La regidoria d’educació

L’EAC recull les competències pròpies en matèria d’educació dels governs locals:

• Planificació, ordenació i gestió de l’educació infantil.
• Participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal.
• Manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar.

L’article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local (d’ara endavant LRBRG), modificada per la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, estableix les següents competències dels municipis en educació:

• Participació en la vigilància de l’escolaritat obligatòria.
• Cooperació amb les administracions educatives en l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents.
• Conservació, manteniment i vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d’educació infantil, d’educació primària o d’educació especial.

El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei, 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya (Llei que va ser derogada per aquest Decret legislatiu), recull a l’article 66.3 com a competències pròpies dels municipis:

• Participació en la programació de l’ensenyament.
• Cooperació amb l’Administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics.
• Intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents.
• Participació en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria.

La LEC enumera a l’article 159 les competències dels ens locals, entre d’altres:

• Participació en els consells escolars dels centres educatius que presten el Servei d’Educació de Catalunya.
• Organització, gestió i creació de centres propis per mitjà de convenis amb el Departament.
• Gestió de l’admissió d’alumnes en els ensenyaments del primer cicle d’educació infantil i determinació tant del procediment com dels barems.
• Cooperació amb l’Administració de la Generalitat en la creació, la construcció i el manteniment dels centres educatius públics.
• Coordinació dels serveis socials amb els serveis educatius.
• Els consells comarcals poden assumir la gestió dels serveis de transport, dels serveis de menjador escolar i d’altres serveis escolars, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.
• Participació en les funcions que corresponen a l’Administració de la Generalitat: determinació de l’oferta, procés d’admissió, formació professional, vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria, suport a la funció educativa de les famílies, programes de qualificació professional inicial i determinació del calendari escolar, entre d’altres.

La legislació preveu mecanismes de col·laboració entre administracions mitjançant la delegació de competències. Aquest mecanisme permet als municipis una intervenció més directa en l'àmbit educatiu, més enllà de les seves competències pròpies (article 9 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic).

L’article 27 de la LRBRL estableix que poden delegar-se als municipis competències, sempre que:

• Millorin l'eficiència de la gestió pública.
• Contribueixin a eliminar duplicitats administratives.
• S'ajustin a la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

En l’àmbit educatiu, enumera les següents competències:

• Creació, manteniment i gestió de les escoles infantils de titularitat pública de primer cicle d’educació infantil.
• Realització d’activitats complementàries en els centres docents.
• Gestió de les instal·lacions esportives de titularitat de la comunitat autònoma o de l’Estat, incloent-hi les situades en els centres docents quan s’usin fora de l’horari lectiu.

Abans de la darrera reforma, la LRBRL habilitava els municipis per a dur a terme activitats complementàries per «promoure activitats i prestar serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal». Aquesta clàusula general de competència permetia als municipis intervenir en educació més enllà de les competències pròpies i delegades, especialment en àmbits que consideraven del seu interès.

Amb la reforma introduïda per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local (d’ara endavant LRSAL), l'exercici d'aquestes competències quedà condicionat als principis d'estabilitat financera i sostenibilitat pressupostària, i a la prohibició de la duplicitat en la prestació del mateix servei amb una altra administració pública.

Malgrat les limitacions imposades per la reforma, sentències judicials recents i l'aprovació de la LOMLOE han flexibilitzat algunes d'aquestes restriccions, la qual cosa ha permès que els municipis recuperin cert marge d'actuació en matèria educativa.

El Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya, estableix que l’escola no pot lluitar sola contra la segregació escolar. Aquesta normativa fomenta la corresponsabilitat entre les administracions locals i tots els agents educatius implicats en la programació de l’oferta i el procediment d’admissió d’alumnes.

En concret, el decret recull possibilitats d’actuació dels ajuntaments en relació amb les zones educatives, les taules locals de participació o la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Estableix criteris de delimitació de les zones educatives que promouen l’equitat, la cohesió social i una distribució equilibrada de l’alumnat. Els municipis tenien un termini de nou mesos, a partir de l’entrada en vigor del Decret, per revisar i adequar les zones educatives als criteris establerts.

Defineix les funcions i la composició de les taules locals de planificació educativa, i les reconeix com a òrgans de participació i corresponsabilitat en la planificació educativa. Els ajuntaments hi tenen un paper destacat en la presa de decisions sobre l’oferta educativa del seu territori.

En relació amb la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques (d’ara endavant NEE), els ajuntaments formaran part de la unitat de detecció d'alumnat amb necessitats educatives específiques, que tenen com a objectiu coordinar i valorar les necessitats de l’alumnat.

La LEC preveu la constitució preceptiva dels consells escolars municipals als municipis que han assumit competències delegades en educació infantil, educació d’adults o ensenyaments artístics.

Aquesta regulació es detalla al Decret 404/1987, de 22 de desembre, de les bases generals d’organització i de funcionament dels consells escolars municipals.

Els consells locals d’infància i adolescència són òrgans de participació que garanteixen el dret dels infants i adolescents a ser escoltats en les decisions que els afecten. Segons l’article 27.1 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, les administracions locals han de crear aquests consells amb l’objectiu de fomentar la convivència i la integració cultural en l’àmbit local.

Aquests consells actuen com a espais d’intercanvi d’opinions, propostes i iniciatives per millorar les polítiques locals adreçades a la infància i l’adolescència, assegurant que les seves necessitats es considerin en l’elaboració de plans i projectes municipals.

La LEC estableix l’obligació de les administracions públiques de garantir l’accés equitatiu als serveis escolars de menjador i transport durant els ensenyaments obligatoris i gratuïts.

En el cas del servei de menjador escolar, el Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d'Ensenyament, preveu que la gestió del servei pugui ser delegada mitjançant convenis amb els ajuntaments o altres administracions locals, sempre que es respectin les condicions de titularitat dels centres.

Pel que fa al servei de transport escolar, el Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, regula aquest servei per tal de facilitar el desplaçament de l’alumnat en l’educació obligatòria i preveu que els consells comarcals n’assumeixin la gestió.

Les competències relatives a la gestió dels serveis de menjador i transport escolars es van delegar a les comarques en virtut del Decret 219/1989, d'1 d'agost, de delegació de competències de la Generalitat a les comarques en matèria d'ensenyament.

Amb la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès el 2019, l’Acord GOV/128/2021, de 31 d’agost, de delegació de competències als consells comarcals i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria d’educació, va delegar les competències relatives a la gestió del servei de menjador i transport escolar de la comarca a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A més, aquest Acord va establir una regulació específica per a la gestió d’aquests serveis per part dels consells comarcals a la resta del territori de Catalunya, amb l’objectiu de garantir una continuïtat en la prestació dels serveis de transport i menjador escolar. Segons aquest Acord, la gestió es duu a terme a través de convenis amb els consells comarcals, els quals han d’adaptar els serveis a les necessitats educatives del territori sota els criteris fixats pel Departament d’Educació.

Posteriorment, l’Acord GOV/172/2022, de 30 d’agost, pel qual es modifica l'annex de l'Acord GOV/128/2021, de 31 d'agost, de delegació de competències als consells comarcals i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria d'educació, va introduir ajustos a l’Acord GOV/128/2021 per concretar els mecanismes de coordinació entre el Departament d’Educació i els consells comarcals, especialment en matèria de supervisió dels serveis delegats i del seu finançament. Aquest Acord també va especificar les condicions sota les quals es poden modificar els convenis existents per millorar la cobertura territorial i garantir una atenció més adequada a les necessitats locals.

Finalment, l’Acord GOV/80/2023, de 4 d'abril, de delegació de competències en els consells comarcals i en l'Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria d'educació, ha derogat els Acords anteriors (GOV/128/2021 i GOV/164/2022) i consolidat aquesta estructura delegada. Aquest Acord introdueix criteris addicionals per a la gestió dels serveis de transport i menjador escolar, reafirma les competències delegades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona en l’àmbit territorial del Barcelonès i estableix criteris de sostenibilitat financera i equitat territorial aplicables a tots els consells comarcals.

L’Acord GOV/80/2023 també estableix:

• La delegació de competències té caràcter indefinit des de l’acceptació de l’ens local, que ha de tenir lloc abans de l’inici del curs escolar en què s’exerceixin les competències delegades. El Govern, amb advertiment previ, pot suspendre o deixar sense efecte la delegació segons l’article 140 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. La delegació també pot finalitzar per acord mutu o renúncia de l’ens local comunicada durant el primer trimestre del curs anterior a la finalització.
• Les competències delegades s’han d’exercir segons el règim regulador dels serveis delegats, les condicions de l’annex i les directrius del Departament d’Educació.
• Els ens locals delegats poden exercir les competències en col·laboració amb els ajuntaments mitjançant instruments jurídics adequats.
• El Departament d’Educació pot actualitzar les condicions de l’annex per canvis legislatius o evolucions del sistema educatiu, consultades les entitats municipalistes i els representants dels ens locals.
• El finançament es fa per cursos escolars mitjançant resolució del Departament d’Educació, incloent-hi una assignació fixa i una variable per a les despeses de gestió. També es pot finançar amb altres ingressos provinents dels serveis prestats.