Garantir el dret a l’educació des dels municipis
L’educació és un dret que va més enllà de l’escolarització formal; traspassa les parets de l’escola. Comprèn l’educació formal, però també la no formal i la informal. La tasca d’educar, per tant, és una funció compartida de tota la societat.
El procés d’aprenentatge tampoc es limita a un període vital específic, sinó que es duu a terme al llarg de la vida.
La ciutat educadora és la ciutat que situa l’educació com a eix central del seu projecte polític. Supera la concepció tradicional d’educació individual i instrumental, i per contra, reivindica una nova dimensió de l’educació, en clau transformadora i col·lectiva. La ciutat s’obre a la participació de tothom en la presa de decisions, de manera que assumeix el compromís de mobilitzar els diferents agents educatius i socials per articular projectes comuns enfocats a convertir l'espai urbà en un espai educador. Així doncs, la ciutat reconeix als agents del municipi la seva capacitat educadora, el “valor afegit educador” de la seva tasca diària.
L’acció local contribueix a l’assoliment de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 de les Nacions Unides: “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat al llarg de la vida per a tothom”.
L’educació com a projecte de ciutat, cooperatiu i participatiu
Les ciutats educadores expressen la voluntat de les ciutats i pobles de comprometre’s amb l’educació des d’una dimensió comunitària, entenent que només la cooperació i la convivència participativa fan ciutat. Els ajuntaments de les ciutats educadores exerceixen un lideratge compartit que esdevé un ecosistema educatiu local, que treballa perquè el conjunt de la ciutat activi la seva capacitat educadora, que és múltiple i heterogènia.
Tothom ha de poder sentir-se protagonista d’un projecte educatiu del municipi que ha d’afavorir el sentiment de pertinença a la ciutat i aconseguir ciutats més justes, cohesionades i integradores.
Des de la Diputació de Barcelona es compta ja amb una àmplia trajectòria de suport als municipis, per tal d’enfortir el paper del món local en el desenvolupament d'un model de ciutats educadores que connecti temps, espais, agents educatius i aprenentatges.
En aquest sentit, destaquen instruments d’anàlisi i planificació de l’ens local en col·laboració amb la comunitat educativa, com són els Plans de Ciutat Educadora i la constitució d’espais de participació com els fòrums d’educació o els consells escolars municipals i els consells locals d’infància i adolescència, totes aquestes eines clau en la dinamització dels ecosistemes educatius locals. A més, s’han treballat aspectes com la funció educativa de les famílies o l’aprenentatge competencial a l’entorn de l’escola, així com programes específics enfocats a la connexió de temps i espais educatius, relacionats amb l’equitat en l’accés a les activitats extraescolars, o a l’acompanyament en les transicions educatives, entre molts d’altres.
Per saber-ne més
Per la seva banda, els Plans Educatius d’Entorn, impulsats per la Generalitat de Catalunya com a eina de cooperació entre el Departament d’Educació i les entitats municipalistes, han permès també fer avenços en aspectes vinculats a la ciutat educadora. Així, aquest marc ha facilitat que els municipis progressin en la millora de l’èxit educatiu de tot l’alumnat i de la cohesió social, mitjançant l'equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana.
Un ecosistema, fent servir el símil d’un espai natural, és un espai on habiten diferents espècies i que n’assegura la sostenibilitat a través de les interaccions entre elles, un sistema complex que genera respostes per mantenir l’equilibri i la sostenibilitat del conjunt.
Per tant, traslladant-nos a l’ecosistema educatiu local, s’espera i es promou que la interacció entre els diversos actors provoqui canvis en el conjunt de l’espai, tot millorant-ne l’eficiència i, alhora, induint canvis entre els mateixos agents participants. Es transforma l’espai i també les seves parts, que es repensen en funció del rol que des de la visió conjunta i compartida els pertoca desenvolupar.
Representa un pas més en la construcció de xarxes locals, d’espais de relació entre els agents educatius del municipi, ja que suposa l’activació d’aquestes xarxes a través del treball conjunt i de l’orientació cap a resultats concrets definits de forma compartida.
La construcció d’un ecosistema educatiu local
Els ajuntaments de les ciutats educadores no exerceixen el lideratge en solitari: és el conjunt de la ciutat el que activa la seva capacitat educadora múltiple i heterogènia, des de la més formal fins a la més informal. La col·laboració entre els ajuntaments i les entitats locals permet impulsar una millor educació en l’àmbit municipal, a partir de la premissa compartida que, més enllà de l’educació formal, existeixen moltes organitzacions i institucions amb capacitat educativa que cal tenir present.
Així doncs, entenent que l’ecosistema educatiu local és un sistema de relacions, es fa necessari, primerament, reconèixer i posar en valor l’oferta educativa existent en un territori i els actors que la promouen. En aquest sentit, cal enfortir les associacions i la comunitat impulsant lideratges en diversos àmbits temàtics.
La creació i dinamització d’espais de participació és imprescindible. Alguns d’aquests són, a dia d’avui, trets distintius de les ciutats educadores que han rebut el suport de la Diputació de Barcelona. A tall d’exemple:
Un dels escenaris des d'on els ajuntaments poden exercir la participació educativa com a expressió de la coresponsabilitat institucional i ciutadana és en la constitució dels consells escolars municipals (CEM), i en la participació d'un representant municipal als consells escolar dels centres (CEC) públics i concertats, òrgans de participació i de govern, respectivament. En l’actualitat assistim a un debat en el si dels CEM sobre la necessitat d’actualitzar el seu funcionament, composició i capacitat d’incidència. En aquest sentit, podem trobar que en alguns casos s’ha modificat la denominació de Consell Escolar Municipal a Consell Educatiu Municipal. Un canvi que expressa la intenció d’ampliar l’àmbit d’actuació dels CEM més enllà de l’àmbit estrictament escolar.
La participació ciutadana, com altres formes de compromís cívic amb la ciutadania, requereix un llarg procés d'ensenyament-aprenentatge que s’inicia des de petits en la família, l'escola i el municipi. Els consells d’infants són una eina útil en aquest sentit, ja que faciliten la participació de nens i nenes, cosa que representa una oportunitat per a l’enfortiment dels vincles comunitaris, la millora de la convivència i la cohesió social.
Els Espais de Debat Educatiu (EDE) ofereixen a la comunitat educativa dels municipis (educadors, mestres, mares i pares, responsables d'entitats socioeducatives, responsables dels serveis de pediatria, tècnics municipals i altres), la possibilitat de reflexionar i debatre aspectes importants de l'educació, per tal de consensuar criteris d'actuació i millorar la coherència educativa.
Busquen cohesionar el territori en temes de corresponsabilitat educativa, fomentant la comunicació entre les famílies, els professionals de l’educació i els agents socials, sota el lideratge de l'ajuntament. L’objectiu principal és aconseguir formes de col·laboració pràctiques i orientades a l’acció, i compartir els resultats del treball amb tota la comunitat local.
Cal, per tant, establir una agenda d’objectius i accions concretes i compartides entre els diferents agents que formen part de l’ecosistema. Per fer-ho, és imprescindible traduir aquesta planificació en estructures de governança que facilitin espais de treball, i establir canals de comunicació i sistemes d’avaluació dels projectes que s’impulsin.
Com a instrument de planificació per a les ciutats educadores destacar: el Pla de Ciutat Educadora.
La Diputació de Barcelona està elaborant una nova proposta d’instrument per a la concreció de la ciutat educadora. Neix de la suma del Projecte educatiu de ciutat (PEC) i el Pla local d’educació (PLE), dos instruments amb els que la Gerència de Serveis d’Educació ha estat acompanyant i encara ara acompanya als ens locals. Aquesta suma posa en valor la capacitat d’endreçar, planificar i concretar accions de les polítiques educatives locals escoltant la veu de la comunitat educativa i de la ciutadania en general.
Reptes de l’ecosistema educatiu local
Els reptes que es plantegen en el desenvolupament d’un ecosistema educatiu local tenen a veure no tan sols amb la pròpia identificació i inclusió d’agents educatius del municipi, sinó, també, en com fer funcionar l’ecosistema. En aquest sentit, va més enllà del fer xarxa per endinsar-se en el treballar en xarxa, de manera que el principal repte d’un ecosistema educatiu és ser veritablement capaç de generar resultats concrets.
Així, alguns dels desafiaments que sorgeixen són, entre d’altres:
Els agents educatius que formin part de l’ecosistema han de valorar l’oportunitat que se’ls ofereix per treballar conjuntament amb els altres, reconeixent la complementarietat amb la resta d’agents que el formen, i entenent la seva participació com una oportunitat i una necessitat per al municipi. Per aconseguir-ho, és fonamental situar els objectius compartits en el centre de l’ecosistema.
Cal tenir en compte, però, que no tots els agents mostraran el mateix interès, almenys inicialment, i que cal trobar maneres per fer atractiva la seva participació. En aquest sentit, es fa imprescindible identificar possibles absències i assegurar que l’ecosistema inclou perfils múltiples i perspectives diferents. El potencial d’un ecosistema educatiu local depèn d’aquesta diversitat, ja que és d’on emergeix la capacitat d’aprenentatge, la força creativa i les possibilitats d’innovar.
Els ecosistemes són entorns complexos en què passar de la planificació a l’acció no sempre resulta fàcil. Cal tenir en compte que els ecosistemes educatius han de ser espais innovadors que no poden organitzar-se a partir d’estructures rígides i procediments detallats. Per contra, han de ser espais plurals d’aprenentatge mutu que funcionin com a lloc de trobada on desenvolupar junts projectes concrets, posar-los en pràctica i avaluar-los.
Es tracta d’espais de relacions, de manera que funcionen a través d’aquestes i de les interaccions que es produeixen entre els diversos agents. Se sustenten en bona part en factors intangibles, com són la capacitat de treballar plegats, la confiança que això implica i que es genera a través del coneixement i el reconeixement mutus. Això no vol dir, però, que malgrat ser xarxes sense un lideratge tradicional que defineixi i distribueixi tasques o responsabilitats, no requereixin un lideratge articulador que construeixi ponts, faciliti l’establiment de vincles i estimuli les interaccions entre els participants.
La diversitat en la grandària dels municipis i, per tant, també dels seus recursos, capacitats i situacions socioeconòmiques, fa impossible que el concepte “ecosistema educatiu local” pugui considerar-se de manera inequívoca i única. En aquest sentit, però, no necessàriament el que inicialment es podrien considerar debilitats ho són. A tall d’exemple: els municipis més petits són ecosistemes naturals on el treball conjunt és més senzill? O és la major capacitat dels municipis grans la que contribueix a activar els ecosistemes educatius?
Una anàlisi dels punts forts i febles de cada municipi, a partir del coneixement de la realitat local i els agents que hi intervenen, és determinant a l’hora de construir un ecosistema educatiu local que doni resposta a les necessitats específiques del municipi.
Per saber-ne més
Vídeo:
L'ecosistema educatiu local com un espai de personalització de l'aprenentatge. Cèsar Coll, catedràtic de Psicologia de l'Educació a la Universitat de Barcelona.