La regidoria d’educació

Des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, els governs locals han reforçat la seva implicació en la provisió de serveis educatius, especialment en l'educació no obligatòria. Ho han fet com a resposta a canvis socials, a demandes ciutadanes o en la lluita per la igualtat d'oportunitats. Com a conseqüència, s’ha desplegat una àmplia xarxa de serveis i recursos educatius que s’orienten a assolir aquests objectius.

En molts casos, aquest recursos s’han consolidat com a escoles de titularitat municipal: escoles bressol, escoles de música i arts, escoles de persones adultes i escoles d’educació especial. La implantació d’aquests centres educatius municipals varia en funció de cada etapa educativa i de cada cas concret.

Les escoles bressol municipals, per exemple, van experimentar un creixement exponencial com una clara aposta municipal impulsada per una llei al Parlament de Catalunya. En altres casos, les escoles municipals es van consolidar arrel de demandes de municipalització d'escoles privades o de la necessitat d’implantació territorial allà on alguns d’aquests centres educatius no estaven presents.

En qualsevol cas, avui dia les escoles municipals desenvolupen la seva activitat com a equipaments vinculats a les polítiques municipals, com a elements imprescindibles per assolir els objectius següents: l’accés equitatiu a l’educació, garantir que les oportunitats educatives arribin per igual a tot el territori i a tota la ciutadania, i la construcció d’itineraris educatius exitosos.

Les escoles municipals permeten, doncs, desenvolupar polítiques de proximitat adreçades a afavorir l’equitat i millorar les trajectòries educatives, així com el desplegament d'una àmplia xarxa de recursos i serveis educatius habitualment molt ben valorats per la ciutadania en àmbits on els ajuntaments han estat els referents o, directament, les úniques administracions que hi han actuat.

Això els situa com a agents educatius clau per contribuir al fet que el territori sigui l’eix vertebrador de l’educació als municipis i, en definitiva, a consolidar els ecosistemes educatius locals.

La Llei d’educació de Catalunya considera els ajuntaments com a part integrant del Servei d’Educació de Catalunya. És un reconeixement al paper fonamental que tenen a l’hora d'assegurar que les oportunitats educatives arribin a tothom i a tot el territori. Els governs locals desenvolupen un rol cabdal en l’educació al llarg de la vida, i fan esforços per garantir la sostenibilitat dels serveis que ofereixen a la ciutadania i articulen programes, accions i recursos propis.

Per tot això, el món local reivindica la importància de les escoles de titularitat municipal dins el sistema educatiu i com una peça clau per garantir una educació de qualitat, equitativa i adaptada a l’entorn. En aquest sentit, consideren que enfortir aquests centres contribueix a aquests objectius en la mesura que amplien les oportunitats educatives per a tothom, enforteixen trajectòries d’aprenentatge en l’educació obligatòria i postobligatòria i connecten les oportunitats educatives de l’entorn.

Així doncs, per als ajuntaments, les escoles municipals són un element central de les seves polítiques educatives i consideren una prioritat que aquests centres siguin escoles de qualitat i inclusives, imprescindibles per assolir una societat més justa.

En definitiva, els centres educatius municipals posen en valor:

• Que l’educació infantil contribueix a la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu.
• Que l’educació de persones adultes millora les oportunitats de creixement i desenvolupament personal en una societat canviant.
• L’educació artística com un dret de la pràctica artística per a tothom.
• Que els centres d’educació especial amplien l’accés i les oportunitats a la inclusió social.

En la creació, organització i manteniment de les escoles municipals és important tenir present alguns aspectes que es consideren clau per a la bona prestació del servei i el desenvolupament de les estratègies educatives que s’hi vinculen, com ara:

• Model de gestió (gestió directa o indirecta).
• Marc normatiu.
• Estructura del servei (grups, places, ràtios…).
• Gestió dels recursos humans (selecció, contractació, formació).
• Sistema de compres, subministrament de materials i, si s’escau, menjar.
• Manteniment i conservació dels edificis i les instal·lacions.
• Contractació dels subministraments energètics.
• Cost i finançament del servei (preus públics, subvencions…).
• Planificació i oferta de places.
• Equitat en l’accés (beques i ajuts, tarifació social…).
• Model pedagògic.
• Organització dels temps educatius.
• Participació de la comunitat educativa.

Fa molts anys que el món local considera prioritari desenvolupar una oferta de serveis educatius als infants de 0-3 anys i les seves famílies que respongui a les demandes ciutadanes. De fet, a la província de Barcelona, l’actual mapa d’escoles bressol s’ha consolidat gràcies al compromís dels ajuntaments d’assumir una major responsabilitat en la gestió de l’educació infantil. Com a conseqüència, s’ha consolidat una extensa xarxa d’escoles bressol de titularitat municipal que assegura una gestió de proximitat d’aquest servei.

La implicació municipal en aquest àmbit ve donada en gran part com a resposta a una forta demanda ciutadana, però, també, com a factor de qualitat de vida i de consolidació de població en els seus municipis. A més, aquestes escoles són un element per garantir, des de la proximitat, la igualtat d’oportunitats i, per tant, la cohesió social en els pobles i ciutats.

Aquesta aposta municipal pren força sobretot a partir de l’aprovació la Llei 5/2004 de creació de llars d'infants de qualitat i el desplegament del mapa escolar de places públiques de llars d’infants, que es va elaborar amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya, el món local i la participació de diferents agents de la comunitat educativa.

Un servei municipal amb múltiples objectius

El compromís dels ajuntaments amb l’educació infantil posa de manifest la contribució del món local a l’educació infantil i, en concret, a uns equipaments considerats fonamentals pel seu impacte social i educatiu en el territori. L’escola bressol es considera un àmbit clau de les polítiques educatives, essencial per donar resposta a les necessitats d’una etapa crucial en la vida dels infants i de les seves famílies que, a més, té incidència directa sobre els processos d’aprenentatge futurs i en la transició a les etapes educatives posteriors.

L’atenció en els serveis d’escoles bressol té —i ha de tenir— un enfocament amb objectius de caire educatiu, social i comunitari. En concret:

• En la millora del desenvolupament dels infants.
• En la contribució a l’equitat educativa i social.
• En la defensa de la inclusió.
• En la contribució a la conciliació laboral, familiar i social de pares i mares.
• En l’avenç en l’equitat de gènere.
• En la garantia d’igualtat d’oportunitats.

Marc normatiu

Les escoles bressol són un dels serveis municipals més sol·licitats per la ciutadania i, per tant, es troben entre les prioritats de la política educativa local.

La normativa no considera directament el primer cicle d’educació infantil com una competència exclusiva i obligatòria de les administracions locals. A Catalunya, però, l’aposta ferma per l’educació infantil es reflecteix en l’Estatut d’autonomia, la Llei d’educació i la Llei de creació de llars d’infants de qualitat, que atorga als ens locals competències pròpies en els àmbits de la planificació, l’ordenació, la possibilitat d’assumir-ne la gestió, i en regulen el finançament.

• Lleis de règim local (Llei reguladora de les bases del règim local i Llei municipal i de règim local de Catalunya): preveuen la delegació als ajuntaments d’algunes de les competències atribuïdes als governs de les comunitats autònomes i, dins d’aquestes, la creació, el manteniment i la gestió de les escoles infantils d’educació de titularitat pública de primer cicle d’educació infantil.
• Estatut d’autonomia de Catalunya (2006): malgrat que la Generalitat té competència exclusiva en educació infantil (òrgans de participació, continguts educatius, regulació dels centres, definició de plantilles, titulacions i especialitzacions…), els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil.
• Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya: defineix i regula el primer cicle d’educació infantil a Catalunya, ratifica i amplia alguns àmbits d’intervenció. Estableix que el Departament d’Educació ha de subvencionar la creació, la consolidació i el sosteniment de places per a infants de 0 a 3 anys en llars d’infants de titularitat municipal, garantint condicions bàsiques de qualitat.
• Llei 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d’infants de qualitat: estableix que les llars d’infants de la Generalitat i les de les administracions locals constitueixen la xarxa de llars d’infants de titularitat pública de Catalunya i que la Generalitat, en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments, ha d’impulsar el desenvolupament d’aquesta xarxa per tal d’assegurar una oferta suficient per a la població menor de 3 anys.
• Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres.

La planificació de l’oferta de places

És indispensable establir un sistema de planificació per conèixer si cada curs ha de donar continuïtat o modificar l’oferta, o proposar l’obertura de noves places. L’article 15 del Decret 282/2006 estableix que cal assegurar una oferta suficient per atendre la demanda de places de 0-3 anys, prioritzant les zones socialment desafavorides, respectant l’equilibri territorial i tenint en compte la demanda.

L’equitat en l’accés a l’escola bressol

En l’educació infantil també es produeixen efectes de segregació, en què infants i famílies socialment desafavorides hi accedeixen en menor grau que la població en general. Per això, els municipis aposten per establir mecanismes per facilitar-ne l’accés als sectors socials més vulnerables (vegeu el mòdul 2 sobre l’equitat):

• Polítiques d’informació a les famílies.
• Mesures d’acompanyament al procés d’escolarització.
• Subvencions.
• Polítiques de preus públics i tarifació social.
• Sistemes de bonificació.
• Reconceptualització dels criteris d’accés.
• Beques i ajuts.
• Subvencions a escoles bressol privades (a les escoles o a les famílies que hi assisteixen).

Des de fa temps, els governs locals han considerat clau el foment de la cultura i, específicament, l’extensió de l’accés a l’educació musical i artística. Un dels pilars d’aquestes polítiques ha estat la progressiva creació d’escoles municipals de música i arts, per mitjà de les quals s’han impulsat nombrosos projectes educatius i culturals de proximitat, en el benentès que aquests centres poden esdevenir una eina clau per contribuir al desenvolupament de les polítiques educatives municipals.

Els centres d’educació musical i artística, més enllà de la seva tasca formativa, adquireixen ple sentit com a servei públic quan assumeixen el rol d’agents de canvi i millora social en el seu context local i, per tant, esdevenen un element molt potent de millora i de transformació social.

Un recurs de proximitat per democratitzar la pràctica artística

Ja sigui per la necessitat de trobar espais de pràctica musical, per la tradició musical del municipi o amb l’objectiu d’implementar polítiques culturals i educatives, la progressiva implantació d’aquests equipaments ha donat lloc a una extensa xarxa d’escoles municipals de música (i darrerament d’escoles d’arts) que en molts casos esdevenen agents educatius i culturals de referència al territori.

Són equipaments municipals de proximitat que contribueixen a la difusió i la democratització de la pràctica musical i artística, així com a millorar l’accés a la cultura de tota la població. I ho fan a partir de la seva presència i participa¬ció en la vida educativa, social i cultural del territori, col·laborant amb entitats i altres agents educatius, culturals i socials del municipi (escoles bressol, casals, escoles i instituts). D’aquesta manera reforcen la seva dimensió comunitària alhora que contribueixen a generar espais i formes de convivència en entorns de diversitat cultural.

Aquesta dimensió comunitària posa de relleu el seu paper com a equipaments públics arrelats al territori i compromesos amb una societat més participativa i cohesionada.

D’escoles de música a centres de les arts? L’aposta per la interdisciplinarietat

Els darrers anys, en l’àmbit de les escoles de música i d’arts, es discuteix la necessitat de construir propostes educatives i culturals interdisciplinàries. En concret, sobre el valor dels projectes educatius i culturals interdisciplinaris com a via per superar la divisió tradicional de les arts i com a eix vertebrador de l’oferta pedagògica de les escoles. Es tractaria d’impulsar un aprenentatge globalitzador i contextualitzat, entenent que l’experiència serà més rica i diversa si es possibilita el contacte entre els diferents llenguatges artístics.

Una societat del coneixement que vulgui gaudir de bons nivells de cohesió social i d'ocupabilitat ha de garantir que tothom pugui tenir capacitat d’adaptació i d’adquisició de nous coneixements i competències. A més, sabem que el nivell de formació de la població és un factor clau en aspectes com els nivells i la qualitat de l’ocupació, el risc d’exclusió i les possibilitats de desenvolupament personal. També, que existeix una forta correlació entre els nivells formatius de les famílies i els resultats acadèmics dels seus fills.

La formació és la principal estratègia d’èxit per assolir aquests objectius i, per tant, cal facilitar l’accés i participació a programes formatius al llarg i ample de la vida. Per tot això, el repte és construir un model d'acció formativa integral, immers activament en el territori i amb una mirada potenciadora del desenvolupament enfront d'un model simplement substitutiu de la mancança escolar.

Conscients d’aquest repte, els ajuntaments han assumit al llarg dels anys moltes responsabilitats en l’àmbit de l’educació permanent, creant programes, escoles, aules i altres activitats i serveis d’educació al llarg de la vida.

En molts casos, les EMPA també han acollit joves immigrants no acompanyats que no han tingut cabuda en el sistema educatiu. En aquest sentit, han esdevingut clau per a la integració social, laboral i personal d’aquests joves en el municipi d'acollida, i s’han convertit, per tant, en motors d'inclusió social.

D’altra banda, el fet que els centres de formació de persones adultes no puguin crear-se a demanda sinó que només són autoritzats en funció de la població (segons la Llei Orgànica 3/1991 de formació d'adults i el Decret 102/2010 d'autonomia dels centres educatius, només pot haver-hi dos centres públics de formació d'adults per cada 100.000 habitants), ha fet que les EMPA esdevinguin punts de trobada intergeneracional i intersocial.

És, en aquest context, que les EMPA han esdevingut agents educatius centrals que ofereixen una extensa i diversa oferta en el territori amb l’objectiu de donar respostes a la demanda creixent i de tot tipus de la població adulta: retorn al sistema educatiu, creixement personal, desenvolupament de capacitats artístiques, aprenentatge d’idiomes, adquisició de competències digitals, competències per al món laboral, entre d’altres.

Els centres d’educació especial en el marc de l’escola inclusiva

L’actual marc normatiu en l’àmbit de l’educació (tant la LEC com la LOMLOE) consagren la inclusió com un principi del sistema. En aquest sentit, en el cas de Catalunya, el Decret 150/2017 de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu estableix que: “Tots els alumnes s’escolaritzen en centres educatius ordinaris segons el que estableix aquest Decret i d’acord amb el procés d’admissió vigent” (article 17).

El decret, doncs, marca com a principi general l’escolarització de tots els alumnes en centres ordinaris, contemplant l’escolarització en centres d’educació especial com una excepció. Aquesta excepcionalitat es condiciona a la voluntat dels pares i al reconeixement de les necessitats educatives especials i de suport educatiu per part dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).

En aquest sentit, les escoles d’educació especial es perfilen en l’horitzó com a centres de recursos per a la inclusió en el marc de l’escola inclusiva. Aquest fet posa en valor els programes de suport a l’escola ordinària que duen a terme, com una peça clau en el sistema d’atenció a la diversitat. Gràcies a aquests programes, l’alumnat que continua escolaritzat en l’escola ordinària pot gaudir d’un suport especialitzat i el professorat del centre ordinari pot disposar d’un assessorament i un acompanyament extern.

Amb la intenció de reforçar les escoles municipals, de contribuir a millorar la seva sostenibilitat i qualitat en la prestació del servei, així com per afavorir el treball transversal, la Diputació de Barcelona impulsa diferents xarxes de centres educatius de titularitat municipal de la província de Barcelona. En aquest sentit, les xarxes s’han constituït com a espais de generació de polítiques públiques orientades a la detecció de necessitats, a compartir preocupacions i reptes de futur i a la construcció conjunta de propostes.

Les xarxes comparteixen específicament els objectius següents:

• Esdevenir un espai d’intercanvi, de coneixement i d’integració de recursos tècnics, materials i econòmics.
• Compartir objectius, recursos, coordinar el treball dels agents educatius amb els projectes municipals.
• Aprendre a partir de l’experiència i per prioritzar i activar polítiques que hagin mostrat evidència d’èxit.

En l’actualitat estan formalment constituïdes i en funcionament quatre xarxes d’escoles municipals:

La Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona, a través de la Secretaria tècnica de les Xarxes, s’encarrega del seu funcionament i coordinació. Juntament amb cadascuna de les xarxes, la secretaria elabora un pla de treball anual propi i organitza grups de treball per tal d’impulsar els diferents projectes, trobades i jornades plenàries.