, és a dir, la combinació de desenvolupament econòmic, inclusió social i sostenibilitat ambiental.
D’aquí el nom general d’objectius de desenvolupament sostenible, com a missatge clau per a la comunitat mundial.
A més, els ODS s’apliquen a tots els països, tant desenvolupats com en desenvolupament.
Per saber-ne més
Des dels ODM fins al desenvolupament sostenible per a tots. Descarrega l'Informe sobre el Desenvolumpament Humà per tenir més informació (en castellà).
Com van néixer els ODM i els ODS?
Com van néixer els ODM i els ODS? (PNUD, 2016: 63).
Segons l’Organització Mundial del Turisme, hi ha tres objectius principals dels ODS que estan relacionats directament amb el turisme:
La contribució del sector a la creació de llocs de treball es reconeix a l’objectiu 8.9: «Per al 2030, elaborar i posar en pràctica polítiques de promoció d’un turisme sostenible que creï ocupació i promogui la cultura i els productes locals».
Podeu visualitzar la infografia clicant sobre la imatge
Un sector turístic que adopti pràctiques de consum i producció sostenibles pot tenir un paper important a l’hora d’accelerar el canvi global cap a la sostenibilitat.
Per fer-ho, tal com s’estableix a la fita 12.b de l’objectiu 12, és imprescindible «elaborar i aplicar instruments que permetin vigilar els efectes en el desenvolupament sostenible a fi d’aconseguir un turisme sostenible que creï llocs de treball i promogui la cultura i els productes locals».
Podeu visualitzar la infografia clicant sobre la imatge
El turisme costaner i marítim, un dels segments més grans del turisme, especialment pels petits estats insulars en desenvolupament (SID per les segles sigles en anglès, Small Island Developing States), depenen de tenir ecosistemes marins saludables.
El desenvolupament del turisme ha de formar part de la gestió integrada de les zones costaneres per ajudar a conservar i preservar ecosistemes fràgils i servir de vehicle per promoure l’economia «blava».
D’acord amb l’objectiu 14.7, cal «augmentar els beneficis econòmics que els petits estats insulars en desenvolupament i els països menys avançats reben de l’ús sostenible dels recursos marins, en particular mitjançant la gestió sostenible de la pesca, l’agricultura i el turisme».
Podeu visualitzar la infografia clicant sobre la imatge
Per saber-ne més
Per saber com es relacionen els altres objectius amb el turisme, recomanem la lectura d’aquest fulletó de l’Organització Mundial del Turisme (en castellà).
La Unió Europea ha tingut un paper actiu durant tot el procés i es compromet a implementar l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible i els ODS dins de la Unió Europea i en la cooperació al desenvolupament amb tercers països.
La resposta de la Unió Europea a l’Agenda 2030 inclou dos fluxos de treball:
Primer
El primer és unir els ODS al marc de la política d’Europa i les prioritats actuals de la Comissió, avaluar on som i identificar les qüestions de sostenibilitat més rellevants.
Segon
La segona via és iniciar treballs de reflexió sobre el desenvolupament de la visió de la Unió Europea a més llarg termini i l’enfocament de les polítiques sectorials després del 2020, i reorientar les contribucions del pressupost de la Unió Europea per assolir objectius a llarg termini a través del nou marc financer plurianual més enllà del 2020.
Per saber-ne més
-
Declaració conjunta del Consell i els representants dels governs dels estats membres: «El nostre món, la nostra dignitat, el nostre futur»
El marc dels ODS demana estratègies de 15 anys que proporcionin fulls de ruta nacionals i coordinin les parts interessades i les activitats d’acció col·lectiva.
Alguns ODS necessitaran planificació durant un període d’unes quantes dècades, per exemple, l’ODS 13 sobre el canvi climàtic.
Una bona pràctica en la planificació a llarg termini és el que es coneix com a retrocés. Això representa generar un futur desitjable i mirar enrere des d’aquest futur fins al moment actual per tal de planificar com es podria aconseguir.
A diferència de la previsió, que calcula les probabilitats de resultats diferents en funció de les tendències esperades, el retrocés comença amb una projecció dels resultats desitjats i treballa mirant enrere per entendre el que es necessita fer per aconseguir-ho.
Exemple: Objectiu relacionat amb l’ODS 6
Objectiu: Reduir el 20% del consum d’aigua al municipi per al 2030
Subobjectius:
-
SO1: Reduir el 7% del consum d’aigua al municipi per al 2023
-
SO2: Reduir el 14% del consum d’aigua al municipi per al 2026
-
SO3: Reduir el 20% del consum d’aigua al municipi per al 2030
Com es fa?
-
Pas 1: Recerca – Necessitem dades!
-
Exemple: Mirem el consum d’aigua d’Idescat
-
-
Pas 2: Selecció i implementació de les accions per reduir el consum domèstic i/o industrial d’aigua
-
Exemple:
-
Campanya de conscienciació (previsió de reducció en un 2%)
-
Incentius o subvencions per millorar les instal·lacions a banys, cuines i pati (previsió de reducció en un 5%)
-
Accions concretes per a col·lectius concrets: locals, turistes, restauració i allotjament.
-
-
-
-
Pas 3: Monitoratge de les accions
-
S’han de recollir dades per tal de saber què funciona i què no funciona.
-
-
Així podem decidir què seguirem implementant al SO 2.
-
Pas 4: Avaluació
-
S’avaluen les accions dutes a terme i es decideixen les accions següents per tal d’aconseguir l’objectiu global al 2030.
-
Per saber-ne més
-
SDG Compass (en castellà), una guia per a l’acció empresarial dels ODS
A escala regional val la pena destacar la Xarxa de Governs Regionals per al Desenvolupament Sostenible (nrg4SD, en anglès conegut com The Network of Regional Governments for Sustainable Development).
És una xarxa global que només representa governs regionals en els àmbits com el canvi climàtic, la biodiversitat i el desenvolupament sostenible, particularment seguint els mandats dels convens i les agendes de les Nacions Unides.
A escala catalana tenim el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), que forma part del nrg4SD. És l’òrgan estratègic del Govern de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de la sostenibilitat. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
En l’àmbit local trobem la Xarxa Mundial de Ciutats i Govern Locals i Regionals (UCLG per les sigles en anglès, United Cities and Local Governments), que ha publicat un resum dels 17 ODS i de quina manera cada objectiu és rellevant per als governs locals.
Per saber-ne més
El nrg4SD es va crear el 2002 a la Cimera Mundial de Johannesburg, i actualment compta amb més de 50 membres de 30 països en quatre continents.
Recomanem que llegiu especialment els objectius 8, 12 i 14 al web The SDGS, what local government need to know.
Relació entre els ODS amb accions de responsabilitat social corporativa, per àrea d’interacció i tipus d’impacte:
Accions de responsabilitat social corporativa i els ODS:
